Una vegada finalitzat el sector de Botànic - La Petxina publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.
miércoles, 21 de diciembre de 2022
martes, 20 de diciembre de 2022
SANTA Mª MICAELA - MARTÍN EL HUMANO
El dia 20 d’Abril de 1.979 va tenir entrada a la J.C.F. una nova sol·licitud per formar una comissió que fou aprovada el 23 de Maig del mateix any, naixia de forma oficial la Falla Santa María Micaela-Martín el Humano.
Entre el fundadors de la comissió hi havien els que foren, anys enrere, components d’una falleta infantil anomenada “Hogar San Pascual Bailón” i que es plantava molt prop d’on ara estava la nova falla. Esta falla infantil tenia escut propi que així figurava a les bandes de les falleres i a les pròpies publicacions de la comissió (Fig. 1)
 |
| Fig. 1 Fig. 2 |
Els components de la
comissió encapçalats pel president Juan Antonio de los Angeles Saez i per la
Fallera Major Maria Begoña Llona Sanz entre les primeres coses que triaren per
a començar fou escollir un escut que els representara. A petició dels antics fallers de la falla
infantil i donat que d’alguna manera els unia a l’antiga falleta infantil
triaren l’escut d’aquesta canviant-li els noms que figuraven al costat.
L’escut consistia en una barreja de símbols valencians: A la part de baix una manta que baixa des de la dreta amb tabal, baquetes i la dolçaina, dalt de totes aquestes figures unes flames que donen pas a una barraca a l’esquerra i un Miquelet a la dreta al centre de tots dos el rombe heràldic de la ciutat i el Rat Penat, envoltant tos els elements una traca i els noms dels carrers. Baix de tot una cinta on es llig “Valencia”. (Fig. 2).
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
De l’escut es va
confeccionar la corresponent insígnia que es diferenciava del que realment era
l’escut (Fig. 3): Hi havia desaparegut la traca
i la dolçaina a la vegada que el Rat Penat era més gran i per la banda
de baix hi havia una cinta amb els noms del carrers, el ser es que segons
relaten els fallers, al llibre del 25è aniversari,
L’escut primerenc que
ja figurava en l’acta de constitució de la falla amb la data de 30 de Maig de
1.979, es va mantenir fins a l’exercici 93/94, al menys figura així als censos
que obren a la J.C.F., escut que no es sap per quin motiu es va canviar per
altre por semblant al que li havien llevat el tabal i la dolçaina així com la
traca que el voltava.
Doncs be, com comenten
els fallers al llibret del 25è aniversari, tenien tres formes diferents:
L’escut de l’estendard, bandes i faixins, l’altre per el segells i la insígnia.
Davant de tot açò a l’any 1.995 es va acordar la unificació dels dos escut,
emprant a partir d’aquell moment el que no tenia el tabal, la dolçaina i la
traca (Fig. 4) mantenint com a insígnia l’original.
SAN JOSÉ DE LA MONTAÑA - TERUEL
A les darreries dels anys 50 un grup de xiquets construïa, amb pots de llaunes i cartrons, la seua falleta infantil sense que estigués registrada en cap organisme. Açò ocorria, com en altres molts llocs. Al carrer San José de la Montaña, l’any 1.958 a la Sra. Amparo, portera del pati núm. 18 de l’esmentat carrer, li va comentar al administrador de l’edifici Julio Mercé Benlloch, la possibilitat de que el majors feren una falla donat que els menuts sense mitjos econòmics ho feien.
Aquell home va parlar
amb els comerciants de la zona que volgueren constituir la comissió, aquells
homes que es reunien al comerç i a les plantes baixes del núm. 13 del carrer i
per fi al carrer va tenir una comissió fallera, a hores d’ara coneguda com San
José de la Montaña-Teruel, plantant-se junt a la construïda pels xiquets, un
dels quals arriba a la dècada de l’any 1978 al 1983 a ser president de la
comissió. Al segon any la comissió va tenir la primera falleta infantil, fent
seua la abans plantada pels xiquets de la barriada.
En document que consta
als arxius de la J.C.F. datat el 8 de juliol de 1.958, signat per el primer
president de la comissió José Sangonzalo Albert, hi trobem l’escut de la comissió que el també
faller Antonio Mercé va tenir la idea de dissenyar desplegant un pergamí i
dividint-lo en dues parts de dalt a baix, a la part dreta va dibuixar
l’església de San José de la Montaña que es troba al mateix carrer, a prop del
casal faller, i a la part dreta del pergamí una barraca i dalt d’aquesta un
bunyol ajuntant així el tradicionalisme valencià i la barriada representada com
s’ha dit per l’església.
SAN IGNACIO DE LOYOLA - JESÚS Y MARÍA
A l’any 1.955/56 va nàixer la comissió dels carreres San Ignacio de Loyola-Jesús y María, baix la presidència oficial de Francisco Requeni Sebastiá i dic oficial perquè el vertader president era Emilio Damiá Vicente, el que ocorria era que no podia ser president per no tenir la majoria d’edat[1], per part a la J.C.F. consta el primer dels anomenats; açò ho podem beure al cens presentat per la comissió i als documents lliurats, serveix a tall d’eixemple el document datat el 18 de febrer de 1.956 sol·licitant permís per a participar a la cavalcada del ninot, on per cert, ja figura l’escut de la comissió.
L’esmentat Emilio
Sebastiá va tenir la idea que dona pas a l’escut de la comissió, que en un
principi va proposar que tingués un fons
de pell de bou, donat que, per la proximitat de l’escorxador municipal, a la
barriada hi havien tallers d’assaonadors que treien les pells per a que els
donés l’aire i secar-les.
La idea la va dissenyar definitivament l’artista
faller Pascual Gimeno: Un doble rombe on es llig el nom del carrers, tanca les
quatres barres heràldiques de la ciutat, davant d’estes el bust d’una dona
abillada de valenciana, el rombe està encimbellat per la rata penada amb les
ales obertes, per la part baixa del rombe unes flames espurnegen als dos costats,
però a l’hora de traçar l’escut definitiu no va ficar l’esmentada pell de bou.
jueves, 15 de diciembre de 2022
PLAZA ROJAS CLEMENTE
Encara que el segell rodó (Fig. 1) i que fou reproduït al costat de la falla, del president, fallera major y artista faller al Libro de Oro editat per Vicente Añón a l’any 1950, no més figura que el nom de la comissió, als documents de la comissió que obren a la J.C.F. relatius a l’any 45/56 concretament al cens de la comissió es pot apreciar el primer segell que fa servir la comissió per la seua identificació però en diferència del que ficava l’any d’us com també ocorre a l’exercici 46/47. Este segell es emprat per la comissió fins l’any faller 1953/54.
A L’any 1.957/58 hi ha un document datat el 14-5-57 on la falla utilitza un segell distint (Fig. 2) es tracta de una forma rectangular on fica el nom de la comissió i a la part dreta unes flames.
 |
| Fig, 1 Fig. 2 |
Al cens de l’any 1.958/59 es reprodueix un altre segell (Fig. 3) també de forma rectangular però dividit en tres parts delimitades, a la dreta les flames, al centre el nom de la falla “Plaza Rojas Clemente y Botanico” i a la part esquerra un dibuix que tenint com a base unes flames i fulles de llorer donen pas al rombe heràldic de la ciutat de gaidó i dalt d’aquest un Miquelet. Aquest segell el fa servir la comissió a diversos documents que figuren als arxius de la J.C.F. fins l’any 1.971/72.
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
Al mateix temps sembla ser, encara que no està documentat, que la comissió fa servir el primer escut durant els anys que van de 1.957 a 1.960 (Fig. 4) encara que no va ser ficat en cap estendard donat que en aquell temps la comissió, com quasi totes les comissions no tenien. En aquest primer escut vegem una paleta de pintor amb un cap de valenciana i per darrera dels dos elements unes flames , baix de la paleta una cinta amb el nom “Falla Rojas Clemente”.
 |
| Fig. 5 Fig. 6 |
No es fins l’any 1.968 quan baix la presidència de
José Gil Vivó la falla té el seu, per ara definitiu, escut (Fig. 5). Per la
part de baix un pergamí que esdevé a la part de dalt en flames, a la part de
baix una rata penada amb les ales esteses, al centre, dalt de una cinta amb el
nom, un bunyol tenint pel forat dos coets
entrecreuats; per dalt i sobre els elements la paraula “La Corda” (nom pel que
es coneguda la falla per les cordaes que es feien a la mateixa), dalt de tot
coronant l’escut la paraula “Falla”. L’autor de l’escut fou el també artista de
la comissió aquell any Alfredo Garcia Albarracín que va rebre l’encomana de fer
un escut que els representara. L’escut ha segut modificat (Fig. 6) afegint-li
dos “femelletes” a la part de dalt de les flames.
QUART- TURIA
Sembla ser que la comissió té el seu naixement l’any 1.936, al menys la
J.C.F. li va atorgar el bunyol de Fulles de Llorers i Brillants. l’any 1966.
La comissió al primers anys emprava un segell (Fig. 1) de forma ovalada sense altra identificació que el noms del carrers. El segell ja el trobem al document que hi ha als arxius de la J.C.F. de 3 d’abril de 1.944 i el faran servir, al menys, fins l’any 1.950 , donat que es troba junt a l’esbós del cadafal en una publicació de l’esmentat any.[1]
 |
| Fig. 1 Fig.2 Fig. 3 |
Tenint el nom de Quart
entre el carrers que li donen el nom no és gens d’estranyar que des d’un primer
moment siguen les torres del mateix nom les que d’una manera o d’altra part de
la seua identitat.
Les torres de Quart
les troben com a capçalera de l’escrit de 26-5-58 (Fig. 2) en el que el
secretari dona compte d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. Igualment
trobem les torres en el segell rodó (Fig. 3) que s’hi troba al cens de
l’exercici 59/60.
Ara be, ¿ podríem considerar les torres esmentades com a l’escut de la comissió ? , crec sincerament que no. I dic que no perquè al casal de la falla hi ha un quadre on es troba el primer estendard que va tenir la comissió (Fig. 4) i en ell està el primer escut de la comissió.
 |
Fig, 4 Fig, 5 Fig. 6 |
Es tracta de les
Torres de Quart i un pont amb dos casalicis que no saben els fallers per quina
raó el ficaren donat que no son propers a cap pont i l’única significació es
que per ficar d’alguna manera el nom de l’altre carrer, es a dir, Túria. Este
escut segons en comenten els fallers sols saben que és d’abans del que tenen
avui en dia, no trobant, per el moment, una data aproximada de la seua creació.
Cal dir que d’este escut es confeccionaren les corresponen insígnies que
figuren en una col·lecció privada (Fig. 5).
L’escut que utilitzen
a hores d’ara (Fig. 6) ja apareix en un escrit de 31 d’octubre de 1.966 en el
que el president dona compte de les senyoretes que composen la comissió, és
usat com a capçalera de l’escrit junt a la paraula “La Cabaña” nom sense dubte
del casal en aquells dies. L’escut es
tracta de les torres de Quart amb una rata penada al merlet dretà, per la soca
de les torres s’enrotlla la Senyera amb el nom del dos carrers.
[1] Libro de oro. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix direcció artística de
Vicent Añón Marco, Tema Las Fallas de Valencia.
martes, 13 de diciembre de 2022
PÉREZ GALDÓS - CALIXTO III
La comissió que ens ocupa va nàixer, baix la presidència de Rosendo Sanz Cerrado, a l’exercici 1962/63 baix el nom de Pérez Galdos-Lorca-Linares.
El primer escut que va
tenir la comissió (fig. 1) consistia en un coet del que penjava una manta
morellana i baix el tabal i la dolçaina. Tancava l’escut per la part de baix
una cinta amb el nom i per la part de dalt la paraula “Falla” i el Rat Penat.
Segons em conten persones antigues en la comissió l’escut pogués ser de l’any 1967, encara que per aquell temps la comissió emprava un segell rodó per als seus documents que fou utilitzat fins l’any 69/70 a diversos documents que figuren a la J.C.F.. Sembla ser que l’autor del mateix foren uns quants fallers, sense destacar-ne a cap, que aportaren les seues idees per a la confecció.
 |
| Fig. 1 Fig. 2 Fig, 3 |
L’any 1970-1971 la
comissió, presidida per Francisco Salavert Martí, va canviar l’escut, aleshores
la comissió s’anomenava, Pérez Galdós-Almoines-Salv. Ferrandis Luna. Baix un
disseny del faller i artista faller Vicente Domingo Timoner la comissió va
adoptar el següent escut: Un doble cercle on es llig “ Falla P. Galdós Almoines”,
per davant d’aquest unes flames que espurnegen cap amunt penjant d’elles una
merenga que simbolitzava la gran quantitat de seguidors del València C.F. que
hi havia a la falla (Fig. 2).
A l’any 1973 la comissió canvia el casal de lloc com també canvia el lloc per a plantar-la i és aleshores quan pren el nom que, a hores d’ara es coneguda, Falla Pérez Galdós Calixto III, per aquest motiu els fallers canvien el nom que figurava a l’escut sense canviar cap altre símbol (Fig. 3).
PALLETER - EURUDITO ORELLANA
Al document reproduït a la figura 1 datat el 30 de març de 1968 signat pel que va ser més tard el primer president de la comissió Juan Martínez Calatayud demanava a la J.C.F. la aprovació de una nova comissió adjuntant a la carta documents arreplegats de les falles properes no ficant aquestes cap impediment per a la seua creació.
 |
| Fig.1 Fig 2 |
La carta esmentada ja figura segellada amb l’escut que fins avui en dia fa servir la comissió i que a color s’aprecia a la figura 2 : Una cinta amb el nom de la comissió serveix de base per a la figura típica de Vicent Domenech més conegut, com tots sabem, pel “Palleter”; per darrere de la figura una senyera de la ciutat coronada al costar superior esquerre i per dalt d’aquesta una rata penada amb les seues ales obertes.
 |
| Fig. 3 |
Este escut és, com
he dit, el que ha representat des del
seu inici la comissió i com a tal així figura a l’estendard de la
comissió i que per darrere porta la seua data de creació 1968. El seu disseny
pogués ser del president esmentar Juan Martínez Calatayud extrem que no he
pogut concretar-ho degudament.
Uns “aires” nous en la
comissió tal vegada foren la causa de la creació l’any 90/91 del que podrien
dir un segon escut de la comissió (Fig. 3) dissenyat per Manuel Vilaplana
Lluch, creat per a lluir-lo en samarretes i altres objectes de la comissió: es
tracta d’unes lletres en perspectiva tenint al davant, el primer terme una
figura moderna del “Palleter”.
lunes, 12 de diciembre de 2022
NORTE - DOCTOR ZAMENHOFF
Al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent a la junta directiva celebrada el 28 de maig de 1.954 figura com aprovada esta comissió. Als primers documents que és conserven a la J.C.F. relatius a la mateixa, corresponents a l’any 1.954/55, és pot observar que figuren segellats amb un segell rodó i dentat sense altra inscripció que “Comisión Falla Norte y Adyacentes i al centre Valencia”.(Fig. 1)[1]
 |
| Fig. 1 Fig 2 |
Malgrat l’esmentat, al
contracte de la falla del mateix any signat per el president Jesús Ruiz Sabates
i per l’artista José Bayo Pradas, figura segellat de la següent manera: Una
Senyera amb forma de “banderí corneta”[2];
al pal, rematat per casc del Rei Jaume I, es troba envoltat per una traca, a la
part de la tela paral·lela al pal la paraula “Falla” i a les barres “Norte y
adyacentes” (Fig. 2). Aquest segell que figura a diversos documents de la
comissió és el primer escut que va tenir la mateixa com queda demostrat per la
utilització de l’estendard ( Fig. 3) que es pot veure, a hores d’ara , a la
entrada del casal faller de la comissió.
La comissió va
continuar fins l’any 1.962/63,data que va deixar de plantar-se per a tornar a
reviscolar l’any 1.969/70 presidida per Alberto Martí Esplugues i on no he pogut trobar cap escut que
l’identifiqués.
A l’any següent el cens signat el 20-4-70, pel seu president Andrés Ochoa Albadelejos porta un nou segell (Fig. 4), es tracta d’un segell rodó tenint al centre l’escut de la ciutat de València i al seu voltant “Falla C/ Norte-Dr. Zamenhoff –Valencia-”, també figura l’esmentat segell com a capçalera d’escrit de l’acta de constitució datada al 25 d’abril de 1.970. Aquest dibuix és el segon escut que va tenir la comissió i que també com el primer figura el seu estendard (Fig. 4) emmarcat a l’entrada del casal faller (Fig. 5).
 |
| Fig.3 Fig, 4 |
El darrer escut va ser emprant per la comissió fins l’exercici 74/75, any que torna a aparèixer un nou escut a la comissió (Fig. 6), es tracta de unes flames que contenen la paraula Falla i d’on surt un clavell de color roig, dalt d’este, tancant l’escut, per dalt una rata penada amb les ales obertes. Tanca l’escut per la part de baix una cinta on es llig “Norte Dr. Zamenhoff.
Perquè canviaren l’escut per tercera vegada? Vet aquí la història del canvi de l’escut que té que veure amb un succés ocorregut anys enrere: Retrocedim a l’any 1.971, mes concretament a l’acte de l’ofrena, un faller li demana a una fallera una flor per tal donar-li-la a la Patrona, la resta de components de la comissió li va agradar aquella idea i la va copiar.
 |
| Fig. 5 Fig 6 |
Per aquells temps la
J.C.F. exercia unes mesures més estrictes que les de ara i va cridar l’atenció
a la comissió i sembla ser que va passar a la “llista negra” i com a
conseqüència dos anys castigats. Però a l’any 1.974/75 els fallers parlaren alt
i clar “portarem clavells rojos a la Verge”. L’ingeni feu la resta canviaren
l’escut i estendard de la comissió per tal de que portara un clavell que encara
empra la comissió. No cal dir que els components de la comissió mai han deixat
de dur clavells rojos a la verge malgrat que la J.C.F. indique altra cosa[3].
[1] El document es tracta d’una carta de data 19-05-54
notificant a la J.C.F. de les altes de nova incorporació a la comissió.
[2] El Banderí corneta de dues puntes i una escotadura
angular entre elles, es fa servir per l’exercit especialment La Marina.
[3] Veure article de Moisés Dominguez al Levante
E.M.V. de 19-3-2000.
LEPANTO _ GUILLEM DE CASTRO
Al primer cens que hi ha als arxius de la J.C.F. i que correspon a
l’any 45/46 la comissió fa servir un segell de forma ovalada (Fig. 1) on es
llig “Comisión Falla Lepanto y Dr. Monserrat –Valencia-.
El primer escut (Fig. 2) de la comissió i així fon col·locat a l’estendard el troben a un document datat el 22 de juny de 1,949 signat per el president Federico Clarós Galindo i pel que dona conte de la relació de dones que pertanyien a la comissió (cal que recordar que per aquell temps no hi havia cens femení) es tracta de un gran Miquelet envoltat en flames tenint a la part de baix dreta uns grans edificis i a la part esquerra dues barraques, vorejant els elements i per mig del Miquelet “Falla de las calles Lepanto y Doctor Monserrat”, per baix de tot els elements figura els anys 1922-1954, període durant el qual va ser emprat l’escut.
 |
| Fig, 1 Fig. 2 |
La falla que havia deixat de plantar el exercici 49/50 , va tornar l’any 56/57 on troben el segon escut que va utilitzar la comissió (Fig. 3) a un document datat el 17-7-56 i signat per el secretari amb el vist i plau del president Olegario Maset Gimeno donant conte a la J.C.F. d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. L’escut està representat per un cercle tancat per dalt per un rat penat amb les ales obertes i de les que penja una traca i tancat per baix un tabal amb les seues baquetes, una dolçaina i fulles de llorer; dintre el cercle les restes de una falla amb flames i fum; al voltant del cercle “Falla Lepanto, G. de Castro, Pza Encarnación”. Per baix de tots els elements els anys 1.956-1962 anys en que fou usat.
 |
| Fig, 3 Fig 4 |
A l’estendard
corresponent a l’escut esmentat (Fig. 4) és pot albirar el nom de l’autor del
dibuix, doncs hi ha una firma que
correspon a nom de Antonio Vera que segons en comenten els fallers era
dibuixant i sembla que col·laborador del diari “Las Provincias”. Per la part de
darrere de l’estendard es pot llegir “Comissió infantil Falla Lepanto 1.960”.
Cal dir que aquest escut fon utilitzat per la comissió fins l’any 1.961 any en
que es va dissoldre la comissió.
Al reviscolar la mateixa a l’exercici 69/70 al sol·licitar l’alta de la comissió davant la J,.C.F., en document signat per el president Francisco Ferriz Bonet el 16-5-69, trobem el tercer escut (Fig. 5): Un gran vaixell en record de la “Batalla de Lepanto” envoltat en flames tenint dibuixada a una de les veles una al·legoria de l’escut de la ciutat i al pal major, la Senyera; envolta l’escut una cinta amb el nom “Falla Lepanto- G. de Castro-Dr. Monserrat. El disseny de l’escut correspon a dues persones que tenien un bar al carrer Lepanto i que era el lloc on es celebraven les primeres juntes de la comissió, per dissort no es sap el seu nom.
 |
| Fig, 5 Fig 6 |
Per últim l’estendard
de la comissió (Fig. 6) en ell s’observa a mes de la variació amb la forma que
té la cinta del nom que les veles s’hi troben al revés cosa del tot impossible.
també al respecte calque dir que el vaixell representat a l’escut no correspon
al utilitzat per a la guerra en aquell temps però en aquest cas els experts en
el tema podien donar mes raons al respecte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)