domingo, 30 de junio de 2019

CONCHITA PIQUER - MONESTIR DE POBLET


Figura 1

Figura 2



















          
El dia 28 de febrer de l’any 1964, la Falla de “El Pilar” de la ciutat de València va retre un homenatge a la cançonetista valenciana Dª Conxa Piquer, dintre dels actes lliurats va tenir lloc la col·locació d’un rètol al carrer que des de aquella data porta el seu nom[1] (Fig. 1).
A l’any següent, es a dir a l’exercici 65/66 es va fundar la comissió sota la presidència de Manuel Mateu Serra, i la comissió al confeccionar el seu escut (Fig. 2) va agafar la idea de la placa esmentada, modificant la Senyera i canviant d’orientació de la imatge a la vegada que li va afegir motius relacionats amb València i la seua festa.
A la part dreta de la Senyera, que conté la imatge de l’artista, trobem un tabal amb les baquetes i la dolçaina eixint d’aquestes figures unes flames que serveixen de base per un Miquelet; a la part esquerrana un bunyol i una eixida de canya i per la part de dalt , de gaidó tanca l’escut un Rat Penat amb les ales obertes. Per la part de baix una cinta amb els noms del carrers.
         Fons consultades dintre de la comissió, els fallers ignoren qui va aportar l’idea per ficar els elements descrits a l’escut faller.



[1] Veure el llibre “Barrio del Pilar, antiguo velluters” de J. L. Corbín Ferrer, Ed. Federico Domenech S.A., València 1991.

martes, 25 de junio de 2019

CASTIELFABIB - MARQUES DE SAN JUAN


Com quasi sempre, va ser un grup de veïns quan a l’any 1979 van voler plantar una nova falla, en aquest cas la J.C.F. va denegar el permís i per tan no va ser aprovada per la Delegació corresponen. Malgrat aquell mal pas la organització va crear, per tal de tenir festa a falles la “Asociación de Festejos calle Castielfabib” i a les falles de l’any 80 tingueren festa.
            A l’any següent, és a dir, a l’exercici 80/81 la comissió si que fou aprovada per l’organisme rector de la festa, baix el nom de Castielfabib-Marques de San Juan-AFECA, i fou presidida per Joaquin Muñoz Gómez.
Figura 1
Figura 2



Figura 3
            L’escut de la comissió que data del primer any i va ser fruit d’un concurs on es va convocar al veïnat,  resultant guanyador José Vicente Marco Albert, l’escut (Fig.1) sobre un fons de flames té al davant una torre que simbolitza el poble de Castielfabib i dalt d’aquest una rata penada tenint a l’ala dreta taronges i a l’esquerra un bunyol, tanca l’escut per dalt una cinta amb els noms del carrers i per baix una Senyera de la ciutat, baix d’aquesta el nom AFECA, que son les inicials lletres inicials de Asociacion de FEstejos de calle CAstielfabib, quedant per tant la història dels origen de la comissió reflectida a l’escut i figurant també a l’estendard (fig. 2) on , si es fixem be a l’ampliació (Fig. 3) podem veure la paraula.
            Com es por veure a la figura 1, els escuts de la comissió que figuren, en major part, a la portada dels llibrets editats i llevat dels dos primers fulls de cens, i dels primers llibrets, la paraula AFECA  no ha sigut ficada en més d’una ocasió. Cal dir que, sembla ser que la Fallera Major Marta Civera Sanfelix, a l’any 2004 va regalar a la comissió un nou estendard on figura l’escut de la comissió i que al seu dibuix no porta les paraules AFECA, llevant-li per tant una xicoteta mostra de la història de la comissió ,que al no estar escrita pot passar desapercebuda per l’esdevenir del temps.

viernes, 14 de junio de 2019

AVDA. CAMPANAR - HIPOLITO ROVIRA



Figura 1
Segons figura al llibre d’actes la primera junta que va tenir lloc porta la data de 3 d’abril de 1.964 i segons consta, es tractava d’una reunió de veïns. Aquell primer any va ser triat per encapçalar la comissió Joaquin Iserte Monterde.
            Al mateix llibre d’actes troben a l’acta corresponen al dia 10 d’abril de mateix any, es a dir, no més set dies després de la primera reunió, la següent anotació “El Sr. Llorens presenta en artistico dibujo el boceto del escudo que tiene que adoptar la falla como emblema e insignia, siendo de la aprobación de todos los componentes de la Junta.”. L’esmentat Sr. Llorens es tracta de Mario Llorens Cabo , delegat de festejos de la comissió al que si no poden dir que es l’autor material al menys si fou el valedor de l’escut.
Figura 2
            La forma de l’escut (Fig. 1) era una base formada per un bunyol, tenint dalt una estrella de vuit puntes i la torre d’un església, totes dos figures envoltades per una senyera. Per la part de darrere de les figures unes flames i als costats a la dreta una tira de traca i a l’esquerra una branca de llorer. Aquesta forma la troben en distints documents relatius a la comissió, servit a tall d’eixemple el contracte que amb la data 15 de desembre de 1.965 va signar el president amb l’artista faller Antonio Ferrer Jorge.
            Tocant als elements que el formen, l’autor va voler representar tant a la barriada com el nom del carrer, simbolitzats per l’estrella, que es l’emblema de l’exercit de l’Alferes , cal dir que en l’època de la fundació de la comissió un tros de l’avinguda de Campanar es deia Alferez Provisional; sobre el campanar hi ha varies opinions mentre uns diuen que es l’església de Nostra Senyora de la Misericòrdia, més coneguda com església de Campanar, representant aixi a la barriada, malgrat que queda lluny l’esmentada església  del campanar.
Figura 3
Figura 4

L’ altra versió, segons manifesteren els fallers en que en vaig entrevistar, es tracta de la església del convent de Sant Domenech on es troba Capitania General Militar, relacionant este fet amb la figura militar de l’alferes.
            A l’exercici 66/67 la comissió empra una nova forma de l’escut, desapareixent el bunyol a la vegada que l’estrella es troba emmarcada i té una forma més menuda que la darrera així com en canvi de posició al estar davant de la Senyera (Fig. 2).
            Al mes de setembre de 1.979 va tenir lloc una disposició municipal que va despertar un debat dintre de la comissió, per acord municipal el carrer Alferez Provisional es va canviar per avinguda de Campanar. La comissió va debatre, per aquest motiu,  canviar l’estendard assolint un acord, segons consta al l’acta de 2 de gener de 1.980, de no canviar el mateix, utilitzant a hores d’ara, l’estendard amb l’antic nom del carrer (Fig. 3).
Per tant la comissió usa el nom d’Alferes Provisional en diversos suports, així i en cara que a l’any 80/81 a la fotografia de la Fallera  Major que hi ha al casal a la banda porta l’escut rectificat baix el nom de Campanar ( Fig. 4), al llibret de l’any 84 encara porta l’escut amb l’antic nom, no ocorrent així al llibret de l’any 85 en que consta a la portada l’escut nou.
L’escut antic encara figura al cens de l’exercici 85/86 signat pel president Francisco Soler Chaqués per a desaparèixer de mode definitiu a l’any següent.

sábado, 8 de junio de 2019

AV. BURJASSOT - JOAQUIN BALLESTER

Figura 1
Figura 3
Figura 2
Baix el lema “La Mona de Pasqua” a les falles de 1936 es va plantar una falla a la antiga barriada de València anomenada “Barrio de la Esperanza”. Va ser el president Vicente Cebrián Miralles i Fallera Major Irene Negro.
Amb motiu de la contesa espanyola, la barriada no va tornar a tenir falla, fins l’any 43/44 este any infantil, plantant-se ja de mode definitiu, alguns anys sols infantils i amb diverses denominacions a les que sempre figurava el nom de “Barri de la Esperanza” i fins l’any 1953, any que es planta falla gran de manera definitiva rebent el nom de Avinguda de Burjasot y Adyacentes.
          No es fins l’any 54/55 quan la falla, presidida per Bautista Viñals Cebrià, empra el seu primer segell (Fig. 1), en un document datat el 7 de juny de 1.954 i signat pel secretari, comunicant a la J.C.F. les altes produïdes en la comissió, es tracta de l’escut de la ciutat encara que de mides desproporcionades i que t a la part de dalt esquerra un Miquelet.
Malgrat açò la falla aquell mateix any al contracte del monument datat el 22 de novembre, amb l’artista Manuel Caballero Silvestre, utilitza un segell rectangular (Fig. 2) amb les següents lletres “Comisión Falla Barrio La Esperanza Avda. de Burjasot Valencia”.
 L’any 1953 en Junta General celebrada al bar “La Parreta” es va decidir plantar la falla enfront de l’antiga fabrica de “Bombas Gens” es a dir , el que a hores d’ara és  el carrer Joaquin Ballester.

            Tocant als escuts, a l’exercici 56/57 la falla utilitza, en la capçalera d’un escrit de data 17-11-56, donant de baixa a components de la comissió, el primer segell abans esmentat (Fig. 3) encara que com ja s’ha dit figura baix del mateix Avda. Burjasot- J. Ballester
Figura 4
Figura 5
 L’any següent i més concretament el dia 17 de novembre de 1.957 es pren la determinació de suspendre tota activitat fallera a l’exercici, el motiu que igualment patiren altres moltes falles, es per tots conegut, un mes abans una gran riuada va assolar la comarca de l’horta i la ciutat de València i aquesta falla propera a llit del riu ho va patir.
Una vegada refeta de la catàstrofe torna a reprendre les activitats i en document de 27 de octubre de 1.959 empra el mateix escut que abans, però un mes després  al contracte del monument de 20 de novembre de 1959 signat pel president Ignacio Juan Pérez i l’artista José María Martínez,  la comissió usa el primer escut (Fig. 4): Un escut del tipus espanyol, amb tres dimensions i les quatre barres girat de gaidó cap a la dreta, al vèrtex de l’esquerra una corona oberta i dalt d’aquesta una rata penada amb les ales esteses, a la part dreta de l’escut unes flames s’enlairen des de la base de l’escut, al voltant d’aquestes els noms del carrers. Esta forma de l’escut es repeteix en diversos documents fins l’any 1970/71. A l’escut, segons em va comentar un antic president de la comissió, figura l’escut quatribarrat emprat per la Diputació i el Rat Penat i la corona en representació de la ciutat. El mateix va tenir la seua representació immediata al primer estendard de la comissió (Fig.  5  )

Figura 6
Figura 7




El dia 25 de gener de 1970 al si de la comissió, va ocórrer un fet que va portar les discussions, en principi l’assumpte fou senzill, es va beneir el nou estendard de la falla, les disparitats d’opinions van venir per la nova forma que adoptava l’escut donat que paral·lelament a les barres se li va afegir una de color blau, on adés no mes era un escut quatribarrat que tenia tres dimensions, a la fi les coses no anaren a mes i avui en dia encara figura aquesta forma de l’escut a l’estendard.( Fig. 6).
Figura 8
A l’exercici 1.971/72 presideix la comissió Manuel Lahuerta Embuena al contracte de la falla amb l’artista Manuel Castellano apareix una nova forma del mateix escut (Fig. 7) que també el trobem al llibret de l’any 1.974; els elements son el mateixos, encara que en un altra proporció, però se li afegeix a la part de baix esquerra unes fulles de llorer, a més d’una cinta on fica el nom del carrers. Aquesta forma es repeteix fins l’any 75/76 el diversos documents i al llibrets editats per la comissió. Al disseny d’aquesta nova forma va intervenir entre altres el faller  Vicente Rubio Sever i el motiu fou per donar-li rodonesa el mateix doncs la pròpia forma de la insígnia s’enganxava als vestits.
            L’escut actual (Fig. 8) apareix a l’any següent sent president Manuel Lahuerta Embuena al programa de presentació de la Fallera Major Mónica Gallur Barbarroja i no es més que una manera moderna del mateix i on seguint els dictàmens històrics de l’escut, no figura la franja blava i que va sorgir d’una idea del faller Vicente Rubio Sever
Cal dir que encara que figura als documents de la comissió i que es emprat com a insígnia, com queda dit, el vertader escut es el que figura al primer estendard de la comissió.





































sábado, 1 de junio de 2019

AV. BURJASSOT - CRTA PATERNA

Figura 1
Figura 2
Figura 3














La J.C.F. va aprovar la creació de la comissió, de nova creació, a l’exercici 52/53, segons consta al llibre d’actes de la Junta Directiva de l’organisme faller, el punt 4 de la junta celebrada el 08-04-52, malgrat açò, la falla no va tenir continuïtat fins l’exercici 1963/64 baix la presidència de Abundio Embuena Sánchez.
            Per dissort no hi ha coneixement de qui es l’autor de l’escut que el primer any de vida va tenir la comissió, tractant-se d’una forma rodona formada per doble cercle i dintre de tots dos el nom de la comissió, a l’interior del cercle menut un cap de valenciana de costat amb un dolçainer en actitud de tocar al primer terme.
            Este escut es pot observar tan a la porta del casal (Fig. 1), com als distints documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. tots ells amb diferents inscripcions (Figs. 2 i 3).

Figura 4




 A l’any 1.970 la comissió va publicar un butlletí informatiu, al número corresponen als mesos de Setembre, octubre i novembre de l’esmentat any, a la portada del meteix, es reprodueix l’acte que va tenir lloc a les darreres falles, es tracta de la benedicció de l’estendard on actuaren de padrins Paloma Torres de Martí-Belda i José Mª Porta.


        
    A l’estendard es pot albirar l’escut de la comissió on als elements adés esmentats els fallers li afegiren, per la part de baix i al seu voltant unes flames envoltades per dues branques de llorer, a la vegada ficaren a la part de dalt la paraula “Falla” i a la part de baix “La Parreta”, nom de l’indret on es planta la falla, conformant el nou escut de la comissió que utilitzen fins avui en dia (Fig. 5). 



















CAMPANAR

   
Els carrers de la barriada de Campanar encara  podem  veure cases de l’antigor que   conserven sabor al que va ser un poble independent de la ciutat de València. Una prova d’açò és el carrer del Conde de Barcheta que es troba al cor de l’antic poblat. 

COMISSIONS
Burjassot Av.- Carretera de Paterna
Burjassot, Av-Joaquin Ballester
Campanar, Av-Hipolito Rovira
Castielfabib-Marques de San Juan
Conchita Piquer-Monestir de Poblet
La Vall d'Albaida - La Canal de Navarrés
Escultor García Mas-Puerto de Santa. María
Hernández Lárazo-Valle  de la Ballestera
Horta Sud L’- La Costera
Maestro Arambul Sanz- Campanar
Maestro Rodrigo-Gral. Aviles
Manuel de Falla-Tamarindos
Monestir de Poblet-Aparici Albiñana
Padre Doménech-Pio XII
Sierra Martés-Miguel Servet
Vall de Laguar-Padre Ferris