PLAZA DEL ARBOL

              És clar que amb el nom que té la comissió el més lògic era adoptar la figura de l’arbre com a principal a l’hora de confeccionar l’escut, que el trobem al llarg de la dilatada historia de la comissió en diferents versions.

            La primera la trobem en document adreçat a la J.C-.F., amb la data de 7 de març de 1946, signat pel president José Andreu, demanant les mides de farina i altres ingredients per a fer xocolata a les pròximes festes (Fig. 1). Esta forma de segell també s’hi troba en diversos documents que hi són als arxius de la J.C.F. Es tracta d’un segell de forma rodona que té al centre l’arbre amb soca rodejada de terra, al voltant consta el nom de la comissió.

Fig.1                                                   Fig, 2 

            La segona versió (Fig. 2) hi és en un document datat el 9 d’octubre de 1953 pel que es comunica la dimissió del secretari de la comissió Juan Besini, tractant-se ara d’altra forma d’arbre igualment al seu voltant el nom de la comissió, però sense la quantitat de terra que hi havia a la soca.

Fig, 3                                                     Fig, 4

            Per fi i com la darrera variació, la trobem per primera vegada documentada al contracte del monument signat el 10 de desembre de 1959 signat pel president José Fabra Martínez i l’artista faller José Mª Martínez, en l’esmentat document (Fig. 3) ja trobem el que, a hores d’ara, fa servir la comissió com al seu escut. Un arbre que té a la soca cap a la dreta dues barraques típiques valencianes i cap a l’esquerra el Miquelet de la Seu amb unes xicotetes flames a la base. Per davall dels elements descrits i tancant el cercle que forma el nom dels carrers un xicotet escut de la ciutat.

            Posteriorment, l’escut va ser variat (Fig. 4) ficant el nom de la comissió dintre d’un doble cercle i d’on penja la recompensa atorgada per la J.C.F. 

PLAZA DEL ANGEL

  

            Al primer cens que es conserva de la comissió pertany a l’any 1944-45 presidint la comissió Gregorio Fandos Querol i en ell podem veure que figura segellat per un segell de forma ovalada a les vores dentades no existint cap dibuix que tingués relació a la comissió donat que sols fica el nom de la comissió i de la ciutat (Fig. 1).

            A l’any següent la comissió usa un nou segell, emprat comunament a diverses falles de la ciutat, es tracta d’una forma rodona amb diversos objectes i el nom de la comissió al voltant (Fig. 2). El document du la data de 29-8-45 i figura signat pel president Daniel Martín Pruñonosa.

Fig. 1                                                                                Fig. 2

            Al llibre titulat “Libro de Oro”[1]es pot veure junt al monument faller i la Fallera Major un nou segell emprat per la comissió (Fig. 3), igualment de forma ovalada i dentada que a més de portar un rombe quadribarrat i el rat penat du sobreposat el nom de la comissió.

            Anys més tard apareix un nou segell, localitzat en un document datat el 8 de febrer de 1955 signat pel president Manuel Delmonte Hurtado i adreçat a la J.C.F. demanant permís per obrir un casal faller que s’anomenarà “El Perol”, es tracta exactament d’un perol que porta al seu cos la figura d’un àngel, el perol està coronat per un Rat Penat i al voltant de tota la figura el nom de la comissió.

Fig, 3                                                                                  Fig. 4

Estos segells figuren a diversos documents fins a l’any 57-58 però, malgrat açò, hi ha un document datat l’1 de març de 1958, signat pel president Antonio Maestre Blanca que figura un nou segell. La comissió utilitza la forma heràldica d’un escut del tipus espanyol amb les quatre barres, coronat per línies i una creu que forma el sostre d’una barraca. Al voltant de la figura fica el nom de la comissió (Fig. 5). L’escut és usat fins a l’exercici 58-59.

 Fig. 5                                                  Fig. 6                                              Fig. 7

 

            A l’any següent més concretament el dia 5 de gener de 1960 als arxius de la J.C.F. es troba un document signat pel president d’aquell any donant de baixa al secretari de la comissió, per causes que no venen al cas, i en ell apareix l’escut actual de la comissió (Fig. 6).

        Es tracta d’un bunyol que fica, a la pasta, el nom de la comissió i que al forat del mateix porta una barraca i un Miquelet humanitzat, tombat cap a la dreta. A la figura 7 es pot veure l’escut actualitzat de la comissió.

       Malgrat açò i encara que l'escut figura a l'estendard, en la pàgina web figura l'escut amb una notable variació: El Miquelet queda de gaidó cap a l'esquerra i no cap a la dreta com era el normal.

---

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ALTA - SANTO TOMÁS

 

            Com gairebé totes les falles de la popular barriada de “El Carme” l’origen de la mateixa es perd en el temps. Els primers documents que s’hi troben a la J.C.F. daten de l’exercici 44-45, que fou el primer any en que era preceptiu fer un cens dels components de la comissió encapçalats pel president Francisco Dasi Belenguer.  

         

                                          Fig. 1                                  Fig. 2                                            Fig. 3                                       

         Des de l’esmentat any fins a l’exercici 58/59 la comissió fa servir a manera d’identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) en el que al voltant del cercle, per la part interior, es llig “Comisión Falla Alta- Sto. Tomás y adyacentes – Barrio del Carmen-“, al centre del cercle un Miquelet en flames, utilitzat con es pot apreciar en altres comissions de l’època.

            Malgrat açò al darrer exercici esmentat encara que el contracte del monument signat per el president i l’artista Fernando Roda Llop, figura segellat amb el mateix segell, ja hi trobem el primer escut de la comissió com a capçalera d’un escrit datat el 22-11-58 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes a la comissió (Fig, 2).

            Es tracta del cap d’una valenciana, mirant cap a l’esquerra, vorejada per dues branques de llorer i creuada per darrere amb dues dolçaines, tanca l’escut per la part de dalt un rat penat de gairell a l’esquerra, per baix una cinta on es llig la mateixa llegenda que figurava al segells dels primers anys. Per baix de tots els elements penja el típic tabal.

            Sembla que de l’esmentat escut es va confeccionar la corresponent insígnia (Fig 3) encara que com clarament es pot veure el seu disseny difereix de l’escut.

Fig. 4                                                Fig. 5

            Al contracte del monument faller signat pel president i l’artista faller Fernando Roda Llop el dia 31/12/60, figura un nou escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’un pergamí amb la forma adaptada de l’heràldica de l’escut tipus espanyol, tenint al centre de gaidó cap a la dreta les Torres dels Serrans i cap a l’esquerra el Miquelet, tots dos tenen com a base unes xicotetes flames i per dalt uns núvols. Al cos del pergamí la comissió torna a utilitzar la mateixa llegenda: Els noms dels carrers i de la barriada. Corona l’escut per la part de dalt el Rat Penat que figurava al darrer escut.  Així mateix, l’esmentat escut es troba reflectit a la part de dalt del llibret de la falla editat per la comissió a les falles de l’any 1961.

Fig. 6

            El darrer escut ressenyat és emprat per la comissió, a hores d’ara, encara que se li ha afegit dues branques de llorer i un bunyol fruit de la recompensa atorgada per la J,.C.F.( Fig. 5). Este escut, ni cap altre utilitzat per la comissió, no a estat reflectit mai a l’estendard de la comissió la prova la trobem al llibret de l’any 1959 on s’hi troba una fotografia que pertany a l’homenatge que va rebre la Fallera  Major Sonin Amorós, el dia 15-11-58, per part de la comissió i de la comissió veïna Na Jordana. A la fotografia es pot albirar al fons l’estendard de la comissió sols amb el nom de la mateixa i l’any 1943. (Fig. 6). A hores d’ara la comissió usa el mateix tipus d’estendard que porta cap a la part de dalt un xicotet pergamí on es troba l’escut.

 

 

SECTOR EL CARME

 

ESTADISTIQUES SECTOR CANYAMELAR - EL GRAU - NATZARET

 

MENORCA - LUIS BOLINCHES

 

            La falla dels carrers Menorca – Luis Bolinches que es troben a una zona d’expansió de la ciutat, es va crear l’any 2008 que va ser aprovada al ple de la Junta Central Fallera l’11 d’octubre de 2022 i ratificada per l’assemblea de presidents del dia 28 del mateix mes.

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió té una forma rodona en què sobre un fons blau es troben unes flames i davant d’estes una barca de vela que simbolitza l’indret on es planta la falla, donat que es trobe molt prop del port de la ciutat; simbolitzat pel fons blau, per dalt de tots els elements una rata penada amb les ales esteses, completa l’escut a la part de baix, els noms dels carrers.

             

INGENIERO MANUEL SOTO - AVDA. DE FRANCIA

         És fins a esta data comissió fallera més nova de les plantades en la ciutat, donat que el primer any que ha plantat va ser en les falles de 2023 una vegada que el ple de la JC.F. d’11 d’octubre de 2022 l’aprovara i que l’acord fora aprovat per l’assemblea de presidents de dia 28 del mateix mes i any.

            Abans d’açò, la comissió, va intentar la seua aprovació, però al voler aprofitar el buit deixat per la darrera falla de l’indret Juan Verdeguer-Bello que va desaparéixer en l’any 2006, va ser denegada per no poder plantar en un carrer de circulació ràpida que és, a hores d’ara, el carrer Juan Verdeguer.

Escut de la comissió

            La comissió planta al costat de l’antiga estació de ferrocarrils de “El Grau” tocant el port marítim de la ciutat, és per això que, l’autor o autors de l’escut ficaren, en primer terme, té la façana de l’estació i l’edifici de “El Rellotge” que es troba a l’entrada del port, darrere de tots dos la Senyera i unes flames encimbellades per una rata penada, tanca  l’escut als dos costats, fulles de llorer i a la part de baix una cinta amb el nom de la falla.

ROSARIO - PLAZA DE CALABUIG

 

            L’antecedent històric de la comissió podria ser la comissió de la falla Escalante-Mariano Cuber, malgrat que va rebre diverses denominacions. La falla es va plantar, encara que no tots els anys, des de l’any 45/46 a un lloc que es troba a pocs metres d’on ara es planta l’actual.

            En falles de l’any 1971 va plantar per darrera vegada i acabada la festa, el dia 24 d’abril de 1972, Emilio Pérez Antón va sol·licitar de la J.C.F. el preceptiu permís per constituir una nova comissió fallera.

Escut de la comissió

            L’informe favorable per part de la Delegació d’Incidències va venir amb la data de 4 de maig, i la constitució de la comissió fou aprovada definitivament al ple celebrar el dia 5 del mateix mes.

            Dos mesos després la comissió ja tenia el seu escut:, almenys així figura en document signat pel secretari Severino Gómez Mercader el 5-7-72, comunicant les altes produïdes a la comissió.

            L’escut està compost de la següent manera: Com a figura central un bunyol que té al forat de la pasta, l’escut de la ciutat amb la rata penada que té una torxa a l’ala esquerra, a la dreta del bunyol, per dalt, el monument que es troba a l’entrada del port de la ciutat, a la part esquerra del bunyol el Miquelet, als dos costats de tots els elements aguaiten flames.