És clar que amb el nom que té la comissió el més lògic era adoptar la figura de l’arbre com a principal a l’hora de confeccionar l’escut, que el trobem al llarg de la dilatada historia de la comissió en diferents versions.
La primera la trobem en document adreçat a la J.C-.F., amb la data de 7 de març de 1946, signat pel president José Andreu, demanant les mides de farina i altres ingredients per a fer xocolata a les pròximes festes (Fig. 1). Esta forma de segell també s’hi troba en diversos documents que hi són als arxius de la J.C.F. Es tracta d’un segell de forma rodona que té al centre l’arbre amb soca rodejada de terra, al voltant consta el nom de la comissió.
![]() |
Fig.1 Fig, 2 |
La segona versió (Fig. 2) hi és en un document datat el 9 d’octubre de 1953 pel que es comunica la dimissió del secretari de la comissió Juan Besini, tractant-se ara d’altra forma d’arbre igualment al seu voltant el nom de la comissió, però sense la quantitat de terra que hi havia a la soca.
![]() |
Fig, 3 Fig, 4 |
Per fi i com la darrera
variació, la trobem per primera vegada documentada al contracte del monument
signat el 10 de desembre de 1959 signat pel president José Fabra Martínez i
l’artista faller José Mª Martínez, en l’esmentat document (Fig. 3) ja trobem el
que, a hores d’ara, fa servir la comissió com al seu escut. Un arbre que té a
la soca cap a la dreta dues barraques típiques valencianes i cap a l’esquerra
el Miquelet de la Seu amb unes xicotetes flames a la base. Per davall dels
elements descrits i tancant el cercle que forma el nom dels carrers un xicotet
escut de la ciutat.
Posteriorment, l’escut
va ser variat (Fig. 4) ficant el nom de la comissió dintre d’un doble cercle i
d’on penja la recompensa atorgada per la J.C.F.