miércoles, 24 de enero de 2024
lunes, 22 de enero de 2024
SERRANOS - PLAZA DELS FURS
A l’acta de constitució relativa a l’exercici 44/45 presidida per Juan Castillo Miguel, no figura cap segell que identifiques a la comissió, malgrat que el mateix exercici i amb la data de 03 d’abril de 1944, signat pel president, figura un segell de forma ovalada en sentit horitzontal sense cap dibuix, només amb la següent inscripció “COMISION DE FALLA CALLE SERRANOS Y ADYACENTES” (Fig. 1).
Figs. 1, 2 i 3
Més avant a l’exercici 45/46 en document datat el
14-02-46 comunicant la realització de “prácticas teatrales”, per part de la
comissió, es troba segellat per un dibuix de forma ovalada on ja se pot veure
un element identificatiu de la comissió al trobar-se, al centre de l’oval, les
Torres dels Serrans, a més, clar està, del nom de la comissió (Fig. 2).
A l’any 52/53 al cens datat el 27 de Març de 1952 la comissió segella el mateix amb un segell idèntic a l’emprat l’any 1946 encara que de forma rodona (Fig. 3). Sembla que, per aquell temps, la comissió feia servir diversos segells, així consta fins a un llibre de festes valencianes[1] la comissió empra un segell que en tota seguretat va servir de base per l’escut actual.
Figs. 4 i 5
 |
| Fig. 6 |
Esta vegada es tracta
d’un doble oval vertical on porta el nom de la comissió i dintre de l’oval menut la paraula Falla i un dibuix compost per les
Torres dels Serrans dintre unes xicotetes flames i un Rat Penat (Fig. 4).
L’escut actual apareix, almenys a les primeres vegades, al programa de la presentació de les Fallera Majors celebrat el 10 de març de 1955.
Al centre del programa es pot veure l’escut (Fig. 5) basat com he dit al
segell emprat a l’any 1950. Desaparegut la forma ovalada conserva de l’antic
segell les Torres i el Rat Penat que emcibella unes flames que surten d’una
manta, un tabal i una dolçaina que s’hi troben als peus de les torres.
L’escut que utilitza,
a hores d’ara, la comissió ha patit un xicotet canvi respecte al primitiu donar
que, la figura de la Rata Penada que originalment era de tres dimensions, ara és
una figura plana. Per dalt de l’escut es pot llegir Falla Serrans i per baix
Plaza dels Furs (Fig.6), tancant i completant d’esta manera l’escut faller.
[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel
Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950
lunes, 15 de enero de 2024
PLAZA DE LA SANTA CRUZ
El 24 de maig de 1945 és la data del cens corresponent a l’exercici
faller 1945/46, el document figura signat pel president Domingo Vallés Bolufer
i en ell s’hi troba el segell que emprava la comissió per a identificar-se
(Fig. 1): Un segell ovalat tan sols al nom de la comissió.
Anys endavant al “Libro de Oro” editat l’any 1950 per Vicente Añón, podem veure que junt que al costat de l’esbós del monument faller d’aquell any s’hi troba l’escut de la comissió que consisteix com podem veure en el dibuix d’altra falla (Fig. 2).
Fig. 1 Fig. 2
Consultats els
corresponents arxius s’adonem que, l’esmentada falla, reflectida com escut,
pertany a la plantada per la comissió l’any 1944 (Fig. 3) encara que
transformada donat que en ella apareix un cigar "puro" i una mena de
ninot als dos costats del remat, figures que pertanyen a un altre monument, el
de l’any 1949 (Fig. 4). Per tant, està clar què l’escut a què fa referència la
figura dos, és emprat des de l’any 1950
que coincideix en l’any de la publicació adés esmentada.
També és de suposar
que l’autor fos el mateix artista faller i que a l‘fegir-li el cigar i el ninot
podria ser per algun succeït ocorregut dintre de la comissió o barriada.
Este escut figura en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. ficant a tall d’eixemple el contracte del monument signat amb data 27 de desembre de 1952. Els fallers el prengueren com un vertader escut, en confeccionar la corresponent malgrat que, no més formada pel remat de la falla (Fig., 5).
Fig. 3 Fig. 4
Amb la data de 26 de
maig de 1956 existeix una carta signada pel president Enrique San Andrés
Monreal, comunicant a la J.C.F. l’alta d’un faller en la que figura com a
capçalera de la mateixa l’escut de la figura 2, però que apareix segellada amb un altre escut dissenyat de mode
totalment diferent. Al figurar els dos escuts en l’esmentada carta, a parer meu,
dona a entendre que la comissió havia pres la determinació de canviar el seu
escut.
Fig. 5 Fig. 6
Açò ve refermat pel fet que a l’any següent en altra carta signada pel secretari de la comissió José Díaz comunicant l’alta d’un faller i datada el 4 de maig de 1957 ja consta com a capçalera el nou escut (Fig. 6) i que fins avui en dia utilitza la comissió.
Es tracta de dues
figures principals que ret homenatge a la ciutat i a la barriada on es troba la
comissió: El Miquelet i l’església de “El Carme” totes dos de gairell a dreta i
esquerra respectivament i tenint com a base altre símbol de la ciutat una
xicoteta rata penada. Al centre de les dos unes flames espurnegen cap a dalt
deixant un rastre de fum. Tanca l’escut per la part de dalt una cinta on figura
el nom de la comissió.
SAN MIGUEL - PLAZA VICENTE IBORRA
La primera constància per escrit que té la comissió
data de l’any 1861, sense que es puga determinar quin any exacte del seu
naixement.
Complint les directrius de la J.C.F. la comissió presenta davant l’organisme faller el primer cens de la comissió a l’exercici 44/45 que figura segellat amb un segell rodó, molt comú per les comissions d’aquell temps, amb la figura del Miquelet en flames al centre i al voltant el nom de la comissió “COMISIÓN DE FALLA CALLE DE SAN MIGUEL I ADYACENTES” (Fig. 1). Segell que és usat per la comissió fins l’any 1950/51, darrer any en que es deixa de plantar la falla.
La comissió reviscola
a l’exercici 60/61 sota la presidència de Eduardo Camps Gallego i és en aquest
exercici quan troben el primer escut de la comissió en diversos documents
relatius a la comissió i que es troben als arxius de la J.C.F.
La comissió al
dissenyar-lo empra la forma heràldica del tipus espanyol amb quatre barres,
coronat pel Rat Penat. Dalt d’aquestes figures una barraca i un ninot format
una falla que es troba encesa en flames. Per baix de totes les figures una
cinta de forma ximple amb el nom de la comissió “PLAZA ST MIQUEL –ELS ANTICS-“.
Aquesta forma d’escut es manté, a hores
d’ara, a l’estendard de fons roig, que
fa servir la comissió als actes oficials (Figs. 2 i 3).
Malgrat açò, l’any 1971 la falla utilitza altre disseny de l’escut que apareix a la fotografia de la Fallera Major de l’esmentat any Paquita Rubio Ruiz al portar a la banda el nou disseny, foto publicada al llibret de l’anomenat any.
Fig, 3 Fig. 4 Fig. 5
L’escut encara que les figures no han canviat, si que
ho fa la forma de la cinta on figura, a més de la recompensa atorgada per la
J.C.F., el nom actual de la COMISSIÓ “C. SAN MIGUEL-. PLAZA V IBORRA –ELS
ANTICS”. El disseny també figura al cens datat el 14-4-81 i a les manisetes que
figuren a la porta de seu casal (Fig. 4 i 5).
Este canvi pot estar
produït per la denominació de la falla
donat que el dos primers anys rebia el nom, segons consta al cens de “San Miguel-San
Miguel (un per la plaça i altre pel carrer), després fins a l’any 1968/1969
“Plaza San Miguel” i des d’aleshores “San Miguel-Plaça Vicente Iborra”.
RIPALDA - SOGUEROS
Al cens relatiu a l’exercici 1948/49 signat pel president de la comissió Francisco Pla Hernández figura un segell ovalat de mode horitzontal que tenint al centre una xicoteta al·legoria a l’escut de la ciutat, a la part de dalt “COMISION FALLA” i a la part de baix “RIPALDA Y SOGUEROS –VALENCIA-“(Fig. 1). Este segell també queda reflectit al costat de l’esbós de la falla, president, fallera major i artista faller en un llibre dedicat a les festes valencianes editat l’any 1.950[2].
No és fins a l’any
1955/56 quan en un document datat el 9 de Maig de 1955 i signat pel president
adés esmentat, comunicant les altes produïdes al si de la comissió, podem veure
l’escut de la falla. Es tracta d’un bunyol que té unes flames que serveixen de
base per un Miquelet, al voltant d’aquest un doble cercle amb el nom de la
comissió, per la part de darrere les flames espurnegen, sobreeixint del cercle,
cap amunt.
viernes, 29 de diciembre de 2023
RIPALDA - BENEFICENCIA - SAN RAMÓN
Com la majoria de les comissions falleres de la típica barriada de El Carme el seu naixement es perd en el temps, plantant-se, segons l’escriptor Soler i Godes, una falla l’any 1874 al carrer Ripalda[1].
Sense data concreta i signat per diversos components de la comissió, existeix un document pel qual es sol·licita la corresponent mesura d’ingredients per fer xocolata als xiquets de la Casa de Beneficència, en el que s’hi troba el primer segell de la falla, es tracta d’una forma rodona travessada per una cinta on es llegeix el nom de la comissió i l’any corresponent. El segell també és utilitzat el 18-8-45 sol·licitant permís per a plantar la corresponent falla. (Fig. 1)
Fig. 1 Fig, 2
El cens que correspon a l’any faller 1947-48, signat pel
president, l’11-4-47, José Navarro, figura segellat amb un segell distint
tenint este una forma rectangular amb els cantons roms i on es llegeix el nom
de la comissió i a un rectangle a l’interior “presidència” (Fig. 2).
Al llibre titulat “Libro de Oro”[2] al costat de l’esbós del monument i altres fotos es pot veure el que possiblement es el primer escut de la comissió (Fig. 3) es tracta d’una figura formada per la Senyera, un bunyol i una branca de llorer, totes tres enllaçades i que tenen al voltant formant un cercle el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 3)
.jpg)
Fig. 3 Fig. 4 Fig. 5
Com he dit és possible
que este fos el primer escut de la comissió, si be al cens de l’exercici
1953-54, signat el 27-3-57 pel president Enrique Valero Aliaga, porta al peu un
segell rodó amb la figura de Sant Josep al centre (Fig. 4), segell que es torna
a repetir a cens de l’any 1957-58. Malgrat tot el mateix any en document datat
el 14-1-1958 signat pel president Vicente Collado Asturiano, sol·licitant els
bunyols de coure, figura segellat amb altre segell distint; un cercle que al
centre conté figures representatives de la festa, com és una serra de fuster,
una tira de traca i el tabal i la dolçaina, estos elements porten al seu
voltant el nom de la comissió (Fig. 5).
Fig. 6
Per altra part en document datat el 30-11-62 esta vegada signat pel president Manuel Calap Mas, porta al peu en forma de
segell el ja descrit segell de la figura
5, però com a capçalera del mateix porta altre escut: L’escut de la ciutat, una
falla el tabal i la dolçaina formen aquesta composició (Fig. 6) que figura
també en altres comissions[3]
Al llibret editat per la comissió l’any 2005 apareix
un article, a dos columnes, signat per Bovi, pseudònim del faller Enrique Bover
Pujol, on explica el naiximent de l’escut de la comissió, millor dit del
redisseny donat que segons conta va trobar l’escut de la comissió pintat en un
paper i arraconat al casal, que era molt lleig i ningú li feia cas, però serà
millor reflectir les seus paraules:
“Per
a que tingau idea de com era l’escut, vos diré que la senyera era molt
allargada, o dit d’altra manera, molt apepinada. La corona era molt menuda, les
fulles de llorer creuaven de dalt a baix l’escut, i la cinta on posa en nom de
la comissió era il·legible. Sense pensarme-ho molt, agafí el dibuix i m
l’emportí a ma casa. Sobre tot en molta il·lusió el vaig retocar a la meua
manera, i aixina vaig crear el nou escut de la nostra falla”
Fig. 7
El nou escut (Fig. 7) adapta la forma heràldica de la
ciutat representat amb el rombe quadribarrat coronat amb la corona oberta, a la
vegada que fica un xicotet Rat Penat al costat superior dreta del rombe, a la
dreta d’aquest elements d’un pal finalitzat en punta de llança oneja una cinta
amb el nom de la comissió per baix de l’escut entrellaçat amb la cinta dues
branques de llorer tanquen l’escut.
A l’article l’autor no especifica quin any va ser
creat, si diu que aleshores era president Manolo Calap. En estes dades i donat
que el primer any que fou president va ser l’any 1959/60 i que com hem vist adés,
l’any 1962 empraven com a capçalera dels escrits el reflectit a la figura 6, és
de suposar que l’escut va nàixer al voltant del darrer any que quadra, poc més
o menys, amb el que manifesta l’autor “farà al menys quaranta i pico d’anys”.
[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849 – 1936”
d’Enric Soler i Godes, Ed. Albatros- Artes Gráficas Soler S.L. ,València 2002
[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel
Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950
[3] Veure els escuts actuals de les falles
Daroca-Padre Viñas i Doctor Domingo Orozco-Bailén
jueves, 28 de diciembre de 2023
PORTAL DE LA VALLDIGNA - SALINAS
L’antiguitat de la comissió es remunta a l’exercici 1922 /1923 doncs existeix un esbós de la comissió plantada aquells anys, encara que com era normal en aquell temps la falla no es plantava tots els anys. Malgrat el dit, la falla utilitza esta data per celebrar el seus aniversaris.
Així trobem que el
primer cens que s’hi troba a arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 1951/52 (cal
recordar que els primers censos daten de l’any 1944/45) i en eixe any la falla
ja comptava amb escut propi com es pot apreciar a la figura 1 que correspon a
la propaganda per l’acte de la presentació de la Fallera Major Enriqueta Gómez
Ortiz que es va celebrar el dia 6 de març de 1952.
Fig. 1
Malgrat el dit es por observar (Fig, 1) com la Fallera Major, en la banda que l’acredita, porta un escut que res té que veure en l’escut de la comissió. Esta foto va formar part de l’exposició feta al casal amb motiu de l’aniversari de la falla.
Fig, 2
Es tracta d’un escut simbolitzat per un indret entranyable per la barriada de El Carme a la vegada de històric per València i que dona al nom a la comissió “el Portal de la Valldigna”, l’escut porta a la part de dalt la paraula "Falla" trobant-se envoltat de flames, formant així l’emblema de la comissió.
A la figura dos observem l’escut de la comissió que fan
servir a hores d’ara, l’única diferència a l’adés comentat la trobem en la
desaparició de la paraula "Falla" que figura als començaments,,
diferència que no desvirtua el significat de l’escut.
miércoles, 27 de diciembre de 2023
NA JORDANA
“Per primera vegada ens distingim amb un escut propi, triat “a doll”
entre les nombrosos propostes d’un representant amb ganes de fer negoci amb les
falles. El campanar de l’església de la Santíssima Creu representat sobre un
pergamí vorejat per rabassudes flames esdevé nostre emblema”......”I com
caramull del barri cobejant l’escut faller, eixe airós puntal de pedra
d’argentós i fi cantar, els seny tot de nostra empresa que és del Carme, el
campanar”....Aviat és brodat en un lleuger mini estendard sobre fons verd que
ens acompanya es passacarrers i cercaviles”(Fig. 1). Fins ací els
comentaris textuals que apareixen, respecte al seu escut, a la pàgina 20 i
referint-se a l’any 1.952, al Llibre editat per la comissió amb motiu del seus
50 anys[1].
 |
| Fig, 1 |
També al respecte la
pàgina Web de la comissió diu “El foc i
el campanar de l’església de la Santíssima Creu, coronat pel característic
penell d’un àngel que domina el conjunt de la barriada del Carme, son els
emblemes base a partir dels quals s’estructura la composició....”.
Malgrat que com s’ha
dit la comissió data l’escut l’any 1952, cal dir que al mateix llibre esmentat
quan es refereix a l’exercici 50/51[2],
hi ha una fotografia d’un document. Este document es tracta d’una carta on el
president Antonio Cuartero remet loteria a reembossament i en ell podem veure a
la part superior esquerra l’escut de la falla. També hi ha altre document
relatiu a l’exercici 50/51 un tipus de bulletí com a faller protector, en
avantatges per a la Fira de Juliol, on també figura l’escut de la comissió.
Igualment, l’escut de
la comissió apareix segellat al contracte del monument faller signat pel president
Antonio Cuartero amb la data 30 de gener de 1951 amb l’artista faller Vicente
Pallardó Latorre. També apareix a la capçalera d'un l’escrit lliurat per
la comissió, signat pel mateix president el 09-03-51, on es envien la relació
de donatius que per a la construcció de la imatge de Sant Josep a recollit la
comissió.
Dit açò podem afirmar
que l’antiguitat de l’escut no pertany a l’any 1.952, sinó que data de l’any 1951,
es a dir a l’exercici 50 /51. També és cert que al mateix any al butlletí de
presentació de la Fallera Major Paquitina
Gascó que amb data a celebrar el dia 15 de març de 1951, no apareix
l’escut.
[1] Na
Jordana 50 anys (1.951-2000).
[2] L’exercici 50/51 és el primer any de la
comissió. El dia 24 de Març de 1950 un grup de 22 veïns i comerciants
sol·liciten autorització a la J.C.F. per
la constitució, rebent el dia 28 del mateix mes l’autorització per fer
l’apuntà, constant dalt de l’escrit que és tracta d’una falla nova. Cal dir que
als documents de constitució que consten als arxius de la J.C.F. les falles
veïnes Na Jordana-Guillem de Castro i Na Jordana- Burjassot, s’oposaren a la
constitució de la nova falla.
MOSSEN SORELL - CORONA
Als documents annexos al cens 1944/45, quan la falla
rebia el nom de “Corona i Adyacentes” presidida per Francisco Grancha Pérez es troba un document datat el 5-6-44 pel que es comunica la baixa d’un faller. En
el document esmentat trobem un segell de forma rodona que al centre té figures
relacionades amb la festa fallera, una serra, una traca, un tabal i una
dolçaina, i al voltant de totes elles “COMISIÓN FALLA CALLE DE LA
CORONA-VALENCIA-“(Fig. 1). També apareix el segell a un llibre de festes
publicat l’any 1950[1].
El segell és emprat per la comissió fins a l’exercici 51/52 per canviar a l’any següent donat que en un document datat el 30-1-52 figura un segell distint que amb la forma d’un pergamí fica dintre “COMISION FALLA PLAZA MOSEN SORELL –PRESIDENCIA-“, com també apareix a l’exercici següent en document datat el 15-9-53 (Fig. 2).
Fig, 1 Fig, 2
La falla va plantar per darrera vegada a l’exercici 53/54 per a tornar a reviscolar a l’exercici 63/64 sota la presidència de José Sebastián Momparler i segons reflectís la pàgina web de la comissió amb motiu de la nova etapa és encomanat un nou estendard i el seu escut “...formado por la Senyera, el Miguelete, el buñuelo, hojas de laurel y el fuego, todo ello simbolo de nuestra ciudad...”.
 |
| Fig, 3 Fig, 4 |
Malgrat açò en
document de data 20-7-63 signat pel secretari Antonio Romero amb el vistiplau
del president Jesús Sebastián figura un segell de forma ovalada amb un ninot i
unes xicotetes flames en la seua base, tenint al voltat el nou nom de la comissió
“MOSEN SORELL- CORONA”. Este segell és igualment emprat per la comissió a
l’exercici 64/65 sota la presidència de Daniel Salvador Ferrandis (Fig. 3)
 |
| Fig, 5 |
La figura 5 representa a la comissió des de fa uns anys, quan la comissió va fer un gir en la seua manera de “fer falla”.
viernes, 15 de diciembre de 2023
MARQUÉS DE CARO - DOCTOR CHIARRI
L’antiguitat de la comissió es remunta al segle XIX sense que es puga determinar l’any exacte del seu naixement malgrat que, l’any 1898 la comissió aconsegueix el Premi Lo Rat Penat a la millor falla.
El primer cens que consta als arxius de la J.C.F. és, com quasi totes les falles, el pertanyent a l’exercici 1945/46 sent el seu president José Zacarias Soldado i en aquest document figura un segell de forma ovalada que al centre té la figura del Miquelet envoltat en flames i rodejant-lo el nom “ Falla Marques de Caro y adyacentes –Valencia-“ (Fig. 1), segell que per altra part és comú. llevat del nom, de diverses comissions falleres de la ciutat.
Fig. 1 Fig, 2
El segell esmentat és emprat per la comissió als anys següents, fins l’any 1952/53 any en què es deixa de plantar monument. Així consta en diversos documents que hi ha als arxius del màxim organisme faller, com també figura a un llibre de festes valencianes editat l’any 1950[1].
La comissió reviscola a l’exercici 1961/1962 sota la
presidència de Amadeo Puig Chulià i en aquest any trobem el primer escut de la
comissió al document datat el 10-7-61 signat pel secretari amb el vistiplau del
president pel que es dona conte de la presentació per a reina del pavelló a la
senyoreta Marujin Taberner Roselló.
Fig. 3
Este escut, que figura als censos de la comissió fins
a dia d’avui, la comissió adapta la forma heràldica de l’escut de la ciutat formant
les quatre barres componen la paraula “FALLA” com també les ales del Rat Penat
formen un cercle tancant l’escut (Fig. 2), malgrat açò la comissió, almenys a
la pàgina web, utilitza el mateix al que se li han afegit als dos costats dos
branques de llorer al temps que als dos costats del rombe es troben les figures
del Miquelet i d’una flama; per dalt del Rat Penat, que no conserva les
primitives ales, es pot llegir el nom de la comissió (Fig. 3).
[1] Veure “Libro
de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente
Añón Marco. València 1.950.
jueves, 14 de diciembre de 2023
BLANQUERIAS
Malgrat que a l’any 1926 va existir la comissió “Falla dels cantons del Mur de les Blanqueries i Pare Òrfens, no es pot determinar la data exacta del seu naixement.
El que si que consta a la J.C.F. és el primer cens que data de l’exercici 45/46, però no hi es fins a l’any 47-48 sent president Vicente Martí Esplugues, quan es troba el primer segell usat per la comissió: Un segell rodó format per un doble cercle on es llegeix el nom de la comissió i que té dintre del cercle menut objectes relacionat a la festa fallera. Una serra, una tira de traca i el tabal i la dolçaina formen la figura (Fig. 1), per altra part emprada per diverses comissions.
Fig. 1
La comissió es manté,
encara que intermitent, fins a l’exercici 52-53 any que deixa de plantar-se de
mode més o menys definitiu, donat que no torna a reviscolar fins a l’exercici
82-82 de la mà de Salvador Martí Salvador, al ser aprovada per l’assemblea de
presidents celebrada el 30 de juny de 1982.
Puix bé, al cens d’eixe any ja s’hi troba el primer escut de la comissió: Una paleta de pintor que conte d’esquerra a dreta el següent: La Senyera, les Torres dels Serrans coronades al merlet dretà amb corona oberta i unes palmeres; per la part de baix dels elements descrits unes flames son travessades per dos pinzells. A la part de dalt les taques de pintures i el nom de la comissió (Fig. 2).
Fig. 2
L’idea i el disseny de l’escut va venir de la ma del
faller Alfredo Solaz i que posteriorment fon dibuixada per Pedro Remón. Segons
en va comentar el dissenyador va voler reflectir a l’escut idees mes o menys
lligades a València, així com a figura central del mateix va ficar la paleta i
els pinzells de pintor per a que d’algun mode reflectira l’art de València, a
la paleta li va afegir les torres per l’indret on es troba la falla, afegint-li
la corona i el rat penat que representa a la ciutat al ser part de l’escut. Les
palmeres foren col·locades donat que l’autor considera que també d’algun mode
representa a València, com també representa a
tot un territori la Senyera i per últim baix de l’escut servint de base
a tots els elements unes flames que representen a la festa.
Este escut és utilitzat per la comissió al seu estendard, però fa servir el mateix tot ell de color rosa, per reivindicar, entre altres la lluita contra el càncer de mama.
domingo, 10 de diciembre de 2023
BAJA - MESON DE MORELLA
L’origen de la comissió es remunta a segle XIX, la comissió va publicar al llibret “150 anys d’activitats
falleres” de l’any 2003, on es reprodueix un document que figura a l’arxiu
històric de l’Ajuntament de la ciutat
sol·licitant permís per a plantar una falla. El document està datat l’11 de març de 1893 (Fig. 1)
Fig. 1 Fig. 2
No resulta molt
difícil datar l’any de creació de l’escut, el document més antic que he pogut
trobar amb l’escut és una carta signada pel president Miguel Calvo i datada el
5 de març de 1946, per la que demana al president de la J.C.F. les
corresponents mides de farina, oli i sucre per a fer la “bunyolà” pels xiquets
(Fig. 2)
Fig. 3
Igualment l’escut el
trobem al cens corresponent a l’exercici 45/46 datat el 25 d’abril de 1946 i
que junt amb la firma del seu president Manuel Calvo Pérez.
L’escut no ha variat des
d’aleshores, tractant-se d’una base formada per un bunyol en flames amb un
ninot vestit de llaurador amb els braços en creu (Fig. 3). Als peus de
l’escut el nom de l’associació fallera,
si bé hem de dir que la mateixa figura, però amb distint vestit, és emprat per
la comissió a l’estendard de la comissió i on encara figura el nom de la Falla.
jueves, 30 de noviembre de 2023
PLAZA DEL ARBOL
És clar que amb el nom que té la comissió el més lògic era adoptar la figura de l’arbre com a principal a l’hora de confeccionar l’escut, que el trobem al llarg de la dilatada historia de la comissió en diferents versions.
La primera la trobem en document adreçat a la J.C-.F., amb la data de 7 de març de 1946, signat pel president José Andreu, demanant les mides de farina i altres ingredients per a fer xocolata a les pròximes festes (Fig. 1). Esta forma de segell també s’hi troba en diversos documents que hi són als arxius de la J.C.F. Es tracta d’un segell de forma rodona que té al centre l’arbre amb soca rodejada de terra, al voltant consta el nom de la comissió.
Fig.1 Fig, 2
La segona versió (Fig.
2) hi és en un document datat el 9 d’octubre de 1953 pel que es comunica la
dimissió del secretari de la comissió Juan Besini, tractant-se ara d’altra
forma d’arbre igualment al seu voltant el nom de la comissió, però sense la
quantitat de terra que hi havia a la soca.
Fig, 3 Fig, 4
Per fi i com la darrera
variació, la trobem per primera vegada documentada al contracte del monument
signat el 10 de desembre de 1959 signat pel president José Fabra Martínez i
l’artista faller José Mª Martínez, en l’esmentat document (Fig. 3) ja trobem el
que, a hores d’ara, fa servir la comissió com al seu escut. Un arbre que té a
la soca cap a la dreta dues barraques típiques valencianes i cap a l’esquerra
el Miquelet de la Seu amb unes xicotetes flames a la base. Per davall dels
elements descrits i tancant el cercle que forma el nom dels carrers un xicotet
escut de la ciutat.
Posteriorment, l’escut
va ser variat (Fig. 4) ficant el nom de la comissió dintre d’un doble cercle i
d’on penja la recompensa atorgada per la J.C.F.
lunes, 27 de noviembre de 2023
PLAZA DEL ANGEL
Al primer cens que es
conserva de la comissió pertany a l’any 1944-45 presidint la comissió Gregorio
Fandos Querol i en ell podem veure que figura segellat per un segell de forma
ovalada a les vores dentades no existint cap dibuix que tingués relació a la
comissió donat que sols fica el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 1).
A l’any següent la
comissió usa un nou segell, emprat comunament a diverses falles de la ciutat,
es tracta d’una forma rodona amb diversos objectes i el nom de la comissió al
voltant (Fig. 2). El document du la data de 29-8-45 i figura signat pel
president Daniel Martín Pruñonosa.
Fig. 1 Fig. 2
Al llibre titulat
“Libro de Oro”[1]es pot
veure junt al monument faller i la Fallera Major un nou segell emprat per la
comissió (Fig. 3), igualment de forma ovalada i dentada que a més de portar un
rombe quadribarrat i el rat penat du sobreposat el nom de la comissió.
Anys més tard apareix un nou segell, localitzat en un document datat el 8 de febrer de 1955 signat pel president Manuel Delmonte Hurtado i adreçat a la J.C.F. demanant permís per obrir un casal faller que s’anomenarà “El Perol”, es tracta exactament d’un perol que porta al seu cos la figura d’un àngel, el perol està coronat per un Rat Penat i al voltant de tota la figura el nom de la comissió.
 |
| Fig, 3 Fig. 4 |
Estos segells figuren a diversos documents fins a l’any 57-58 però, malgrat açò, hi ha un document datat l’1 de març de 1958, signat pel president Antonio Maestre Blanca que figura un nou segell. La comissió utilitza la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb les quatre barres, coronat per línies i una creu que forma el sostre d’una barraca. Al voltant de la figura fica el nom de la comissió (Fig. 5). L’escut és usat fins a l’exercici 58-59.
.jpg) |
| Fig. 5 Fig. 6 Fig. 7 |
A l’any següent més concretament el dia 5 de gener de 1960 als arxius de la J.C.F. es troba un document signat pel president d’aquell any donant de baixa al secretari de la comissió, per causes que no venen al cas, i en ell apareix l’escut actual de la comissió (Fig. 6).
Es tracta d’un bunyol que fica, a la pasta, el nom de la comissió i que al forat del mateix porta una barraca i un Miquelet humanitzat, tombat cap a la dreta. A la figura 7 es pot veure l’escut actualitzat de la comissió.
Malgrat açò i encara que l'escut figura a l'estendard, en la pàgina web figura l'escut amb una notable variació: El Miquelet queda de gaidó cap a l'esquerra i no cap a la dreta com era el normal.
[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel
Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)