ESTADISQUES DEL SECTOR CAMINS AL GRAO

 Per finalitzar el sector faller un resum de les estadístiques tretes dels escuts

SANTOS JUSTO Y PASTOR - SERRERIA

 

        Sense molta presa va començar el camí al nom faller de la comissió, tal vegada per coincidència amb la Setmana Santa, perquè la sol·licitud que va signar en nom dels veïns Miguel Ramírez Monerris, amb un pressupost de 2100000 de les antigues pessetes, i que porta la data de 12 d’abril de 1983 no va tenir entrada a la J.C.F. fins al dia 5 de maig,

            La J.C.F. el dia 26 de maig emet informe favorable per a la creació que oficialment va tenir lloc al ple de l’organisme faller de 9 de juny i que amb escrit de 14 del mateix mes va ser comunicat a la comissió.

            Per tant, la comissió va celebrar la primera Junta de constitució el dia 21 de juny de 1983 i en ella es va triar com a primer president Francisco Sánchez López i l’acta redactada en eixa reunió té al peu un segell amb l’escut de la comissió.

Escut de la comissió

            L’escut està format per una base formada per un típic tabal on hi ha un rombe amb les quatre barres vorejat de blau i al centre una via de tren tallada per una serra circular, tot açò directament relacionat amb el nom del carrer on es troba la falla, ja que eren nombrosos els tallers dedicats a la fusta i amb les vies que no fa molt de temps passaven per l’indret. Completa l’escut una dolçaina i un coet que creuen per darrere el rombe i per dalt de totes les figures una rata penada girada de gaidó cap a l’esquerra. Per baix una cinta porta els noms dels carrers.

            Segons les persones consultades en la comissió es desprèn que l’autor no es tracta d’una persona en concret sinó d’alguns fallers que volgueren reflectir detalls del seu barri a l’escut.           

RODRÍGUEZ DE CEPEDA - LORENZO PALMIRENO

  

            El dia 14 d’abril de 1977 el que més tard fou president de la comissió Rafael Estivalis Gasull, va presentar a la J.C.F. sol·licitud per a crear una nova comissió que tenia un pressupost d’1045000 de les antigues pessetes.

            Amb la data d’11 de maig la Delegació d’admissió de falles sol·licita del ple la seua aprovació que té lloc al ple de la J.C.F. de 12 de maig, segons consta en escrit lliurat a la comissió de 17 de maig.

Escut de la comissió

            Per tal motiu la comissió celebra el dia 17 de maig de 1977 la primera Junta de Constitució constant al peu de la mateixa un segell amb l’escut de la comissió. Una base de flames que espurnegen amunt té al centre l’escut de la ciutat i als dos costats les torres del Miquelet a la dreta i Santa Caterina a l’esquerra, tots els elements figuren emmarcats dintre una figura ovalada en vertical de la que pren la recompensa atorgada per la J.C.F.

            L’escut que va ser reflectit a l’estendard el 2n any de vida de la comissió fou dissenyat per aleshores tresorer Francisco Rubio Huercio, empleat de banca aficionat al dibuix, el qual va reflectir element i monuments típics valencians

RAMIRO MAEZTU - LOS LEONES

 

               Poques són les dades referents a esta comissió que hi han a la J.C.F. tocant al seu naiximent. Si bé la data de naiximent de la comissió es de l’exercici faller 1963/64 trobant-se la mateixa baix la presidència de Juan Roy Morales.

            El primer document que he pogut trobar que figura amb l’escut de la comissió, pertany al contracte del monument faller signat pel president adés esmentat amb l’artista José Sanchis Alonso datat el 7 de setembre de 1963.

Escut de la comissió

            Vista la data adés citada, l’escut és del primer any faller, tenint la forma d’un full de calendari on figura “MARZO 19 S. JOSE” assegut sobre un bunyol. Dalt del full un Miquelet vorejat per dues branques de llorer. El fons de l’escut està format per una base de flames.

            En esta ocasió, tal com ocorre en algunes falles, el seu dissenyador del que els fallers desconeixen la identitat, no va tenir massa imaginació a l’hora del disseny  i tal vegada es podria sospitar que els fallers van anar a un artesà per la seua confecció.

            Cal dir que l’escut de la present comissió té una semblança molt gran amb l’escut d’una comissió de la barriada de Russafa[1]

     [1] Veure falla Dr. Serrano- Carlos Cervera

RAMIRO MAEZTU - HUMANISTA FURIÓ

 

                   Les primeres reunions per a formar la comissió foren promogudes pels llogats de les noves “Casas para todos” i tenien lloc a un bar de la rodalia.

            El dia 8 de maig de 1967 la nova comissió realitza la primera “apuntà” rebent l’autorització de la J.C.F. el dia 18 del mateix mes. El primer president de la comissió fou Enrique Martínez i Chicote, sent substituït pel vicepresident 1r José María Ortiz Torres.

Fig. 1

                                                

            La comissió va tenir el seu estendard, donat pel vicepresident 2on Miguel Lluch, on figura l’escut de la mateixa (Fig. 1): Una forma ovalada en vertical tenint dintre un paisatge mariner format per una barca de vela llatina i el Miquelet. Per dalt de la figura un Rat Penat amb les ales esteses.

            Javier Belenguer Tortosa i Juan Vazquez Valiente, així ho expliquen al llibret editat per la comissió amb motiu del XXXè aniversari i que al reproduir l’escut com a remat del  monument faller (Fig. 2) així ho expliquen: “Eixint del terrat i surcant els nuvols del firmament emergeix navegant el nostre veler que ab el Miquelet de patró conforrmen el nostre escut”(SIC).

Fig. 2

              És de suposar que el veler, a més de ser una metàfora de la comissió, simbolitza d'algun mode la proximitat de l'indret on es planta la falla, a la mar Mediterània, que bé ho demostra el nom del sector faller al qual pertany, Camins al Grao.

            Les fons consultades en la falla donen com autor del disseny de l’escut a Federico Selvi, pare d’un faller infantil de la comissió i col·laborador de la mateixa.

 

PINTOR MAELLA - AV. FRANCIA - MENORCA

 

        La comissió va ser creada baix la presidència de Jaime Crespo Gilabert a l’exercici 2003/04 quan va ser aprovada al ple de la J.C.F. el 8 de juny de 2003 i ratificada per l’assemblea de presidents l’11 del mateix mes.

            El primer cens de la comissió datat el 23 de setembre de 2003 porta l’escut que reflecteix tant a la ciutat com els noms dels carrers que la formen: Un cercle que al seu interior té dues cintes, dalt el que els fallers, a la pàgina web, descriuen com la seua identitat “Art i Ciencia” per ser propera a la Ciutat de les Ciències; i baix els noms dels carrers “Pintor Maella, Av. Francia i Menorca” tanca el cercle dues branques de llorer. Al centre troben una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, formada per rombe que dintre té els colors blau roig i groc de la senyera i dalt la corona oberta, el rat penat trobant-se de gaidó cap a l’esquerra, presenta una forma singular que sembla acaronar per la part de baix  a l’escut.

Fig, 1

            Sembla que el faller Jaime Crespo Gilabert va dissenyar l’escut compost de la següent manera: A la dreta del rat, envolta un segon cercle on queden reflectits els noms dels carrers que la formen: En primer terme la coneguda Torre Eiffel en representació de l’av de França, en segon terme una paleta de pintor i un pinzell en relació amb el pintor Mariano Salvador Maella i al fons, en tercer lloc, un mapa de l’illa de Menorca en representació del carrer del mateix nom (Fig. 1).

Fig. 2

            Igualment, els components de la comissió a la pàgina web de la mateixa volen manifestar que com a símbol de modernitat, dinamisme i innovació que vol ser la comissió fallera queda palés a la transformació de l’escut i així diuen:  “I això es manifesta en la transformació del nostre escut quan idealitza les seues formes, els seus elements, i els arrossega fins a límits que, podríem dir, simbolitzen el símbol, per arribar a eixe segon escut on les línies són esbossos del que representen i dien els clasicismo fins a lo conceptual” (SIC) (Fig. 2).

MAESTRO VALLS - MARINO ALBESA

             Amb la data 18 de maig de 1.969 Vicente Navarro Aparicio qui va ser  president de la comissió, va presentar sol·licitud, davant el màxim organisme faller, per a formar una nova comissió, baix un pressupost de 195.000 de les antigues pessetes.

            El dia 23 de maig del mateix any la J.C.F. va emetre informe favorable per a la seua creació lliurant escrit al president de la falla el dia 27 de maig per el qual comunicava la seua, al ple de 23 del mateix mes.

            Al mateix any, en escrit de 3 de novembre adreçat a la J.C.F., ja trobem l’escut de la comissió (Fig. 1) una figura que bé poguera ser un tabal del qual ixen unes flames donant pas a tres cercles que representen a cadascun dels carrers que li donen el nom. Al cercle de baix figura representada una lira en honor de “Maestro Valls”, al cercle de dalt dreta, un tinter i una ploma per l’escriptor Juan Bta. Perales i el cercle de l’esquerra un vaixell l’homenatge al Marino Albesa, en cadascun dels cercles figura en lletra menuda els noms esmentats; per dalt dels tres cercles un rat penat  en les ales obertes i dalt d’aquest una cinta amb “Comisión Falla”.

            Esta forma de l’escut ha sigut representada a  nombrosos llibrets 74, 78, 80, 82, 83 ,87 i 88; així és però, la comissió sembla que té una mica diguem  d’anarquia a l’hora de reproduir els escuts, i dic açò basant-me  en que al llibret de l’any 1977 figura representat l’escut de la figura 2, on s'ha substituït els noms de cada cercle per una cinta amb els noms. Al llibret de l’any 1992 figura en la portada l’escut de la figura 2 però dins del mateix figura el de la figura 1, així com als llibrets dels anys 1990 i 2001 figura l’escut representat a la figura 3.

            Cal dir que el disseny del primer escut fon obra del faller Ramón López de professió delineant qui va presentar el seu projecte davant la Junta General per a la seua aprovació.

LO RAT PENAT

 

        Encara que els antecedents històrics a la demarcació pertany a la Comissió Colonia Infanta Isabel, la falla tal com la coneguem comença a l’any 1.962 /63, baix la presidència de Tomás Bustamente Rubio i el nom de Cno. Viejo del Grao – Lo Rat Penat.

            Aquell any la falla va tenir el seu primer escut que ja consta als escrits oficials de la comissió, a tall d’exemple citaré l’escrit que amb la data 26 de juliol de 1962 signat pel president, comunicant a la J.C.F. les altes que ha tingut la comissió.

Fig. 1

            Es tracta l’escut d’un tabal i una dolçaina i una manta morellana vorejades per dues branques de llorer, que té dalt l’escut de la ciutat de València amb la particularitat que les ales d’este cauen cap a baix tancant la figura de l’escut (Fig. 1)

            La comissió va desaparéixer a l’exercici 67/68, per tornar a reviscolar a l’any 1.970 quan el que després seria president, Enrique Soler Sinfuentes, amb un pressupost de 97.000 pessetes, va presentar una sol·licitud el 22 d’abril de 1970 per a constituir-la.

            La nova comissió va utilitzar l’escut que fins ara havien fet servir i que al llarg dels anys només a patit variacions respecte a la denominació de la comissió que s’ha dit va començar a anomenant-se Camí Vell de Grao per a passar a dir-se Illes Canàries sempre amb l’encreuament a Lo Rat Penat fins al 25 d’octubre de 2002 en que la J.C.F. autoritza el canvi de nom per tan sols Lo Rat Penat. 

                Més recent la comissió fa servir el mateix escut amb línies més modernes, amb dos excepcions, la paraula falla que en l'antic és troba dintre el tabal, ara està fora i sota el nom de la falla (Fig. 2) 

Fig. 2

                  En relació amb el nom cal dir que malgrat que des de 1.969 el carrer s’anomena Illes Canàries la comissió, als escuts impresos en els llibrets de 1.977, 78 i 79, encara usa el nom de Camí Vell del Grao emprant el nom d`Illes Canàries des de l’any 1980.

 

ISLAS CANARIAS - TRAFALGAR

 

            Com altres moltes comissions falleres, la comissió Cno. Viejo del Grao-Trafalgar va veure la llum com una falla infantil a l’exercici faller 61-62, comissió que va durar fins a l’exercici 65-66, per a reviscolar rere un any de descans, es a dir, l’any 67-68 ja com comissió gran, sota a presidència de Vicente Faus Beltrán.

            Tocant als escuts de la comissió cal dir que mentre la comissió fou infantil va emprar el disseny fet pel faller Vicente Navarro Alcayna, segons manifesta la seua filla actual membre de la comissió. Este escut estava format per un fons de flames i davant d’aquestes una barca de vela llatina, element que identifica a la comissió al sector a la qual pertany, Camins al Grau. Per dalt de la vela, el Miquelet de la Seu valenciana encimbellat per una Rata penada. Baix de l’escut tancant la figura,  sobre un fondo color blau,  el rombe heràldic de la ciutat.

Fig. 1

            La figura 1 representa una insígnia de l’escut de la comissió a la qual se li va afegir unes flames roges per embellir-lo donat que l’escut representat a l’estendard de la falla el fons era de color roig.

            Amb la data 14 d’abril de 1967 el futur president  sol·licita permís per a plantar-ne esta vegada com a falla gran. Este any la comissió empra un nou escut que dissenyat per un amic del president del qual els fallers desconeixen el nom,  té com a base a darrer escut quedant format del següent mode: Tenint de base una barca, que recorda el caràcter marí i que conté al centre el Miquelet, a l’esquerra una barraca, de les moltes que hi havia per l’indret i a la dreta les torres de Quart. Dalt, al penell del Miquelet, una Rata Penada que, amb les ales esteses, no més toca una ala, l’esquerra,  el campanar de la seu. Rodejant a totes les figures una gran manta morellana. (Fig. 2) 

Fig. 2

            La comissió va canviar de nom  l’any 1970-71 donat que a l’any 1969 l’ajuntament de la ciutat va substituir el nom de Camí Vell del Grau pel d’Illes Canàries. Per este motiu la comissió va canviar igualment el nom a l’escut sense variar la forma i els  elements d’ escut.