jueves, 26 de octubre de 2023

PROGRESO - TEATRO DE LA MARINA

 

            Sembla ser que la primera falla que es va plantar a l’indret fou a l’any 1.934 i va durar fins a l’any 1.954, malgrat que la mateixa no va ser de forma continua i rebria diferents noms, fet tal vegada produït pels diferents noms que van tenir els carrers de la barriada del Canyamelar.

            La falla, tal i com la coneguem a hores d’ara, reviscola a l’exercici 1958/59 baix la presidència de Antonio Soriano Cubells. Eixe any la falla feia servir per identificar-se un segell de forma rodona tenint al centre la figura del Miquelet en flames (Fig. 1), disseny emprat per distintes comissions de l’època.

            El segell esmentat és utilitzat per la comissió fins l’any 1961/1962 i a l’any següent igualment baix la direcció del mateix president la comissió fa servir el primer escut (Fig. 2): Un rombe quatribarrat contenint dintre el que sembla ser una mena de  cossiol on s’aprecien flames i que com a fons sembla una pinta de valenciana. El rombe el coronat amb corona oberta i el Rat Penat que estén les ales cap a baix, tancant tota la figura de mode que la silueta pot recordar un pitxer. El disseny d’ aquest escut correspon al faller Rafael Alis Cutanda.

            Malgrat que els fallers utilitzen l’escut per capçalera dels escrits, en darrers anys usen als seus documents el segell  de la figura 1, però esta vegada com segell, durant la situació, almenys, fins l’any 1968/69.

            A l’any 1969/1970 encara baix la presidència d’Antonio Soriano Cubells, la comissió realitza un canvi al seu escut ( Fig. 3). El nou disseny conserva com a base la figura de l’antic, el rombe amb les quatre barres, la corona oberta i el Rat, però presenta un canvi significatiu, la figura, que al darrer, es trobava dintre el rombe ha segut substituïda  per una barca navegant per la mar i com a fons núvols. Altre canvi que pateix l’escut el trobem a ser-li afegit als dos costats elements nous, a la part dreta branques de llorer i a la part esquerra flames. Igualment canvia, respecte al darrer, la disposició del nom de la comissió que ara està en una cinta baix l’escut.


            El nou escut el trobem al programa de presentació de les Falleres Majors Pepita Polit Gamarra i Mª Antonia Gallart Sirera, el programa porta la data de 28 de febrer de 1970.

            Malgrat el canvi d’escuts la falla en eixe mateix exercici emprava l’escut antic (Fig. 2), doncs el podem veure com a capçalera, al document datat el 30 de setembre de 1969 en carta adreçada a la Junta Central Fallera, comunicant canvis produïts a la Junta Directiva de la comissió. Igualment a l’exercici 1970/1971 el trobem en la copia de l’acta de constitució datada el 4 d’abril de 1.970.

            No serà fins el següent exercici, 1971/1972, quan al cens relatiu a l’exercici apareix el nou escut ja de forma continuada.


            A la figura 4  es veu l’escut que, a hores d’ara,  fa servir la comissió malgrat que, en una nova versió (Fig. 5) s'aprecia que la barca a canviat de direcció i que la vela es distinta al darrer escut. Igualment les cintes que contenen el nom de la comissió son de forma distinta al darrer.

lunes, 23 de octubre de 2023

MAYOR - MORAIRA-NATZARET

 

            Al ple de la J.C.F. del mes de juny de 1998 va ser aprovada l’antiguitat de la comissió a l’exercici 1915/16 en ser comprovada que el dit any es va plantar una falla a l’indret.[1] Malgrat açò, el primer cens que hi trobem a la J.C.F. pertany a l’exercici 1963/64 signat pel seu president José Ibañez Puerta, motiu pel qual la falla no es plantava de forma continuada tenint la mancança de diversos  anys.

            Per aquell temps a falla va tenir el seu primer estendard i on es reflectia l’escut corresponen (Fig. 1)[2] veient que té la figura d’un triangle amb el vèrtex cap a baix amb els colors de la senyera, tenint dalt una rata penada i als dos costats branques de llorer, el dibuix era tancat amb un doble cercle incomplet on es llig “FALLA NAZARET” que era el nom per la que es coneixia.


Fig. 1                                                Fig. 2

            Donat que sembla que l’any 65/66 no es va plantar monument és molt possible que al reviscolar a l’exercici 66/67 presidida per Vicente Lahoz López, la falla tingués un segon estendard així com altre escut (Fig. 2) Un Rat penat que trobant-se dalt el rombe heràldic de la ciutat porta les baquetes a la punta de les ales per a tocar el tabal que hi ha baix el rombe, les figures tenen un fons de flames. Cal dir que als segells de l’època posseeix els mateixos elements però, el rat penat no toca el tabal  i totes les figures estan envoltades de branques de llorer.


Fig. 3                                                Fig. 4

            L’any 1969 va tenir lloc la inauguració del primer casal va tindre la comissió i per a commemorar la data la comissió li va demanar a l’artista faller José Barea que dissenyara un nou escut per la comissió (Fig. 3), el resultat va ser el següent: Basant-se al darrer escut el disseny conserva la rata penada amb grans ales obertes tenint en l’ala de la dreta un coet que en la cua porta unes notes musicals. Baix el rat penat la corona i el rombe de l’escut de la ciutat i a l’esquerra dues barques de vela llatina navegant per la mar, tanca totes les figures dues branques de llorer i per dintre un bunyol una cinta amb els noms dels carrers. L’escut recentment ha sigut reformat però conserva totes les figures i la seua posició  del darrer (Fig. 4) només ha variat la forma de col·locació de la cinta amb el nom i la forma del Rat Penat



[1] Veure Llibret any 2004 editat per la comissió.

[2] Foto publicada al llibret 2004 de la comissió.

jueves, 19 de octubre de 2023

JUSTO VILAR - MERCAT DEL CABANYAL

 

            La falla va nàixer, com altres moltes en plantar una falla infantil l’any 1959 que va donar pas a l’exercici 61/62 a la primera falla gran sota el nom de “JUSTO Y VILAR FRENTE MERCADO CABAÑAL” encapçalada pel president José Sierra Zapater.

            Aquell mateix any la comissió va usar un escut rodó (Fig. 1) que l’identificava com a comissió “FALLA MERCADO CABAÑAL Y ADYACENTES” que es pot observar dintre del doble cercle que tanca una sèrie de figures relacionades amb el lloc on es planta la falla, el mercat del Cabanyal. Aquestes figures corresponen a diverses viandes (fruites i embotits entre les quals es troba un pernil) ; com també ocorre a distintes falles dels poblats marítims la mar està reflectida a l’escut, aquesta vegada mitjançant un vaixell amb dues veles. Segons consta al llibret editat per la comissió editat amb motiu de l’aniversari, fou emprat pels components de la comissió  l’any 1962.


Fig. 1

            Efectivament, així ho sembla donat que l’esmentat escut en forma de segell es troba als arxius de la J.C.F. en document amb el número 2308 de  9-2-62.

            La falla va tenir continuïtat a l’exercici 63/64, exercici en què el membre de la comissió Salvador Selva Sisternas, va presentar a la comissió el disseny d’un nou escut que després de ser estudiada per la comissió fou acceptada substituint al darrer (Fig. 2)

            El nou escut no deixa d’estar relacionat amb el nom de la comissió, la mateixa comissió al llibret adés esmentat així ho defineix: “Esta nueva insignia presentaba un aspecto diferente a la primera, pero sin apartarse de las señas de identidad de nuestro barrio y de nuestra ciudad. Sobre la base del escudo de Valencia, se encuentran colocados todos los elementos que caracterizan a nuestra Asociación Fallera, como son la alegoría a pertenecer al barrio marinero de Valencia, que está representada por un barco con la vela desplegada al viento, asimismo lleva tambien el monumento mas conocido de nuestra ciudad, el Miguelete, torre secular que es simbolo de Valencia. Y en alusión a nuestro nombre un racimo de uvas y unas ramas con naranjas, los productos más típicos de nuestra huerta, y que hacen referencia al mercado”.

Fig. 2

            El primer document que he pogut trobar amb el nou escut és al cens de l’exercici 65/66  signat pel president Vicente Martínez Barber on hi ha una nota addicional al mateix comunicant que la falla Mercado del Cabañal es la mateixa que l’any darrer es deia Justo Vilar Mercado del Cabañal.

            Malgrat tenir un nou escut, la comissió empra per a segellar els documents l’escut primitiu almenys fins l’any 68/69, donat que existeix un document datat el 19 de setembre de 1968, signat pel secretari Luis Ant. Muñoz Herrero,  donant coneixement de les altes produïdes i on figuren tots dos escuts.

PLAZA DE LA CRUZ - LOS ANGELES

 

                L’antecedent històric de la comissió el trobem al 5 d’abril de 1949 data del cens d’una comissió fallera anomenada “Plaza Cruz Canyamelar”. Junt al cens esmentat hi ha altres documents entre els qual figura una carta adreçada al president de la J.C.F. signada per Bernabé Mico Cano , en ella troben tres punts, basant-se en la situació econòmica, comuniquen que, per la poca recaptació, les comissions de les falles “Plaza Cruz y Adyacentes del Cañamelar” i la comissió de la falla “Escalante y Adyacentes” decideixen fusionar-se en una comissió, i serà presidida per Bernabé Mico Cano i la plantà serà en l’Avinguda Mediterrani entre els cantons “de la plaza de la Cruz i la calle Escalante”. La nova comissió no va tenir continuïtat als següents anys.


Fig. 1

            Per fi, a l’exercici 62/63, l’indret va tenir falla amb el nom de “Plaza de la Cruz del Canyamelar”, es va celebrar la Junta de Constitució, el dia 9 d’abril de 1962, en una fabrica d’olives damunt de caixes i bocois i en ella es van prendre dues decisions, triar la 1a Junta Directiva encapçalada per Miguel Martínez Sorribas i plantar una falla de 3ª Categoria en la Plaza de la Cruz del Canyamelar[1].

            La primera acta de constitució figura segellada amb el primer escut que va tenir la comissió (Fig. 1), almenys així ho nomenen els fallers[2], malgrat que més be sembla un segell que un escut, es tracta de una forma circular dividida en quatre parts i a cada una d’elles les següents figures: El Rat Penat dalt, a la dreta la senyera , a l’esquerra la bandera espanyola i a la part de baix les paraules “Falla Pl. Cruz y Adyacentes”.


Fig. 2

            Sembla ser que no agradava aquell segell o escut i el dia 29 de gener de 1963 es va adoptar un nou escut per a la comissió (fig. 2) que fou obra de l’artista faller José Carrero Pont que va triar una forma d’escut del tipus espanyol coronat amb corona reial oberta, dividit en quatre quarters, dalt dreta la senyera; dalt esquerra un bunyol amb unes flames pel forat; baix esquerra un típic tabal i baix dreta un vaixell de vapor; sobre els camps sobreposats, la Creu del Canyamelar, una cinta de dreta a esquerra “Falla Plaza de la Cruz-Los Angeles, envolta l’escut. A mode d’anècdota cal afegir que l’escut figura a l’esbós de la falla que sota el lema “La chinesa bona” la plantar l’any 2023 l’artista Carlos Sevilla, No ocorre en la falla plantada on no es troba l’escut.



[1] La Creu del Canyamelar  que  podem veure a l’esmentada plaça fou inaugurada l’any 1960 (abans fou desfeta al 1936), es tracta d’una creu amb base octogonal rematada per una vorera de 2 metres d’alçada. Presenta un eixamplament a la  part de dalt a manera de capitell i més cap a dalt el braç horitzontal.  

[2] Veure llibret editat per la comissió amb motiu del seu aniversari.

lunes, 16 de octubre de 2023

JOSÉ BENLLIURE - TEATRE DE LA MARINA

 

                La comissió va rebre el dia 2 de maig de 1967 una carta de la Junta Central Fallera, comunicant que tenien permís per realitzar la corresponen “apuntà”, començant així el seu camí al món faller. Aquell any va ser elegit per a presidir la comissió Miguel Zamora Martínez.

            En eixe mateix any la comissió emprava l’escut que, en lleugeres variacions, a hores d’ara, utilitza la comissió. La figura 1 és la reproducció de l’escut que figura segellat a un document de 13 de juliol de 1967 pel que el president comunica a la J.C.F. les altes i baixes hagudes a la comissió. Escut que fou dissenyat per l’artista faller i membre fundador de la comissió Ricardo Carretero Pascual.


Fig. 1

            Es tracta d’una figura amb la forma d’estrella de vuit puntes, que segons em digueren els fallers no té cap significació, però sembla que era l’empleat d’un cinema proper a l'indret; a la part de dalt a la dreta un rat penat i a l’esquerra el casc amb el drac alat del rei Jaume I. A la part de dintre de la figura trobem, amb un fons amb les quatre barres, al centre el Miquelet de la Seu, a la part esquerra dues barraques i a la part dreta les Torres dels Serrans; baix d’estes figures el nom de la comissió.

Fig. 2


            El disseny de l’escut correspon al faller, joier de professió i vocal 1er Antonio Font Estellés ajudat per el V.P. 1er Juan Pineda Sanchis i el comptador Enrique Balenguer Martí, entre altres.

            La figura 2 representa el mateix escut amb les lleugeres variacions sobre l’original, com pot ser la perspectiva de les barraques i de les Torres, així com la col·locació de les paraules que formen el nom.

ISAAC PÈRAL - MÉNDEZ NÚÑEZ

 

                Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 69/70 quan a l’indret es va plantar una falla amb el nom de Barco-Mendez Nuñez, comissió  que va desaparéixer definitivament a l’exercici 70/71, malgrat que va haver-hi un intent de reviscolar  l’any 72/73 sense fortuna.

            La comissió desapareguda va emprar almenys dos escuts per la seua identificació utilitzant a l’exercici 70/71.el reflectit a la figura 1 i que correspon a una insígnia de la falla.


Fig. 1

            Sis anys més tard, concretament el dia 9 d’abril de 1979, el futur president de la comissió, Onofre Monzó Andrés, va presentar a la Junta Central Fallera sol·licitud per a formar una comissió.

            La delegació d’incidències va lliurar el dia 18 d’abril informe favorable per  la creació de la comissió baix un pressupost d’1.100.000 pessetes. Posteriorment, el dia 23 de maig al ple celebrat per la J.C.F. la comissió va ser aprovada, comunicant-ho a la comissió, en escrit amb data de l’endemà.

Fig. 2

            Esta nova comissió va fer servir, des del seu primer any de vida l’escut reflectit a la figura 2, i que és igual a l’usat per l’antiga comissió Barco-Mendez Nuñez i on l’autor, del que s’ignora el nom i tan sols es sap que fou l’antic tresorer qui el va aportar com a patrimoni de la comissió, va barrejar elements mariners, propis de l’indret, amb les figures pròpies de la ciutat.

            L’escut és de forma senzilla, una àncora que té com a cos central el rombe quadribarrat de la ciutat, tanca l’escut per la part de dalt una rata penada amb les ales esteses i per la part de baix una cinta amb els noms dels carrers.

jueves, 5 de octubre de 2023

DOCTOR J.J. DÓMINE - PORT

 

            La sol·licitud per constituir una nova comissió porta la data de 3 de maig de 1972 i figura signada pel que després va ser Vicepresident 1er José Giner Roca, baix un pressupost de no més de 300.000 de les antigues pessetes. i amb el nom de Plaza División Azul (Plaza de la Iglesia).

            L’informe favorable el va emetre la J.C.F. amb la data de 12-5-72 i comunicat a la comissió en escrit del dia 15 del mateix mes que, al ple del dia 12 de maig, la falla havia estat aprovada. La comissió encapçalada pel president Manuel Soriano Puche figura al primer cens sota el nom de “División Azul-Av. Puerto-José Aguirre-Dr. J.J.Domine y Adyacentes.

Fig. 1

            El nom actual de la comissió apareix per primera vegada el cens de l’exercici 96/97 baix la presidència de Pascual Ribera Serra, donat que va rebre diversos  noms, a tall d’eixemple diré que a l’any 73/74 es deia Plaza División  Azul i a l’exercici 74/75 Dr. J.J. Domine- José Aguirre.

Fig. 2

            Tocant l’escut que des del primer any utilitza la comissió, dissenyat pel faller  Vicente Arnau Martí,  porta els noms de Dr. J.J. Domine – Puerto, es tracta d’una gran rata penada coronada amb corona oberta, amb les ales esteses, tenint a les seues potes una Senyera que té a la franja blava tres peixos, la seua significació, segons els fallers en què vaig parlar, només haviau que veure amb la falla la proximitat de la mar; tanca l’escut per la part de baix dos “eixides de canya” creuades i  per la part de dalt unes flames que espurnejant formen la paraula “Falla”.

            Malgrat que,  el manifestat pels fallers crec, sense por a equivocar-me, que l’autor va ficar els peixos a l’escut en referència a l’escut de l’antic poblat de Poble Nou de la Mar  tenint com a prova una insígnia de la comissió (Fig. 2) en la que s’albira la part de dalt un escut que ve pogués ser el de l’antic poblat mariner i a la part de baix els tres peixos de referència.