Com la majoria de les comissions falleres de la típica barriada de El Carme el seu naixement es perd en el temps, plantant-se, segons l’escriptor Soler i Godes, una falla l’any 1874 al carrer Ripalda[1].
Sense data concreta i signat per diversos components de la comissió, existeix un document pel qual es sol·licita la corresponent mesura d’ingredients per fer xocolata als xiquets de la Casa de Beneficència, en el que s’hi troba el primer segell de la falla, es tracta d’una forma rodona travessada per una cinta on es llegeix el nom de la comissió i l’any corresponent. El segell també és utilitzat el 18-8-45 sol·licitant permís per a plantar la corresponent falla. (Fig. 1)
 |
| Fig. 1 Fig, 2 |
El cens que correspon a l’any faller 1947-48, signat pel
president, l’11-4-47, José Navarro, figura segellat amb un segell distint
tenint este una forma rectangular amb els cantons roms i on es llegeix el nom
de la comissió i a un rectangle a l’interior “presidència” (Fig. 2).
Al llibre titulat “Libro de Oro”[2] al costat de l’esbós del monument i altres fotos es pot veure el que possiblement es el primer escut de la comissió (Fig. 3) es tracta d’una figura formada per la Senyera, un bunyol i una branca de llorer, totes tres enllaçades i que tenen al voltant formant un cercle el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 3)
.jpg) |
| Fig. 3 Fig. 4 Fig. 5 |
Com he dit és possible
que este fos el primer escut de la comissió, si be al cens de l’exercici
1953-54, signat el 27-3-57 pel president Enrique Valero Aliaga, porta al peu un
segell rodó amb la figura de Sant Josep al centre (Fig. 4), segell que es torna
a repetir a cens de l’any 1957-58. Malgrat tot el mateix any en document datat
el 14-1-1958 signat pel president Vicente Collado Asturiano, sol·licitant els
bunyols de coure, figura segellat amb altre segell distint; un cercle que al
centre conté figures representatives de la festa, com és una serra de fuster,
una tira de traca i el tabal i la dolçaina, estos elements porten al seu
voltant el nom de la comissió (Fig. 5).
 |
| Fig. 6 |
Per altra part en document datat el 30-11-62 esta vegada signat pel president Manuel Calap Mas, porta al peu en forma de segell el ja descrit segell de la figura 5, però com a capçalera del mateix porta altre escut: L’escut de la ciutat, una falla el tabal i la dolçaina formen aquesta composició (Fig. 6) que figura també en altres comissions[3]
Al llibret editat per la comissió l’any 2005 apareix un article, a dos columnes, signat per Bovi, pseudònim del faller Enrique Bover Pujol, on explica el naiximent de l’escut de la comissió, millor dit del redisseny donat que segons conta va trobar l’escut de la comissió pintat en un paper i arraconat al casal, que era molt lleig i ningú li feia cas, però serà millor reflectir les seus paraules:
 |
| Fig. 7 |
El nou escut (Fig. 7) adapta la forma heràldica de la
ciutat representat amb el rombe quadribarrat coronat amb la corona oberta, a la
vegada que fica un xicotet Rat Penat al costat superior dreta del rombe, a la
dreta d’aquest elements d’un pal finalitzat en punta de llança oneja una cinta
amb el nom de la comissió per baix de l’escut entrellaçat amb la cinta dues
branques de llorer tanquen l’escut.
A l’article l’autor no especifica quin any va ser
creat, si diu que aleshores era president Manolo Calap. En estes dades i donat
que el primer any que fou president va ser l’any 1959/60 i que com hem vist adés,
l’any 1962 empraven com a capçalera dels escrits el reflectit a la figura 6, és
de suposar que l’escut va nàixer al voltant del darrer any que quadra, poc més
o menys, amb el que manifesta l’autor “farà al menys quaranta i pico d’anys”.
[1] Veure el llibre “Las Fallas 1849 – 1936”
d’Enric Soler i Godes, Ed. Albatros- Artes Gráficas Soler S.L. ,València 2002
[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel
Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950
[3] Veure els escuts actuals de les falles
Daroca-Padre Viñas i Doctor Domingo Orozco-Bailén
