lunes, 22 de abril de 2024

BARRACA - ESPADÁN

 

            Baix la presidència d’ a Enric Masià Gómez, va començar a l’any faller 1960/61 el camí de la comissió.

            Fins a l’any 67/68 la comissió empra per la seua identificació el corresponent escut (Fig. 1): Dintre un núvol trobem la representació que dona nom al carrer on pertany la comissió, una barraca acompanyada d’un paisatge de camps, pou, palmera i al fons s’albira la imatge d’una ciutat amb un campanar, que bé podria ser el Miquelet, formen el paisatge típic de l’horta valenciana. Per dalt de tot el conjunt un rat penat amb les ales esteses sembla abraçar-lo.

Fig. 1

            Este escut el trobem en diferents documents relatius als primers anys de la comissió fins a l’any 67/68. Al cens, datat el 15 d’abril de 1967, signat pel mateix president fundador, ja s’hi troba un nou escut de la comissió que, a hores d’ara, encara és utilitzat per la comissió de la barriada marinera.   

Fig. 2

            El nou disseny (Fig. 2) relaciona l’escut amb la barriada a la qual pertany la comissió: Una gran ancora de fons i un salvavides, creuat per dues perxes, en primer terme forma la base del nou escut de la comissió. Al centre del salvavides un conjunt format per unes flames que serveixen de base per una barraca i el Miquelet, figures que com s’ha dit adés formaven part del primitiu escut.

BARRACA - COLUMBRETES

 

La comissió va iniciar els tràmits per la seua creació a l’exercici 80/81, però l’aprovació fou denegada pel ple de la J.C.F. celebrat el 30 de maig de 1980.

A l’any següent el dia 21 d’abril de 1981 el futur president Antonio Casanova Martí va presentar davant la J.C.F. una nova sol·licitud. La Delegació d’Admissió de Falles va lliurar al ple el seu informe, quedant aprovada definitivament al ple celebrat el 28 del mateix mes, decisió que fon comunicada per escrit a la comissió l’endemà. Este acord va ser ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny de 1981.

Escut de la comissió

            A les fulles annexes al primer cens de la comissió ja podem veure l’escut de la comissió que va ser dissenyat per Alfredo Prats reflectint en el mateix elements relacionat amb l’indret on en planta el cadafal. Per una part, un paisatge de la mar amb dues barques típiques de vela llatina; al costat una barraca, rodejada de llorer, de les moltes que no fa molts anys omplien el carrer; per altra part, i dalt d’esta, sobre un fons de flames, la Senyera i més amunt el Miquelet de la Seu, dalt de tot amb les ales esteses el Rat Penat. Completa l’escut una cinta cap al costat esquerre amb el nom de la comissió.

FALLES DEL SECTOR MALVARROSA -CABANYAL -BETERÓ

 


jueves, 18 de abril de 2024

ESTADISTIQUES SECTOR JESÚS

 



VENEZUELA - AGUSTÍN SALES

             La comissió Venezuela-Agustin Sales  va nàixer a l’exercici 1.968/69, i aquell any va ser elegit  com a president Pedro Esteban  Rodenas i posteriorment fou elegida com fallera major M” Carmen Bixquert Belenguer.

            L’escut que representa a la comissió està composta per una pinta de valenciana sobre un fons de flames que espurnegen cap amunt envoltades als dos costats per branques de llorer. Al cos central de la pinta troben, a la punta la paraula “Falla”, al centre tombat cap a la dreta un Miquelet i a l’esquerra un pomell format per quatre taronges, baix d’estes figures la paraula “Venezuela”. Davall tot l’escut una mena de cinta fica “y adyacentes” i d’aquí pengen les recompenses aconseguides per la comissió.   

          Fig. 1                                            Fig. 2          

            Este ha sigut, des del primer any que hi va haver falla, l’únic l’escut que ha tingut la comissió (Fig. 1), malgrat que al llarg de la seua història s’han fet diverses insígnies que desvirtuaven d’alguna manera o d’altra com podem veure la figura 2, afegint-lí elements (núvols) i lletres.

            No s’ha pogut trobar dades per què es puga establir el nom del dissenyador o del dibuixant de l’escut que la representa, malgrat que em consta l’esforç d’algun component de la comissió per trobar dades tocant a l’escut que, com era normal en aquelles dates, naix el mateix any de creació de la comissió

TRES FORQUES - CUENCA - PÉREZ GALDÓS

 

           Els antecedents històrics de la comissió es remunten a la falla Ramon Castro-Cuenca que va plantar-se a la demarcació des de 1946 fins a l’any 1964, encara que sense continuïtat als anys.

               La comissió, tal com ara la coneguem, va ser fundada a l’exercici 1967/68, baix la presidència de José Bosch Herrero i de la fallera major María José Hoyos.


Fig. 1

             Aquell mateix any ja es va presentar un esbós de l’escut que podria representar a la comissió i que va ser rebutjat per la Junta General, per això podem observar que al quadre que hi ha al casal i que conserva el primer estendard de la comissió (Fig. 1) baix fica com a dada l’any 1969.


            L’escut de la comissió (Fig. 2) que conté l’esmentat estendard fou dissenyat pel faller Jaume Picornell Cabrera que va ficar unes branques de llenya enceses, dalt d’estes la corona de l’escut de València i dalt de tot una rata pena aguantant, amb el cap i les ales tres forques de llaurador en clara al·lusió al nom del carrer, tot i que hi ha autors que es refereixen als forques com un cadafal que hi havia a les afores de la ciutat pels penjaments dels comdemnats i no a les feines dels camperols. Tanca totes les figures una cinta amb la inscripció Tres Forques Cuenca P. Galdós.

PIO XI - FONTANARES

           Després de la tramitació oportuna per part de la J.C.F. la seua Delegació d’Incidències lliura, al mes de maig,  informe favorable per la constitució i l’aprovació per part del Ple de la mateixa J.C.F.

            El 12 de maig de 1972 la comissió de falla és aprovada amb el nom de Pio IX- Fontanares, baix la presidència de Gerardo Ferrer Jaen, segons consta en certificació que de manera reglamentària lliura el secretari de la comissió José Pérez Cucala i on a més del president fa constar que ha sigut constituïda la Junta de la comissió i els seus càrrecs directius.

            

Escut de la comissió

            En este document, que es conserva als arxius de la J.C.F., podem veure l’escut emprat per la comissió: Un pergamí amb forma de trapezi invertit  envoltat en flames, on es llegeix el nom de la comissió, a la part de baix un xicotet bunyol i dos coets creuats. A la part de dalt un Miquelet, també amb flames i per dalt de tot, tancant l’escut el Rat Penat.

            Pels símbols que conté l’escut no es tracten d’elements relacionats a la barriada o amb la falla, l’autor, que segons les fonts consultades a la comissió ignoren la seua identitat, segurament tractaria amb la seua elaboració de reflectir tan sols símbols que representaren a València

PÉREZ GALDÓS - JESÚS - MAESTRO SOSA

             El primer cens que figura a la J.C.F. relatiu a la comissió  data de l’exercici 43/44, encara que sembla que l’any anterior també hi va haver falla.

            El primer segell que trobem als documents de la Delegació de Documentació de la J.C.F.(Figura 1), el troben en una carta dirigida a la mateixa Junta datada el 5-12-1946, comunicant les altes i baixen ocorregudes en la comissió, com podem veure es tracta d’un segell ovalat  amb els noms dels carrers i sense cap de dibuix. 

Fig. 1

            En altra carta datada el 12-2-47 també lliurada a la Junta Central Fallera, comunicant la presentació de la seua Fallera Major el 14 de febrer, troben un segell (Fig. 2), amb forma de bunyol tenint al centre els noms dels carrers; a la part dreta una tira de traca i a l’esquerra fulles sense que es puga apreciar quina classe, a la part de dalt una rata penada amb les ales obertes.  

            A l’any 1955, més concretament en una carta datada el 6 de març de 1955, adreçada igualment a la Junta, sol·licitant permís per obrir una barraca els dies de falles, hi ha un segell (Figura 3) de forma rectangular on es llegeix els noms dels carrers i portant al centre de la figura un bunyol.      

Fig. 2                                                Fig. 3

            Tocant a l’escut actual, al llibret editat per la comissió amb motiu del seu aniversari, hi ha una referència a la barriada, dient “ ....Tenia varias industrias de tamaño medio-alto, como puede ser Villarrasa, de la que tomó el escudo de nuestra falla su famosa Torre del Reloj....”. En efecte, l’escut de la comissió (Fig. 4), conte a la seua part dreta la torre de la fabrica de taulers de Vilarrasa ( Luis Villarrasa Alsina fou fundador de la comissió) a la part esquerra les Torres de Quart i dalt d’estes, el Miquelet. Al centre de dues torres troben el rombe coronat de l’escut de la ciutat, tancant totes les figures per la part de dalt una Rata Penada; a les dues parts, fulles de llorer i davall tots els elements flames, baix d’estes una cinta amb els noms de ”Falla P. Galdós Jesús. M. Sosa y adtes.” 


Fig. 4
     

            De l’any faller 60/61, quan fon president Miguel Simeón Clemente encara que fou substituït per Emilio Sanz, figurant com a Fallera Major Mª Luisa Vargas Rodilla, data l’escut de la comissió, del que es desconeix l’autor, donat que és el primer cens que figura segellat amb un cuny igual a l’escut, del mateix mode que al llibret de 1.961 es el primer llibret que figura l’esmentat escut.

            Una altra dada que pot indicar que l’escut és de l’any 60/61 es una carta que amb data 10-7-59, és a dir a l’exercici anterior, adreçada a la Junta comunicant les altes al cens, i on a la capçalera de l’escrit figura l’anagrama de la Generalitat Valenciana i no l’escut de la comissió.

 

MIRCER RABASA - POETA MARAGALL

 

            Els començaments de la comissió daten de l’any 53/54 baix la presidència de Angel Calvo Valero. Als primers anys d’existència de la comissió va rebre el nom de Mircer Rabasa-Albors fins l’exercici 61-62 que segons figura als cens es deia Mircer Rabasa-Poeta Maragall (antes Albors).

            Al llibre editat per la comissió l’any 2003 per commemorar les noces d’or de la falla i a la pàgina 23 hi ha un document segellat per la J.C.F. corresponent a l’exercici 1958-59 i al carnet de faller  núm. 4292 de Vicente Juan Chirivella.

            Este nom correspon a la persona que, segons continua dient el llibret, “va tenir la suficient inspiració per a dissenyar  l’escut de la comissió i que va ser després aprovat per Junta General”.

L’escut estaà compost per una al·legoria de l’escut de la ciutat de València,  formada per tres peces , el rombe quadribarrat, la corona i el rat penat, i que té al seu costat dret de gairó cap a la dreta el Miquelet, completa l’escut dos branques de llorer a la part de baix i als dos costats, una cinta creua l’escut i on fica “Falla Mircer Rabasa y adts”.


Escut de la comissió

            No es pot dir amb seguretat la data de l’escut datant-lo o bé a l’any 1956 ó l’any 1957, ara bé, per a refermar estes dates hem de fixar-nos a les fotografies de les falleres majors d’aquells anys mentre que la F.M. de l’any 1955 porta a la part de dalt de la banda l’escut de València, la F.M de l’any 1956 no porta banda, i la F.M. de l’any 1.957 porta ja a la banda l’escut de la comissió. Podria ser una hipòtesi que al ser esta darrera F.M. , María Luisa Juan Chirivella germana de l’autor de l’escut fora quan va ser dissenyat, malgrat que torne a dir no passa de ser una hipòtesi.

            Al llarg de la història de la comissió l’escut a tingut vàries variants però no més a fi de donar-li mes modernitat.

JUAN DE AGUILÓ - GASPAR AGUILAR

             Si li preguntàrem a qualsevol membre de la comissió quin és l’escut de la falla, sens dubte ens contestaria que tots. Si per separat, preguntem al mateixos membres de la comissió per les diferències als escuts, tal vegada s’estranyarien o no s’haurien adonat. El fert és que a un primer cop d’ull semblen iguals, però tenen xicotetes diferències entre ells, malgrat que tots els escuts han segut emprats en distintes èpoques per la comissió.

Direm que, les quatre formes representades són variants, tenint elements comuns, que podríem dir que són la base de l’escut: El Miquelet, les flames, el tabal i la dolçaina i unes borles.

Així podem veure que l’escut representat a la figura 1, apareix representat als llibrets de la comissió dels anys 1965 al 1970 i com es pot apreciar un tabal i una dolçaina i les borles esmentades donen pas a un Miquelet envoltat pels costats de flames i d’on ix una corona circular, on fica “Falla Juan de Aguiló”.   

Fig. 1

En el disseny de l’escut de la figura 2, ique apareix al llibret de l’any 1.975, hi trobem nous elements, al tabal i la dolçaina se li han afegit les baquetes, al costat de les flames que envolten al Miquelet hi ha dues branques de llorer i baix al costat de les borles s’ha afegit un coet. Per altra part, la corona circular de l’anterior escut té una forma més ovalada i fica dintre “Falla Joan d’Aguiló-Gaspar Aguilar” a més, dalt de tot, se li ha afegit una rata penada amb les ales abraçant l’escut. Este sembla que és que utilitzant hores d’ara els membres de la comissió.    

Fig. 2

En la figura núm. 3, que correspon a l’acte de proclamació de la Fallera Major Infantil Laura Lozano Domínguez, podem apreciar els estendards  de la comissió[1] i on és clar consta l’escut de la comissió, però no es troben ni les fulles de llorer que hi havia al costat de les flames així com la corona circular que contenia el noms dels carrers, a més de desaparéixer de l’estendard de la falla gran les baquetes del tabal. Sembla ser que la data de l’estendard gran és de l’any 1974, mentre que el primer estendard de la comissió data de l’any 1959 i  es troba al casal dintre una vitrina i es igual que el que es pot apreciar a la fotografia.    

Fig. 3   (1)

            Finalment l’escut representat amb la figura núm. 4 que la comissió el fa servir a la pàgina web, l’escut torna a contindre tots els elements: Tabal, dolçaina i les baquetes, al costat la traca i baix el coet, dalt del tabal ix el Miquelet envoltat en flames pels costats i les dues branques de llorer, la corona circular amb la inscripció “Falla Juan d’Aguiló - Av. Gaspar Aguilar” i el rat penat que abraça l’escut i a tot açò se li ha afegit altre símbol valencià una gran senyera que onejant de dreta cap a l’esquerra creua l’escut per darrere i de dalt a baix.   

Fig. 4
            No s’ha pogut determinar qui va ser l’autor de l’escut de la comissió ni de quin any data el primer escut, sols puc dir com una data aproximada que en una foto d’unes falleres corresponent a l’any 1957 es pot albirar que, possiblement porten l’escut de la comissió a les bandes. A més,  com ja he dit, al casal és troba el primer estendard de la comissió en el que figura la data de 1.959 i que coincideix plenament al descrit a la figura núm. 3.

           

[1] La fotografia fou publicada al llibret editat per la comissió a l’any 2001.-

miércoles, 17 de abril de 2024

PLAZA DE JESÚS

                         L’actual comissió conserva l’antiguitat de 1892, però tot i això, al parlar en l’actual president de la comissió quan és referia a aquells anys ho fa emprant l’expressió “L’altra falla” que es va plantar fins a l’any 1968/69. Puix bé, de “l’altra” falla és el segell rodó que es pot veure a la figura 1 i on s’aprecia la seua data 1949-50. 

                                                         Fig, 1                                               Fig. 2

            També durant els anys fins a la desaparició, la comissió va usar un escut que com a tal figura a la banda de la Fallera Major de l’any 1964 així com al llibret de l’any 1967. L’escut (Fig. 2), es tracta d’un eixam d’elements simbòlics de la festa i de la ciutat, ja que trobem al centre, una paleta de pintor amb els seus pinzells, un tabal amb les vaquetes i una dolçaina; una manta morellana i una tira de traca a la part esquerra; una barraca i un Miquelet a la dreta; per dalt i tancant l’escut el rat penat.

            La falla “actual” té els seus començaments el 9 de maig de 1872 quan José Piquer Pérez encapçalant un grup d’amics es reunien en un forn del veïnat per veure de fer reviscolar la falla, entre les coses que hagueren de fer era la confecció d’un escut que els representés, un d’aquells amics José Piquer Pérez, president de la comissió,  fou en guanyador d’un concurs, que va convocar la comissió per a triar un escut, i al que van participar quatre esbossos. El dibuix (Fig. 3) constava de tres taronges amb fulles del taronger  i per darrere flames cap a la dreta el Miquelet al centre i a l’esquerra un penó amb els colors de la senyera, totes aquestes figures envoltades per una cinta on es podia llegir “Marques de Campo, Dr. Marco Merenciano[1], Jesús” i baix altra cinta amb la inscripció “Comisión Falla”.   

      Fig. 3                                                            Fig. 4           

 Este dibuix el trobem en la documentació relativa a la creació de la mateixa comissió que es troba junt al cens de l’any, puix els fallers junt al plànol de la demarcació va remetre a la J.C.F. el disseny del nou escut.

            L’escut que vegem a la figura 4, fou la portada del llibret de l’any 1990 sent el seu autor l’artista faller Armando Serra, escut que és utilitzat per a representar a la comissió en actes on es precisa més ressonància, com pot ser presentacions, fallers d’honor i altres ocasions.     

Fig. 5

            L’any 1984 l’escut que figura a hores d’ara en l’estendard (Fig. 5) fou rectificat amb les cintes que l’envoltaven encara que conservant tots els elements del primitiu escut, amb motiu de la recuperació del nom de la comissió tal com sempre s’havia conegut a la comissió FALLA PLAÇA DE JESÚS.

            Malgrat que, a hores d’ara la comissió utilitza el disseny de l’escut nou, a les manisetes o rajoletes, encara que trencades a la par de baix,  que es troben en la porta de l’antic casal ,  l’antic disseny (fig. 3).

                                                                                

  

[1] Antic nom del que avui es la plaça de Jesús des de desembre 1981 per acord municipal 

martes, 16 de abril de 2024

JACINTO LABAILA - MANUEL SIMÓ

 

El dia 16 de juny de 1978 la Junta Central Fallera va concedir autorització per plantar una nova falla, que si podríem dir que és de nova creació també podríem dir la hipòtesi que els antecedents primitius de la comissió daten de 55/56 i que van durar de manera discontínua fins a l’any 68/69 encara que diversos noms, però este tema no forma part del treball, així i tot els fallers de la comissió em manifestaren que el primer any de vida de la comissió fou l’exercici 1978/79.

És cert, el dia 15-4-78 Antonio Martínez Hernández, que després seria el president,  per una nova comissió que encara que en una primera vegada al ple de la J.C.F. de 16-5-78 fou denegada per problemes de demarcació, en un segon ple, celebrat el 15-6-78, fou aprovada de forma oficial.

Segons consta publicat al llibret de la comissió amb motiu del 25é aniversari la comissió va emprar un segell (Fig. 1), he de confessar que no he pogut trobar cap document en estiga reflectit l’esmentat segell, tant a la falla actual com a la històrica Nicolas Factor- Jacinto Labaila, malgrat que sense dubte per força ha d’estar en algun document. També cal dir que el segell ovalat porta dos grups de figures ben definides al seu interior, a la part de dalt dos figures de ninots que fou usat per la desapareguda comissió Cardenal Benlloch, a hores d’ara, Vicente Sancho Tello-Chile; i a la part de baix un conjunt de figures que és utilitzat avui en dia per la comissió Dr. Serrano Carles Cervera.

Fig. 1                                             Fig. 2

Aquell mateix any una comissió de fallers foren els encarregats de triar un dibuix que els representara, a tal efecte el president i la fallera major Ana Mª Carrasco Hernando i dos components de la comissió femenina anaren a un artesà del ram per tal de triar un dibuix, això si, no sabien com seria, però tenien clar que tindria el Miquelet i la barraca per ser símbols carismàtics de la ciutat.

Fig. 3

            Assessorats per l’artesà elegiren unes flames que donaven pas a l’escut de la ciutat (sense les eles) tenint a un costat, l’esquerrà, la barraca i al dret el Miquelet, tenint per la part de sota el nom Falla Jacinto Labaila - Manuel Simó, tal icom és representat al llibret del primer any de falla (Fig. 2), malgrat que per motius de modernitat l’escut ha sigut rectificat encara que conserva tots els elements de l’inicial  (Fig. 3).

            La Junta Directiva va aprovar el 7 de juliol de 1980 la confecció dels estendards amb l’escut de la comissió.

 

FRANCISCO CLIMENT - URUGUAY

 

            Amb la data de 4 de maig de 1981 Rosendo Campos Verdejo va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per formar una comissió. La petició va esdevenir a la incoació de l’expedient 23/81 en el que consta l’informe de 12 de juny de caràcter  desfavorable per part de la Delegació d’Incidències, desestimació que va ser refermada al ple de la J.C.F. de 12 de juny. El motiu de la denegació fou per no arribar a un acord entre les dos falles veïnes (sobretot una d’elles) en les respectives demarcacions.

            A l’any següent, el dia 26 d’abril de 1982, el futur president Rosendo Campos Verdejo, amb un pressupost de 1.500.000 pessetes, va presentar una nova sol·licitud de creació, davant la qual la Delegació d’Incidències emet, el dia 17 de maig de 1982 l’informe favorable. Aprovant-se al Ple de la J.C.F. celebrat el 4 de juny i per l’assemblea de presidents del 30 de juny.

    


Escut de la comissió

            L’escut de la comissió ja figura a l’acta de la Junta de constitució celebrada el 17 de juny  format, al centre, el rombe heràldic de l’escut de la ciutat coronat per la rata penada amb les ales obertes , a l’esquerra del rombe un Miquelet tenint a la base flames; a dreta del rombe la típica manta i els no menys típic tabal amb les baquetes i la dolçaina, per davall de tots els elements una cinta amb els noms dels carrers.

            Per encomanda de la comissió, l’autor de l’escut, el faller Francisco Angel Romero García, va concebre un escut que segons el mateix volia recollir una representació de la ciutat i de la festa. Tocant a la data del mateix pot ser que fos de l’any 1981, any que com recordaré encara no hi havia comissió, donat que al primer cens presentat a màxim organisme faller amb la data de 18-6-82 ja figura el mateix.

            A les figures representades podem observar que encara que no ha variat el seu contingut sí que la seua forma presenta canvis a la composició pot ser que per donar-li una mena de modernitat, cosa que igualment succeeix  en moltes altres comissions falleres.

 

 

CARRETERA ESCRIVÁ - COOPERATIVA SAN FERNANDO

             L’antiguitat de la comissió es remunta l’any 1932  quan es va plantar la primera falla als carrers. Per a la seua identificació la comissió emprava un segell ovalat amb el nom de la comissió com es pot veure al costat de la signatura del president Vicente Guinart demanat permís per fer ball al carrer (Fig. 1). Este segell va ser utilitzar en diversos anys fins al 1962.

            No és fins a l’exercici 1961/62 quan la falla té el primer escut que es pot albirar en les bandes de les falleres majors que hi ha al casal. L’escut que, no és sap qui va ser el seu autor, estava compost per una paella amb les seues viandes i dalt d’esta un Miquelet sense altra forma que la que té en realitat, al voltant de tots dos “Comisión Falla Carretera Escriva-Dolores Alcalde y Adyacentes (Fig. 2).

                                                        Fig. 1                                                      Fig. 2

L’escut, també es pot veure a un escrit datat el 28 de febrer de 1962 signat pel president Jorge Mateu Yuste demanat l’assistència a un sopar dels membres de la J.C.F. i on figura tant al segell com a la capçalera de l’escrit.

L’exercici 1964/65, és a dir tres anys més tard, els fallers li digueren a Paco Domenech Gramaje igualment faller, “Xe, Paco com tu saps dibuixar i no ens acaba d’agradar l’escut de la paella fes un dibuix per un escut nou”, així va néixer en paraules de l’autor el disseny del nou escut de la comissió: “Una paleta de pintor creuada per dos pinzells i dalt al centre el Miquelet a la dreta mig aguaitant per darrere un rat penat i per darrere del Miquelet unes flames que se’n pugen cap amunt” (Fig. 3). Símbols que va ficar com a representatius de València i la festa malgrat que, segons em va comentar el propi autor, va intentar trobar,  a fi de ficar-lo a l’escut, algun símbol que poguera representar a la barriada no aconseguint trobar-ne algun que li agradara.  

   

                                                Fig. 3                                                       Fig. 4

Dit i fet, el dibuix fou portat a l’artesà corresponent qui es va encarregar de confeccionar el primer estendard de la comissió. La sorpresa fou quan els fallers van veure l’estendard, l’escut estava el revés ( Fig. 4). Què va ocórrer?, puix que a l’estar fet el dibuix en paper vegetal al dibuixar l’escut sobre la tela fou imprés l’inrevés. Este estendard va durar fins la confecció d’un nou estendard ja passats alguns anys i en ell figura en lloc de les pintures els noms dels carrers “Cra. Escrivà D. Alcaide y Adytes”. L’antic estendard figura a una vitrina al casal de la comissió.

COSTA Y BORRÁS - AGUSTINA DE ARAGÓN

        Al llibret editat per la comissió l’any 2003 amb motiu del 50é aniversari de la falla dona com es natural, l’any 1953 com a data de naixement de la comissió, malgrat que als anys 40 també hi va existir durant 3 anys, no consecutius, una comissió amb el mateix nom. 

        Esta comissió feia servir per la seua identificació diversos tipus de segells com el que figuren a l’any 1.45 (Fig. 1) o a l’any 1.49 (Fig. 2).

                                                        Fig. 1                                           Fig. 2


        La comissió va emprar el primer any l’escut que es representa a la figura núm. 3 i on es pot veure un doble semicercle on es llegeix A. ARAGÓN- LA PREVISORA (barriada propera), dintre del cercle menut dues barraques i un Miquelet de gairell cap a l’esquerra, dalt dels dos cercles una rata penada corona la insígnia, mentre que per la banda de baix la tanca una cinta que fica VALENCIA. L’escut descrit fou dissenyat pel faller José Lozano Puchalt i tan sols va ser utilitzada eixe any segons em comentaren els fallers veterans de la comissió. 

                    Fig, 3                                      Fig 4


        A l’any següent, és a dir l’any 1955, sent president de la comissió Ramón Bixquert Micó i fallera major Carmen Navarro Fullana, a l’església Santa Teresa de Jesús, segons consta al llibret de la mateixa comissió, el dia 13 de març, va tenir lloc la benedicció d’un nou banderí. (Foto 4). L’estendard va ser apadrinat per la senyoreta Amparin Jorge Coll i pel regidor de l’Ajuntament i adjunt a la presidència de la J.C.F. José Montagut Richart. 

        L’escut consta d’un Miquelet en flames portant baix, a la part dreta, un tabal i dolçaina i a la part de dalt tancant la figura un rat penat, i per baix una “tira de traca”. Pels costats i baix una cinta on fica FALLA C. BORRAS A. ARAGÓN SANTANDER (Fig. 5).

        Al llibret de l’aniversari esmentat, també figura el següent:, “El escudo que figura en el estandarte, y el propio estandarte, fueron diseñados por la Comisión de Falla que presidia D. Ramón Bixquert Micó en 1.955 y que sobre un estandarte con el fondo de nuestra Senyera aparecia el escudo de la Falla y la leyenda “Falla C. Y Borrás – A. De Aragón- Barrio de la Previsora” y se conserva enmarcado en los locales de la Comisión....”.

Fig. 5

        L’estendard coincideix amb la ja esmentada figura 4, però respecte a la data d’origen i les seues circumstàncies podrien no ser les mateixes, vegem: Entre els documents que hi ha als arxius de la J.C.F. hi ha un amb la data 29 d’agost de 1953 signat per Benito Alonso Alonso com president de la comissió, en ell demana que per motius de salud “...autorice el cese en el cargo... y que dicho cargo sea adjudicado al vocal de la comisión Ramón Bixquert Micó...” . L’esmentat document (Fig. 6) figura un segell redoó en el que es llegeix el nom de la comissió i que al centre té una figura (Fig. 7) que coincideix plenament en l’escut de la comissió, excepte el Rat Penat.

                                                            Fig. 6                                               Fig. 7  
 
¿Era l’escut o va ser la idea que l’autor es va basar pel definitiu disseny?, en cas de ser la primera de les raons, l’escut seria dos anys abans del que diuen els fallers. El meu parer és que el document demostra que l’escut existia dos anys abans del que reflecteixen els fallers al llibret i que fou sota la presidència de Benito Alonso Alonso, malgrat que com he dit li falta el rat penat.

lunes, 15 de abril de 2024

CARCAGENTE - COMPROMISO DE CASPE

 

            Una paleta de pintor dona pas a la part dreta a una palmera al centre un Miquelet amb la part baixa del cos en els colors de la senyera, al costat tres pinzells i a l’esquerra unes fulles de llorer per darrere de tots els elements unes grans flames pugen cap amunt. En ell cal destacar la palmera que hi ha a la part dreta com a figura representativa de la barriada donat que, sembla ser, que al mateix carrer on, a hores d’ara, es troba el casal, carrer Jeronimo Muñoz, hi havia una palmera que per l’ordenació viària va ser arrancada.

Fig. 1

            Este fou el dibuix (Fig. 1) que va presentar el faller i pintor de la comissió Vicente Carrasco, durant l’exercici 1968-1969 primer any de la comissió, per que servira com a escut representatiu d’aquesta. L’escut fou aprovat per la comissió de la qual era president  Enrique Cuartero Valera i fallera major María José Mico Mateu. 

Fig. 2
            Malgrat que l’escut és l’únic que ha tingut la comissió en la seua història es va confeccionar una insígnia que encara que estava formada pels mateixos elements afegia a la part de dalt una rata penada (Fig, 2), manifestant els components de la comissió ignorar el motiu de la col·locació de l’esmentat element adduint tan sols que és un símbol valencià. La meua opinió és que com ocorre en altres insígnies  ficaren el mateix element per omplir l’espai, desvirtuant d’aquest mode el disseny de l’escut primitiu.

BARÓN DE PATRAIX - CUENCA

             A les vesprades del mes d’abril de 1.969 un grup d’amics comentaven l’avorriment que patia la barriada per falta de festa i una d’eixes vesprades Josep Calvo va tenir la idea de fer una falla, puix feia dos anys que havia desaparegut una falla propera, la dels carrers  Ramón de Castro-Cuenca. El dia 7 de juny de 1969 Antonio Pedrós Lacarcel va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió. Per fi després dels tràmits necessaris  el dia 20 de Juny del mateix any la J.C.F. va donar el permís i va nàixer oficialment la comissió dels carrers Baró de Patraix- Conca i Mossèn Fenollar. 


Fig, 1

            Però aquell any, que fou president Antonio Pedrós Lacarcel i elegida com fallera major Helena Pascual Domingo, tots els components de la comissió no estaven del tot satisfets, u d’ells de cognom Micó, estava fent el servei militar en aquell temps Sàhara Espanyol i este faller va escriure una carta a la comissió on parlava de la seua enyorança per no estar a València.   

            En aquella carta adjuntava un senzill dibuix que el faller havia elaborat en els seus moments de melangia: En un pergamí, l’escut quadribarrat de l’antic regne de València coronat i encimbellat per la rata penada, baix de tots tres elements, a la part dreta, una paleta de pintor rodejada de traca amb el seu esclat, amb dos pinzells i a la part esquerra el tabal i la dolçaina (Fig. 1).

            La falla, que no tenia símbol per representar-la, el va adoptar de seguida convertint-se en l’escut oficial de la comissió, afegint-li al seu voltant el nom “Falla B. de Patraix, Conca, M Fenollar” i en dades posteriors les recompenses de la J.C.F. que li pertoquen.


Fig. 2

            Una curiositat referent al nom de la comissió i que afecta a l’escut, partint que el nom forma part de l’escut, i que mentre el nom oficial és Baró de Patraix, Conca, Mossèn Fenollar el nom que fica en totes les bandes que lluïren les falleres majors i que figuren al llibret del 25e aniversari és el de M. Fenollar, Cuenca, B de Patraix (Fig. 2), desvirtuant, almenys en la meua opinió, l’escut original.

 

lunes, 8 de abril de 2024

ESTADISTIQUES SECTOR LA CREU COBERTA

 




PLAZA SEGOVIA - DR. TOMÁS SALA

 

                  En una barriada novella apartada del centre, a les falles de l’any 1974 una nova falla es plantà a la ciutat, mesos enrere un grup de veïns encapçalats pel que fou primer president Alejandro Puchau Matali, va presentar instància a la J.C.F., el dia 4 de maig de 1973, per a crear la comissió que duria el nom de Plaza En Proyecto-Travesia Dr. Tomás Sala.

            Després que la J.C.F. va lliurar el corresponen informe favorable el 7 de maig, la constitució de la comissió va ser aprovada al ple de 18-5-83 i comunicat a la comissió, per escrit,  tres dies després. Al primer cens figura com a nom oficial Avda. Tomás Sala, mentre que al segon exercici figura al cens Plaza Segovia-Dr. Tomás Sala (antes Travesia).

            En una de les moltes reunions que van tenir lloc, un xicotet grup de fallers encapçalats pel president Alejandro Puchau Matalí,  el Secretari  Francisco Sala Borràs, Manuel Alemany, Amadeo Esteve i Miguel Aleixandre, entre altres, van decidir fer l’esbós del qual seria l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            Però, com triar algun element que representara a la barriada si allí no hi havia res significatiu?, al fi algú va donar la solució ¿perquè no ficar les barraques dels germans Burguet, col·laboradors de la comissió, que hi havia molt prop?, i així fou les barraques i un pou d’on ix per la part de darrere l’escut de la ciutat amb una gran rata penada que abraça totes les figures i que formen l’escut que des del seu naixement representa a la comissió.

            Per cert, que les dues barraques encara hi són en peu al cantó del carrer Gaspar Aguilar i la ronda  sud de recent creació i segons em comenten els fallers en perfecte estat, fins al punt de poder ser habitades.