ESTADISTIQUES SECTOR PATRAIX

 

VIRGEN DE LA CABEZA - JOSÉ Mª MORTES LERMA

 

La comissió va nàixer com moltes altres, però per un moment imaginem-nos la situació: Estem a la mitja nit del dia de San Josep uns veïns raonen als seus respectius balcons mentre es cala foc a la falla propera, aleshores l Grupo Antonio Rueda, de sobte un d’ells, Emilio Sapiña, (tio Sapiña com era conegut) li va dir a Pepe Martinez, “¿Xe perquè no fem falla?, la contestació fon ràpida “Perque vostè no vol” i tot va començar com he dit abans com altres moltes.[1]

Oficialment, el dia 13 d’abril de 1976 és va presentar la sol·licitud a la J.C.F., obtenint l’aprovació al ple de la J.C.F. celebrat el 14 de maig.

Escut de la comissió

Aquell primer any, fou el mateix president, Emilio Sapiña Escrivà, qui va presentar l’esbós, que més tard seria l’escut de la comissió.  La Junta General va donar el seu vistiplau, passant a ser oficialment l’escut de la falla, el dia 8 de març de 1.977, data que, a la vegada que es beneïa el casal,  s’aprofitava l’acte per beneir l’estendard on figura, fins des de aleshores, l’escut de la comissió

L’escut té la forma de triangle amb la base invertida, dintre de l’angle que formen els noms del carrers, la Senyera, dalt d’esta la paraula falla amb el Miquelet envoltat en flames i dalt de tot, abraçant tot l’escut, el Rat Penat. Baix a la part dreta el tabal i la dolçaina i a l’esquerra dos bunyols i un coet.

Segons en comenten els fallers, els motius pel que triaren els elements que formen l’escut era que d’una manera o altra representaven símbols de la ciutat i de les falles.

 

[1] Veure llibret 25è aniversari editat per la comissió.

PUEBLA VALVERDE - II REPUBLICA ESPAÑOLA

 

            La comissió dels carrers Puebla de Valverde-II Republica española va nàixer concretament al ple de la Junta Central Fallera de 19-06-91, al capdavant de la comissió es trobava el president José Antonio Segura Alba i fou elegida com fallera major Concha Macia Ballester.

            L’escut que representa des del primer any a la comissió (Fig. 1) és clarament una al·legoria a la ciutat del cap i casal: Com a base unes torres de Quart i al centre sobre la porta central un Miquelet que té dalt un rat penat, per dalt dels dos merlets de les torres i dalt del Miquelet aguaiten unes flames. Als peus de les torres una Senyera onejant. Tanca totes les figures, menys per la part de dalt, una cinta que fica el nom oficial de la comissió.

Fig. 1

            El  dia 16 de novembre del mateix any és una dada a recordar per la comissió puix, en eixa data es va inaugurar casal i  amb eixe motiu, es van beneir els estendards de la comissió gran i menuda on estava brodat l’escut de la mateixa i del que, a hores d’ara, no s’ha pogut determinar qui fou el seu autor, donat que les fonts consultades en la comissió desconeix qui va ser..

Fig. 2

            Malgrat que em van dir a la comissió que és l’únic escut de la comissió com podem observar al segell de la comissió (Fig.  2) que es troba en un butlletí signat per el president Ramón Fos Ros pel que es comunica a la J.C.F. les dates per la confecció del llibre oficial faller de l’any 1993, la Senyera que figura a l’escut  no s’hi troba així com la cinta que conté els noms dels carrers, al contrari trobem baix els elements de l’escut una mena de núvol on figura el nom de la comissió.

            Cal dir que al primer any de vida de la comissió, almenys als documents oficial que figuren als arxius de la J.C.F., la comissió empra tots dos, inclòs el cens de l’exercici 92/93 signat pel president Juan Manuel Vidal Maestre figura el representat a la figura 2, per ficar al programa de la presentació de la Fallera Major el dia 11-02-92 així com la resta de documents el reflectit a la figura 1.

PINTOR PASCUAL CAPUZ - FONTANARES

 

            Cremant-se  les falles de 1.981 uns comerciants tingueren la idea, per tal que la gent no se n‘anara cap al centre de la ciutat a l’arribar les festes, de fundar una falla. Així el dia 20 de març de l’esmentat any ho feren saber a la resta de la barriada mitjançant notes repartides pels comerços de la barriada, fent la primera reunió en la plata baixa de Transportes San Rafael, a hores d’ara desaparegut i on baixaren els veïns per assabentar-se.

            El resultat fou que el dia 13 d’abril de 1981 Pascual Miquel Lis, després primer president, va presentar baix un pressupost de 2.020.000 pessetes, sol·licitud a l’organisme faller que va emetre informe favorable el dia 6 de maig, per aprovar-la definitivament al ple de 28 del mateix mes, comunicant l’extrem en escrit a l’endemà. L’acord fou ratificat pelrl’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny següent.

Escut de la comissió

            Aquell any en mig de tota la burocràcia per portar avant la comissió, es trobaven José Cristobal Fernández Salido y José Bono (electricista de  professió), i en mig dels, segons em va contar el primer d’ells, d’embolics i més embolics, van tenir la idea de dissenyar l’escut que representaria a la comissió, triant els elements que el componen per ser una al·legoria de la ciutat de València.

            Presentaren dos esbossos, amb molt poca diferència entre ells, a la comissió i triaren el que fins ara els representa: Una paleta de pintor amb tres pinzells i un llibre, serveixen com a base per a l’escut de la ciutat de València amb una gran rata penada que amb les seues ales abraça tots els elements. Baix la paraula Falla i una cinta amb els noms “Pintor P.Capuz-Fontanares-Archiduque Carlos y Vte. Clavel ficant d’este mode tots els noms dels carrers com es va acordar en la Junta que va elegir  l’escut.

PATRAIX, plaza de

 

La primera falla que es va plantar a la popular barriada de Patraix va ser l’any 1935-36, quedant la falla interrompuda per causes de tothom conegudes, reapareixent, ja sense interrupcions fins als nostres dies, a l’any 1947-48.   

Fig. 1                                Fig. 2

            A partir d’esta dada la comissió, per la seua identificació utilitza un segell (Fig. 1) que varia la data de l’any segons l’exercici en què fos emprat, variant de dibuix al full del cens faller de l’exercici 52/53 (Fig. 2) i que també figura als anys següents.

            El dibuix que representa definitivament l’escut de la comissió fou dissenyat a l’any 1957/58 pel faller José López Fallado, data que pot ser certa donat que el mateix any fou adoptat l’estendard (Fig. 3) per a representar a la comissió i on figura l’escut, malgrat açò, hi ha una foto publicada al llibre que amb motiu de cinquanta anys de falles 1936-1985 va editar la mateixa comissió, on figura una representació de la cort d’honor i on sembla que les falleres a la seua banda porten l’escut. 

Fig. 3                               Fig. 4

            L’escut (fig. 4) consisteix en una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, tenint a la part dreta una paella i a la part esquerra dues culleres, baix de les figures una cinta on fica “FALLA PATRAIX”, una tira de traca creua la figura de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

Ara bé si ens fixem en l’estendard veiem com l’escut està ficat damunt d’un pergamí amb la part de dalt en forma de rata penada i que en ell no figura la tira de traca ni sembla que les culleres.

            Segons em va comentar un faller antic de la comissió l’autor va triar l’escut de València per a representar a la ciutat i com que Patraix en aquell temps (i pot ser que ara ) conservava molt del que era el tarannà d’un poble es va ficar la paella i les culleres com a símbols de la festa del poble.

            Fins ací la descripció de l’escut de la comissió, escut que al llarg de la vida de la comissió fallera a patit d’alguns canvis: El primer lloc als llibrets de la comissió dels anys 71, 84 i 85 la tira de traca no creua l’escut sinó que ho fa per davall les ales de la rata penada mentre que dalt en una cinta figura el nom de la falla i baix  en altra “bunyol d’or col·lectiu” (Fig. 5).

  

Fig. 5                                 Fig. 6

En segon lloc, i als llibrets dels anys 75, 76, 77, 78, 79, 81, 82 i 83 de l’escut ha desaparegut la traca  i davall el nom de la comissió figura la data de 1972, així mateix a l’escut que figura en el llibret de l’any 1980 no hi és la traca, que en estos dos últims casos apareix per baix dos branques de llorer amb junt bunyol (fig. 6)

Fig. 7

            Pot ser que els canvis tingueren lloc per  la celebració de las noces d’argent a l’any 1972 i per la concessió del bunyol d’or col·lectiu  l’any 67/68. De totes maneres si mirem tant el llibre de 50 anys de falles, com els distints documents s’adonem que la falla ha emprat, en diferents anys, tans uns com altres i sembla que,  l’any 1.985 en el programa de presentació de la fallera major, la falla torna a fer servir l’escut original ara bé en una xicoteta variació que també és arreplegat a l’escut que hi ha a la placa commemorativa del 50è aniversari (fig. 7) i que consta que en lloc de les dos culleres hi ha una cullera i una forquilla.

 

MAESTRO BELLVER - MARIANO RIVERA

 

            L’any 1972/73 una nova comissió va tindre llum, el primer document que troben de la comissió és la instància presentada pel que després fou president Antonio Barranco Sanchez,  sol·licitant permís per a constituir-la.

            El dia set de juny del mateix any la Delegació d’Admissió de Falles emet informe favorable per l’aprovació que definitivament va succeir al ple de la J.C.F. de dia 8 del mateix mes.

            Segons em comenten a la comissió, a l’hora de triar un escut per a la novella falla, buscaren a una persona que no fora component de la comissió i que presentara un esbós.  Esta persona va presentar un dibuix d’un  llibre en clara al·lusió a Mariano Ribera i en una de les pàgines una partitura representant a l’altre carrer, es a dir a Maestro Bellver. Aquell esbós no va agradar a la junta i aleshores pensaren en el faller Ernesto Seron Diaz, que temps enrere havia estudiat en l’escola de San Carlos i que era un bon aficionat a la pintura com encarregat del disseny del nou escut.

Fig. 1

            Al cap de poc temps va presentar a la Junta per la seua aprovació dos esbossos: el primer consistia en una mitja taronja que a un costat tenia un llibre i a l’altre un arpa i en mig de tots dos un cap que representava al Maestro Bellver i un segon que era una paella en els seus ingredients d’on ix un Miquelet a l’esquerra, el centre una barraca i a la dreta l’Albufera amb un vaixell de vela, per davall de la paella unes branques de llenya i per darrere envoltant-ho tot unes flames que s’enlairen formant dalt la paraula “falla” (Fig. 2).

            Este darrer dibuix va ser el que va aprovar la Junta General i des d’aleshores l’escut que representa a la comissió.

Fig. 2

            Malgrat açò als arxius de la J.C.F. consta, l’annex del cens presentat per la comissió datat el 17-06-72, es a dir el primer any de vida de la comissió, segellat pel dibuix representat a la figura 1: Un corn de l’abundància, un Miquelet i el rat penat son els elements que el formen.

HUMANISTA MARINER - MANUEL SIMÓ

 

            Acabades les falles de 1968, veïns de la barriada de Patraix se’ls va ocórrer formar una nova comissió. Fins ací tot sembla ser com altres tantes vegades sols que en esta ocasió els veïns vivien a l’edifici núm. 11 del carrer Humanista Mariner i a més a més tots al mateix replà, el quart. Resumint, el dia 4 d’abril de 1968 la persona que després va ser el primer president José Antonio Sanchis Garcia va sol·licitar a la J.C.F. permís per plantar una falla.  

Escut de la comissió

            Una vegada concedit en una reunió celebrada a un bar dels voltants, el faller Ismael Fornals Gonzalbo va presentar a la comissió, sent de l’aprovació general, un esbós de l’escut que representaria a la comissió: Dalt del tabal el rombe heràldic coronat de la ciutat, a la part esquerra la típica dolçaina i a la dreta una torxa amb flames, per darrere dels elements esmentats unes flames i per baix dues branques de llorer.

            Segons l’autor va triar el rombe coronat com a símbol de la ciutat, el tabal  i la dolçaina com instruments típics de l’horta valenciana, triant la torxa amb les xicotetes flames com una llum per a “il·luminar” a la comissió.

            Cal afegir que l’escut fou de ràpida adaptació, tant és així que a cens de l’exercici datat  l’1 de maig de 1968, ja figura segellat amb el mateix.

CHIVA - FRANCISCO DEL LLANO

 

                El dia 25 d’abril de 1979 va ser presentada davant la J.C.F. una sol·licitud signada per Antonio Luis Puig Amorós, en nom dels veïns volien que volien plantar una nova falla. Després al mes de maig la Delegació d’incidències de la J.C.F. acorda l’aprovació de la constitució i lliura l’acord al ple de la J.C.F. celebrat el 22 de maig de 1979 pren l’acord  d’aprovar de manera definitiva la constitució de la Falla Chiva-Francisco del Llano, comunicant-ho a la comissió en ofici a l’endemà.  

Escut de la comissió

            Aquell primer any fon presidida per Arturo Gascó Mas i es va triar l’escut que representara a la comissió. Va venir de la mà del secretari Antonio Luis Puig Amorós qui va presentar el seu esbós a la comissió sent del gust de tots: A la part de baix tres taronges que tenen a la part dreta i dalt flames, dalt de tots dos elements una barraca amb el seu emparrat, l’escut és tancat,  per dalt amb una cinta amb el nom de la comissió i l’any 1980, any que com hem dit es va plantar la primera falla.

CERAMISTA ROS - JOSÉ Mª MORTES LERMA

 Al mes d’abril de 1977 el que després va ser triar primer president de la comissió Jesus Roca Grau va sol·licitar davant la J.C.F. permís per  formar una nova comissió, la qual després de rebre els informes favorables va ser aprovada al ple de l’organisme faller de 12 de maig de 1977.

Aquell mateix any el lloc de reunió, que consta al primer cens de la comissió, era el Bar Monterrey i allí va sorgir el comentari de l’escut que identificara a la comissió on el faller Andrés Ramos li va dir al company de Junta Directiva Luis Guijarro Nocedal : “Luis tú que te dedicas al dibujo, ¿por qué no lo haces tú? y allí saque el dibujo en el bar Monterrey “Yo dije, vamos a poner el Miguelete, la barraca, el murcielago y la bandera por detrás” Esa noche fue coger y en una hoja que habia hice un boceto”, així descriu l’escut de la falla el seu autor. Almenys així consta en el llibret de la falla de l’any 2002, editat amb motiu del seu vint-i-cinc aniversari.  

        

Escut de la comissió

Està clar que l’escut és com va dir el seu dissenyador: A la dreta una barraca al centre el Miquelet i a l’esquerra onejant per darrere dels altres dos elements la senyera i damunt del blau una rata penada, aguaitant per dalt d’esta unes flames. Tanquen tots els elements una cinta a tall de pergamí per dalt on fica “Falla” i altra per baix, amb les mateixes característiques on es llig Ceramista Ros, J. M. Mortes Lerma

CAMI NOU DE PICANYA - NICOLAU PRIMITIU

             En cremar-se les falles de l’any 1981 un grup de veïns, cansats d’anar al centre de la ciutat per viure l’ambient de les festes, va decidir crear una nova comissió fallera, així el dia 14 d’abril de 1981 Roberto Villalobos Rodríguez, futur primer president, va presentar sol·licitud davant la J.C.F. que va aprovar la constitució al ple de 28 de maig comunicant-li la decisió a l’endemà. Este acord figura ratificat al llibre d’actes de la J.C.F. relativa a la sessió de l’assemblea de president celebrada el 10 de juny d’aquell any.

            Aquell mateix any es presentaren diversos esbossos per poder elegir un escut representatiu de la comissió, fou triat l´esboç del faller Eusebio Ramos Yunta i el també faller Bernardino Serrano Cuevas, tipògraf de professió, va donar-li la forma definitiva sense alterar el projecte inicial.

Escut de la comissió

            Dues branques de llorers unides al centre donen marc a unes flames que envolten al rombe amb les quatre barres de l’escut de la ciutat tenint a la part de dalt una corona i el rat penat tots dos característics igualment de l’escut de València. Dintre les barres es troba un Miquelet i dues barraques típiques de l’horta que segons els fallers ficaren a l’escut com a homenatge de les barraques de la Sra. Carmen Ferriols que es trobaven molt a prop d’on es planta la falla i  que les obres d’urbanisme s’han encarregat de fer-les desaparéixer.

            La falla és coneguda com a CANUPI nom que li donen els fallers i que són les primeres lletres del nom CAmino NUevo de  PIcanya

BARRIO DE SAN ISIDRO

 

L’any 1974 començaren a omplir-se els edificis d’una nova barriada als afores de la ciutat i edificades al voltant d’un grup d’alqueries que, segons la comissió estaven allí “tota la vida”. Naixia la barriada de Sant Isidre.

            Foren dos grups de persones els que, cadascú pel seu conte, tingueren la idea de fer una falla, tots dos grups feren  la seua petició a la Junta Central Fallera que en analitzar les peticions, al ple celebrat el 3 de maig de 1974, va suggerir que donat que la barriada encara era menuda ajuntaren les seues peticions. Els dos grups feren cas i a l’exercici 1.974/75 València va tenir una nova comissió fallera.

Fig. 1

            Francisco Soriano Díez fou el primer president elegit per a portar avant a la comissió que va tenir com  Fallera Major a Antonia Soriano Mora i va ser la fallera Maribel Quiñonero San Ramón, que venia d’altra comissió, la que va dissenyar el primer escut a una cartolina per després brodar-lo a l’estendard (Fig. 1), l’escut  va ser aprovat per la Junta General.

Fig. 2

L’escut estava representat pel campanar de l’antiga església, avui Parròquia de Nostra Senyora dels Desemparats i Sant Isidre, i segons em va comentar la seua autora, va voler simbolitzar en ell a la barriada, igualment per representar a la festa va afegir a la part de baix i en mig d’unes flames un coet, als costats unes lletres que fica “FALLA SAN ISIDRO”, coronant-ho tot una gran rata penada.

L’escut que a hores d’ara empra la comissió (Fig. 2) és una variació del primer fet per a donar-li una mica més de continent artístic al mateix en retratar de manera fidel a l’esmentat campanar.

ARCHIDUQUE CARLOS - MÚSICO GOMIS

 

               La comissió, que es troba als afores de la ciutat, va nàixer a l’exercici 81/82, en ser presentada el dia 21 d’abril de 1981 sol·licitud per crear-la, presentada per José Requeni Andrés, que més endavant el triaren com a primer president. Després d’emetre la Delegació d’Incidències el dia 6 de maig la comissió fou aprovada al ple de la J.C.F. del 28 de maig i ratificat per l’assemblea de presidents celebrada al 10 de juny següent.

            Aquell mateix any, segons es va acordar la Junta General, es presentaren diversos esbossos  que pogueren ser la base del futur escut de la comissió. Tres fallers presentaren els respectius esbossos a la Junta General per escollir el més adequat.

            La Junta va decidir no rebutjar a cap dels tres i feren una composició de tots ells, per tant, triaren la lira de l’esbós presentat per Bernardo Llópis, les barraques de l’esbós de Miguel Aparici i el llorer i la resta dels elements del presentat per Miguel March.  

Escut de la comissió

            A l’escut que  està representada la barriada queda  de la manera següent: Una cinta que oneja porta els noms dels carrers Archiduque Carlos – Músico Gomís, tanca l’escut pels costats i per baix servint com a base a unes flames on es pot llegir la paraula falla, les flames donen pas a dues típiques barraques valencianes, totes dos en representació de l’Alqueria de Benlloch[1] que, encara habitada fins i tot amb horta es troba a les rodalies, molt propera al casal de la comissió. Per dalt les barraques, una lira que representa al Músic Gómis i que porta a tall de les cordes una senyera, dalt de tot el rat penat. Vorejant la cinta ja descrita dues branques de llorer.

            A la porta del casal hi troben unes manisetes on és pot llegir “CASAL L’ALQUERIA” en clar homenatge, com ha quedat dit, a la pròxima alqueria.

 

 

 

 

 

---

[1] Immers a l’urbanisme propi de la ciutat, es troba l’antic camí de l’Alqueria de Benlloch que, tenint algunes cases pròpies d’altres temps, passa per mig de la demarcació de la falla i que, a hores d’ara , encara ens condueix a una  l’alqueria que, tal vegada, a l’hora d’acabar este treballs ja no hi es.

ARCHIDUQUE CARLOS - CHIVA

 

Acabades de cremar les falles de l’any 1952, dues persones van tenir la idea de formar una nova comissió allà on només hi havia que un edifici envoltat pràcticament d’horta, aquell edifici encara es diu La Dependència Mercantil, més conegut com l’edifici del Rellotge, la comissió es va crear, segons reflectixen altres autors[1] i  em comenten els fallers fundadors de la comissió  baix el nom de La Dependencia Mercantil[2], malgrat tot, hi ha documents signats pel presidente Ramón Pertegaz  adreçats a la J.C.F. amb la data de 16-05-52, i en el que consta “Comissió Archiduque Carlos Chiva”. El cert és que al llibre d’actes de la Junta Directiva de la J.C.F., punt 4 de la junta celebrada el 08-04-52 la comissió és aprovada amb el nom de Chiva-Archiduque Carlos (Dep. Mercantil). 

Fig. 1                                             Fig. 2              

Aquell any mentre la comissió anava prenent cos baix la presidència de Ramon Peztegaz, al faller Juan Castañer se li va ocórrer una idea, fer un dibuix que representara a la comissió i així consta al llibre d’actes de la Junta General que es va celebrar en els locals de la “Cooperativa” el dia 17 d’abril de 1952 : “El compañero Castañer presenta una alegoria con la inscripción del nombre de nuestra falla, para la colocación en la tablilla de anuncios siendo del agrado de todos y se le dice que vea de introducir en lo que respecta al escudo otros elementos para que puede servir de base al emblema que pudiera hacerse en su día para darnos a conocer con el escudo de la comisión”.

Després d’açò el dibuix va ser ficar al primer estendard que va tenir la comissió i que es pot apreciar a la figura número 2, i que a hores d’ara encara  figura a una vitrina a l’entrada del casal. Este escut  ha sigut emprat per la comissió en diversos llibrets.

Més tard, l’escut va ser rectificat d’original, però sempre basant-se en el primitiu a la paleta de pintor d’on ix un Miquelet i per darrere flames, se li’n va afegir dos ninots cremant-se i tres pinzells que ixen del forat de la paleta, baix de la paleta una cinta que fica Falla Archiduque Carlos- Chiva endevinant-se el darrer nom donat que com la cinta cau per darrere dels pinzells no es pot llegir el nom sencer. Este escut es pot veure a la figura núm. 3 i igual que l’antic, es de forma apaïsada, corresponent al llibret editat per la comissió a l’any 1973.

Fig. 3                                                    Fig. 4

Cal dir que en els llibrets de la comissió al llarg de la seua història unes vegades ha inclós la paraula “Dependència Mercantil” i en altres no, però mai l’esmentada paraula havia sigut inclosa en l’escut. Puix be l’escut que a hores d’ara empra la comissió (Fig. 4) ha sofert una variació donat que a més de tindre una forma més vertical, s’hi poden veure dues cintes l’una on fica els noms del carrer , ara si de manera completa i l’altra cinta on ja figura de manera definitiva “Dependencia Mercantil”, en clar homenatge a l’edifici on es troba el casal i que fou l’origen de la comissió.

[1] Javier Mozas i altres “Patraix de poble a barri” Associació de Veïns, Cultural i de Consumidors Patraix 2004

[2] Aixína consta al diari Las Provincias de l’any 1.953.

FALLES DEL SECTOR PATRAIX

 

ESTADISTIQUES FALLES SECTOR OLIVERETA

 

VIRGEN DE LA FUENSANTA

 

              Els orígens de la comissió sembla estar un poc confús, mentre que els fallers tenen com a dada de referència l’exercici 1967/68 i així consta al quadre d’honor de les falleres majors de la comissió que es troba al casal, a la J.C.F. figuren els corresponents censos dels exercicis 59/60 i 60/61, considerant-la com una vertadera comissió de falla i figurant com a president Manuel Llòpis Moreno.

            Els censos esmentats figuren segellats amb l’escut que figura en la imatge núm.  1, igualment figura l’escut imprés, a més del segell,  a una carta adreçada a la J.C.F amb la data de 18-5-59, demanant permís per rebre amb festes a la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats que visitava la barriada. Segons em comenta el faller el motiu d’inscriure a la comissió a la J.C.F. va ser per ser l’únic camí per  poder organitzar les festes.  

Fig. 1

            Dit tot açò comentaré la descripció de l’escut: Es tracta d’un doble cercle que tanca a la part dreta una senyera que oneja cap a la part de baix, a l’esquerra una barraca un tabal i una dolçaina, al centre de totes estes figures troben la primera de les figures representatives de la barriada, un pont i el llit d’un riu ple d’aigua en clar homenatge als orígens del barri (cal recordar que la barriada es va construir amb motiu dels damnificats per la riuada del riu Túria ocorreguda al octubre de 1957), als costats del pont una figura representativa de València el Miquelet i a l’altre costat la segona de les figures representatives de la barriada el campanar de la seua església. Al doble cercle figura “Comissión Falla G. Virgen de la Fuensanta –Valencia-).   

Fig. 2

            Després d’estos dos primers anys no torna a reviscolar fins l’any 67/68, any que com he dit consideren els fallers com a dada de començament de la comissió, puix be, la comissió que figura sota el nom de Barrio V. Fuensanta, presidida per Enrique  Mongo Gil torna a emprar l’escut darrerament esmentat i que també és utilitzat als anys següents encara que la comissió empra diferents denominacions dels carrers del barri.

            No és fins l’any 72/73 al cens de constitució de la comissió quan, sota la presidència de José Vicente Llòpis, la falla canvia del seu escut identificatiu, malgrat que al cens de l’any 78/79 els dos censos (masculí i femení) figura els segells amb l’escut usat als començaments de la comissió.

            Al nou escut (Fig. 2) igual que al darrer, trobem una figura identificativa amb la barriada, un edifici que simbolitza al barri, este edifici es troba envoltat per una senyera i a la part dreta unes flames, a la part de dalt la paraula “falla” i coronant-ho tot una rata penada que amb les ales toca el clàssic tabal, davall de les figures la paraula “V. Fuensanta”.

            Cal fer una observació sobre l’escut, al principi d’utlitzar-lo, als documents que hi ha en la J.C.F. no apareix la paraula “falla” que, a hores d’ara, consta a l’escut.

 

VICENTE CASTELL MAIQUES

 

            Esta comissió va ser aprovada definitivament al ple de la J.C.F. del 28 de setembre de 2006.

            A l’hora de triar escut per a la mateixa els components tractaren de reflectir al mateix, elements que relacionés la nova falla bé amb la barriada on es planta o bé amb el nom de la comissió. Les indagacions foren infructuoses donat que per una part la comissió es planta a una barriada on no hi  ha cap element arquitectònic o històric per a poder reflectir-ho a l’escut i el nom de la plaça que dona nom a la comissió, Vicente Castell Maiques[1] no podia reflectir el nom de la falla.

Escut de la comissió

            Per tal motiu a reunions que es feren per a dissenyar l’escut, sense poder determinar un dissenyador en concret, es va prendre la decisió d’adoptar un simbolisme valencià pel mateix. Així l’escut està compost per la heràldica valenciana en forma d’escut, del tipus espanyol, al que se li ha afegit a la part superior una franja blava amb el nom de la comissió. Este escut està coronat amb corona oberta encimbellada per un Rat Penat tridimensional; a les vores de tots els elements unes flames s’enlairen cap amunt, tancant l’escut per la part inferior dues branques de llorer enllaçades.

            Per últim, cal dir que al centre de l’escut quadribarrat la comissió ha ficat una figura que simbolitza un castell, tal vegada per tal de relacionar l’escut amb el nom de la comissió.

[1] Vicente Castell Maiques (Algemesí 1918-València 1998) Capellà i historiador autor de diverses obres.

SANTA CRUZ DE TENERIFE

 

            Poques són les dades que he pogut esbrinar i poques les raons que em donaren en la comissió; comissió  que va nàixer l’any 1962/63 i de la que va ser president aquell primer any Juan Parrizas Miquel i fallera major Carmen Cebriá Gimeno.

            Sobre l’origen de l’escut no tenen clar qui va ser l’autor del seu disseny, per això el president, quan baix visitar el casal, em demanà que fique com a autor del mateix a la comissió per ser vàries les persones que van intervenir en la seua realització. 

Escut de la comissió

            Pel seu disseny la comissió va decidir que el mateix hauria representar el màxim possible a la ciutat per això l’escut consta tan sols de l’escut de la ciutat de València envoltat per flames als costats i també en lloc de les xicotetes corones de les dues eles, dos xixotetes flames. Al voltant del rombe amb les quatre barres es pot llegir el nom de la comissió.

 

SAINETERO ARNICHES - ARQUITECTO RIBES

 

En falles de l’any 1972 feia tres anys que, per problemes econòmics, l’antiga comissió Archena-Cieza, havia desaparegut, quan a uns veïns se’ls va ocórrer comprar uns masclets per tirar-los en festes a fi de cridar l’atenció del veïnat, la cosa no va quedar així i el mateix dia de Sant Josep es va disparar una mascletà encomanada pels veïns. Eixos actes tingueren la seua continuació el dia 27 d’abril quan es van reunir els veïns per a tractar, segons consta a l’acta que es troba als arxius de la J.C.F. d’un projecte per a formar una falla per a l’any 73/74 i així Mariano Galotto Martorell el dia 4 de maig de 1973 va presentar, en nom dels veïns, la sol·licitud per a formar la comissió que fu aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de maig de 1973 sent comunicada la seua aprovació per escrit a l'endemà.

Rafael Vivas Martínez fou l’elegit com a president per a dur a terme les tasques relatives a la nova comissió que va presentar davant l’organisme faller el cens, amb la data de 9 de juny del mateix any. Puix be, este cens ja porta plasmat l’escut de la comissió. (Fig. 1).     

Fig. 1

Com que entre els components de la comissió hi havia un faller que era delineant li va encomanar la tasca de confeccionar un escut per a la seua representació, aquell faller anomenat Rafael Benet Porter va acceptar l’encomana. Segons em va comentar el mateix autor el primer que va pensar era ficar elements relacionats directament amb la comissió i amb València i, a poc a poc, va ficar els mateixos: Els coets relacionats amb la mascletà que es va fer abans de ser comissió, les taronges del voltant atès que la primera reunió de la comissió algú va portar dos basquets de taronges, que acabaran tirant-se uns als altres, la barraca, el Miquelet i la Rata Penada com a símbols de la ciutat, les flames com a símbol de les falles, les lletres del llibre com a lema de la nova comissió i el tinter com a representació de l’escriptor Arniches, malgrat que primer va pensar ficar una frase de l’escriptor, però com i que havia de pagar els drets d’autor, ho va rebutjar.   

   Fig. 2                                                    Fig. 3

L’escut va quedar com queda reflectit a l’estendard de la comissió (Figura 1) : El rombe quadribarrat, coronat i encimbellat per la rata penada, al voltant pels costats de baix taronges i pel costats de dalt per flames. Dintre del rombe als quatre costats quatre coets al centre un llibre obert on es llig “Unió Amistat, Veinat, Alegria i a l’altre full Vixca Valencia, dalt del llibre el Miquelet i baix la barraca i a un costat el tinter i la seua ploma.

El mateix autor va regalar a la comissió el 16-2-80 un quadre (Figura 2) amb l’escut original de la comissió i que es conserva al casal de la comissió, malgrat que com passa massa sovint el mateix escut ha sigut transformat al desaparéixer les flames de la part de dalt de rombe i ficant al seu lloc taronges (Fig. 3).

 

QUART EXTRAMURS - VELÁZQUEZ

            La falla que va començar a l’exercici 63/64 baix la presidència de Domingo Cala Giménez, plantava el monument faller al Passeig de La Petxina per eixe motiu els fallers triaren per a representar a la comissió, este element que té dintre del seu cos unes Torres de Quart encimbellades per una Rata Penada (Fig. 1) l’esmentat escut no figurava encara al cens de corresponent any però apareix en un document d’1-1-64 adreçat a la J.C.F. donant d’alta a diferents fallers.   

Fig. 1

            Este escut va sofrir una modificació al seu contingut, va ser l’any 1970 quan el president Antonio Giménez Lázaro va afegir a la base de les torres unes flames conservant la mateixa forma i elements del darrer (Fig. 2)    

Fig. 2

            Anys endavant, a l’exercici 78/79, la comissió prenia la decisió de canviar l’escut, al·ludint que com la falla no és plantava al mateix lloc la imatge de la petxina no tenia res a veure en la falla, per això en Junta General, va ser aprovat un disseny de l’artista faller Manuel Algarra. Este nou escut consta d’una cinta amb els noms dels carrer “Falla Quart Extramurs Velazquez”, la cinta dona pas a una Senyera que davant té les Torres de Quart, d’alt d’esta, a l’esquerra, una paleta de pintor i tres pinzells, en clara referència al pintor i al monument , dalt de tots els elements trobem altre símbol de la ciutat la Rata Penada (Fig. 3).    

Fig. 3

            L’escut apareix al cens de l’exercici 78/79 així com al llibret editat per la comissió a l’any 1979, però a la banda de la Fallera Major Maria José Rausell Ruano es pot apreciar encara l’anterior escut.

            Cal dir que a partir de l’any següent  la comissió empra el nou escut però els censos respectius figura com a segells l’antic escut de la petxina utilitzant els dos indistintament  fins a l’any 91/92 en què fins, a  hores d’ara, ja utilitza l’escut actual.

POETA ALBEROLA - TOTANA

 

La comissió va tenir el seu origen en una falleta infantil que depenia de Pérez Galdós-Lorca, per crear la primera comissió de la falla gran al mes d’abril de 1.972, sent el president Juan Milara Alvaro qui va presentar el 03-05-72 la corresponent sol·licitud, rebent l’informe favorable de la Delegació d’Admissió de Falles de la J.C.F. el dia 12 de maig, mateix dia que fou aprovada al ple de l’organisme faller i comunicat per escrit a la comissió el dia 15 del mateix mes.

            Segons fonts de la comissió, la falla infantil emprava amb el seu estendard (Fig. 1) l’escut, dissenyat per José Torres Casas, que tenia per elements un Miquelet que a la part de baix a la dreta té un cap de València abillat amb el seu capell, per darrere de les dos figures unes flames s’enlairen cap amunt, l’escut es travessat per dues cintes on es pot llegir “Falla Poeta” en una i “Alberola-Totana y Cartagena” en l’altra, per davall de la segona cinta unes fulles de llorer.  

Fig. 1

            Segons les mateixes fonts al passar a plantar-se falla gran  a l’escut se li va afegir, baix el cap del valencià, un tabal amb les seues baquetes  i una dolçaina, també li és afegit a la part de dalt a la dreta fum. De l’escut desapareixen les dues cintes ficant “Falla Poeta Alberola-Totana al voltant de tots els elements.

            Malgrat que esta és la versió donada per la comissió,  als llibrets, censos i altres documents que figuren als arxius de la J.C.F. la comissió utilitza, al llarg de la seua història, en més quantitat, l’escut sense tabal (Fig. 1) que l’altre, es a dir amb tabal, donant-se el cas al cens de l’any 80/81, que no porta cap escut, mentre que al llibret del mateix any a la portada del llibret és pot veure l’estendard de la comissió amb l’escut del tabal.    

Fig. 2

Als arxius també es pot apreciar com al llibret infantil de l’any 2003 figura l’escut amb tabal, però dintre està imprès l’escut sense. Per altra part, també cal dir que a la porta del casal faller hi ha dues plaques, la primera de l’any 1986 amb motiu del 25è aniversari de la Falla Infantil on figura l’escut sense el tabal, mentre que la segona datada a març de l’any 1982 amb motiu del 10è aniversari de la comissió figura el tabal i la dolçaina. 

Malgrat tot, com ja s’ha dit, la comissió al llarg de la seua existència empra més sovint l’escut que no inclou el tabal, que l’altre, la figura 3 és, segons em comenta el president i altres fallers,  l’escut de la comissió.