FUENCALIENTE - LEBÓN

            La sol·licitud per la creació d’una nova comissió data de 21 d’Abril de 1.981 i que en nom dels veïns fou presentada per Vicente García Andrés, primer president de la comissió, amb un pressupost de 1.960.000 de les antigues pessetes.

Fig. 1

            El dia 28 de Maig la Delegació d’admissió de Falles dona el seu vist i plau per a l’aprovació que va tenir lloc al ple del 28 de maig segons escrit lliurat per la J.C.F. el dia següent adreçat a la comissió i ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny. La comissió, aquell primer any, va rebre el nom de Molinell-Lebón.

            La falla, el primer any, va tenir el seu escut, donat que a l’estendard de la mateixa figura a la part de darrere “1982 Donat per Cegás”. L’escut reflectís totalment els noms dels carrers, es tracta d’un doble rombe on figura el noms dels carrers, al centre sobre un fons amb les quatre barres, tres figures, la caldera del gas Lebón que a hores d’ara, es troben inutilitzades al carrer Fuencaliente; l’arxipèlag  Balears i per últim un molí de vent típic de La Manxa donat que Fuencaliente és un poble d’aquella zona; dalt del rombe una rata penada amb les ales esteses que porta per darrere una cinta amb el nom “Dr. Elías Ros”.

Fig. 2

Esta darrera llegenda té que veure a l’origen de la pròpia comissió donat que el nucli fundacional de la comissió va tenir la seua llavor al bloc de finques de l’obra social de la Caja de Ahorros de Valencia “Elias Ros”.

           L’autor de l’escut Antonio Luis Martínez Guanter (així figura reflectit al llibret editat per la comissió amb motiu del 25è aniversari) va saber ficar a l’escut elements directament relacionat amb el naixement de la comissió, així com dels pròpies carrers que la formen.

Fig. 3

            Com es pot apreciar a les figures dels escuts representades a la figura 1 porten el nom de Molinell que com he dit fon el primer nom que va tenir la comissió els tres primers anys, donat que a l’any 1983 per acord municipal el carrer va canviar un tros del carrer donant-li a tot sancer el nom de Fuencaliente, així dons a l’any 84/85 la falla baix la presidència de Vicente Albiach Pérez, va passar a anomenar-se Fuencaliente -Lebón (Figs. 2 i 3).

            Tocant de nou a l’escut cal fer constar que la cinta de la part de dalt on fica “Dr. Elías Ros” no sempre ha segut representada, així trobem que el llibret de 1987 figura el nom, als llibrets dels anys 1999 (any del 30è aniversari) i 2001 no porten la cinta reflectida, mentre que de l’any 200 fins a horas d’ara els anys 2000, 2002, 2004, porten la cinta però sense cap nom. Igualment fins avui des de l’any 2055 fins ara, almenys a l’escut del llibre faller, no s’aprecia cap nom.

DUQUE DE GAETA - POBLA DE FARNALS

           Els antecedents històrics de la comissió els trobem als exercicis 1945/46 i 1947/48 quan es va plantar a l’indret una falla que encapçalada per Juan Gallego Lechón, rebia el nom de Falla Barrio de la Unión[1]

Fig. 1

            La comissió, tal i com ara la coneguem encapçalada per Juan Ballester Tormo, va començar a l’exercici 63/64 i al contracte del monument faller amb l’artista Vicente Sancho Marqués amb la data 25-2-64 trobem un segell de la comissió (Fig. 1) en el que es pot albirar l’escut de la mateixa.

            Es tracta d’un segell de forma rodona en el que es llig, al voltant, el nom de la comissió, tenint al centre una figura hexagonal irregular on es troba l’escut de la ciutat envoltat en flames.

Fig. 2

            Aquell escut va servir com a base del que a l’actualitat fa servir la comissió (Fig. 2) una cinta de forma semicircular dona peu a unes xicotetes flames que tenen dalt l’escut de València amb la rata penada que en les seues ales obertes tanca l’escut per la part de dalt. Per la part de baix i tancant un cercle amb el Rat Penat, una cinta amb els noms dels carrers que formen la comissió. Per la part de baix i tancant en cercle amb el Rat Penat, una cinta amb el nom dels carrers que formen la comissió.Per dissort no s’ha pogut determinar l’autor del disseny de l’escut d’aquesta comissió.

               

---

[1] El grup de edifici “Barrio de la Unión” esta delimitat en una de les seues façanes pel carrer Pobla de Farnals i altra pel carrer Duc de Gaeta.

DOCTOR MANUEL CANDELA - AVDA. DEL PUERTO

 

            La comissió va començar el seu camí pel món faller a l’exercici 64/65 sota la presidència de Pedro López Solanas, usant per als seus documents el segell de forma ovalada (Fig. 1), que com podem veure no porta cap dibuix.

Fig. 1

            La primera vegada que apareix l’escut imprés pot ser fos al cens de l’exercici 70/71 on troben segellat amb l’escut actual de la comissió (Fig. 2), Unes branques de llorer lligades amb una llaçada dona pas a una cinta que cap amunt porta el noms dels carrers al centre de la mateixa unes flames que espurnegen i al centre un Miquelet, dalt d’este, una rata penada amb les ales obertes.

Fig. 2

            És del tot impensable que la falla no tingués escut fins l’any 1970, en tot cas no ficarien el segell als documents per la poca sintonia dels fallers amb la burocràcia, al menys en aquells anys.  De qualsevol manera, se’m fa difícil creure que la comissió no emprara en escut fins a l’any 1970, puix és més normal que començara a utilitzar-lo el primer any de la constitució.

CONSERVA - BERENGUER MALLOL

 

                La història de la comissió es remunta a l’any 1928 i com ocorria sovint no va plantar cada any, fent-ho als anys 35, 40, 45 i 48, rebent diferents noms però en tots figurava “la conserva”.

 Del darrer any esmentat l’exercici 47/48, almenys és el primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. rebent, aleshores, el nom de “CONSERVA CON SU 2ª TRAVESIA”,

Fig. 1                                                                        Fig. 2

             En aquell temps com es pot apreciar al cens (Fig. 1), junt a la data de 23 de maig de 1947 i la signatura del president, la comissió feia servir un segell en el qual trobem a la dreta una dolçaina i a l’esquerra un tabal al centre una figura que pugues que fos un pergamí tenint a la seua part de dalt l’escut de la ciutat i el nom de “FALLA CONSERVA 32 BIS Y ADYACENTES”, per sota de la figura una manta morellana i per dalt una rata penada amb les ales esteses.

             A l’any següent al cens corresponen ja figura el nom de “CONSERVA BERENGUER MALLOL” i a la memòria de la falla hi troben un segell (Fig. 2) de forma ovalada en vertical tenint al centre la figura d’una falla (Fig. 3)[1] i al voltant “COMISION FALLA CONSERVA Y ADYACENTES”.

Fig. 3                                                                   Fig. 4

            Este segell és emprat per la comissió a l’exercici 49/50 i així apareix junt amb l’esbós de la comissió al llibre editat amb motius de les festes valencianes[2]. Any més tard concretament a l’exercici 59/60 baix la presidència d’Emilio Segarra Bataller, en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F., la falla utilitza el primer escut de la comissió (Fig. 4). Es tracta d’una figura amb forma circular imperfecta formada per una traca tenint al centre de la figura un tabal amb les baquetes i una dolçaina i al voltant de les figures el nom de la comissió; per fora del cercle a la part de dalt un rat penat amb les ales obertes que abraça la figura, conservant la comissió l’estendard on figura el mateix. De l’escut esmentat, es va reproduir la corresponent insígnia amb la mateixa composició a més de penjar d’ella una senyera en forma de penó.

            Fins a l’any 67/68 trobem als documents l’esmentat escut, però a l’any següent baix la presidència de Vicente Monrabal Pelayo hi trobem un altre canvi (Fig. 5). Es tracta d’un nou disseny de l’escut aquesta vegada més semblant a utilitzat a hores d’ara per la comissió.

Fig, 4                                                                                        Fig. 5

            Un llauna de conserva, recollint així d’una manera original el nom del carrer,  de la que surt de gaidó cap a la dreta un Miquelet i cap a l’esquerra una Senyera, tenint al centre de tots dos i acollint-los amb les seues ales obertes un rat penat, per la part de baix un coet tanca l’escut. L’escut el trobem reproduït tant en forma d’insígnia com a la portada del llibret de l’any 1974. El disseny correspon a Francisco Blay, faller i botiguer de l’indret, que va tenir la idea de ficar la llauna i els elements restants semblants a una antiga “llimonà” de nom “La Senyera” que igualment tenia el miquelet i la senyera com anagrama de la marca comercial.

            L’any 90/91, baix la presidència de Rafael Belenguer Bataller, l’escut (Fig. 6) presenta una variació on el coet que es trobava a la part de baix desapareix per  donar pas a unes fulles de llorer de la que penja la corresponen recompensa atorgada per la Junta Central Fallera. Este fou el motiu principal pel qual canviaren el disseny i on va intervindre tota la comissió, sent el principal valedor de la idea el mateix president.

           

 

 

---

[1] La falla correspon a la plantada al carrer en falles de 1948 i que portava per lema “Ratoneries”

[2] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artística de Vicente Añón Marco. València 1.950.

 

ARTES Y OFICIOS - ACTOR LLORENS

 

            Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 50/51 quan baix la presidència de Juan Morato Arias es va plantar una falla al carrer Actor Llorens, comissió que va durar 3 exercicis, és a dir, fins a l’exercici 53/54.

          

              En aquells anys la comissió va utilitzar tant com a capçalera dels escrits com a segell un Miquelet, amb flames als costats, que té dalt una rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). Este escut o segell el trobem en un escrit que amb la data 5 de gener de 1.951 el president comunica a la J.C.F. el nom dels congressistes que representaran a la comissió al proper congrés faller.

Fig, 1

                             Fig. 1                                                    Fig. 2                                           Fig. 3

            La comissió no va a tornar a constituir-se fins a l’exercici 71/72, tractan-se per tant d’altra falla, el 27 d’abril de 1.971, el que dies després seria president de la comissió Rafael Bertomeu Valls va presentar davant la J.C.F. la corresponen sol·licitud.

            Aquell any la comissió dissenya un nou escut (Fig. 2) es tracta d’una figura geomètrica que tanca una paleta de pintor amb pinzells, per dalt d'esta dues branques de llorer, unes flames i per davant d’estes un tabal amb baquetes, un Miquelet i una dolçaina; per dalt de tot, tanca l’escut una rat penat amb les ales obertes, per fora dels elements es llig “Falla Actor Llorens – Artes y Oficios”. El disseny d’este escut correspon a unes idees aportades per diversos fallers entre els quals trobaven Enrique López Tejero i José Tarazona Bellestín.

            L’escut va durar fins l’exercici 93/94, donat que poc després va ser rectificat (Fig. 3), variant la composició de l’escut però conservant els elements del primitiu. Pense que la rectificació fon propiciada per a donar-li més vistositat a la primerenca forma de l’escut, donat que a la “rajola” que s’hi troba a la porta del casal figura el disseny de l’escut primerenc, es a dir en que figura dintre de la figura geomètrica-