ISAAC PÈRAL - MÉNDEZ NÚÑEZ

 

                Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 69/70 quan a l’indret es va plantar una falla amb el nom de Barco-Mendez Nuñez, comissió  que va desaparéixer definitivament a l’exercici 70/71, malgrat que va haver-hi un intent de reviscolar  l’any 72/73 sense fortuna.

            La comissió desapareguda va emprar almenys dos escuts per la seua identificació utilitzant a l’exercici 70/71.el reflectit a la figura 1 i que correspon a una insígnia de la falla.

Fig. 1

            Sis anys més tard, concretament el dia 9 d’abril de 1979, el futur president de la comissió, Onofre Monzó Andrés, va presentar a la Junta Central Fallera sol·licitud per a formar una comissió.

            La delegació d’incidències va lliurar el dia 18 d’abril informe favorable per  la creació de la comissió baix un pressupost d’1.100.000 pessetes. Posteriorment, el dia 23 de maig al ple celebrat per la J.C.F. la comissió va ser aprovada, comunicant-ho a la comissió, en escrit amb data de l’endemà.

Fig. 2

            Esta nova comissió va fer servir, des del seu primer any de vida l’escut reflectit a la figura 2, i que és igual a l’usat per l’antiga comissió Barco-Mendez Nuñez i on l’autor, del que s’ignora el nom i tan sols es sap que fou l’antic tresorer qui el va aportar com a patrimoni de la comissió, va barrejar elements mariners, propis de l’indret, amb les figures pròpies de la ciutat.

            L’escut és de forma senzilla, una àncora que té com a cos central el rombe quadribarrat de la ciutat, tanca l’escut per la part de dalt una rata penada amb les ales esteses i per la part de baix una cinta amb els noms dels carrers.

DOCTOR J.J. DÓMINE - PORT

 

            La sol·licitud per constituir una nova comissió porta la data de 3 de maig de 1972 i figura signada pel que després va ser Vicepresident 1er José Giner Roca, baix un pressupost de no més de 300.000 de les antigues pessetes. i amb el nom de Plaza División Azul (Plaza de la Iglesia).

            L’informe favorable el va emetre la J.C.F. amb la data de 12-5-72 i comunicat a la comissió en escrit del dia 15 del mateix mes que, al ple del dia 12 de maig, la falla havia estat aprovada. La comissió encapçalada pel president Manuel Soriano Puche figura al primer cens sota el nom de “División Azul-Av. Puerto-José Aguirre-Dr. J.J.Domine y Adyacentes.

Fig. 1

            El nom actual de la comissió apareix per primera vegada el cens de l’exercici 96/97 baix la presidència de Pascual Ribera Serra, donat que va rebre diversos  noms, a tall d’eixemple diré que a l’any 73/74 es deia Plaza División  Azul i a l’exercici 74/75 Dr. J.J. Domine- José Aguirre.

Fig. 2

            Tocant l’escut que des del primer any utilitza la comissió, dissenyat pel faller  Vicente Arnau Martí,  porta els noms de Dr. J.J. Domine – Puerto, es tracta d’una gran rata penada coronada amb corona oberta, amb les ales esteses, tenint a les seues potes una Senyera que té a la franja blava tres peixos, la seua significació, segons els fallers en què vaig parlar, només haviau que veure amb la falla la proximitat de la mar; tanca l’escut per la part de baix dos “eixides de canya” creuades i  per la part de dalt unes flames que espurnejant formen la paraula “Falla”.

            Malgrat que,  el manifestat pels fallers crec, sense por a equivocar-me, que l’autor va ficar els peixos a l’escut en referència a l’escut de l’antic poblat de Poble Nou de la Mar  tenint com a prova una insígnia de la comissió (Fig. 2) en la que s’albira la part de dalt un escut que ve pogués ser el de l’antic poblat mariner i a la part de baix els tres peixos de referència.

           

 

BLOCS PLATJA

 

            El primer cens que hi ha als arxius de la J.C.F. relatius a la comissió daten de l’any 1945/46, any que baix la presidència de José Peris Celda la comissió s’anomenava “TRAVESIA DEL MAR-BLOQUES Y ADYACENTES”, encara que a l’any següent baix la presidència de Ramón Català Salvador es deia “TRAVESIA DEL MAR-PLAZA BLOQUES REGIONES DEVASTADAS Y ADYACENTES”, poc va durar la comissió donat que va desaparèixer eixe any.

Fig. 1                                         Fig. 2

            El primer segell emprat per la comissió és d’este darrer any (Fig. 1) en què a més del nom de la falla constava el nom de l’antic poblat marítim “Pueblo Nuevo del Mar” no tenint cap dibuix que poguera identificar a la comissió.

            L’any 52/53 altra vegada baix la mà de José Peris Celda, va reaparèixer amb el nom de “BLOQUES REGIONES DEVASTADAS-RAMON LAPORTA Y ADYACENTES”. Així figura al cens i al segell (Fig. 2) de forma ovalada dentada que fa servir la comissió per a segellar els seus documents. i en el que identifica l’indret amb la paraula “Puerto (Valencia)”. L’esmentat segell també es utilitzat per la comissió a l’exercici 53/54.

Fig. 3                                          Fig. 4 

            L’any 54/55 al contracte del monument signat pel president Vicente Casañ Jansabas i l’artista faller Vicente Monzó Exposito, apareix un altre segell (Fig. 3) en ell figura, “FALLA BLOQUES” a més dels carrers.

            L’any 55/56 en document datat el 7-6-55 on el president Enrique Vilata Ruiz, demana permís per obrir una pista de ball apareix un nou segell (Fig. 4), de forma rodona amb el Miquelet en flames al centre i com identificació del lloc, els noms dels carrers i la paraula “CABAÑAL”.

            La falla va deixar este any de plantar-se per a reaparèixer a l’exercici 58/59 baix la presidència de José Alamar Benet en este any i el següent va voler donar-se un altre nom a la comissió, però al full del cens la paraula Virgen del Castillo figura taxada en els dos anys.          

          Malgrat tot, al contracte del monument de 31-12-60 amb l’artista Mario Sequer Jurats apareix sota el nom de Plaza Virgen del Castillo.R. Devastadas-R Laporta apareix segellat amb el primer escut de la comissió (Fig. 5): El rombe heràldic de la ciutat, flanquejat per la part de dalt amb un rat penat  per la part dreta i baixa amb dues branques de llorer, al centre del rombe la paraula “FALLA” i entre les fulles de llorer i el rombe “ Bloques Playa”. L’any 1962/63 la comissió passa a dir-se Virgen del Sufragio-Virgen del Castillo (Bloques Playa). Malgrat que des de eixe any al lli re falles consta com Bloques Playa.

Fig. 5                                          Fig. 6

            L’actual escut que empra la comissió (Fig. 6) no deixa de ser una modificació del primitiu, la paraula “falla” que figurava al centre del rombe ha segut col·locada en forma de flames a la part de dalt i el nom de Bloques Playa amés de canviar-los per la denominació en valencià, a hores d’ara figuren en una cinta. Les diverses  modificacions van ser dissenyades pel faller Luis Roca Crespo aprofitant el lliurament de les distintes recompenses atorgades a la comissió.

 

 

BARRACA - IGLASIA DEL ROSARIO

 

            El primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 47/48 signat pel seu president Fidel Montañana, la comissió va tenir continuïtat fins l’any 50/51, per tornar a aparéixer a l’exercici 55/56 encapçalat novament pel president adés esmentat.

Fig. 1 

            En aquells primers anys la comissió utilitzava un segell (Fig.1) on no n’hi ha cap dibuix identificatiu; però a més de l’any , en el cas del dibuix 1948 -1949, la paraula que lliga a la comissió a la barriada on correspon el Cabanyal, encara que per la seua situació es troba al Canyamelar. Malgrat açò alguns fallers en comentaren que abans la falla tenia altre escut format per una barraca i un coet. Les darreres investigacions no donen llum a l’assumpte fet corroborat donat que, no he pogut trobar constància del mateix als documents consultats. Tampoc cal descartar-ho donat que els dos elements són, com veurem, a l’escut actual.

Fig. 2

            La falla va reaparèixer a l’exercici 69/79 celebrant-se una primera reunió de veïns el 10 d’abril de 1969 que donarem com a resultat la presentació pel futur primer president, José Manuel Zurano Sanchis, el dia 17 de maig de 1969 la sol·licitud davant la J.C.F. La comissió fou aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 23 del mateix mes, celebrant la 1ª Junta el dia 27 de maig.

            Si l’antiga comissió festera va reflectir la paraula “Cabanyal” com a identificació del col·lectiu dintre de la barriada, la nova comissió va triar l’escut de l’antic poblat del Cabanyal representat per una “caragola” i ficant-la com a nexe d’unió a la ciutat, al centre d’una Senyera que penja d’un coet que portant a les seues potes un rat penat, a la dreta de la Senyera; altre símbol de  l’indret, la típica barraca que segles enrere omplia els dos costats del carrer La Barraca, són els elements, que envoltats per flames, formen l’escut actual de la comissió, del que els fallers ignoren el seu autor.

 

ARQUITECTO ALFARO - FRANSESC CUBELLS

           El 25 d’abril de 1972 un grup d’amics es van reunir a un comerç del barri de Sant Cristòfol, per a tirar avant una idea plantar una falla, que ja havia tingut darrers antecedents a l’any 1936 (trencada per les circumstàncies del moment), l’any 40/41 i a l’any 44. Després dels tràmits oportuns el ple de la J.C.F., celebrat el dia 5 de maig de 1.972, va aprovar la creació de las Falla Arquitecte Alfaro- Francisco Cubells, que al seu primer any va ser presidida per José Pérez Ponce. 

Fig. 1

            El també, per aquell temps faller, Antonio Serer Requart va ser l’encarregat a l’any 1973 de dissenyar l’escut de la comissió (Fig.1), un escut que, segons comentes els fallers cada quarter “conté una part de la nostra identitat i tots junt els recorda la proximitat de la mar” .              L’esmentat escut està format per un doble rombe, on figura el nom de la comissió, està dividit en quatre quarters, dalt dreta un Miquelet envoltat amb una Senyera; dalt a l’esquerra, una típica barraca valenciana; baix a la dreta, una barca amb vela llatina; i baix a l’esquerra, un tabal i una dolçaina, dues espardenyes i dos peixos. El rombe està coronat pel Rat penat i per damunt la corona de l’escut de la ciutat.

Fig. 2

            A la figura dos es pot observar l’escut de la comissió envoltat a la dreta per la Senyera i a l’esquerra pel Miquelet de la Seu, així com per la part de baix a l’esquerra un corn d’abundància d’on ixen taronges. Este dibuix forma part, a mes de les figures de Benlliure, Sorolla, Thous i Serrano, d’un mural que, el mateix autor de l’escut, va pintar amb motiu de la celebració de 10è aniversari de la comissió

ARAS DE ALPUENTE - CASTELL DE POP

 

            El dia 4 de maig de 1970 una nova sol·licitud es va presentar davant la J.C.F. per aconseguir la autorització per a constituir una comissió, l’autor de l’ esmentada fou el que més tard seria el primer president Victoriano Zomeño Zabala.

            L’informe favorable de la J.C.F. fon lliurat el 12 del mateix més per a ser aprovada al ple del dia 14 de maig de 1970.

Fig. 1

            

                Al primer any la comissió emprava un segell (Fig. 1) de forma rodona, que al voltant tenia el nom de la comissió i al centre la figura d’un peix, denotant des del primer any la seua vinculació a la barriada marinera on es desenvolupa les seues activitats, Natzaret. A la figura esmentada podem veure el segell junt a la firma del president i la data del mateix, 5 de marc de 1971. El segell també fou emprat per la comissió a l’exercici següent al contracte de la falla amb l’artista José Sisternes Aparici.

Fig. 2

            El primer escut de la comissió (Fig. 2) el trobem al contracte de la falla signat pel president Enrique Sanjeronimo Aparici i l’artista Alfredo Garcia Tormo, unes Torres de Quart, amb flames als costats  i al centre un peix, dalt de les torres,  una rata penada ; al voltant de tots els elements, els noms del carrers.

            Malgrat que la falla ja compta amb el seu escut, continua usant, al menys al cens de l’exercici 81/82 el primitiu segell.

            Tocant a l’autor els fallers em comentaren que no cal adjudicar l’autoria a cap membre en concret, donat que creuen recordar que va ser  fruit de reunions entre vàries persones entres les que es trobaven, entre altres, el propi president Victoriano Zomeño i el vicepresident primer Diego Benitez Verdejo, extrem aquest que fa suposar que la reunió pogués ser de la J.D. del primer any.

SECTOR CANYAMELAR - EL GRAU - NATZARET

 

ESTADISQUES DEL SECTOR CAMINS AL GRAO

 Per finalitzar el sector faller un resum de les estadístiques tretes dels escuts

SANTOS JUSTO Y PASTOR - SERRERIA

 

        Sense molta presa va començar el camí al nom faller de la comissió, tal vegada per coincidència amb la Setmana Santa, perquè la sol·licitud que va signar en nom dels veïns Miguel Ramírez Monerris, amb un pressupost de 2100000 de les antigues pessetes, i que porta la data de 12 d’abril de 1983 no va tenir entrada a la J.C.F. fins al dia 5 de maig,

            La J.C.F. el dia 26 de maig emet informe favorable per a la creació que oficialment va tenir lloc al ple de l’organisme faller de 9 de juny i que amb escrit de 14 del mateix mes va ser comunicat a la comissió.

            Per tant, la comissió va celebrar la primera Junta de constitució el dia 21 de juny de 1983 i en ella es va triar com a primer president Francisco Sánchez López i l’acta redactada en eixa reunió té al peu un segell amb l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            L’escut està format per una base formada per un típic tabal on hi ha un rombe amb les quatre barres vorejat de blau i al centre una via de tren tallada per una serra circular, tot açò directament relacionat amb el nom del carrer on es troba la falla, ja que eren nombrosos els tallers dedicats a la fusta i amb les vies que no fa molt de temps passaven per l’indret. Completa l’escut una dolçaina i un coet que creuen per darrere el rombe i per dalt de totes les figures una rata penada girada de gaidó cap a l’esquerra. Per baix una cinta porta els noms dels carrers.

            Segons les persones consultades en la comissió es desprèn que l’autor no es tracta d’una persona en concret sinó d’alguns fallers que volgueren reflectir detalls del seu barri a l’escut.           

RODRÍGUEZ DE CEPEDA - LORENZO PALMIRENO

  

            El dia 14 d’abril de 1977 el que més tard fou president de la comissió Rafael Estivalis Gasull, va presentar a la J.C.F. sol·licitud per a crear una nova comissió que tenia un pressupost d’1045000 de les antigues pessetes.

            Amb la data d’11 de maig la Delegació d’admissió de falles sol·licita del ple la seua aprovació que té lloc al ple de la J.C.F. de 12 de maig, segons consta en escrit lliurat a la comissió de 17 de maig.

Escut de la comissió

            Per tal motiu la comissió celebra el dia 17 de maig de 1977 la primera Junta de Constitució constant al peu de la mateixa un segell amb l’escut de la comissió. Una base de flames que espurnegen amunt té al centre l’escut de la ciutat i als dos costats les torres del Miquelet a la dreta i Santa Caterina a l’esquerra, tots els elements figuren emmarcats dintre una figura ovalada en vertical de la que pren la recompensa atorgada per la J.C.F.

            L’escut que va ser reflectit a l’estendard el 2n any de vida de la comissió fou dissenyat per aleshores tresorer Francisco Rubio Huercio, empleat de banca aficionat al dibuix, el qual va reflectir element i monuments típics valencians

RAMIRO MAEZTU - LOS LEONES

 

               Poques són les dades referents a esta comissió que hi han a la J.C.F. tocant al seu naiximent. Si bé la data de naiximent de la comissió es de l’exercici faller 1963/64 trobant-se la mateixa baix la presidència de Juan Roy Morales.

            El primer document que he pogut trobar que figura amb l’escut de la comissió, pertany al contracte del monument faller signat pel president adés esmentat amb l’artista José Sanchis Alonso datat el 7 de setembre de 1963.

Escut de la comissió

            Vista la data adés citada, l’escut és del primer any faller, tenint la forma d’un full de calendari on figura “MARZO 19 S. JOSE” assegut sobre un bunyol. Dalt del full un Miquelet vorejat per dues branques de llorer. El fons de l’escut està format per una base de flames.

            En esta ocasió, tal com ocorre en algunes falles, el seu dissenyador del que els fallers desconeixen la identitat, no va tenir massa imaginació a l’hora del disseny  i tal vegada es podria sospitar que els fallers van anar a un artesà per la seua confecció.

            Cal dir que l’escut de la present comissió té una semblança molt gran amb l’escut d’una comissió de la barriada de Russafa[1]

     [1] Veure falla Dr. Serrano- Carlos Cervera

RAMIRO MAEZTU - HUMANISTA FURIÓ

 

                   Les primeres reunions per a formar la comissió foren promogudes pels llogats de les noves “Casas para todos” i tenien lloc a un bar de la rodalia.

            El dia 8 de maig de 1967 la nova comissió realitza la primera “apuntà” rebent l’autorització de la J.C.F. el dia 18 del mateix mes. El primer president de la comissió fou Enrique Martínez i Chicote, sent substituït pel vicepresident 1r José María Ortiz Torres.

Fig. 1

                                                

            La comissió va tenir el seu estendard, donat pel vicepresident 2on Miguel Lluch, on figura l’escut de la mateixa (Fig. 1): Una forma ovalada en vertical tenint dintre un paisatge mariner format per una barca de vela llatina i el Miquelet. Per dalt de la figura un Rat Penat amb les ales esteses.

            Javier Belenguer Tortosa i Juan Vazquez Valiente, així ho expliquen al llibret editat per la comissió amb motiu del XXXè aniversari i que al reproduir l’escut com a remat del  monument faller (Fig. 2) així ho expliquen: “Eixint del terrat i surcant els nuvols del firmament emergeix navegant el nostre veler que ab el Miquelet de patró conforrmen el nostre escut”(SIC).

Fig. 2

              És de suposar que el veler, a més de ser una metàfora de la comissió, simbolitza d'algun mode la proximitat de l'indret on es planta la falla, a la mar Mediterània, que bé ho demostra el nom del sector faller al qual pertany, Camins al Grao.

            Les fons consultades en la falla donen com autor del disseny de l’escut a Federico Selvi, pare d’un faller infantil de la comissió i col·laborador de la mateixa.

 

PINTOR MAELLA - AV. FRANCIA - MENORCA

 

        La comissió va ser creada baix la presidència de Jaime Crespo Gilabert a l’exercici 2003/04 quan va ser aprovada al ple de la J.C.F. el 8 de juny de 2003 i ratificada per l’assemblea de presidents l’11 del mateix mes.

            El primer cens de la comissió datat el 23 de setembre de 2003 porta l’escut que reflecteix tant a la ciutat com els noms dels carrers que la formen: Un cercle que al seu interior té dues cintes, dalt el que els fallers, a la pàgina web, descriuen com la seua identitat “Art i Ciencia” per ser propera a la Ciutat de les Ciències; i baix els noms dels carrers “Pintor Maella, Av. Francia i Menorca” tanca el cercle dues branques de llorer. Al centre troben una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, formada per rombe que dintre té els colors blau roig i groc de la senyera i dalt la corona oberta, el rat penat trobant-se de gaidó cap a l’esquerra, presenta una forma singular que sembla acaronar per la part de baix  a l’escut.

Fig, 1

            Sembla que el faller Jaime Crespo Gilabert va dissenyar l’escut compost de la següent manera: A la dreta del rat, envolta un segon cercle on queden reflectits els noms dels carrers que la formen: En primer terme la coneguda Torre Eiffel en representació de l’av de França, en segon terme una paleta de pintor i un pinzell en relació amb el pintor Mariano Salvador Maella i al fons, en tercer lloc, un mapa de l’illa de Menorca en representació del carrer del mateix nom (Fig. 1).

Fig. 2

            Igualment, els components de la comissió a la pàgina web de la mateixa volen manifestar que com a símbol de modernitat, dinamisme i innovació que vol ser la comissió fallera queda palés a la transformació de l’escut i així diuen:  “I això es manifesta en la transformació del nostre escut quan idealitza les seues formes, els seus elements, i els arrossega fins a límits que, podríem dir, simbolitzen el símbol, per arribar a eixe segon escut on les línies són esbossos del que representen i dien els clasicismo fins a lo conceptual” (SIC) (Fig. 2).

MAESTRO VALLS - MARINO ALBESA

             Amb la data 18 de maig de 1.969 Vicente Navarro Aparicio qui va ser  president de la comissió, va presentar sol·licitud, davant el màxim organisme faller, per a formar una nova comissió, baix un pressupost de 195.000 de les antigues pessetes.

            El dia 23 de maig del mateix any la J.C.F. va emetre informe favorable per a la seua creació lliurant escrit al president de la falla el dia 27 de maig per el qual comunicava la seua, al ple de 23 del mateix mes.

            Al mateix any, en escrit de 3 de novembre adreçat a la J.C.F., ja trobem l’escut de la comissió (Fig. 1) una figura que bé poguera ser un tabal del qual ixen unes flames donant pas a tres cercles que representen a cadascun dels carrers que li donen el nom. Al cercle de baix figura representada una lira en honor de “Maestro Valls”, al cercle de dalt dreta, un tinter i una ploma per l’escriptor Juan Bta. Perales i el cercle de l’esquerra un vaixell l’homenatge al Marino Albesa, en cadascun dels cercles figura en lletra menuda els noms esmentats; per dalt dels tres cercles un rat penat  en les ales obertes i dalt d’aquest una cinta amb “Comisión Falla”.

            Esta forma de l’escut ha sigut representada a  nombrosos llibrets 74, 78, 80, 82, 83 ,87 i 88; així és però, la comissió sembla que té una mica diguem  d’anarquia a l’hora de reproduir els escuts, i dic açò basant-me  en que al llibret de l’any 1977 figura representat l’escut de la figura 2, on s'ha substituït els noms de cada cercle per una cinta amb els noms. Al llibret de l’any 1992 figura en la portada l’escut de la figura 2 però dins del mateix figura el de la figura 1, així com als llibrets dels anys 1990 i 2001 figura l’escut representat a la figura 3.

            Cal dir que el disseny del primer escut fon obra del faller Ramón López de professió delineant qui va presentar el seu projecte davant la Junta General per a la seua aprovació.

LO RAT PENAT

 

        Encara que els antecedents històrics a la demarcació pertany a la Comissió Colonia Infanta Isabel, la falla tal com la coneguem comença a l’any 1.962 /63, baix la presidència de Tomás Bustamente Rubio i el nom de Cno. Viejo del Grao – Lo Rat Penat.

            Aquell any la falla va tenir el seu primer escut que ja consta als escrits oficials de la comissió, a tall d’exemple citaré l’escrit que amb la data 26 de juliol de 1962 signat pel president, comunicant a la J.C.F. les altes que ha tingut la comissió.

Fig. 1

            Es tracta l’escut d’un tabal i una dolçaina i una manta morellana vorejades per dues branques de llorer, que té dalt l’escut de la ciutat de València amb la particularitat que les ales d’este cauen cap a baix tancant la figura de l’escut (Fig. 1)

            La comissió va desaparéixer a l’exercici 67/68, per tornar a reviscolar a l’any 1.970 quan el que després seria president, Enrique Soler Sinfuentes, amb un pressupost de 97.000 pessetes, va presentar una sol·licitud el 22 d’abril de 1970 per a constituir-la.

            La nova comissió va utilitzar l’escut que fins ara havien fet servir i que al llarg dels anys només a patit variacions respecte a la denominació de la comissió que s’ha dit va començar a anomenant-se Camí Vell de Grao per a passar a dir-se Illes Canàries sempre amb l’encreuament a Lo Rat Penat fins al 25 d’octubre de 2002 en que la J.C.F. autoritza el canvi de nom per tan sols Lo Rat Penat. 

                Més recent la comissió fa servir el mateix escut amb línies més modernes, amb dos excepcions, la paraula falla que en l'antic és troba dintre el tabal, ara està fora i sota el nom de la falla (Fig. 2) 

Fig. 2

                  En relació amb el nom cal dir que malgrat que des de 1.969 el carrer s’anomena Illes Canàries la comissió, als escuts impresos en els llibrets de 1.977, 78 i 79, encara usa el nom de Camí Vell del Grao emprant el nom d`Illes Canàries des de l’any 1980.

 

ISLAS CANARIAS - TRAFALGAR

 

            Com altres moltes comissions falleres, la comissió Cno. Viejo del Grao-Trafalgar va veure la llum com una falla infantil a l’exercici faller 61-62, comissió que va durar fins a l’exercici 65-66, per a reviscolar rere un any de descans, es a dir, l’any 67-68 ja com comissió gran, sota a presidència de Vicente Faus Beltrán.

            Tocant als escuts de la comissió cal dir que mentre la comissió fou infantil va emprar el disseny fet pel faller Vicente Navarro Alcayna, segons manifesta la seua filla actual membre de la comissió. Este escut estava format per un fons de flames i davant d’aquestes una barca de vela llatina, element que identifica a la comissió al sector a la qual pertany, Camins al Grau. Per dalt de la vela, el Miquelet de la Seu valenciana encimbellat per una Rata penada. Baix de l’escut tancant la figura,  sobre un fondo color blau,  el rombe heràldic de la ciutat.

Fig. 1

            La figura 1 representa una insígnia de l’escut de la comissió a la qual se li va afegir unes flames roges per embellir-lo donat que l’escut representat a l’estendard de la falla el fons era de color roig.

            Amb la data 14 d’abril de 1967 el futur president  sol·licita permís per a plantar-ne esta vegada com a falla gran. Este any la comissió empra un nou escut que dissenyat per un amic del president del qual els fallers desconeixen el nom,  té com a base a darrer escut quedant format del següent mode: Tenint de base una barca, que recorda el caràcter marí i que conté al centre el Miquelet, a l’esquerra una barraca, de les moltes que hi havia per l’indret i a la dreta les torres de Quart. Dalt, al penell del Miquelet, una Rata Penada que, amb les ales esteses, no més toca una ala, l’esquerra,  el campanar de la seu. Rodejant a totes les figures una gran manta morellana. (Fig. 2) 

Fig. 2

            La comissió va canviar de nom  l’any 1970-71 donat que a l’any 1969 l’ajuntament de la ciutat va substituir el nom de Camí Vell del Grau pel d’Illes Canàries. Per este motiu la comissió va canviar igualment el nom a l’escut sense variar la forma i els  elements d’ escut.

ISLAS CANARIAS - DAMA DE ELCHE

 

            La comissió “Camino Viejo del Grao y Dama de Elche” data de l’exercici 1967/68 encapçalat pel seu president Felipe Gurrea Carsi.

            El primer estàndard de la comissió que, a hores d’ara, figura penjant al casal, figura l’escut de la comissió: Un rombe heràldic de la ciutat vorejat de blau tenint dintre el bust de la Dama d’Elx, relacionant d'esta manera el nom de la comissió amb el carrer, al voltant del rombe una tira de traca per la part de baix i per la de dalt unes flames. Corona totes les figures una Rata Penada amb les ales esteses (Fig. 1)

Fig. 1

            En conversa amb el fill del president fundador de la comissió em manifesta que l’escut va sorgir d’una idea seua però, que una colla de fallers entre els quals es trobaven el President, Faustino Lázaro, Matias Romero, José Salvi i José Díaz aportaren les seues idees al respecte.

Fig. 2

            Al primer cens de la comissió datat el 30 de març de 1967 i més concretament al relatiu a les dones[1] figura segellat amb l’escut de la comissió que també apareix en altres llocs, citant a tall d’exemple el llibret de la 1974. En ell trobem una variació respecte al darrer esmentat: No s’hi troben les flames i la traca rodeja tot el rombe.

Fig, 3

            Fons de la comissió i així m’ho demostraren la figura és emprada fins a l’actualitat com a segell de la comissió i no com escut , encara que amb la variació del nom donat que abans el carrer es deia Camí Vell del Grao, com es deia als inicis de la comissió i que figuraba a l'estendard. (Fig. 2 )

            Igualment al llibret de l’any 1983 a la portada del mateix figura l’escut de la comissió  (Fig. 3) diferent dels darrers. Esta vegada manté els elements que figuren al primer escut.

            [1] En aquell temps hi havia un cens separat , per al homes amb fulls de color blanc i per les dones de color “rosa”.

INDUSTRIA - SANTOS JUSTO Y PASTOR

 

       Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 63/64, quan es va crear una comissió que s’anomenava Indústria – Senda Albors i que es plantava molt a prop del lloc on a hores d’ara hi és la comissió actual, tant es així que al desaparéixer l’any 1971 i no tornar a plantar-se fins a l’exercici 73/74; la J.C.F. dona la mateixa com a continuadora arxivant junts els censos de les dues comissions i sense que hi haja document que indica que és una falla de nova creació, almenys així figura als documents que figuren junt al cens de la comissió.

Malgrat el dit, al llibre d’actes de la J.C.F. que reflecteix el ple celebrat el 25 de maig de 1973 fa constar que “la falla que es reorganizada, pero por haber cambiado su emplazamiento, la considera como de nueva creación”.

Fig. 1

            La comissió dels carrers Indústria-Senda Albors emprava des de el primer any l’escut de la figura 1, tal  com figura al seu primer llibret i com es veu tracta d’arreplegar elements significatius de la ciutat. Així trobem que al costat de l’al·legoria de l’escut de la ciutat, a la dreta està el Miquelet i dues barraques i a l’esquerra unes torres sense poder determinar quines i un corn de l’abundància, tots els elements sobre un fons de flames, baix una cinta amb les formes rectes fica “Falla Indústria” i baix de la cinta l’any de creació 1963.

             Al tenir el nom de “Indústria-Santos Justo y Pastor-Poeta Mas y Ros”, la comissió va reflectir al seu estendard, que data de l’any 75/76, el nou escut (Fig. 2). El seu autor sembla que es va basar a darrer per al seu disseny donat que hi ha elements comuns i una semblant distribució.

Fig. 2

            Conserva del darrer l’al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe i el rat penat així com les flames del fons encara que més menudes, també conserva canviant-lo de lloc i de forma per una més doblada el Miquelet, ara bé el que sembla un encert és la substitució del corn de l’abundància per la caragola que simbolitza a la barriada valenciana del Cabanyal. Dues cintes, dalt i baix amb els noms dels carrers tanquen la forma de l’escut.

 

HIERROS - JUAN BAUTISTA PERALES

 

            L’any 66/67 és l’any de començament de la comissió encapçalada per Hilario Cuñat Martínez.

            Com era d’esperar aquell mateix any la falla ja tenia amb el seu escut, el qual figura a diversos documents adreçats a la J.C.F. en un segell rodó que té al centre l’escut. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat composta pel rombe quadribarrat, les dues “L L”i el rat penat col·locant l’esmentada al·legoria sobre un fons de flames, creua l’escut una cinta amb els noms dels carrers. Al centre del rombe trobem, emmarcat dintre, un núvol un vaixell de vela que indica la proximitat a la mar, de l’indret on es troba la falla.

Fig. 1

A la figura 1 podem observar l’escut de la comissió dels seus primers anys d’existència mentre que a la figura dos és l’escut que la falla empra a hores d’ara, entre els dos dibuixos hi ha una xicoteta diferència que passa quasi desapercebuda i és que mentre al primer el vaixell té desplegada la vela cap a l’esquerra, en la segona ho fa cap a l’altre costat.

Fig. 2

            De l’autor de la idea o del disseny de l’escut res se’n sap malgrat que tots els indicis apunten cap a una reunió de diversos fundadors de la comissió aportant per la seua confecció les idees de tots ells.

 

AVENIDA FRANCIA - ALFREDO TORÁN OLMPOS

 

            La primera falla que es va plantar a l’indret fon a l’exercici 2001/2002, resultant un poc accidentada la seua aparició, ja que no arribaren a plantar i van suspendre el dictamen de seguiment que a totes les comissions novelles fa la J.C.F. Per altra part, segons em va comentar una fallera actual, aquell primer any la gent que portà a terme la primera comissió era totalment desconeguda a la barriada i, o  bé no pogueren tirar avant la comissió o bé no saberen, el cas és que al segon any els veïns de la nova barriada es van fer càrrec de la comissió i va poder continuar el seu camí, a més en un temps rècord donat que era poca l’experiència dels components i pràcticament van començar l’exercici al mes de gener.

Fig. 1

            El primer any la que fou primera Fallera Major de la comissió, arquitecte de professió, Immaculada Asensio Segura, va ser la dissenyadora de l’escut que representa a la comissió i no se li va ocórrer altra idea pel seu disseny que la de ficar a l’escut el que veia des de sa casa: La ciutat de les ciències, a un costat el museu,  a l’altre l’hemisferi i al fons l’umbracle; per dalt dels elements descrits va ficar una càmera de cine en honor al nom d’uns dels carrers que la formen i una pinta com a representació de València, al centre de tots dos l’any de la fundació 2001. Tots els elements estan envoltats pels costats i per dalt de flames coronades per un rat penat amb les ales esteses (Fig. 1).

Fig, 2

            Dues cintes una per dalt on es llig Falla Alfred Torán i Olmos i altra, per sota, Luis García Berlanga completen l’escut. Estes cintes tal i com s’aprecia, si comparem els dos dibuixos foren canviades, canvis que segons em comentaren es deu al fet que son més coneguts els carrers (Fig. 2).La J.C.F. va aprovar el canvi de nom al ple que va tenir lloc el 21 de juny de 2004.

Fig. 3

            Poc després la comissió va tornar a dissenyar l’escut, afegint-li el nom de “El Parotet” per ser el lloc on planten el monument. Es va substituir tots els elements que figuren a la part central, tan sols per l’edifici de l’hemisfèric i davant l’escultura de “El Parotet” a la vegada que canvien el nom a les dues cintes per ficar el sobrenom (Fig. 3). Aquest nou disseny pertany a la fallera, publicista de professió Rosa Miquel.