RIPALDA - BENEFICENCIA - SAN RAMÓN

             Com la majoria de les comissions falleres de la típica barriada de El Carme el seu naixement es perd en el temps, plantant-se, segons l’escriptor Soler i Godes, una falla l’any 1874 al carrer Ripalda[1].

            Sense data concreta i signat per diversos components de la comissió, existeix un document pel qual es sol·licita la corresponent mesura d’ingredients per fer xocolata als xiquets de la Casa de Beneficència, en el que s’hi troba el primer segell de la falla, es tracta d’una forma rodona travessada per una cinta on es llegeix el nom de la comissió i l’any corresponent. El segell també és utilitzat el 18-8-45 sol·licitant permís per a plantar la corresponent falla. (Fig. 1)

Fig. 1                                                                              Fig, 2

El cens que correspon a l’any faller 1947-48, signat pel president, l’11-4-47, José Navarro, figura segellat amb un segell distint tenint este una forma rectangular amb els cantons roms i on es llegeix el nom de la comissió i a un rectangle a l’interior “presidència” (Fig. 2).

            Al llibre titulat “Libro de Oro”[2] al costat de l’esbós del monument i altres fotos es pot veure el que possiblement es el primer escut de la comissió (Fig. 3) es tracta d’una figura formada per la Senyera, un bunyol i una branca de llorer, totes tres enllaçades i que tenen al voltant formant un cercle el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 3)

Fig. 3                                        Fig. 4                                            Fig. 5

            Com he dit és possible que este fos el primer escut de la comissió, si be al cens de l’exercici 1953-54, signat el 27-3-57 pel president Enrique Valero Aliaga, porta al peu un segell rodó amb la figura de Sant Josep al centre (Fig. 4), segell que es torna a repetir a cens de l’any 1957-58. Malgrat tot el mateix any en document datat el 14-1-1958 signat pel president Vicente Collado Asturiano, sol·licitant els bunyols de coure, figura segellat amb altre segell distint; un cercle que al centre conté figures representatives de la festa, com és una serra de fuster, una tira de traca i el tabal i la dolçaina, estos elements porten al seu voltant el nom de la comissió (Fig. 5).

Fig. 6

Per altra part en document datat el 30-11-62 esta vegada signat pel president Manuel Calap Mas, porta al peu en forma de segell  el ja descrit segell de la figura 5, però com a capçalera del mateix porta altre escut: L’escut de la ciutat, una falla el tabal i la dolçaina formen aquesta composició (Fig. 6) que figura també en altres comissions[3]

Al llibret editat per la comissió l’any 2005 apareix un article, a dos columnes, signat per Bovi, pseudònim del faller Enrique Bover Pujol, on explica el naiximent de l’escut de la comissió, millor dit del redisseny donat que segons conta va trobar l’escut de la comissió pintat en un paper i arraconat al casal, que era molt lleig i ningú li feia cas, però serà millor reflectir les seus paraules:

Fig. 7

“Per a que tingau idea de com era l’escut, vos diré que la senyera era molt allargada, o dit d’altra manera, molt apepinada. La corona era molt menuda, les fulles de llorer creuaven de dalt a baix l’escut, i la cinta on posa en nom de la comissió era il·legible. Sense pensarme-ho molt, agafí el dibuix i m l’emportí a ma casa. Sobre tot en molta il·lusió el vaig retocar a la meua manera, i aixina vaig crear el nou escut de la nostra falla”

El nou escut (Fig. 7) adapta la forma heràldica de la ciutat representat amb el rombe quadribarrat coronat amb la corona oberta, a la vegada que fica un xicotet Rat Penat al costat superior dreta del rombe, a la dreta d’aquest elements d’un pal finalitzat en punta de llança oneja una cinta amb el nom de la comissió per baix de l’escut entrellaçat amb la cinta dues branques de llorer tanquen l’escut.

A l’article l’autor no especifica quin any va ser creat, si diu que aleshores era president Manolo Calap. En estes dades i donat que el primer any que fou president va ser l’any 1959/60 i que com hem vist adés, l’any 1962 empraven com a capçalera dels escrits el reflectit a la figura 6, és de suposar que l’escut va nàixer al voltant del darrer any que quadra, poc més o menys,  amb el que manifesta l’autor “farà al menys quaranta i pico d’anys”.

 

---

[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849 – 1936” d’Enric Soler i Godes, Ed. Albatros- Artes Gráficas Soler S.L. ,València 2002

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950

[3] Veure els escuts actuals de les falles Daroca-Padre Viñas i Doctor Domingo Orozco-Bailén

PORTAL DE LA VALLDIGNA - SALINAS

         L’antiguitat de la comissió es remunta a l’exercici 1922 /1923 doncs existeix un esbós de la comissió plantada aquells anys, encara que com era normal en aquell temps la falla no es plantava tots els anys. Malgrat el dit, la falla utilitza esta data per celebrar el seus aniversaris.

            Així trobem que el primer cens que s’hi troba a arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 1951/52 (cal recordar que els primers censos daten de l’any 1944/45) i en eixe any la falla ja comptava amb escut propi com es pot apreciar a la figura 1 que correspon a la propaganda per l’acte de la presentació de la Fallera Major Enriqueta Gómez Ortiz que es va celebrar el dia 6 de març de 1952.

Fig. 1

 Malgrat el dit es por observar (Fig, 1)  com la Fallera Major, en la banda que l’acredita, porta un escut que res té que veure en l’escut de la comissió. Esta foto va formar part de l’exposició feta al casal amb motiu de l’aniversari de la falla.

Fig, 2

   Es tracta d’un escut simbolitzat per un indret entranyable per la barriada de El Carme a la vegada de històric per València i que dona al nom a la comissió “el Portal de la Valldigna”, l’escut  porta a la part de dalt la paraula "Falla" trobant-se envoltat de flames, formant així l’emblema de la comissió.

                      A la figura dos observem l’escut de la comissió que fan servir a hores d’ara, l’única diferència a l’adés comentat la trobem en la desaparició de la paraula "Falla" que figura als començaments,, diferència que no desvirtua el significat de l’escut.

NA JORDANA

              “Per primera vegada ens distingim amb un escut propi, triat “a doll” entre les nombrosos propostes d’un representant amb ganes de fer negoci amb les falles. El campanar de l’església de la Santíssima Creu representat sobre un pergamí vorejat per rabassudes flames esdevé nostre emblema”......”I com caramull del barri cobejant l’escut faller, eixe airós puntal de pedra d’argentós i fi cantar, els seny tot de nostra empresa que és del Carme, el campanar”....Aviat és brodat en un lleuger mini estendard sobre fons verd que ens acompanya es passacarrers i cercaviles”(Fig. 1). Fins ací els comentaris textuals que apareixen, respecte al seu escut, a la pàgina 20 i referint-se a l’any 1.952, al Llibre editat per la comissió amb motiu del seus 50 anys[1].

Fig, 1

            També al respecte la pàgina Web de la comissió diu “El foc i el campanar de l’església de la Santíssima Creu, coronat pel característic penell d’un àngel que domina el conjunt de la barriada del Carme, son els emblemes base a partir dels quals s’estructura la composició....”.

            Malgrat que com s’ha dit la comissió data l’escut l’any 1952, cal dir que al mateix llibre esmentat quan es refereix a l’exercici 50/51[2], hi ha una fotografia d’un document. Este document es tracta d’una carta on el president Antonio Cuartero remet loteria a reembossament i en ell podem veure a la part superior esquerra l’escut de la falla. També hi ha altre document relatiu a l’exercici 50/51 un tipus de bulletí com a faller protector, en avantatges per a la Fira de Juliol, on també figura l’escut de la comissió.

            Igualment, l’escut de la comissió apareix segellat al contracte del monument faller signat pel president Antonio Cuartero amb la data 30 de gener de 1951 amb l’artista faller Vicente Pallardó Latorre. També apareix a la capçalera d'un l’escrit lliurat per la comissió, signat pel mateix president el 09-03-51, on es envien la relació de donatius que per a la construcció de la imatge de Sant Josep a recollit la comissió.

            Dit açò podem afirmar que l’antiguitat de l’escut no pertany a l’any 1.952, sinó que data de l’any 1951, es a dir a l’exercici 50 /51. També és cert que al mateix any al butlletí de presentació de la Fallera Major Paquitina  Gascó que amb data a celebrar el dia 15 de març de 1951, no apareix l’escut.

 

 

 

 

 

 

---

[1] Na Jordana 50 anys (1.951-2000).

[2] L’exercici 50/51 és el primer any de la comissió. El dia 24 de Març de 1950 un grup de 22 veïns i comerciants sol·liciten autorització a la J.C.F. per  la constitució, rebent el dia 28 del mateix mes l’autorització per fer l’apuntà, constant dalt de l’escrit que és tracta d’una falla nova. Cal dir que als documents de constitució que consten als arxius de la J.C.F. les falles veïnes Na Jordana-Guillem de Castro i Na Jordana- Burjassot, s’oposaren a la constitució de la nova falla.

MOSSEN SORELL - CORONA

 

Als documents annexos al cens 1944/45, quan la falla rebia el nom de “Corona i Adyacentes” presidida per Francisco Grancha Pérez es troba un document datat el 5-6-44 pel que es comunica la baixa d’un faller. En el document esmentat trobem un segell de forma rodona que al centre té figures relacionades amb la festa fallera, una serra, una traca, un tabal i una dolçaina, i al voltant de totes elles “COMISIÓN FALLA CALLE DE LA CORONA-VALENCIA-“(Fig. 1). També apareix el segell a un llibre de festes publicat l’any 1950[1].

            El segell és emprat per la comissió fins a l’exercici 51/52 per  canviar a l’any següent donat que en un document datat el  30-1-52 figura un segell distint que amb la forma d’un pergamí fica dintre “COMISION FALLA PLAZA MOSEN SORELL –PRESIDENCIA-“, com també apareix a l’exercici següent en document datat el 15-9-53 (Fig. 2).

  Fig, 1                                             Fig, 2

La falla va plantar per darrera vegada a l’exercici 53/54 per a tornar a reviscolar a l’exercici 63/64 sota la presidència de José Sebastián Momparler i segons reflectís la pàgina web de la comissió amb motiu de la nova etapa és encomanat un nou estendard i el seu escut “...formado por la Senyera, el Miguelete, el buñuelo, hojas de laurel y el fuego, todo ello simbolo de nuestra ciudad...”.

Fig, 3                                                          Fig, 4

            Malgrat açò en document de data 20-7-63 signat pel secretari Antonio Romero amb el vistiplau del president Jesús Sebastián figura un segell de forma ovalada amb un ninot i unes xicotetes flames en la seua base, tenint al voltat el nou nom de la comissió “MOSEN SORELL- CORONA”. Este segell és igualment emprat per la comissió a l’exercici 64/65 sota la presidència de Daniel Salvador Ferrandis (Fig. 3)

Fig, 5

            Es clar, per el dit a la pàgina web, que es tracta d’un ximple  segell, donat que la figura que conté és prou semblant a l’escut d’una falla veïna[2] i no de l’escut al qual és refereixen els fallers, donat que a l’exercici 64/65 al contracte del monument signat pel president Daniel Salvador i l’artista Arturo Martinez Areal el 4-12-64 figura l’escut de la comissió (Fig. 4).

                 La figura 5 representa a la comissió des de fa uns anys, quan la comissió va fer un gir en la seua manera de “fer falla”.

---

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950

[2] Veure l’escut de la falla Baja -Mesón de Morella.

MARQUÉS DE CARO - DOCTOR CHIARRI

                 L’antiguitat de la comissió es remunta al segle XIX sense que es puga determinar l’any exacte del seu naixement malgrat que, l’any 1898 la comissió aconsegueix el Premi Lo Rat Penat a la millor falla.

            El primer cens que consta als arxius de la J.C.F. és, com quasi totes les falles, el pertanyent a l’exercici 1945/46 sent el seu president José Zacarias Soldado i en aquest document figura un segell de forma ovalada que al centre té la figura del Miquelet envoltat en flames i rodejant-lo el nom “ Falla Marques de Caro y adyacentes –Valencia-“ (Fig. 1), segell que per altra part és comú. llevat del nom, de diverses comissions falleres de la ciutat.

Fig. 1                                                       Fig, 2

   

                              El segell esmentat és emprat per la comissió als anys següents, fins l’any 1952/53 any en què es deixa de plantar monument. Així consta en diversos documents que hi ha als arxius del màxim organisme faller, com també figura a un llibre de festes valencianes editat l’any 1950[1].

La comissió reviscola a l’exercici 1961/1962 sota la presidència de Amadeo Puig Chulià i en aquest any trobem el primer escut de la comissió al document datat el 10-7-61 signat pel secretari amb el vistiplau del president pel que es dona conte de la presentació per a reina del pavelló a la senyoreta Marujin Taberner Roselló.

Fig. 3

Este escut, que figura als censos de la comissió fins a dia d’avui, la comissió adapta la forma heràldica de l’escut de la ciutat formant les quatre barres componen la paraula “FALLA” com també les ales del Rat Penat formen un cercle tancant l’escut (Fig. 2), malgrat açò la comissió, almenys a la pàgina web, utilitza el mateix al que se li han afegit als dos costats dos branques de llorer al temps que als dos costats del rombe es troben les figures del Miquelet i d’una flama; per dalt del Rat Penat, que no conserva les primitives ales, es pot llegir el nom de la comissió (Fig. 3).

---

[1]  Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

BLANQUERIAS

 Malgrat que a l’any 1926 va existir la comissió “Falla dels cantons del Mur de les Blanqueries i Pare  Òrfens, no es pot determinar la data exacta del seu naixement.

            El que si que consta a la J.C.F. és el primer cens que data de l’exercici 45/46, però no hi es fins a l’any 47-48 sent president Vicente Martí Esplugues, quan es troba el primer segell usat per la comissió: Un segell rodó format per un doble cercle on es llegeix el nom de la comissió i que té dintre del cercle menut objectes relacionat a la festa fallera. Una serra, una tira de traca i el tabal i la dolçaina formen la figura (Fig. 1), per altra part emprada per diverses comissions.

Fig. 1

            La comissió es manté, encara que intermitent, fins a l’exercici 52-53 any que deixa de plantar-se de mode més o menys definitiu, donat que no torna a reviscolar fins a l’exercici 82-82 de la mà de Salvador Martí Salvador, al ser aprovada per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny de 1982.

            Puix bé, al cens d’eixe any ja s’hi troba el primer escut de la comissió: Una paleta de pintor que conte d’esquerra a dreta el següent:  La Senyera, les Torres dels Serrans coronades al merlet dretà amb corona oberta i unes palmeres; per la part de baix dels elements descrits unes flames son travessades per dos pinzells. A la part de dalt les taques de pintures i el nom de la comissió (Fig. 2).

Fig. 2

            L’idea i el disseny de l’escut va venir de la ma del faller Alfredo Solaz i que posteriorment fon dibuixada per Pedro Remón. Segons en va comentar el dissenyador va voler reflectir a l’escut idees mes o menys lligades a València, així com a figura central del mateix va ficar la paleta i els pinzells de pintor per a que d’algun mode reflectira l’art de València, a la paleta li va afegir les torres per l’indret on es troba la falla, afegint-li la corona i el rat penat que representa a la ciutat al ser part de l’escut. Les palmeres foren col·locades donat que l’autor considera que també d’algun mode representa a València, com també representa a  tot un territori la Senyera i per últim baix de l’escut servint de base a tots els elements unes flames que representen a la festa.

                Este escut és utilitzat per la comissió al seu estendard, però fa servir el mateix tot ell de color rosa, per reivindicar, entre altres la lluita contra el càncer de mama.

BAJA - MESON DE MORELLA

 

        L’origen de la comissió es remunta a segle XIX, la comissió  va publicar al llibret “150 anys d’activitats falleres” de l’any 2003, on es reprodueix un document que figura a l’arxiu històric de  l’Ajuntament de la ciutat sol·licitant permís per a plantar una falla. El document està datat  l’11 de març de 1893 (Fig. 1)

                    Fig. 1                                                              Fig. 2                               

            No resulta  molt difícil datar l’any de creació de l’escut, el document més antic que he pogut trobar amb l’escut és una carta signada pel president Miguel Calvo i datada el 5 de març de 1946, per la que demana al president de la J.C.F. les corresponents mides de farina, oli i sucre per a fer la “bunyolà” pels xiquets (Fig. 2)

Fig. 3

            Igualment l’escut el trobem al cens corresponent a l’exercici 45/46 datat el 25 d’abril de 1946 i que junt amb la firma del seu president Manuel Calvo Pérez.

            L’escut no ha variat des d’aleshores, tractant-se d’una base formada per un bunyol en flames amb un ninot vestit de llaurador amb els braços en creu (Fig. 3). Als peus de l’escut  el nom de l’associació fallera, si bé hem de dir que la mateixa figura, però amb distint vestit, és emprat per la comissió a l’estendard de la comissió i on encara figura el nom de la Falla.

 

PLAZA DEL ARBOL

              És clar que amb el nom que té la comissió el més lògic era adoptar la figura de l’arbre com a principal a l’hora de confeccionar l’escut, que el trobem al llarg de la dilatada historia de la comissió en diferents versions.

            La primera la trobem en document adreçat a la J.C-.F., amb la data de 7 de març de 1946, signat pel president José Andreu, demanant les mides de farina i altres ingredients per a fer xocolata a les pròximes festes (Fig. 1). Esta forma de segell també s’hi troba en diversos documents que hi són als arxius de la J.C.F. Es tracta d’un segell de forma rodona que té al centre l’arbre amb soca rodejada de terra, al voltant consta el nom de la comissió.

Fig.1                                                   Fig, 2 

            La segona versió (Fig. 2) hi és en un document datat el 9 d’octubre de 1953 pel que es comunica la dimissió del secretari de la comissió Juan Besini, tractant-se ara d’altra forma d’arbre igualment al seu voltant el nom de la comissió, però sense la quantitat de terra que hi havia a la soca.

Fig, 3                                                     Fig, 4

            Per fi i com la darrera variació, la trobem per primera vegada documentada al contracte del monument signat el 10 de desembre de 1959 signat pel president José Fabra Martínez i l’artista faller José Mª Martínez, en l’esmentat document (Fig. 3) ja trobem el que, a hores d’ara, fa servir la comissió com al seu escut. Un arbre que té a la soca cap a la dreta dues barraques típiques valencianes i cap a l’esquerra el Miquelet de la Seu amb unes xicotetes flames a la base. Per davall dels elements descrits i tancant el cercle que forma el nom dels carrers un xicotet escut de la ciutat.

            Posteriorment, l’escut va ser variat (Fig. 4) ficant el nom de la comissió dintre d’un doble cercle i d’on penja la recompensa atorgada per la J.C.F. 

PLAZA DEL ANGEL

  

            Al primer cens que es conserva de la comissió pertany a l’any 1944-45 presidint la comissió Gregorio Fandos Querol i en ell podem veure que figura segellat per un segell de forma ovalada a les vores dentades no existint cap dibuix que tingués relació a la comissió donat que sols fica el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 1).

            A l’any següent la comissió usa un nou segell, emprat comunament a diverses falles de la ciutat, es tracta d’una forma rodona amb diversos objectes i el nom de la comissió al voltant (Fig. 2). El document du la data de 29-8-45 i figura signat pel president Daniel Martín Pruñonosa.

Fig. 1                                                                                Fig. 2

            Al llibre titulat “Libro de Oro”[1]es pot veure junt al monument faller i la Fallera Major un nou segell emprat per la comissió (Fig. 3), igualment de forma ovalada i dentada que a més de portar un rombe quadribarrat i el rat penat du sobreposat el nom de la comissió.

            Anys més tard apareix un nou segell, localitzat en un document datat el 8 de febrer de 1955 signat pel president Manuel Delmonte Hurtado i adreçat a la J.C.F. demanant permís per obrir un casal faller que s’anomenarà “El Perol”, es tracta exactament d’un perol que porta al seu cos la figura d’un àngel, el perol està coronat per un Rat Penat i al voltant de tota la figura el nom de la comissió.

Fig, 3                                                                                  Fig. 4

Estos segells figuren a diversos documents fins a l’any 57-58 però, malgrat açò, hi ha un document datat l’1 de març de 1958, signat pel president Antonio Maestre Blanca que figura un nou segell. La comissió utilitza la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb les quatre barres, coronat per línies i una creu que forma el sostre d’una barraca. Al voltant de la figura fica el nom de la comissió (Fig. 5). L’escut és usat fins a l’exercici 58-59.

 Fig. 5                                                  Fig. 6                                              Fig. 7

 

            A l’any següent més concretament el dia 5 de gener de 1960 als arxius de la J.C.F. es troba un document signat pel president d’aquell any donant de baixa al secretari de la comissió, per causes que no venen al cas, i en ell apareix l’escut actual de la comissió (Fig. 6).

        Es tracta d’un bunyol que fica, a la pasta, el nom de la comissió i que al forat del mateix porta una barraca i un Miquelet humanitzat, tombat cap a la dreta. A la figura 7 es pot veure l’escut actualitzat de la comissió.

       Malgrat açò i encara que l'escut figura a l'estendard, en la pàgina web figura l'escut amb una notable variació: El Miquelet queda de gaidó cap a l'esquerra i no cap a la dreta com era el normal.

---

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ALTA - SANTO TOMÁS

 

            Com gairebé totes les falles de la popular barriada de “El Carme” l’origen de la mateixa es perd en el temps. Els primers documents que s’hi troben a la J.C.F. daten de l’exercici 44-45, que fou el primer any en que era preceptiu fer un cens dels components de la comissió encapçalats pel president Francisco Dasi Belenguer.  

         

                                          Fig. 1                                  Fig. 2                                            Fig. 3                                       

         Des de l’esmentat any fins a l’exercici 58/59 la comissió fa servir a manera d’identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) en el que al voltant del cercle, per la part interior, es llig “Comisión Falla Alta- Sto. Tomás y adyacentes – Barrio del Carmen-“, al centre del cercle un Miquelet en flames, utilitzat con es pot apreciar en altres comissions de l’època.

            Malgrat açò al darrer exercici esmentat encara que el contracte del monument signat per el president i l’artista Fernando Roda Llop, figura segellat amb el mateix segell, ja hi trobem el primer escut de la comissió com a capçalera d’un escrit datat el 22-11-58 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes a la comissió (Fig, 2).

            Es tracta del cap d’una valenciana, mirant cap a l’esquerra, vorejada per dues branques de llorer i creuada per darrere amb dues dolçaines, tanca l’escut per la part de dalt un rat penat de gairell a l’esquerra, per baix una cinta on es llig la mateixa llegenda que figurava al segells dels primers anys. Per baix de tots els elements penja el típic tabal.

            Sembla que de l’esmentat escut es va confeccionar la corresponent insígnia (Fig 3) encara que com clarament es pot veure el seu disseny difereix de l’escut.

Fig. 4                                                Fig. 5

            Al contracte del monument faller signat pel president i l’artista faller Fernando Roda Llop el dia 31/12/60, figura un nou escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’un pergamí amb la forma adaptada de l’heràldica de l’escut tipus espanyol, tenint al centre de gaidó cap a la dreta les Torres dels Serrans i cap a l’esquerra el Miquelet, tots dos tenen com a base unes xicotetes flames i per dalt uns núvols. Al cos del pergamí la comissió torna a utilitzar la mateixa llegenda: Els noms dels carrers i de la barriada. Corona l’escut per la part de dalt el Rat Penat que figurava al darrer escut.  Així mateix, l’esmentat escut es troba reflectit a la part de dalt del llibret de la falla editat per la comissió a les falles de l’any 1961.

Fig. 6

            El darrer escut ressenyat és emprat per la comissió, a hores d’ara, encara que se li ha afegit dues branques de llorer i un bunyol fruit de la recompensa atorgada per la J,.C.F.( Fig. 5). Este escut, ni cap altre utilitzat per la comissió, no a estat reflectit mai a l’estendard de la comissió la prova la trobem al llibret de l’any 1959 on s’hi troba una fotografia que pertany a l’homenatge que va rebre la Fallera  Major Sonin Amorós, el dia 15-11-58, per part de la comissió i de la comissió veïna Na Jordana. A la fotografia es pot albirar al fons l’estendard de la comissió sols amb el nom de la mateixa i l’any 1943. (Fig. 6). A hores d’ara la comissió usa el mateix tipus d’estendard que porta cap a la part de dalt un xicotet pergamí on es troba l’escut.

 

 

SECTOR EL CARME

 

ESTADISTIQUES SECTOR CANYAMELAR - EL GRAU - NATZARET

 

MENORCA - LUIS BOLINCHES

 

            La falla dels carrers Menorca – Luis Bolinches que es troben a una zona d’expansió de la ciutat, es va crear l’any 2008 que va ser aprovada al ple de la Junta Central Fallera l’11 d’octubre de 2022 i ratificada per l’assemblea de presidents del dia 28 del mateix mes.

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió té una forma rodona en què sobre un fons blau es troben unes flames i davant d’estes una barca de vela que simbolitza l’indret on es planta la falla, donat que es trobe molt prop del port de la ciutat; simbolitzat pel fons blau, per dalt de tots els elements una rata penada amb les ales esteses, completa l’escut a la part de baix, els noms dels carrers.

             

INGENIERO MANUEL SOTO - AVDA. DE FRANCIA

         És fins a esta data comissió fallera més nova de les plantades en la ciutat, donat que el primer any que ha plantat va ser en les falles de 2023 una vegada que el ple de la JC.F. d’11 d’octubre de 2022 l’aprovara i que l’acord fora aprovat per l’assemblea de presidents de dia 28 del mateix mes i any.

            Abans d’açò, la comissió, va intentar la seua aprovació, però al voler aprofitar el buit deixat per la darrera falla de l’indret Juan Verdeguer-Bello que va desaparéixer en l’any 2006, va ser denegada per no poder plantar en un carrer de circulació ràpida que és, a hores d’ara, el carrer Juan Verdeguer.

Escut de la comissió

            La comissió planta al costat de l’antiga estació de ferrocarrils de “El Grau” tocant el port marítim de la ciutat, és per això que, l’autor o autors de l’escut ficaren, en primer terme, té la façana de l’estació i l’edifici de “El Rellotge” que es troba a l’entrada del port, darrere de tots dos la Senyera i unes flames encimbellades per una rata penada, tanca  l’escut als dos costats, fulles de llorer i a la part de baix una cinta amb el nom de la falla.

ROSARIO - PLAZA DE CALABUIG

 

            L’antecedent històric de la comissió podria ser la comissió de la falla Escalante-Mariano Cuber, malgrat que va rebre diverses denominacions. La falla es va plantar, encara que no tots els anys, des de l’any 45/46 a un lloc que es troba a pocs metres d’on ara es planta l’actual.

            En falles de l’any 1971 va plantar per darrera vegada i acabada la festa, el dia 24 d’abril de 1972, Emilio Pérez Antón va sol·licitar de la J.C.F. el preceptiu permís per constituir una nova comissió fallera.

Escut de la comissió

            L’informe favorable per part de la Delegació d’Incidències va venir amb la data de 4 de maig, i la constitució de la comissió fou aprovada definitivament al ple celebrar el dia 5 del mateix mes.

            Dos mesos després la comissió ja tenia el seu escut:, almenys així figura en document signat pel secretari Severino Gómez Mercader el 5-7-72, comunicant les altes produïdes a la comissió.

            L’escut està compost de la següent manera: Com a figura central un bunyol que té al forat de la pasta, l’escut de la ciutat amb la rata penada que té una torxa a l’ala esquerra, a la dreta del bunyol, per dalt, el monument que es troba a l’entrada del port de la ciutat, a la part esquerra del bunyol el Miquelet, als dos costats de tots els elements aguaiten flames.

 

PROGRESO - TEATRO DE LA MARINA

 

            Sembla ser que la primera falla que es va plantar a l’indret fou a l’any 1.934 i va durar fins a l’any 1.954, malgrat que la mateixa no va ser de forma continua i rebria diferents noms, fet tal vegada produït pels diferents noms que van tenir els carrers de la barriada del Canyamelar.

            La falla, tal i com la coneguem a hores d’ara, reviscola a l’exercici 1958/59 baix la presidència de Antonio Soriano Cubells. Eixe any la falla feia servir per identificar-se un segell de forma rodona tenint al centre la figura del Miquelet en flames (Fig. 1), disseny emprat per distintes comissions de l’època.

            El segell esmentat és utilitzat per la comissió fins l’any 1961/1962 i a l’any següent igualment baix la direcció del mateix president la comissió fa servir el primer escut (Fig. 2): Un rombe quatribarrat contenint dintre el que sembla ser una mena de  cossiol on s’aprecien flames i que com a fons sembla una pinta de valenciana. El rombe el coronat amb corona oberta i el Rat Penat que estén les ales cap a baix, tancant tota la figura de mode que la silueta pot recordar un pitxer. El disseny d’ aquest escut correspon al faller Rafael Alis Cutanda.

            Malgrat que els fallers utilitzen l’escut per capçalera dels escrits, en darrers anys usen als seus documents el segell  de la figura 1, però esta vegada com segell, durant la situació, almenys, fins l’any 1968/69.

            A l’any 1969/1970 encara baix la presidència d’Antonio Soriano Cubells, la comissió realitza un canvi al seu escut ( Fig. 3). El nou disseny conserva com a base la figura de l’antic, el rombe amb les quatre barres, la corona oberta i el Rat, però presenta un canvi significatiu, la figura, que al darrer, es trobava dintre el rombe ha segut substituïda  per una barca navegant per la mar i com a fons núvols. Altre canvi que pateix l’escut el trobem a ser-li afegit als dos costats elements nous, a la part dreta branques de llorer i a la part esquerra flames. Igualment canvia, respecte al darrer, la disposició del nom de la comissió que ara està en una cinta baix l’escut.

            El nou escut el trobem al programa de presentació de les Falleres Majors Pepita Polit Gamarra i Mª Antonia Gallart Sirera, el programa porta la data de 28 de febrer de 1970.

            Malgrat el canvi d’escuts la falla en eixe mateix exercici emprava l’escut antic (Fig. 2), doncs el podem veure com a capçalera, al document datat el 30 de setembre de 1969 en carta adreçada a la Junta Central Fallera, comunicant canvis produïts a la Junta Directiva de la comissió. Igualment a l’exercici 1970/1971 el trobem en la copia de l’acta de constitució datada el 4 d’abril de 1.970.

            No serà fins el següent exercici, 1971/1972, quan al cens relatiu a l’exercici apareix el nou escut ja de forma continuada.

            A la figura 4  es veu l’escut que, a hores d’ara,  fa servir la comissió malgrat que, en una nova versió (Fig. 5) s'aprecia que la barca a canviat de direcció i que la vela es distinta al darrer escut. Igualment les cintes que contenen el nom de la comissió son de forma distinta al darrer.