AV. BURJASSOT - JOAQUIN BALLESTER

. 

Figura 1

Figura 3

Figura 2

Baix el lema “La Mona de Pasqua” a les falles de 1936 es va plantar una falla a la antiga barriada de València anomenada “Barrio de la Esperanza”. Va ser el president Vicente Cebrián Miralles i Fallera Major Irene Negro.

Amb motiu de la contesa espanyola, la barriada no va tornar a tenir falla, fins l’any 43/44 este any infantil, plantant-se ja de mode definitiu, alguns anys sols infantils i amb diverses denominacions a les que sempre figurava el nom de “Barri de la Esperanza” i fins l’any 1953, any que es planta falla gran de manera definitiva rebent el nom de Avinguda de Burjasot y Adyacentes.
          No es fins l’any 54/55 quan la falla, presidida per Bautista Viñals Cebrià, empra el seu primer segell (Fig. 1), en un document datat el 7 de juny de 1.954 i signat pel secretari, comunicant a la J.C.F. les altes produïdes en la comissió, es tracta de l’escut de la ciutat encara que de mides desproporcionades i que t a la part de dalt esquerra un Miquelet.

Malgrat açò la falla aquell mateix any al contracte del monument datat el 22 de novembre, amb l’artista Manuel Caballero Silvestre, utilitza un segell rectangular (Fig. 2) amb les següents lletres “Comisión Falla Barrio La Esperanza Avda. de Burjasot Valencia”.

 L’any 1953 en Junta General celebrada al bar “La Parreta” es va decidir plantar la falla enfront de l’antiga fabrica de “Bombas Gens” es a dir , el que a hores d’ara és  el carrer Joaquin Ballester.

            Tocant als escuts, a l’exercici 56/57 la falla utilitza, en la capçalera d’un escrit de data 17-11-56, donant de baixa a components de la comissió, el primer segell abans esmentat (Fig. 3) encara que com ja s’ha dit figura baix del mateix Avda. Burjasot- J. Ballester

Figura 4

Figura 5

 L’any següent i més concretament el dia 17 de novembre de 1.957 es pren la determinació de suspendre tota activitat fallera a l’exercici, el motiu que igualment patiren altres moltes falles, es per tots conegut, un mes abans una gran riuada va assolar la comarca de l’horta i la ciutat de València i aquesta falla propera a llit del riu ho va patir.

Una vegada refeta de la catàstrofe torna a reprendre les activitats i en document de 27 de octubre de 1.959 empra el mateix escut que abans, però un mes després  al contracte del monument de 20 de novembre de 1959 signat pel president Ignacio Juan Pérez i l’artista José María Martínez,  la comissió usa el primer escut (Fig. 4): Un escut del tipus espanyol, amb tres dimensions i les quatre barres girat de gaidó cap a la dreta, al vèrtex de l’esquerra una corona oberta i dalt d’aquesta una rata penada amb les ales esteses, a la part dreta de l’escut unes flames s’enlairen des de la base de l’escut, al voltant d’aquestes els noms del carrers. Esta forma de l’escut es repeteix en diversos documents fins l’any 1970/71. A l’escut, segons em va comentar un antic president de la comissió, figura l’escut quatribarrat emprat per la Diputació i el Rat Penat i la corona en representació de la ciutat. El mateix va tenir la seua representació immediata al primer estendard de la comissió (Fig.  5  )

Figura 6

Figura 7

El dia 25 de gener de 1970 al si de la comissió, va ocórrer un fet que va portar les discussions, en principi l’assumpte fou senzill, es va beneir el nou estendard de la falla, les disparitats d’opinions van venir per la nova forma que adoptava l’escut donat que paral·lelament a les barres se li va afegir una de color blau, on adés no mes era un escut quatribarrat que tenia tres dimensions, a la fi les coses no anaren a mes i avui en dia encara figura aquesta forma de l’escut a l’estendard.( Fig. 6).

Figura 8

A l’exercici 1.971/72 presideix la comissió Manuel Lahuerta Embuena al contracte de la falla amb l’artista Manuel Castellano apareix una nova forma del mateix escut (Fig. 7) que també el trobem al llibret de l’any 1.974; els elements son el mateixos, encara que en un altra proporció, però se li afegeix a la part de baix esquerra unes fulles de llorer, a més d’una cinta on fica el nom del carrers. Aquesta forma es repeteix fins l’any 75/76 el diversos documents i al llibrets editats per la comissió. Al disseny d’aquesta nova forma va intervenir entre altres el faller  Vicente Rubio Sever i el motiu fou per donar-li rodonesa el mateix doncs la pròpia forma de la insígnia s’enganxava als vestits.

            L’escut actual (Fig. 8) apareix a l’any següent sent president Manuel Lahuerta Embuena al programa de presentació de la Fallera Major Mónica Gallur Barbarroja i no es més que una manera moderna del mateix i on seguint els dictàmens històrics de l’escut, no figura la franja blava i que va sorgir d’una idea del faller Vicente Rubio Sever

Cal dir que encara que figura als documents de la comissió i que es emprat com a insígnia, com queda dit, el vertader escut es el que figura al primer estendard de la comissió.