BARRIO DE SAN ISIDRO

 

L’any 1974 començaren a omplir-se els edificis d’una nova barriada als afores de la ciutat i edificades al voltant d’un grup d’alqueries que, segons la comissió estaven allí “tota la vida”. Naixia la barriada de Sant Isidre.

            Foren dos grups de persones els que, cadascú pel seu conte, tingueren la idea de fer una falla, tots dos grups feren  la seua petició a la Junta Central Fallera que en analitzar les peticions, al ple celebrat el 3 de maig de 1974, va suggerir que donat que la barriada encara era menuda ajuntaren les seues peticions. Els dos grups feren cas i a l’exercici 1.974/75 València va tenir una nova comissió fallera.

Fig. 1

            Francisco Soriano Díez fou el primer president elegit per a portar avant a la comissió que va tenir com  Fallera Major a Antonia Soriano Mora i va ser la fallera Maribel Quiñonero San Ramón, que venia d’altra comissió, la que va dissenyar el primer escut a una cartolina per després brodar-lo a l’estendard (Fig. 1), l’escut  va ser aprovat per la Junta General.

Fig. 2

L’escut estava representat pel campanar de l’antiga església, avui Parròquia de Nostra Senyora dels Desemparats i Sant Isidre, i segons em va comentar la seua autora, va voler simbolitzar en ell a la barriada, igualment per representar a la festa va afegir a la part de baix i en mig d’unes flames un coet, als costats unes lletres que fica “FALLA SAN ISIDRO”, coronant-ho tot una gran rata penada.

L’escut que a hores d’ara empra la comissió (Fig. 2) és una variació del primer fet per a donar-li una mica més de continent artístic al mateix en retratar de manera fidel a l’esmentat campanar.