PI I MARGALL - ARTURO CERVELLERA

            Al repassar el treball m'he adonat de la falta d'esta falla de poble de Burjassot demane, per tant, les disculpes de la comissió.

            Les primeres reunions per a formar la comissió van tenir lloc el 15 d’abril de 1973 que culminaren el dia 2 de maig de 1973, quan el futur president de la comissió Francisco Berlanga Giménez, va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per a constituir una nova falla a Burjassot.

            La nova comissió va rebre el vist i plau de la J.C.F. amb la data 4-5-73 aprovant-se al ple de data 18-5-73 i comunicant-ho a la comissió per escrit el dia 21 del mateix mes.

Figs 1 -2 i 3

            Des d’un principi la comissió va emprar un escut (Fig. 1) composat per una barraca 

i el Miquelet, per baix de tots dos un bunyol travessat, pel forat de la pasta, per la Senyera, 

al menys així consta als diferents  documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. L’escut 

va ser dissenyat per la fallera Celia Ponce Magdalena i més endavant va ser remodelat per 

el també faller Angel Orte Ruiz [1]

            Dit açò cal dir que les flames que apareixen al disseny de l’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió (Fig. 2) no apareixen, els escuts reflectits als documents oficials fins l’exercici 82-83 en un document datat el 29-9-82 comunicant a la J.C.F. els canvis produïts entre el components de la comissió. També cal dir que en este disseny se li ha afegit un cercle amb el nom dels carrers que envolta a tots els elements descrits.

        Respecte a l’origen de l’escut cal dir que en el programa de ràdio “Tiempo de Fallas” de 21 d’agost de 2022 en l’entrevista a un antic president de la comissió va manifestar que l’escut es molt semblant a una marca de gasosa [2]. Igualment, va dir que més o menys copiaren l’escut d’altra comissió. En este tema cal dir que sembla molt a l’escut de la falla Gravador Jordan-Escultor Pastor.`, sobre tot, el que feia servir, esta darrera comissio, a l'any 1984.

[1] Esta dada ha segut facilitada per Vicente Roig, autor del llibre “Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes. Ed. Per Entitat Cultural Valenciana El Pilo. Desembre de 2017

(2) Es tracta de la marca valenciana de “La Señera” NOTA DE L’AUTOR.. 

---

           

           

 

 

 

 

 

 

 

 

---

CONCLUSIONS

 

            Fins ací un resum de la història dels escuts de les comissions falleres que formen, a hores d’ara, la Junta Central Fallera, malgrat que el blog queda obert per tal de reflectir noves dades sobre el mateixos.però unes consideracions, es que molta informació ha sigut aconseguida oralment rere visita als casals, rebent la informació dels fallers que es trobabem al lloc. No obstant la història oral forma part de la mateixa malgrat les variacions que es pogueren donar. 

            La primera qüestió seria el poc interès que les comissions han mostrat, per molt temps, pels seus arxius, no podent ficar-les totes dintre d’esta afirmació, però la major part no conserven quasi res de la seua història i la culpa d’açò la tenen les mateixes comissions que, anys enrere, anomenaven arxiver a una persona per  aconseguir mèrits per al bunyol corresponent, per “figurar” a la Junta Directiva o no emprenyara molt a les juntes. Al respecte cal que dir que si tan sols pensem que els “papers” és de les poques coses que no es cremen a la falla i no sempre donat que com a rematada del que, dic hi ha falles, segons em comentaren, tenien per costum cremar fins al llibre d’actes al acabar l’exercici. Les falles, en la majoria, només es preocupen de la seua història amb motiu de la celebració d’alguna fita històrica. Per sort sembla que, a poc a poc. les falles prenen consciència del fet i amb l’ajut dels ordinadors és més fàcil guardar les dades històriques de la falla.

            Les comissions falleres, no diré totes, però si moltes d’elles, tenen una “debilitat” per canviar l’escut que des de fa molt de temps fan servir i que, per tant, devia  ser històric i inalterable, per molt important que fora l’efemèride que celebren, no dic que no recorden la mateixa fent un escut o insígnia pel record, sinó que esta fora diferent a l’escut o almenys que conservara tots els seus elements tal com va ser creada, respectant així la història i la creació de l’autor.

            Estes paraules, que per una part són fàcil de dir-les, tenen malgrat tot, la seua complicació, fiquem per cas la reproducció de l’escut als diferents suports que és on generalment es desvirtuen els escuts. La comissió devia tenir molta cura en açò i manar rectificar tots aquells que no foren ben reproduïts, pot ser que alguns pensaran com poden rectificar un llibret que normalment s’edita quasi damunt les festes i que, per tant, no queda temps per a rectificacions, puix fins per això hi ha solucions. Als estendards també solen produir-se variacions al respecte, cosa que es podria evitar fàcilment si la comissió quan encomana a una persona la seua confecció li fera saber exactament com és l’escut.

            Una altra conclusió seria la poca imaginació que han tingut les comissions a l’hora de triar els elements que formen els escuts donat que, només aproximadament un terç han de veure en la barriada o en la història de la falla, tal com crec que queda reflectit en este treball.

            També cal dir que aquelles comissions que al llarg del temps han canviat d’escut unes ho feren per basant-se en raonaments o be històrics o bé per sentiments del col·lectiu, però altres ho feren per capritx d’algun component de la mateixa i en els dos casos poc queda escrit del tema al no fer-ho constar per escrit al llibre d’actes o perquè el mateix llibre d’actes, com he dit adés, ha desaparegut .

            Per altra part, les comissions dintre dels seus reglaments interns deurien explicar la composició de l’escut, així ho va aconsellar la mateixa J,C.F. al facilitar un model de reglament perquè fos la  base per  redactar els mateixos a les distintes comissions. 

            Les comissions devien comunicar a la J.C.F. quin es el seu escut i quins són els elements que el formen així com el raonament fundat del motiu de la seua elecció, és clar que el màxim organisme faller no jutjarà la composició de l’escut ni denegarà la utilització de cap escut, decisió que només pertany a la comissió, però deurien fer-ho donat que a la cap i a la fi l’escut de cadascuna de les comissions son part de la història de la festa fallera.

            D’este  mode les comissions al comunicar a l’organisme faller, tan sols per a la constància als respectius arxius la data de canvi d’escut i els motius raonats pel canvi. Altra manera molt important, seria arreplegar tots els escuts dintre dels termes de l’heràldica, on per cert  hi ha escrits d’altres autors parlant del tema.

            Per últim caldria fer un estudi que completara el present i al que haurien d’incloure, almenys, el següent:

            a) La resta de comissions que formen part de les diferents Juntes Locals Falleres.

            b) Els escuts de les comissions infantils.

            c) La  resta d’insígnies emprades per les comissions fora de les estrictament “oficials”. Aquí estarien incloses les confeccions per motius d’aniversaris, regals commemoratius, etc.

            d) Els escuts de les falles fins ara desaparegudes.

             Esperem que altres persones prenguen la tasca, per així poder completar un estudi de tots els escuts relacionats al món faller.

 

 

 

 

ESTADISTIQUES SECTOR ZAIDIA

 

VISITACION - ORIHUELA

 

            La comissió té documentada el seu naixement a l’any 1924, segons consta a l’article de Vicente Balaguer i Palanca, publicat al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 2002.

            Per altra part, els primers documents  que hi ha a la J.C-.F. corresponen, com quasi totes les comissions, a l’exercici faller de 1944-45, no trobant cap segell que pogués identificar a la comissió fins a l’any 1946, concretament al contracte del monument signat amb la data de 15-11-46, pel president José Carbonell Palasí i l’artista José Mª Pastor. En ell podem observar un segell amb forma de rectangle amb el nom de la comissió i una data sense determinar, que deixa entreveure que el mateix ha estat emprat en altres anys. (Fig. 1)

Fig. 1                                          Fig 2

            L’any 1950 una publicació valenciana on es recollien les falles d’eixe any[1], al costat de l’esbós de la falla i les fotografies del president, Fallera Major i artistes fallers, apareix un segell distint que no he pogut trobar en altre document, (Fig. 2) com es pot apreciar a la reproducció es tracta d’un segell que, com el darrer, té forma rectangular amb unes fulles de llorer a la dreta, un tabal i dolçaina baix al centre i a l’esquerra una tira de traca, al centre el nom de la comissió.

            Altres segells que va fer servir la comissió pels documents els troben a les figures 3 i 4, el primer es troba a documents datats el 28-01-52 i el 15-11-59, també d’esta mateixa figura troben segells emprats per la secretaria, i tocant al segon igualment usat per la secretaria amb la data d’1 de desembre de 1961.

 

Fig. 3                                               Fig, 4

            I és precisament eixe any quan la comissió fa servir el primer escut, com es pot observar a la figura 5, es tracta d’un document segellat pel registre d’entrada de la J.C.F. el 24 d’agost de 1.961 amb el núm. 1469, entrada que va tenir lloc o be per alguna disposició o circular al respecte a bé per la ximple remissió per la constància a l’organisme faller. L’escut (Fig. 5) es l’escut de la ciutat de València amb les fulles de llorer i una tira de traca a l’esquerra que esclata tot just a vèrtex interior del rombe. Encercla l’escut una cinta amb el nom de “Falla Visitación – Orihuela y Adyacentes, la cinta finalitza a unes flames rematades amb un tabal en baquetes i una dolçaina.

Fig, 5                                           Fig, 6

             La comissió no té constància sobre qui va ser l’autor i els motius de la col·locació dels distints elements de l’escut que va conservar molt poc el disseny original donat que el dia 1 de desembre de 1962 als escrits que figuren a la J.C.F. signats pel president Artemio Fenollar Manrique, consta tant com a capçalera com a segell el mateix però en lleugeres variacions (Fig. 6), donat se li va afegir les dues corones a les eles de l’escut de València a la vegada que desapareixia la tira de traca amb el tro final i on també va ser rectificada la forma de rat penat i les lletres que formen nom de la comissió, ficant-lo en la forma valenciana, “FALLA VISITACIÓ ORIOLA”.

            Este nou disseny es el que , a hores d’ara, utilitza la comissió i que com a tal figura als estatuts de regim intern de la comissió.

 

[1] Veure Libro de Oro, Talleres Graficos Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicente Añón. València 1 950.

 

           

VILLANUEVA DE CASTELÓN - HORTICULTOR GALÁN

 

La comissió va nàixer a l’exercici 1966/67 baix la presidència de Jesús Selvi Maña, segons figura al primer cens que es troba als arxius de la J.C.F., celebrant la primera junta el dia 20 d’abril de 1966.

            En document annex al cens esmentat figura una relació de falleres que pertanyen a la comissió, en ell s’observa com a segell, l’escut de la comissió (Fig. 1). Es tracta d’una base de flames que dona pas a l’escut de la ciutat de València, però que,per la forma sembla ser més l’escut de l’equip de futbol que el de la ciutat, a la dreta una barraca i dalt d’esta una torre d’una església que encara que diuen els fallers que és el Miquelet la seua imatge no ho diu així, donat que sembla una torre de planta quadrangular. A la part de dalt de l’escut sense que forme part del mateix figura la inscripció FALLA BARRIO CUEVA SANTA que correspon al nom que rep la barriada on es planta el monument faller. L’autoria del mateix correspon a José Pérez Budí, aleshores secretari, que arreplega els elements típics que representen a la ciutat, per realitzar  el disseny.

Fig, 1                                       Fig 2     

             L’esmentat escut apareix als distints documents com a capçalera dels escrits (Fig. 2) que correspon en este cas a un document datat el vuit d’agost de mil nou-cents seixanta-sis, sense que canvie la forma.

            A l’exercici 81/82 es troba un document datat el 26 de gener de 1982, convidant a la F.M.I.de València, a la celebració del campionat de canut que celebrava la comissió, en el que trobem com a capçalera de l’escrit l’esmentat, però que figura segellat amb una modificació del mateix.

Fig. 3

            L’any de concessió del Bunyol d’Or col·lectiu es va aprovar en Junta General la rectificació de l’escut per tal de donar-li una major vistositat. La rectificació va ser duta a terme per Jose Vicente Cano Viana qui va modificar la torre donant-li la forma octogonal del Miquelet i rectificant igualment l’escut de la ciutat d’una manera més correcta a la vegada que li afegia una cinta a la part esquerra dels elements amb el nom de la comissió (Fig. 3), escut que, a hores d’ara, encara empra la comissió.

 

 

 

 

TRINIDAD - ALBORAYA

 

            Segons l’autor José Soler Carnicer. els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’any 1908[1] on segons investigacions dels mateixos fallers ja es va plantar una falla anomenada “La Gabia”. També existeix un cens als arxius de la J.C.F. sota la denominació de Alboraya-Senda del Aire, però el propis fallers no la reconeixen com la seua.

            Els inicis de la comissió actual data de l’exercici 49/50 baix la presidència de Enrique Vicente Juan i ja en este any la comissió fa servir un segell que podem trobar a la memòria de la comissió i al contracte del monument faller de 22 d’octubre de 1949, es tracta com s’ha dit d’un segell de forma rodona tenint al voltant el nom de la comissió i l’any de l’exercici i al centre una figura composta pel rombe heràldic de la ciutat coronat per la corona oberta, que descansa en un bunyol, i el rat penat als costats flames que s’enlairen i per la part dreta i cap a baix un corn de l’abundància.

Escut de la comissió

            Este segell és emprat per la comissió en diferents documents relatius a la mateixa i figura publicat al costat de l’esbós del monument en un llibre especialitzat en la matèria a l’any següent[2] , figurant també a la portada del llibret editat per la comissió l’any 1950.

            Cal dir que la comissió reconeix el segell com a l’escut de la comissió i que a l’any 1953 amb un esbós de l’artista faller i membre de la comissió José Maria Mas es va reflectir a l’estendard de la comissió i que fou beneit al Real Monestir de la Santíssima Trinitat.

            Tocant al disseny de l’escut un faller de la mateixa em va comentar que després d’investigacions dutes a terme arribaren a la conclusió que l’autor, que dissortadament no es coneix, va plasmar una al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe la corona i el rat penat; una al·legoria de la festa mitjançant el bunyol i les flames i per últim el que es creu que va ser el primer escut de la ciutat de València, una cornucòpia.[3]

[1] Veure el llibre de José Soler Carnicer “500 años de fallas. Cronologia historia de las Fallas de Valencia, ed. 2000 Diputación de Valencia.

[2] Veure “Libro de oro” Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1950.

[3] L’escut  data de l’època de dominació romana i figurava al revers de  les monedes de l’època (As) encunyades a la ciutat.

SAGUNT - SAN GUILLEM

 

Sembla que el naixement de la falla data de l’any 1890, el primer document que he trobat amb el segell de la comissió data de 16 de febrer de 1943 (Fig. 1) tractant-se d’una carta signada pel president, adreçada a la J.C.F., sol·licitant ajornament del termini per presentar l’esbós de la carrossa de la cavalcada del ninot. En la carta figura un segell rodó dentat que porta al centre l’escut de la ciutat i al seu voltant el nom de “Falla calle Sagunto – Orilla Acequia y Adyacentes”.

Fig. 1                                              Fig 2                              

             Al cens datat el 15 d’abril de 1944 figura un nou segell d’idèntica forma que el darrer, però baix el nom de “FALLA CALLE SAGUNTO Y ADYACENTES”(fig. 2). A l’exercici 50/51 la comissió torna a emprar el nom de “Sagunto Orilla Acequia” i usa el primitiu segell de l’any 1943.

Als documents annexos a cens 1951/52 s’hi troba un document datat el 18 de juny de 1951 signat pel president José Gay Carbonell notificant a la J.C.F. el canvi del domicili social de la comissió. A l’esmentat document s’hi troba l’actual escut de la comissió (Fig. 3).

Fig. 3

L’escut, del que es desconeix l’autor, pren la forma heràldica del rombe de la ciutat coronant-lo amb una rata penada, dintre del rombe unes xicotetes flames serveixen de base a dos valencians en actitud de ballar i a un Miquelet que sobreïx del rombe. Per fora i al voltant del mateix una tira de traca. Malgrat que, com he dit la primera vegada que apareix un  document amb l’escut data de 1951, fonts consultades a persones antigues de la comissió asseguren que l’escut el coneixen de tota la vida (les persones consultades tenen una edat de 68 anys) donat que ja eren fallers de la falleta infantil. Per tant, podriem trobar-se en un cas que es repeteix al llarg de les comissions, que tenia escut però que no era sovint utilitzar-lo.

 

SAGUNTO - SAN ANTONIO - PADRE URBANO

 

Malgrat que sembla que la història de la comissió comença anys enrere, el primer cens que s’hi troba ala arxius de la J.C.F. data de l’exercici  47/48 on la falla s’anomenava “Sagunto-Barriada de San Antonio” que baix un pressupost de 8000 pessetes estava encapçalada pel president Manuel Cuñat Martínez.

            En aquell any trobem un document datat el 14 de gener de 1948 escrit a mà i adreçat a la J.C.F. per a comunicar el pressupost de la comissió, en ell figura un segell ovalat de forma vertical que té a l’interior i al voltant el nom de la comissió i al centre un grup de figures formades per l’escut de la ciutat, una falla el tabal i la dolçaina (Fig. 1)[1].

            El segon cens que s’hi troba a l’arxiu de la J.C.F. correspon a l’exercici 51/52 que signat pel president adés esmentat el 16 de febrer de 1952 comunica la sessió de “pràctiques teatrals” a celebrar per la comissió, el document està segellat per un de nou: Un segell rodó on fica el nom de la comissió i al centre unes flames (Fig. 2). El mateix segell també el trobem al contracte del monument signat pel president Juan Vivas Cocovi i el faller Manuel Ferrer el 21 d’octubre de 1958.

                                     Fig-. 1                             Fig. 2                                Fig. 3                  

            L’any 1959/60 la comissió va estar presidida pel president Juan Vivas Cocovi i tant al cens relatiu a l’any esmentat com l’any següent, en document de data 28 de gener de 1961, comunicant que la comissió es plantarà el altra ubicació per no fer mal al quiosc del carrer Guala que era on es plantava, es troba amb un segell nou que de forma rodona manté al seu voltant el mateix nom de la comissió i al centre una tira de traca, una serra, el tabal i la dolçaina (Fig. 3), elements emprats per altres falles de l’època.

            La falla deixa de plantar-se reviscolant a l’exercici 63/64 sota la mateixa presidència i encara que al contracte de la falla signat amb l’artista faller Manuel Ferrer Montesinos el 9 d’octubre de 1963 encara figura el segell adés esmentat, sembla que, segons fonts orals consultades, que l’esmentat any es va dissenyar l’escut de la comissió que el trobem al cens datat el 8 de maig de 1964, es a dir a l’any següent (Fig. 4).

                Fig. 4                                                      Fig. 5

             El disseny de la comissió segons les mateixes fonts orals va ser una idea de tots els components de la comissió els quals aportaren diferents esbossos que representaria a la comissió; feren una reunió en un bar proper donat que encara no tenien casal i, agafant un detall d’aquí i altre d’enllà confeccionaren l’escut.

            Es tracta d’una figura quasi ovalada de forma vertical formada per unes cintes on fica el nom de la comissió, al centre unes flames serveixen de base pel Miquelet, a l’esquerra d’aquest un xicotet tabal amb les baquetes i una dolçaina i a la dreta una tira de traca, per dalt del Miquelet uns núvols tanquen l’escut per dalt així com dues branques de llorer el tanquen per les vores i baix (Fig. 4).

            El mateix escut és emprat per la comissió  els dos anys següents fins a la desaparició de la comissió que torna a reviscolar a l’exercici 69/70 prèvia sol·licitud, del que va ser president José Gil Molins, datada el mes de maig de 1969, baix un pressupost de 240.000 pessetes i aprovada al ple de la J.C.F. de 23 de maig de 1969.

            La comissió que per primera vegada fa servir,  el nom de Padre Urbano l’any 72/73, continua utilitzant el mateix escut que canvia de forma, no d’elements, a l’exercici 81/82 baix la presidència de José Martínez Llora, anys en què al cens de la comissió el troben d’una forma més rodona i on la tira de traca que figurava es troba reformada de tal manera que sembla un element distint (Fig. 5).

[1] També fou utilitzat per la falla desapareguda Industria-Trafalgar i, a hores d’ara, per les falles Doctor Domingo Orozco-Bailén i Daroca Padre Viñas.

 

PORTUGAL - FRAGATA

          

            Amb el dia indeterminat, donat que així consta a la petició per formalitzar la comissió, malgrat que si consta el mes d’abril de 1970, en la sol·licitud que va presentar per crear la comissió Amadeo Albert Linares, que va ser el primer president de la nova falla va presentar la sol·licitud per crear-la.

            La delegació d’incidències i d’admissió de falles van emetre els seus informes favorables els dies 11 i 12 de maig respectivament, per ser aprovada de mode definitiu al ple de la J.C.F. del dia 21 de maig sent comunicant a la comissió per escrit amb la mateixa data.

Escut de la comissió

            Tocant a l’escut de la comissió així ho fan constar els fallers al seu llibret d’aniversari “Escudo del fallero Bernabé Sebastián, es un reflejo del Miquelet, la Senyera y la barraca huertana en lo mas alto de una ola de nuestro Mediterraneo” (SIC)

            Cal dir que el faller a la que fan menció es tracta de com bé han dit de Bernabé Sebastián Navarro que aquell primer any de vida de la comissió va ser comptador qui va tindre molta pressa per a dissenyar el mateix donat que a l’acta de constitució celebrada per la comissió el dia 29 de maig de 1970 ja figura segellada amb l’escut de la comissió.

 

 

 

 

POBLA DEL DUC - BENIPEIXCAR

  

La comissió baix la presidència de Juan Vivas Cocovi, va nàixer a l’exercici 67/68. Al mateix any segons figura al cens de la comissió femenina[1] presentat davant la J.C.F. i que té la data de 6 de novembre de 1967, ja es pot observar l’escut que representa a la comissió.

Escut de la comissió

Segons em conten els fallers, en una de les primeres juntes que va portar a terme la comissió als seus inicis, el faller Vicente Riera Lloret, home aficionat a fer dibuixos en tots els papers que tenia al seu abast, va realitzar uns gargots en un paper i els va ensenyar a la resta dels components sent del plaer de tots. Eixe dibuix va ser l’escut que, a hores d’ara, identifica a la comissió.

La forma és molt senzilla l’escut de la ciutat de València del que naix un Miquelet, queda completat l’escut amb una cinta que representa unes flames on fica el nom de la comissió.

 

[1] Cal recordar que aleshores es presentava un cens de les dones per separat dels homes.

NADOR - MILAGROSA

 

            El primer cens que figura als arxius de la J.C.F. data de l’any 1.949/50, trobant-se la falla presidida per Vicente Domench Sorlí. Eixe mateix any tant al programa de presentació de la Fallera Major com al llibre publicat per Vicente Añón[1], trobem el segell que feia servir la comissió per la identificació dels documents oficials. A l’any 50/51 la comissió, aleshores presidida per Martín Vivó Martínez,  continua emprant el mateix segell que s’hi troba al cens de la comissió datat el 30-3-50 (Fig. 1), tractant-se d’una forma ovalada que té per inscripció el nom de la comissió, sense cap dibuix que l’identifiques amb la mateixa.

Fig. 1

            No serà fins a l’any 1953/54 quan la falla la presidia Antonio Ramon Ombuena, en un document signat pel secretari Victor Arguello Andrés, apareix el primer escut de la comissió: (Fig. 2) Un fons format per unes flames té davant un Miquelet i a l'esquerra d’este una palmera que surt pel forat d’un bunyol, tenint a la “pasta” el nom de la comissió.

Fig. 2

            Sembla que l’autor del mateix va ser el mateix secretari Víctor Arguello, home aficionat a fer tota mena de dibuixos, que si bé no es pot assegurar, així almenys  ho indiquen totes les fonts orals consultades. Fora qui fora l’autor este va reflectir a l’escut un símbol íntimament lligat a l’indret on es planta el monument faller: La Palmera, un xicotet homenatge a la palmera s’hi  troba al carrer Miraculosa, tot just al costat d’on es planta la falla.

Fig. 3

            Este escut s’hi troba als diferents documents lliurats per la comissió fins a l’any 76/77, any en què la falla era presidida per Juan López Alonso. Aquest president va rectificar l’escut (Fig. 3) a l’afegir-li baix del Miquelet el rombe heràldic de la ciutat a més d’aprofitat el vèrtex d’este una mena de cinta amb el nom de la comissió, a més del Rat Penat dalt de tots els elements. Este escut és usat avui en dia per la comissió en una xicoteta diferència a les flames originals que no desvirtua el contingut de l’escut.

[1] Veure “Libro de Oro “ editat a l’any 1950 per gràfiques Miguel Laguarda i baix la direcció artística de Vicente Añón.

MINISTRO LUIS MAYANS - PLATERO SUAREZ

 

La sol·licitud per formar una nova comissió fallera té la data de 6 d’abril de 1976 i fou presentada per Ángel Escriche Gómez que al mes següent  va ser triat com a primer president de la comissió.

            La novella comissió va presentar un pressupost d’1.070.000 de les antigues pessetes i fou aprovada per la delegació i per la Delegació d’Admisió de Falles el  dia 14 de maig, a la vegada que sol·licita l’aprovació al ple de la J.C.F. que el mateix dia la va aprovar de mode definitiu.

            A les reunions que van tenir lloc per organitzar la comissió es va plantejar la necessitat de tenir un escut que els identificara, pel que van decidir que tot aquell que ho desitjara fera el seu esbós tenint una idea molt clara que volien fugir dels tòpics emprats a moltes comissió, és a dir, ficar els elements que en molt d’elles eren comuns.

Escut de la comissió

            Per l’elaboració de l’escut els fallers van recórrer a la filla d’un faller de la comissió Pilar Pérez García que en aquell temps es dedicava a la seua vida laboral a la decoració, qui va presentar quatre esbossos triant el que més els agradava i que  arreplegava la filosofia de no ficar cap element repetitiu en tantes i tantes comissions.

L’element base de l’escut és el vaixell anomenat Albuferenc, emprat pels habitants del llac, que amb vela llatina amb els colors de la Senyera, es troba a la mar.  A la part dretana el sol que rellueix amb força a la Mediterrània i a la part esquerrana de gaidó el Rat Penat i un xicotet núvol. Tanca l’escut dues cintes, una a la part de dalt la inscripció “Falla” i altre per davall que fica els noms dels carrers. El dibuix representar té l’afegitó d’Associació Cultural i la recompensa atorgada a la comissió per la Junta Central Fallera.

 

MÁLAGA - DOCTOR MONTORO

 

             La corresponent i preceptiva instància sol·licitant la constitució d’una nova comissió, va ser presentada pel que mesos després va ser triat primer president de la comissió, José Ramón Juan Bataller, amb la data de 10 de maig de 1973.

            La comissió que tenia un pressupost de 446.000 de les antigues pessetes, va emprar un segell amb la forma ovalada dentada on només es llig el nom dels carrers que li donen nom.

Escut de la comissió

           El primer any d’existència, la comissió, ja tenia el seu propi escut identificatiu, del que malauradament no es coneix la identitat. Com es pot observar (Fig. 2) el seu autor va emprar pel seu disseny elements clàssics a la iconografia fallera, així vegem que està format de la següent manera: Una base amb els colors de La Senyera dona pas a, flames a l’esquerra, al centre el Miquelet de gaidó cap estes, a la part dretana una barraca i al costat una xicoteta branca de llorer. Tanca l’escut per la part de dalt amb una gran Rata Penada que amb les seues grans ales esteses i cap avall li dona al conjunt una forma rodona. Per dalt del rat una cinta amb el nom dels carrers completa l’escut de la comissió.

           

 

LLORERS . ARQUIRECTO LUCINI

 

            L’antecedent històric de la comissió la trobem a la Falla Ramiro Ledesma (actual Avinguda Constitució)-Barrio Ideal (així es coneix  la barriada on, a hores d’ara, es planta la falla). Però diguem que la falla moderna comença el seu primer intent en la data 8 d’abril de 1.986 quan Fernando Martínez Pablo va presentar sol·licitud en la J.C.F. per formar una comissió a l’encreuament dels carrers Arquitecto Lucini- Llorers. La comissió fou aprovada al ple de la J.C.F. del 26 de juny del mateix any, però només va ser que un intent donat que la falla no va arribar a plantar-se.

            Va ser quan no més cremades les falles de l’any 1992, unes persones començaren les reunions per a formar una comissió. Una d’estes reunions va tenir lloc una nit, acabaes de crenar les falles de 1992, mentre consumien unes tasses de xocolata. Este història que podria ser una repetició de la creació de qualsevol comissió fallera, ha de veure a la creació de l’escut.

Fig. 1                                           Fig. 2

La fallera Teresa Serrano Bravo li va sorgir la dea del disseny i va voler fer una referència directa als inicis del naixement de la comissió recordant la reunió adés esmentada, al reflectir a l’escut un pitxer de xocolata amb el seu pal per a barrejar-lo i a la part de dalt dreta la lluna (en record que la reunió era de nit) en la figura de quart minvant. A estes figures li va afegir a la part de baix dos pintes de valenciana amb el dibuix de l’escut de la ciutat. El conjunt de tots els elements descrits tenen com a fons unes flames que amb la cinta que té baix de tot amb el nom de la comissió, al costat de l’any de la fundació i la paraula falla que es troba dintre de la figura de lluna completen l’escut de la comissió (Fig. 1)

L’escut de la comissió figura als primers documents oficials de la mateixa inclòs el primer cens, datat el 9 de juny de 1992 i signat pel president Enrique Marco Navarro ja hi figura

L’escut, a més d’estar representat als documents oficials i l’estendard de la comissió, també va figurar, al més alt del monument faller que per primera vegada es va plantar a l’indret.(Fig. 2). 

GUARDACOSTAS - MÚSICO JARQUE CUALLADO

 

            La comissió va nàixer a l’exercici 1989 /90 baix la presidència de Antonio Sánchez Romero, les primeres reunions tenien lloc al  bar Veracruz proper a l’indret per, no tenir casal on fer-les. Estes reunions donaren com a  fruit, l’aprovació per part de la J.C.F. de l’aprovació de la constitució de una nova falla, al ple celebrat el 7 de juny de 1989.

Escut de la comissió

            Sembla que per atraure a la gent perquè s’apuntara a la comissió, es van fer diversos actes entre el que es trobava un concurs per dissenyar l’escut de la novella comissió. El concurs fou guanyat pel germà d’una fallera Fernando Hidalgo Garcia. El disseny va agradar als membres de la comissió quedant instituït el mateix i quedant reflectit al primer cens presentat davant la J.C.F. anb la data de 18 de juliol de 1979.

            L’autor va voler reflectir tot el simbolisme tant de la ciutat com de la comunitat: Una Senyera al centre, que té dintre l’escut heràldic que empra la Generalitat Valenciana, i que està coronada pel Rat Penat. A la dreta el Miquelet i a l’esquerra les Torres dels Serrans formen els elements de l’escut que queda tancat a la part de baix per una cinta amb el nom de la comissió i al centre d’aquest un pomell de taronges.

           

 

FRAY PEDRO VIVES - BILBAO - MAXIMILIANO THOUS

 

A l’exercici 1966/67 va nàixer la comissió encapçalada pel president Fernando Boan-Montenegro Grancha.  A les poques dades de la seua fundació, la comissió  ja tenia el seu escut representatiu que, ja s’hi troba en un document, segellat pel president amb la data 30 de juny de 1966, comunica a la J.C.F. l’alta d’un faller.

Fig. 1                                Fig. 2

            L’escut està relacionat directament amb el nom de la comissió tractant-se de la forma heràldica de l’escut de la ciutat basca de Bilbao, tenint com a complement dues flames als costats, el rat penat a la part de dalt i a la part de baix una cinta amb el nom (Fig. 1 i 2).

            Ara bé, si comparem l’escut de la comissió amb el de la ciutat basca (Fig. 2) trobem que la comissió, a més de no ficar la figura d’un home que hi ha dalt del campanar a ficat a la part superior dreta un bunyol amb unes fulles de llorer

.

Fig. 3

            A l’any 1991, amb motiu del 25é aniversari de la comissió, va sorgir la idea de canviar el disseny de l’escut per tal de donar-li altra forma més moderna. Es van presentar dos o tres esbossos triant d’entre ells el realitzat per l’artista faller José Manuel Alares.

            Com es pot apreciar a la figura 3, actual escut de la comissió, és el mateix que l’escut primerenc amb l’única diferència de la distribució dels elements que el formen.

 

 

DOCTOR PESET ALEIXANDRE ´ EN GUILLEM FERRER

 

            El primer cens que es troba als arxius de la J.C.F. data de l’any 1956/57, baix el nom de Onesimo Redondo-En Guillem Ferrer i la presidència de Manuel Almazan Segura. I així el primer segell identificatiu té la data de 10 de febrer de 1957 (Fig. 1) sembla que es tracta d’unes flames que adopten una forma circular,  tenint al centre el rombe heràldic de la ciutat i un rat penat .

Fig. 1                                            Fig. 2

            L’esmentat segell el trobem en diferents documents oficials lliurats per la comissió durant els anys que, sense continuació, va plantar monument. L’últim document amb el segell porta la data de 10 d’octubre de 1961, tractant-se d’una relació de baixes ocorregudes a la comissió. El document està signat pel secretari Emilio Toran Torres amb el vistiplau del president Vicente Olmo Martí.

            Al cens de  l’any 62/63 figura la comissió com a dissolta, per reviscolar amb el nom de Onesimo Redondo.Avda. Burjassot-Avda. Campanar (els dos darrers carrers taxats i en lletres grans En Guillem Ferrer) corresponent a l’exercici 66/67, segons cens signat per Julian Martínez Cerdán.

Fig. 3

            El mateix any i amb la data 10 de juny de 1966 existeix un document lliurat a la J.C.F. comunicant l’acord adoptat a la sessió dos dies enrere. El document comunica que per tenir persones a la comissió que foren fundadores de l’antiga comissió es canvia el nom pel d’En Guillem Ferrer. Este darrer document porta l’escut de la comissió, del que els propis falles desconeixen l’autor.

            L’escut (Fig. 2) està format per unes flames que serveixen de base a la Senyera, dalt d’esta el Miquelet i a la dreta d’aquest i de gaidó un Rat Penat, completa l’escut a la part de baix i sobre les flames una cinta amb el nom de la comissió i les recompenses atorgades per la J.C.F.

            En l’actualitat la falla utilitza l’escut (Fig. 3) que malgrat que, són el mateixos elements que el componen, ha variat les cintes on fica el nom. Este canvi podria ser de l’any que li atorgaren les insígnies de la J.C.F.