HERNÁNDEZ LÁZARO - VALLE DE LA BALLESTERA

           

Escut de la comissió

           El dia 23 de Maig de 1.979 la Junta Central Fallera, va comunicar a Antonio Cruz Gimeno que al ple del dia abans, la sol·licitud per formar una comissió a la barriada de Campanar havia segut aprovada.

            Per arribar fins aquí tingueren lloc els tràmits reglamentaris amb la sol·licitud de voluntat per crear una comissió encapçalada per el que després va ser president Antonio Cruz, baix un pressupost de 1.146.800 de les antigues pessetes.

           L'autor de l'escut que identifica a la comissió va ser José Luis Castro Rodríguez, i el defineix  de la següent manera: “Dibuje Lo Rat Penat y me inspiré en el color de nuestra Senyera que nos representa siempre como valencianos que somos; en el Pouet de la huerta que nos distingue como barriada de Campanar y en el "foc"de la hoguera que nos calienta, al mismo tiempo que destruye todo lo malo que pasa por nuestras mentes, borrando rencores y apagando malas caras. Nos purifica el aire que respiramos dándonos aliento para hacer fiesta, fiesta fallera”[1]

En efecte l’escut representa una base de flames espurnegen cap amunt pel dos costats d’un pou, amb corriola i poal; per darrere la Senyera i per dalt d'esta, una rata penada amb les ales obertes; per la part de baix i fora dels elements el nom dels carrers.

            El Pouet de Campanar es tracta d’un pou d’origen romà de més de 30 metres de profunditat i que es trobava darrere la capella del Santíssim Crist del Pouet, capella que encara existeix enmig de les gran edificacions que s’alcen al seu voltat, no ocorrent aixó amb el pou que es troba enderrocat en mig d’antigues cases de l’horta que encara hi ha a l’indret.

            Cal dir que molt abans de crear-se la comissió quan el llogaret del Pouet de Campanar es trobava en mig de l’horta separat de qualsevol nucli urbà, hi va haver diverses falles baix el nom de Partida del Pouet –Campanar- concretament als anys 1951 i 1961 com falles infantils i els anys 1952, 1953 i 1954 com a falles grans enclavades en la categoria 3ª B. Ni cal dir que malgrat que la falla fa servir la denominació "del pouet" no te res a veure en l'antiga falla plantada a l'indret.

---

[1] Veure el llibret editat per la comissió l’any 2004 amb motiu del 25è aniversari.

ESCULTOR GARCÍA MAS - PUERTO DE SANTA MARÍA

               

                El dia 4 de Maig va tindre entrada al registre de la J.C.F., una sol·licitud datada el 30 d’Abril, per la que Juan Pedro Valls Ramón demanava la constitució d’una nova comissió.

            Dies més tard concretament el dia 29 de Maig la Junta Central Fallera, comunicava per escrit que, al ple del dia 28 del mateix mes, la constitució va ser aprovada. Este acord fon ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny del mateix any.

             Aquell any la comissió fou presidida per l’esmentat Juan Pedro Valls Ramón, encara que poc després va dimitir i a les primeres falles fou president Guillermo Soria.

            L’escut de la comissió que, al documents apareix per primera vegada al cens del 3er any, donat que el dos primers la comissió empra un segells rodó per a la identificació, té un disseny molt senzill: Una gran rata penada amb les ales esteses, serveix de fons per La Senyera i davant d’aquesta, en primer terme, un pergamí on es llig “Campanar” en clara al·lusió a la barriada de la ciutat, per fora dels elements voltant-los els noms del carrers. No obstant, la no utilització, els primers anys de l'escut en en cens, l’escut de la falla data del primer any de constitució.

            Igual que, per dissort, ocorreix en altres comissions es desconeix el nom del dissenyador, malgrat que la persona, fundadora de la comissió, que en vaig entrevistar pel motiu d'este treball em van comentar que es presentaren 2 ó 3 dibuixos i triaren el que més els va agradar.

LA VALL D'ALBAIDA-LA CANAL DE NAVARRÉS

Un grup d’amics van intentar constituir-se per l’exercici 2002/03 en una nova comissió fallera baix la denominació de “ELS SOMNIS” amb dos demarcacions: la xarxa d’internet (per la falla virtual) i la real al encreuament dels carrers Bulevar Sur- Antonio Ferrandis, amb un pressupost de 17.800 euros. La J.C.F. va denegar la sol·licitud, en el ple celebrat el 25/06/02, per invasió d’altra demarcació i per no tenir els esmentats carrers veïns, al no haver edificis.

Escut de l'any 2002

Escut de l'any 2003

           

No es va apagar les ganes de plantar una falla i així triaren el pati interior del edifici on vivia u d’ell i plantaren una falla i feren cercaviles i alguns actes més finalitzant, com no, amb la cremà de la falla.

            A l’any següent (2003-04) tornaren a sol·licitar la creació de la falla aquesta vegada als carrers La Vall d’Albaida i La Canal de Navarrés i va ser aprovada al  ple de la J.C.F. de 8 de Juny de 2003, ratificada per l’assemblea de presidents del dia 11 del mateix mes.

            Al visitar la comissió, per motiu d’este treball, vaig preguntar per la manera d’entendre les falles i els fallers m’explicaren que Els Somnis ( ells consideren que és el seu nom, malgrat que oficialment siga el dels carreres (1)), va nàixer com reflex del seu sentiment i la seua manera de pensar, sentint la necessitat de crear una nova manera de fer falla, adaptant-la als temps actuals, i que no pretenen, de cap de les maneres, revolucionar el sentir faller donat que volen, a la mateixa vegada, mantenir la tradició del funcionament d’una comissió.

Escut de l'any 2004

Escut de l'any 2006

            Els Somnis manté l’esquema tradicional d’estructura d’una comissió de falla d’acord al dictaminat per la J.C.F. i manté per tan una estructura tradicional amb els seus respectius càrrecs, però adaptada a la manera peculiar de funcionament en gran mesura al voltant de la xarxa, tenint com a casal www.elssomnis.com

            Tot açò serveix de base per la descripció de l’escut de la comissió donat que segueix el mateix esquema: La Rata Penada és la representació virtual del valencià que, aprofitant les noves tecnologies, mostra la nostra cultura i tradicions, representades pel rombe quatribarrat de l’heràldica de la ciutat, per tot el món a través de la xarxa de les xarxes, una gran bola del mon.

            Als dibuixos, tots dissenyats pel faller Fernando Lloréns Monteagudo, es pot apreciar l’evolució de l’escut des de abans de ser constituïda com a comissió fallera fins els nostres dies.

---

(1) La denominació Els Somnis fon aprovada pel ple de la J.C.F. el dia 22 de Novembre de 2005.

CONCHITA PIQUER - MONESTIR DE POBLET

Figura 1

Figura 2

          
El dia 28 de febrer de l’any 1964, la Falla de “El Pilar” de la ciutat de València va retre un homenatge a la cançonetista valenciana Dª Conxa Piquer, dintre dels actes lliurats va tenir lloc la col·locació d’un rètol al carrer que des de aquella data porta el seu nom[1] (Fig. 1).

A l’any següent, es a dir a l’exercici 65/66 es va fundar la comissió sota la presidència de Manuel Mateu Serra, i la comissió al confeccionar el seu escut (Fig. 2) va agafar la idea de la placa esmentada, modificant la Senyera i canviant d’orientació de la imatge a la vegada que li va afegir motius relacionats amb València i la seua festa.

A la part dreta de la Senyera, que conté la imatge de l’artista, trobem un tabal amb les baquetes i la dolçaina eixint d’aquestes figures unes flames que serveixen de base per un Miquelet; a la part esquerrana un bunyol i una eixida de canya i per la part de dalt , de gaidó tanca l’escut un Rat Penat amb les ales obertes. Per la part de baix una cinta amb els noms del carrers.

         Fons consultades dintre de la comissió, els fallers ignoren qui va aportar l’idea per ficar els elements descrits a l’escut faller.

---

[1] Veure el llibre “Barrio del Pilar, antiguo velluters” de J. L. Corbín Ferrer, Ed. Federico Domenech S.A., València 1991.

CASTIELFABIB - MARQUES DE SAN JUAN

Com quasi sempre, va ser un grup de veïns quan a l’any 1979 van voler plantar una nova falla, en aquest cas la J.C.F. va denegar el permís i per tan no va ser aprovada per la Delegació corresponen. Malgrat aquell mal pas la organització va crear, per tal de tenir festa a falles la “Asociación de Festejos calle Castielfabib” i a les falles de l’any 80 tingueren festa.

            A l’any següent, és a dir, a l’exercici 80/81 la comissió si que fou aprovada per l’organisme rector de la festa, baix el nom de Castielfabib-Marques de San Juan-AFECA, i fou presidida per Joaquin Muñoz Gómez.

Figura 1

Figura 2

Figura 3

            L’escut de la comissió que data del primer any i va ser fruit d’un concurs on es va convocar al veïnat,  resultant guanyador José Vicente Marco Albert, l’escut (Fig.1) sobre un fons de flames té al davant una torre que simbolitza el poble de Castielfabib i dalt d’aquest una rata penada tenint a l’ala dreta taronges i a l’esquerra un bunyol, tanca l’escut per dalt una cinta amb els noms del carrers i per baix una Senyera de la ciutat, baix d’aquesta el nom AFECA, que son les inicials lletres inicials de Asociacion de FEstejos de calle CAstielfabib, quedant per tant la història dels origen de la comissió reflectida a l’escut i figurant també a l’estendard (fig. 2) on , si es fixem be a l’ampliació (Fig. 3) podem veure la paraula.

            Com es por veure a la figura 1, els escuts de la comissió que figuren, en major part, a la portada dels llibrets editats i llevat dels dos primers fulls de cens, i dels primers llibrets, la paraula AFECA  no ha sigut ficada en més d’una ocasió. Cal dir que, sembla ser que la Fallera Major Marta Civera Sanfelix, a l’any 2004 va regalar a la comissió un nou estendard on figura l’escut de la comissió i que al seu dibuix no porta les paraules AFECA, llevant-li per tant una xicoteta mostra de la història de la comissió ,que al no estar escrita pot passar desapercebuda per l’esdevenir del temps.

AVDA. CAMPANAR - HIPOLITO ROVIRA

Figura 1

Segons figura al llibre d’actes la primera junta que va tenir lloc porta la data de 3 d’abril de 1.964 i segons consta, es tractava d’una reunió de veïns. Aquell primer any va ser triat per encapçalar la comissió Joaquin Iserte Monterde.

            Al mateix llibre d’actes troben a l’acta corresponen al dia 10 d’abril de mateix any, es a dir, no més set dies després de la primera reunió, la següent anotació “El Sr. Llorens presenta en artistico dibujo el boceto del escudo que tiene que adoptar la falla como emblema e insignia, siendo de la aprobación de todos los componentes de la Junta.”. L’esmentat Sr. Llorens es tracta de Mario Llorens Cabo , delegat de festejos de la comissió al que si no poden dir que es l’autor material al menys si fou el valedor de l’escut.

Figura 2

            La forma de l’escut (Fig. 1) era una base formada per un bunyol, tenint dalt una estrella de vuit puntes i la torre d’un església, totes dos figures envoltades per una senyera. Per la part de darrere de les figures unes flames i als costats a la dreta una tira de traca i a l’esquerra una branca de llorer. Aquesta forma la troben en distints documents relatius a la comissió, servit a tall d’eixemple el contracte que amb la data 15 de desembre de 1.965 va signar el president amb l’artista faller Antonio Ferrer Jorge.

            Tocant als elements que el formen, l’autor va voler representar tant a la barriada com el nom del carrer, simbolitzats per l’estrella, que es l’emblema de l’exercit de l’Alferes , cal dir que en l’època de la fundació de la comissió un tros de l’avinguda de Campanar es deia Alferez Provisional; sobre el campanar hi ha varies opinions mentre uns diuen que es l’església de Nostra Senyora de la Misericòrdia, més coneguda com església de Campanar, representant aixi a la barriada, malgrat que queda lluny l’esmentada església  del campanar.

Figura 3

Figura 4

L’ altra versió, segons manifesteren els fallers en que en vaig entrevistar, es tracta de la església del convent de Sant Domenech on es troba Capitania General Militar, relacionant este fet amb la figura militar de l’alferes.

            A l’exercici 66/67 la comissió empra una nova forma de l’escut, desapareixent el bunyol a la vegada que l’estrella es troba emmarcada i té una forma més menuda que la darrera així com en canvi de posició al estar davant de la Senyera (Fig. 2).

            Al mes de setembre de 1.979 va tenir lloc una disposició municipal que va despertar un debat dintre de la comissió, per acord municipal el carrer Alferez Provisional es va canviar per avinguda de Campanar. La comissió va debatre, per aquest motiu,  canviar l’estendard assolint un acord, segons consta al l’acta de 2 de gener de 1.980, de no canviar el mateix, utilitzant a hores d’ara, l’estendard amb l’antic nom del carrer (Fig. 3).

Per tant la comissió usa el nom d’Alferes Provisional en diversos suports, així i en cara que a l’any 80/81 a la fotografia de la Fallera  Major que hi ha al casal a la banda porta l’escut rectificat baix el nom de Campanar ( Fig. 4), al llibret de l’any 84 encara porta l’escut amb l’antic nom, no ocorrent així al llibret de l’any 85 en que consta a la portada l’escut nou.

L’escut antic encara figura al cens de l’exercici 85/86 signat pel president Francisco Soler Chaqués per a desaparèixer de mode definitiu a l’any següent.

AV. BURJASSOT - JOAQUIN BALLESTER

. 

Figura 1

Figura 3

Figura 2

Baix el lema “La Mona de Pasqua” a les falles de 1936 es va plantar una falla a la antiga barriada de València anomenada “Barrio de la Esperanza”. Va ser el president Vicente Cebrián Miralles i Fallera Major Irene Negro.

Amb motiu de la contesa espanyola, la barriada no va tornar a tenir falla, fins l’any 43/44 este any infantil, plantant-se ja de mode definitiu, alguns anys sols infantils i amb diverses denominacions a les que sempre figurava el nom de “Barri de la Esperanza” i fins l’any 1953, any que es planta falla gran de manera definitiva rebent el nom de Avinguda de Burjasot y Adyacentes.
          No es fins l’any 54/55 quan la falla, presidida per Bautista Viñals Cebrià, empra el seu primer segell (Fig. 1), en un document datat el 7 de juny de 1.954 i signat pel secretari, comunicant a la J.C.F. les altes produïdes en la comissió, es tracta de l’escut de la ciutat encara que de mides desproporcionades i que t a la part de dalt esquerra un Miquelet.

Malgrat açò la falla aquell mateix any al contracte del monument datat el 22 de novembre, amb l’artista Manuel Caballero Silvestre, utilitza un segell rectangular (Fig. 2) amb les següents lletres “Comisión Falla Barrio La Esperanza Avda. de Burjasot Valencia”.

 L’any 1953 en Junta General celebrada al bar “La Parreta” es va decidir plantar la falla enfront de l’antiga fabrica de “Bombas Gens” es a dir , el que a hores d’ara és  el carrer Joaquin Ballester.

            Tocant als escuts, a l’exercici 56/57 la falla utilitza, en la capçalera d’un escrit de data 17-11-56, donant de baixa a components de la comissió, el primer segell abans esmentat (Fig. 3) encara que com ja s’ha dit figura baix del mateix Avda. Burjasot- J. Ballester

Figura 4

Figura 5

 L’any següent i més concretament el dia 17 de novembre de 1.957 es pren la determinació de suspendre tota activitat fallera a l’exercici, el motiu que igualment patiren altres moltes falles, es per tots conegut, un mes abans una gran riuada va assolar la comarca de l’horta i la ciutat de València i aquesta falla propera a llit del riu ho va patir.

Una vegada refeta de la catàstrofe torna a reprendre les activitats i en document de 27 de octubre de 1.959 empra el mateix escut que abans, però un mes després  al contracte del monument de 20 de novembre de 1959 signat pel president Ignacio Juan Pérez i l’artista José María Martínez,  la comissió usa el primer escut (Fig. 4): Un escut del tipus espanyol, amb tres dimensions i les quatre barres girat de gaidó cap a la dreta, al vèrtex de l’esquerra una corona oberta i dalt d’aquesta una rata penada amb les ales esteses, a la part dreta de l’escut unes flames s’enlairen des de la base de l’escut, al voltant d’aquestes els noms del carrers. Esta forma de l’escut es repeteix en diversos documents fins l’any 1970/71. A l’escut, segons em va comentar un antic president de la comissió, figura l’escut quatribarrat emprat per la Diputació i el Rat Penat i la corona en representació de la ciutat. El mateix va tenir la seua representació immediata al primer estendard de la comissió (Fig.  5  )

Figura 6

Figura 7

El dia 25 de gener de 1970 al si de la comissió, va ocórrer un fet que va portar les discussions, en principi l’assumpte fou senzill, es va beneir el nou estendard de la falla, les disparitats d’opinions van venir per la nova forma que adoptava l’escut donat que paral·lelament a les barres se li va afegir una de color blau, on adés no mes era un escut quatribarrat que tenia tres dimensions, a la fi les coses no anaren a mes i avui en dia encara figura aquesta forma de l’escut a l’estendard.( Fig. 6).

Figura 8

A l’exercici 1.971/72 presideix la comissió Manuel Lahuerta Embuena al contracte de la falla amb l’artista Manuel Castellano apareix una nova forma del mateix escut (Fig. 7) que també el trobem al llibret de l’any 1.974; els elements son el mateixos, encara que en un altra proporció, però se li afegeix a la part de baix esquerra unes fulles de llorer, a més d’una cinta on fica el nom del carrers. Aquesta forma es repeteix fins l’any 75/76 el diversos documents i al llibrets editats per la comissió. Al disseny d’aquesta nova forma va intervenir entre altres el faller  Vicente Rubio Sever i el motiu fou per donar-li rodonesa el mateix doncs la pròpia forma de la insígnia s’enganxava als vestits.

            L’escut actual (Fig. 8) apareix a l’any següent sent president Manuel Lahuerta Embuena al programa de presentació de la Fallera Major Mónica Gallur Barbarroja i no es més que una manera moderna del mateix i on seguint els dictàmens històrics de l’escut, no figura la franja blava i que va sorgir d’una idea del faller Vicente Rubio Sever

Cal dir que encara que figura als documents de la comissió i que es emprat com a insígnia, com queda dit, el vertader escut es el que figura al primer estendard de la comissió.

AV. BURJASSOT - CRTA PATERNA

Figura 1

Figura 2

Figura 3

La J.C.F. va aprovar la creació de la comissió, de nova creació, a l’exercici 52/53, segons consta al llibre d’actes de la Junta Directiva de l’organisme faller, el punt 4 de la junta celebrada el 08-04-52, malgrat açò, la falla no va tenir continuïtat fins l’exercici 1963/64 baix la presidència de Abundio Embuena Sánchez.

            Per dissort no hi ha coneixement de qui es l’autor de l’escut que el primer any de vida va tenir la comissió, tractant-se d’una forma rodona formada per doble cercle i dintre de tots dos el nom de la comissió, a l’interior del cercle menut un cap de valenciana de costat amb un dolçainer en actitud de tocar al primer terme.

            Este escut es pot observar tan a la porta del casal (Fig. 1), com als distints documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. tots ells amb diferents inscripcions (Figs. 2 i 3).

Figura 4

 A l’any 1.970 la comissió va publicar un butlletí informatiu, al número corresponen als mesos de Setembre, octubre i novembre de l’esmentat any, a la portada del meteix, es reprodueix l’acte que va tenir lloc a les darreres falles, es tracta de la benedicció de l’estendard on actuaren de padrins Paloma Torres de Martí-Belda i José Mª Porta.

        

    A l’estendard es pot albirar l’escut de la comissió on als elements adés esmentats els fallers li afegiren, per la part de baix i al seu voltant unes flames envoltades per dues branques de llorer, a la vegada ficaren a la part de dalt la paraula “Falla” i a la part de baix “La Parreta”, nom de l’indret on es planta la falla, conformant el nou escut de la comissió que utilitzen fins avui en dia (Fig. 5). 

CAMPANAR

   

Els carrers de la barriada de Campanar encara  podem  veure cases de l’antigor que   conserven sabor al que va ser un poble independent de la ciutat de València. Una prova d’açò és el carrer del Conde de Barcheta que es troba al cor de l’antic poblat. 

COMISSIONS

Burjassot Av.- Carretera de Paterna

Burjassot, Av-Joaquin Ballester

Campanar, Av-Hipolito Rovira

Castielfabib-Marques de San Juan

Conchita Piquer-Monestir de Poblet

La Vall d'Albaida - La Canal de Navarrés

Escultor García Mas-Puerto de Santa. María

Hernández Lárazo-Valle  de la Ballestera

Horta Sud L’- La Costera

Maestro Arambul Sanz- Campanar

Maestro Rodrigo-Gral. Aviles

Manuel de Falla-Tamarindos

Monestir de Poblet-Aparici Albiñana

Padre Doménech-Pio XII

Sierra Martés-Miguel Servet

Vall de Laguar-Padre Ferris

SOBRE ESCUTS I INSÍGNIES

Abans començar amb els escuts de les comissions fem una xicoteta reflexió, és irrefutable que cadascuna d’elles tenen un escut que les identifica amb la resta. També és cert que tenen una insígnia que igualment les identifica. Aleshores, ¿què representa a la comissió l’escut o la insígnia?. ¿Perquè, si tots dos són el mateix dibuix o  disseny?, ¿O no ?.

            Però primer donem-li una definició. ¿Escut o insígnia?. Si vegem la definició d’escut al peu de la lletra i segons l’heràldica, podem veure que no té la seua adaptació al mon de les falles, llevat d’algunes comissions.           

            L’escut ha de tenir uns camps delimitats i les figures que el formen han d’estar subjectes a unes normes. Vista la definició i si agafem l’heràldica tal i com es, les insígnies de les comissions no tenen cabuda en aquesta ciència donat que, molt rarament, per no dir que cap, compleixen les lleis de l’heràldica. L’heràldica és més complexa del que sembla a cop d’ull. Ésta ciència, té una sèrie de regles per les que es guia el disseny d’un escut i posseeix un vocabulari precís, que procedeix del segle XIII a la fi de descriure adequadament els diferents escuts d’armes. L’heràldica és la ciència o mètode que té per objecte l’estudi dels escut d’armes ensenyat a conèixer el seu origen[1]

Composició d'un escut heràldic

                                                                          

En el cas dels escuts fallers, no hi ha simetria entre les seues peces. La seua composició ha d’anar tancada dins d’una boca d’escut; les figures deuran d’ocupar tot el camp de l’escut sense tocar les vores; i no estan dividits per camps. Els colors (esmalts) al igual que  les figures (de diverses categories) no s’ajusten a les normes establertes, prenent els colors naturals i havent a vegades diferencies molt notables entre els colors d’un escut dependent de quin siga el suport on està ficat i afegit o llevant igualment figures d’uns respecte als altres. També els adorns exteriors i les figures interiors es confonen sent al mateix temps d’una classe i d’altra. I moltes normes més que farien molt llarg el tema.

            Malgrat tot dintre l’heràldica existeix l’anomenada heràldica corporativa que estudia entitats, corporacions , gremis, confraries, clubs etc. crec que pocs estudis s’han fet  respecte a les comissions falleres malgrat que hi han autors que han escrit sobre estos tema i l’han tractat com l’heràldica de les falles[2]. Al cas de les falles hi hauria que parlar de simbologia fallera i no d’heràldica[3], encara que si estudiem els escuts científicament deu ser l’heràldica la ciència que els estudie, encara que em sembla una tasca bastant complicada per les raons esmentades.

            Però aquí venen els primers problemes si fiquem els escuts falleres dintre d’aquesta branca de la ciència dels blasons; l’anarquia seria la nota dominant per no tenir cap reglamentació per a regular-la, altre problema, el Consell Tècnic d’Heràldica, que per llei depèn de la Generalitat, és l’òrgan al que deurien d’assessorar-se les comissions falleres a l’hora de composar el seu escut però, ¿ho fan?. Taxativament no, al menys no fins ara.

                 Es de veres que hi han comissions, poques la veritat, que sí empren escuts en formes heràldiques (rodons, en rombe, del tipus espanyol, francès etc.) però la majoria utilitzen tota mena de símbols tant és així que no podem distingir l’origen d’un escut en tan sols un cop d’ull, donant-se el cas que una comissió va denunciar a una altra per utilitzar el mateix escut[4] i a hores d’ara encara hi han comissions que sinó tenen el mateix escut, si que es semblen.

Escut d'una falla desapareguda que té
alguns detalls heràldics

           Tornant a la manera d’anomenar si és escut o  insígnia em remetre al que diu la pròpia Junta Central Fallera al vigent reglament faller a l’article 65 que anomena escut  quan parla del faixí i diu insígnia quan a l’article següent parla del jupetí.

Malgrat tot,es escuts tenen la seua importància per els fallers així ho diu Josepa Cucó i Giner, en un article “El simbolo máximo de la identidad de cada comisión es el estandarte. Con él se inician desfiles y pasacalles y preside las reuniones desde el lugar destacado que ocupa en el casal”[5].

            Es clar que la història dels estendards està lligada als escuts per quan la major part d’estos  porten al davant, l’escut de la comissió malgrat tot al llarg de les respectives històries de les comissions trobem que hi ha comissions que tenien estendard i no tenien escut, com també succeeix a l’inrevés.

---

[1] Definició donada per Armand de Fuvlià,  Diccionari General d’heràldica, Edhasa Barcelona 1982

[2] Veure Levante E.M.V. de 13-03-93 article de Moisés Dominguez i  resum d’un treball de Javier Mozas, publicat a la Revista D’Estudis Fallers de Març 2002.

[3] Veure “Patraix de poble a barri”, pàg. 317 i següents,  de Javier Mozas Hernando i altres, AA.VV., Cultural i de Consumidors Pâtraix,2004

[4] Veure “Juzgado de Primera Instancia ...Fallera” de Moisés Domínguez, Levante EMV. 1998. 

[5] “ El entramado de las fallas”, dintre del llibre Historia de las Fallas, Levante EMV 1.990.