jueves, 9 de mayo de 2024

PINTOR STOLZ - BURGOS

 

            La falla va nàixer l’any 1963/64 baix la presidència de Silverio Carreño Martínez i és de suposar que l’escut representatiu de la comissió és del mateix any de la seua constitució, donat que totes les fons consultades apunten al mateix president com l’autor de l’escut,  malgrat que la comissió als primers documents oficials no empra l’escut per la seua identificació. 

Fig. 1                                                     Fig. 2

            Com es pot apreciar als arxius de la J.C.F. als documents relatius a l’exercici 65/66 signat pel seu president Sebastián Pozo Herrero hi ha una carta amb la data de 23-4-65 que demana permís a la J.C.F. per a celebrar un ball al carrer Mosen Jordí núm. 4 en la que figura un segell (Fig. 1) de forma circular tenint al seu voltant el nom de “Falla Pintor Stolz-Burgos /Valencia/” i al centre una figura geomètrica amb l’escut de la ciutat de València en unes flames.  

Fig. 3

            També als arxius, concretament al cens de l’exercici 66/67 signat pel mateix president, figura segellat amb un simple rectangle amb el nom de la falla i de la ciutat (Fig. 2).

            No és sinó al contracte de la falla signat el 4-10-67 pel president Enrique Verdeguer Hernandez i l’artista J. Luis Pérez Abad on apareix l’escut actual de la comissió (Fig. 3):

            Tres bunyols i fulles de llorer tanquen l’escut per la part de baix i serveixen de base per una barraca a l’esquerra, un Miquelet a la dreta, unes flames per damunt del dos elements que donen pas a fum; un cercle tanca per dalt l’escut podent llegir “Falla Pintor Stolz-Burgos”.

 

miércoles, 8 de mayo de 2024

OLIVERETA - CERDA Y RICO

          

         La comissió de la falla té el seu origen a l’any 1942, segons un llibret de tres fulles que està en poder de la comissió, malgrat que el primer document oficial data de l’exercici 1945/46 sent el president de la comissió Miguel Baixauli Bronchal i la Fallera Major (1a de la comissió) Anita Simó Vilanova.

La primera identificació de la comissió la troben en l’esmentat any en una carta datada el 4 de setembre de 1955 adreçada a la J.C.F. on es notifica canvis en la composició de la Junta Directiva, respecte al cens del mateix any. Es tracta d’un segell rodó (Fig. 1) tenint a la vora el nom de la comissió i al centre un Miquelet en flames (segell emprat també per altres comissions) sent utilitzat per la comissió fins l’exercici 52/53.

  

Fig. 1

A l’any següent baix la presidència de Martín Salvador Turegano la comissió usa altre emblema per a la seua identificació, es tracta d’un doble rombe on es llegeix “Comisión Falla Olivereta” i que es troba encimbellat per una rata penada amb les ales obertes i baix de cadascuna  1952-1954. Este segell (Fig. 2), ja en connotacions d’escut, el podem trobar al programa de presentació de la Fallera Major Mari Sol Ruiz Montes.  

Fig. 2

A l’any següent 1.954-55 al contracte amb l’artista faller Angel Azpeitia, trobem el mateix segell romboidal  però fica 1954, malgrat que en la relació de fallers remesa a la J.C.F. figura encara el primer segell rodó.

A l’exercici 1.955-56 tant el cens com el contracte del president amb l’artista faller José Barea Sánchez figura el segell romboidal de 1.954, però com a continuació veurem a l’exercici hi ha canvis respecte a l’emblema de la comissió.  

Fig. 3

            En la data de 27-1-56 segons consta en el segell d’entrada de la J.C.F. la memòria de la falla sotasignada pel secretari Marcelino Roda Gilabert i en ella podem llegir “Como se puede apreciar, nuestro monumento es la copia exacta de nuestra insignia fallera, que en unión de varios muñecos satiricos y otros detalles, sirven para armonizar el conjunto de la Falla” (SIC), per a continuar dient “Vemos en la base de la Falla, un gran fuego (calor fallero), el cual está cociendo una gran “paella” (la Comisión Fallera), en la cual observamos diversidad de “condimento” (Comisionados falleros, de diferentes criterios) y de cuya cocción sale el savor tipico de la valenciania (el Miguelete) que aureolado de nuestra típica “traca”  (explosiones entusiastas) sirve de colofón a nuestra región valenciana (escudo regional).

            La memòria continua dient: “Sobre la “paella” y al pié del Miguelete, se observa un “tabalet” (llamada de fiesta) y cruzados entre sí, un “trabuc” (arma que se usa para el “asalto” a la vecindad para la recaudación de fondos) y un gran “sable” con un decimo de la Loteria Nacional (instrumentos ambos muy usados para el “sablazo” e ingreso de fondos con destino a fines falleros).  

Fig. 4

            Fins ací podria ser una explicació del contingut de la falla, però al final de la memòria  podem llegir dos quartets que formen part del peu de la falla, la darrera diu:” Por ver si al fin consiguiera / el premio tan anhelado / hasta la insignia fallera / aqui en la Falla, han plantado”.

            Per corroborar el fet que es tracta de la insígnia fallera podem veure als arxius de la J.C.F. una carta datada el 22 de Febrer de 1956 signada per el propi president Martin Salvador, demanant recompenses per al vicepresident i secretari i on tant al segell com a la capçalera de la carta figura l’esmentada insígnia (Fig. 3).

            Cal dir que al llibret publicat  per la comissió a l’any 1992 amb motiu del 50è aniversari, a l’any 1.956, apareix com “insígnia d’aquella época” l’esmentada peró no figura l’esbós del propi monument faller. 

            Esta insígnia és emprada per la comissió en diferents documents, encara que hi han anys on no he trobat cap insígnia, fins l’any 67/68 i encara que no figura cap emblema al cens de la comissió, si apareix, al contracte del president José Gil Bosque amb l’artista faller Daniel Guillot Pérez, un nou escut (Fig. 4).

            L’escut, molt semblant a l’actual,  té una cinta amb el nom “Olivereta” d’on ix un tabal flanquejat per dues Senyeres, dalt del Miquelet una Rata Penada que amb les seues ales obertes tanquen l’escut, tots estos elements estan tancats per un oval on es llegeix “Comisión Falla Olivereta-Valencia-“.

 No consta així al llibret del 50è aniversari, per estar la seua referència al any 1.970, exercici on ja apareix tant al cens com als documents emesos per la comissió, ara bé eixe mateix any en la carta de dimissió del president José Ros Tamarit, apareix un nou escut (Fig. 5) que, a hores d’ara, empra la comissió.     

Fig. 5

     El nou escut està basat en l’anterior, una cinta on fica “Olivereta” dona pas a una olivera (relacionant aixina la falla amb el carrer) que es troba en mig de flames, dalt de l’olivera el Miquelet  encimbellat pel Rat Penat.

    Malgrat que este darrer és l’actual escut de la comissió a  l’any 70/71 al cens figura el  nou escut però al contracte de l’artista faller figura encara l’anterior, una constant que be produint-se des de dit any fins ara.

 

 

 

NORMAN BETHUNE - GUILLEM DESPUIG

 

El mateix any que va nàixer la comissió, en l’exercici 1973/74,  presidida per Salvador Ferrer Calabuig, qui va presentar la sol·licitud per  formar-la el 18 d’abril de 1974, baix un pressupost de 476.000 pessetes, i que fou aprovada pel ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1974, un faller anomenat Pascual Martin-Villalba Medina va tenir la idea d’investigar com era la zona on s’alçava el grup de finques que donen nom a la comissió.

            Sembla que la seua investigació va donar com a resultat que l’indret era lloc on feien les seues aventures els bandits. Pot ser que la història no vaja desencaminada del tot donat que, com ja he dit al parlar de la Falla Tres Forques l’indret era per a penjar als bandits i el carrer Tres Creus el lloc on els soterraven i els dos carrers estan al costat de la barriada.

Tot açò ho va comentar al president Salvador Ferrer Calabuig qui va tenir la idea que allò podria ser tema per tractar de plasmar-ho a l’escut de la comissió que els representara. La idea va agradar en un principi i el faller Irineo Herrero Fuerte va ser l’encarregat de dur a terme el corresponen disseny.    

Fig. 1

El primer document que trobem un segell de la comissió és la pròpia acta de constitució, que va ser redactada com a conseqüència de la Junta celebrada el 10 de maig de 1974. Este segell, sinó és l’escut pròpiament dit, si que conte tres dels elements que el formarien (Fig. 1): La bota de vi, el trabuc i el rat penat.

Fig. 2

A la figura dos podem veure ja l’escut de la comissió que figura per primera vegada, tant a la capçalera com al segell, en una carta adreçada a la J.C.F. en la data de 24-2-75,  sol·licitant permís per a un soldat que pertanyia a la comissió. Vegem que ha desaparegut les quatre barres conservant la resta dels elements. 

 L’any següent en una carta sol·licitant permís per la presentació de la Fallera Major de la comissió, datada en u de febrer de 1976, apareix segellada amb el nou escut de la comissió que encara empra la comissió (Fig. 2) que és el resultat d’afegir a l’escut primitiu un Miquelet.  

Fig. 3

            Encara que els primers anys la comissió s’anomenava Teniente Suarez de Lezo-Arturo Fosar ja apareix el nom de “Els Trabucaires” apel·latiu utilitzat en clara correspondència al possible origen de l’indret. 

            La falla va substituir el seu nom ( Fig. 3) per tal de adaptar-se a la llei de memòria històrica animenan-se,,a hores d’ara, Norman Bethune. Guillem Despuig.

 

 

MERCADO DE CASTILLA

 

El que més endavant va ser, el primer any d’existència de la comissió, Vicepresident 1er. Juan Uribelarrea, va presentar davant la J.C.F. el dia 22 d’abril de 1979, sol·licitud per plantar una comissió, que va ser aprovada per l’organisme faller al ple de 23 de maig del mateix any.

La comissió va nàixer, formada primerament dintre un grup d’edificis on el 80 % dels habitants eren funcionaris de l’Ajuntament, per això alguns diuen, que la falla va ser creada per empleats de l’ajuntament,  els edificis van ser enderrocats i la comissió va haver de buscar altres vies de finançament, però açò és una altra història.

            Com he dit la comissió va començar a l’exercici 1979/80 sota la presidència de Antonio Pando Benet i de la fallera major Consuelo Sena Canet i aquell mateix any va ser quan la comissió va tenir el seu escut.  

Fig. 1

Per tal de fer aquella tasca la comissió va buscar un professional que, segons la comissió pretenia cobrar pel treball la quantitat de dues-centes mil de les antigues pessetes. Com és de suposar la comissió va rebutjar la proposta. Aleshores va ocórrer, com en moltes falles, un faller es va decidir a fer-lo. Aquell faller li deien Salvador Sena Bou, orfebre de professió i vicepresident 4rt de la comissió, i va pensar que l’escut estava clar que havia de representar sobretot a València i feu l’esbós de la següent manera: Al fons una Senyera i per davant d’aquesta sortint d’unes flames una barraca amb una corona i dalt el rat penat. L’escut fon presentat a l’article firmat per Jesús Álvarez al llibret editat per la comissió amb motiu de l’últim aniversari.   

Fig. 2

També el faller esmentat em va comentar que al primer escut que va tindre la comissió, la senyera no onejava sinó que estava totalment recta, este detall es pot apreciar al cens de l’any 80/81 que figura segellat amb l’escut que s’aprecia a la figura 2.

LUIS LAMARCA - VELÁZQUEZ

 

La data de 17 de maig de 1970 correspon a l’acta de fundació de la comissió presidida per Salvador Monzó Fraile on figura segella amb l’escut de l ciutat.

            A l’esmentada acta es pot apreciar a la part de baix el primer segell emprat per la comissió, de forma rodona ficava “Luis Lamarca-Velazquez y adyacentes”, i la paraula FALLA, al centre del segell l’escut de la Ciutat de València (Fig. 1).   

Fig. 1

            Aquell segell va ser l’espurna de l’actual escut de la comissió donat que el mateix any el president va manifestar el desig de canviar-lo doncs segons ell resultava “molt pobre”, i així va ser, li va afegir per la part de darrere unes flames i el Miquelet de gaidó cap a l’esquerra (Fig. 2).   

Fig. 2

            Cal esmentar que l’escut ha segut representat a diversos llocs i amb diferents formes com així es pot apreciar als diversos llibrets editats per la pròpia comissió, segons em comentaren persones fundadores de la comissió es tracta de errades de les impremtes que els han confeccionat al llarg de la història de la comissió.

martes, 7 de mayo de 2024

JUAN BAUTISTA VIVES

 

La comissió va començar com moltes altres plantant falleta infantil al començament de la dècada dels 70 depenent, tal com estava establert, d’una comissió de falla gran que en este cas era la propera falla Olivereta.

A l’exercici 1.971/72 es pren la determinació de fer una falla gran recaient la presidència en la persona de Francisco Garcia Gómez i nomenant com a Fallera Major de la comissió a Concepción Garrido Tormo.     

Fig. 1

La comissió des dels seus començaments feia servir de diferents segells per la seua identificació, així podem observar al cens de la comissió menuda corresponent a l’any 1971/72 que la comissió pels seus documents emprava un segell rodó amb el nom de la comissió sense cap mena dibuix i que al contracte del mateix any amb l’artista faller Daniel Guillot López la comissió empra un segell ovalat (Fig. 1) ficant al voltant del mateix el nom “Comissión falla calles Juan Bautista Vives y adyacentes –Valencia” i al centre una figura composta per l’escut de la ciutat una falla a l’esquerra i baix el tabal i la dolçaina, sent esta figura utilitzada per altres comissions[1].  

Fig. 2

Per altra part, a l’estendard de la comissió on troben l’escut de la falla (Fig. 2) figura a la part de darrere la data de 1.972, dada que confirma que el primer any la comissió ja tenia un escut que la representara, format de la següent manera: Unes branques de llenya enceses tenint al centre de les flames la paraula FALLA, dalt d’aquestes una tira de traca amb l’esclat del tro final i dalt de tot una rata penada amb les ales obertes, per la part de baix les recompenses atorgades per la J.C.F. i baix “J.BTA. VIVES-S.F.LUNA” .Els fallers per triar l’escut formaren una comissió que va anar a un artesà on triaren el que consideraven millor per la comissió.

            Per tal d’adaptar-se a la llei de la memòria històrica en la falla canvia el nom a la vegada que ho fa en la cinta de l’escut que porta el nom.

[1] Veure falla Dr. Serrano-Carlos Cervera, Daroca-Padre Viñas i Marques de Montortal-Berni i Catalá.




JOSÉ Mª BAYARRI - LOS ISIDROS

 

            El dia 10 de juny de 1993 la J.C.F. comunicava per escrit a la comissió que el Ple de l’organisme faller del dia 8 de juny va aprovar la constitució de la comissió, Santiago de Les- Los Isidros. Aquell any va ser president Miguel Nacher Nebot i fallera major Cristina Reyes Patiño i donat que només quedaven sis mesos per a les falles pràcticament aquell any tot ho feren a correcuita triant l’escut (Fig. 1) on només figurava el rombe quadribarrat i al vèrtex de baix una petita rata penada, més cap avall ja fora de l’escut l’any de naixement 1993. També fon aquesta figura, usada com segell de la comissió (Fig. 2)     

          Fig. 1                                             Fig. 2                  


            El segon any de falla, baix la presidència de Jesús Sánchez-Gómez i Valero i com fallera major Amparo Culla Lozano, i  una vegada més tranquil·la la comissió, es va decidir canviar l’escut, aquella decisió va estar presa per dos motius principals que havier de canviar el nom de la comissió pel de José Mª Bayarri –Los Isidros i l’altra raó era perquè no acabava d’agradar l’escut que llavors venien utilitzant. També em comenten els fallers que la decisió de fer el canvi no va estar exempta de baralles per part dels que defensaven el primer escut i els partidaris del canvi.     

Fig. 3

            El disseny del nou escut va recaure en el mateix president que el va presentar als membres de la comissió que al seu torn aportaren noves idees sobre el mateix quedant per fi com fa servir en l’actualitat (Fig. 3). Al centre un Miquelet que a la part de dalt dreta té la corona i el rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat de València i a la part esquerra del Miquelet la rata penada; a la part de baix unes flames a la part dretana i una barraca i una palmera a la part esquerra, tot l’escut queda tancat per la part de baix per una cinta que fica el nom de la comissió.

JOSÉ MAESTRE

 

                La comissió va nàixer a l’exercici 56/57, baix la presidència de José Mª Peris Monrabal tenint el primer nom com “Av. Castilla-Grupos Virgen de los Desamparados”. Tant al primer exercici com el següent la comissió emprava un segell per a la seua identificació que figura en carta adreçada a la J.C.F. el 26-11-56 donant d’alta a diversos components de la comissió, tenia forma rodona amb el nom al ser voltant i al centre un Miquelet vorejat de dues branques de llorer i a la part dreta dos coets (Fig. 1).

            A l’exercici 58/59 en altra carta datada el 15-09-58 apareix el que és considerat pels fallers com primer escut de la comissió (Fig. 2) està format per dos coets creuats a la part de baix que donen pas a dues branques de llorer que envolten al clàssic rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat tenint flames a la per de dalt. Si observen les dues figures esmentades podem veure que la primera va servir de base per a confeccionar l’escut donat que agafen dos elements d’este els coets i les branques de llorer. Este escut el manté la comissió els exercicis 59/60 i 60/61. 

 

Fig. 1                               Fig. 2

            A l’any següent, 61/62 la barriada té un canvi que afecta directament a la comissió, per tant, a l’escut emprat fins aleshores, l’Ajuntament dona nom als carrers, que dir que anys enrere els carrers del “Grupo Virgen de los Desamparados” estaven numerats no tenint noms, com a conseqüència la falla canvia el seu nom passant a dir-se “Grupos Virgen de lis Desamparados-Av.Cid”.   

Fig. 3                                  Fig. 4


            Per este motiu la comissió canvia l’escut (Fig. 3) fa desaparèixer els dos coets i les flames ficant en lloc d’este un casc que relaciona l’escut amb el seu nom “Cid” i manté les branques de llorer i el rombe quadribarrat, i apareixent per primera vegada els noms dels carrers al seu voltant. Este nou escut és utilitzat per la comissió des de l’any 63/64.  

            A l’exercici següent 64/65 al full del cens presentat a la J.C.F. i signat pel president Teodoro Pascual Serrano, apareix damunt del nom antic un nou nom per la comissió “Angel del Alcazar- J. Maestre y adyacentes”.     

Fig. 5                                         Fig. 6

A l’any 68/69 baix la presidència de Antonio Vidal Mallafré torna a aparèixer altre escut (Fig.4): A les branques de llorer, el rombe el casc són recuperades les flames que tenia anteriorment l’escut, a la vegada que la inscripció  “EL CID” canvia de forma i és afegit dalt del casc una rata penada. Cal dir que l’origen de la rata penada dalt del casc és incert, però sembla que va ser idea de l’artesà del ram que va confeccionar l’escut . Este escut és el que figura a l’estendard de la comissió tenint la dada de l’any 1969 brodada al darrere i sent emprat, a hores d’ara per la comissió.

La comissió encara que l’escut és el descrit ha usat diferents dibuixos (Fig. 5 i 6) per a representar a la mateixa  i que han sigut utilitzats en diferents documents i èpoques per la comissió.

Per finalitzar, cal dir que, a hores d’ara, la falla rep el nom de José Maestre, en adaptar a la llei de la memòria històrica.

lunes, 6 de mayo de 2024

GOYA -. BRASIL

 

La comissió va nàixer a l’any 1945/46, plantant-se durant els exercicis 46/47 i 48/49, per aquell temps la falla no tenia escut i emprava un segell ovalat què tal sols portava el nom de la comissió sense cap dibuix, com es pot apreciar al cens dels primers anys que hi ha a la J.C.F. (Fig. 1).     

Fig. 1                                                Fig. 2

Més tard a l’exercici 63/64 la comissió va reviscolar conduïda pel president Vicente Pastor Ginestar, elegint com Fallera Major Amparo de la Guia Requena.

            A l’esmentat exercici els fallers i a la vegada artistes fallers Rafael i Vicente Boluda Vidal, foren els encarregats de confeccionar un escut representatiu de la comissió, triant el rombe coronat de la ciutat per davant de una paleta de pintor amb dos pinzells, dalt de la corona el bust del pintor aragonés, als dos costats del rombe, flames a la dreta i llorer a l’esquerra, per dalt de tota la composició tanca l’escut un Rat Penat amb les ales obertes (Fig. 2).      

Fig. 3

            A la figura núm. 3 es pot veure l’escut de la comissió que figura al contracte del monument faller de data 20 de desembre de 1967, any en que va ser construïda per la mateixa comissió. En ell podem apreciar que malgrat els anys transcorregut l’escut no a variat  més que per a fer-lo una miqueta més modern.

DOCTOR BERENGUER FERRER

 

        Entre l’hospital provincial i el grup de habitatges del Barri de la Llum, a l’exercici 1976/1977 va nàixer una nova comissió fallera, sota la presidència de Antonio Vidal Mallafre i de la fallera major Mª Amparo Chover Estivalis.

            Tot va començar quan el que després va ser primer secretari de la comissió Juan Maset Valls, va presentar davant la J,.C.F. el dia 12 d’abril de 1976 permís per constituir la comissió. El dia 21 d’abril emet informe favorable la Delegació d’Incidències, per a proposar la Delegació d’Admissió de Falles el dia 14 de maig següent l’aprovació al ple celebrat el mateix dia.

            Aquell primer any els components de la comissió triaren l’escut que els representaria al món faller i a València, ficant-lo al primer cens de falla el dia 25 de maig i a l’estendard que va ser beneit el dia 5 de desembre de 1976.   

Escut de la comissió

Res se’n sap amb seguretat qui fon l’autor o els autors del escut, sembla que Vicente Cabrelles va tenir relació amb la seua confecció i que pot ser que es basara pel seu disseny en algun quadre o imatge de la propera ermita de San Miguel de Soternes que es troba a uns 50 metres d’on es planta la falla, malgrat tot, açò no deixa de ser una hipòtesi puix no hi ha constància escrita del fet.

            Com es pot apreciar al dibuix l’escut està representat per una senyera de forma ovalada, coronada per corona i rata penada, per davall dels elements dues branques de llorer i al voltant d’estes el nom de la falla que ajuntant-se amb les ales del rat tanquen l’escut de forma ovalada. Fixant-se a l’escut entre la senyera i la corona hi ha una figura que no he pogut esbrinar que representa ni els fallers ignoren el seu significat, serà l’esmentada relació a San Miguel de Soternes? Per ara és una incògnita.

BARRIO DE LA LUZ

 

            A cavall entre les localitats de Xirivella i València, sorgeix a l’exercici 72/ 73 una nova comissió fallera. José Oliver Llobell en representació del corresponent grup de veïns, presenta, el dia 6 de maig de 1971, instància davant la J.C.F. per la seua constitució. Per altra part la Junta Central Fallera emet el dia 8 del mateix mes el reglamentari informe favorable.

            La Junta de constitució de la comissió es celebra al 25 de maig al Bar Acuarium o Bar Monleón, puix de les dues maneres s’ha anomenat, elegint com a president a Joaquin Llopis Juan qui, per motius que no venen al cas, va ser substituït per Juan Bta. Pla Martí.

            Al cens d’este primer any, amb la data del mes de setembre, ja figura segellat amb l’escut, que fins ara empra la comissió.   

Escut de la comissió


            L’escut va sorgir d’una idea aportada per Juan Bautista Pla, confeccionant el corresponent esbós per la també fallera Lucita Diaguez, en ell queda representar amb originalitat el nom de la falla, fins al punt que només veure’l ja s’assabentem de quina falla es tracta: Una bombeta de llum recull el nom de la barriada; la bombeta que té la forma d’una pinta representa junt amb el foc que surt en lloc dels filaments a la falla; dalt del foc una Senyera i un Miquelet coronats tots dos amb una rata penada amb les ales esteses representant a València; dintre la bombeta dalt dels elements es llegeix “FALLA BARRIO” i a la dreta dels mateixos “LA LUZ”.

            No hi ha dubte que els seus autors van tenir una encertada idea al concebre i esbossar l’escut que figura a l’estendard, que va ser beneït el dia 4 de març de 1973 actuant com a padrina Adelina Domingo Zahonero.

ALCACER -YÁTOVA

 

            La falla que ens ocupa va nàixer a l’exercici 1973/74 en uns carrers als afores de València  propers a Mislata. Per portar-la a efecte el dia 15-04-83 Francisco Rubio Jara, que més endavant va ser el primer president, va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per formar-la.

            Després de rebre els informes favorables de les delegacions d’Incidències i de Règim Interior els dies 26 de maig i el 9 de juny, la comissió va ser aprovada al ple de la J.C.F. del darrer dia.

            En l’acta que es va redactar amb motiu de la primera junta que va celebrar la comissió el dia 16 de juny de 1983, a la planta baixa núm. 14 del carrer d’Alcàsser, figura segellada amb l’escut.    


Fig. 1

            El faller Rafael Benet Porter fou l’encarregat de fer un disseny que passaria a ser l’escut de la comissió. Este faller va ser molt senzill a l’hora de triar els elements que formarien l’escut, donat que els carrers que donen nom a la comissió esta format pels noms de dos poblacions, totes dos de la província de València, va triar els escuts respectius com els dos  elements principals del nou escut, Alcàsser a la dreta i Yatova a la part esquerra.

 Estos escuts els va ficar dintre del rombe que amb quatre barres figura en l’escut de la ciutat, a més de tenir dalt la corona i el rat penat. Una vegada  feta esta composició va creuar per les dues parts amb dos coets com a símbol de la festa. L’esbós va ser presentat a la Junta General, que el va aprovar.  

Fig. 2

Cal ressenyar que a l’escut (Fig. 1) que pertany a la localitat d’Alcasser hi han diferències amb la realitat, donat que al quart inferior esquerra figura una corbella en lloc de cinc, i ha desaparegut la corona que hi ha dalt, tal com és a la realitat.

Al mateix temps a l’escut de la localitat de Yátova, també s’aprecien diferències respecte a l’escut que representa la població donat que també ha desaparegut la corona.

Igualment, a l’escut representat a la figura 2 relatiu a  la localitat de Yátova, presenta al quarter de baix tres corones, quan en la realitat són tres espècies de rajoles que simbolitzen als gremis, del mateix mode la corona representada no coincideix amb la realitat, segons les regles de l’heràldica,  que és de 8 puntes donat que es tracta d’un vescomtat.          Altres versions de l’escut simplement han fet desaparéixer les corones dels escuts de les localitats.

FALLES SECTOR OLIVERETA

 


sábado, 4 de mayo de 2024

ESTADISTIQUES FALLES SECTOR MISLATA

 



SALVADOR GINER - GREGORIO GEA

 

                El naixement d’esta comissió data de l’exercici 74/75, quant el futur primer president de la mateixa va presentar davant la J.C.F., el 5 d’abril de 1974, la preceptiva sol·licitud per constituir-la, amb un pressupost de 320.000 de les antigues pessetes.

            Després de que la Delegació d’Incidències donara el vistiplau al corresponent informe amb la data 9 d’abril, fon aprovada al ple de l’organisme faller celebrat el 3 de maig següent.

            La primera Junta General de la comissió es va celebrar al bar Ignacio, al carrer Gregorio Gea 26 de la població i en ella no s’hi pot apreciar cap escut que la identifiqués. No ocorre el mateix al primer cens presentat per la comissió, puix al que correspon a la “Secció Femenina”[1], datat el 16 de maig si que presenta l’escut de la comissió.   

Escut de la comissió

            Es tracta, com s’hi pot apreciar, d’una forma senzilla formada per tres elements, que relacionen l’escut amb el nom de la comissió: La Senyera, amb un Rat penat amb les ales esteses, a la dreta una branca de llorer i a l’esquerra una lira, relacionant, com s’ha dit, amb l’instrument musical el nom del carrer Salvador Giner.

            Per dissort no es sap qui va ser l’autor de l’escut d’esta lfalla de la localitat de Mislata.

[1] Cal recordar que no fa molts anys encara es presentaven censos per separar les dones dels homes.

PERE MARIA ORTS

 

            Els antecedents històrics del començament de la falla la trobem en la data de 14 d’abril de 1975, quan José Salavert Valentin, en nom dels veïns de l’indret va sol·licitar de la J.C.F. el corresponent permís per a formar-la. Després del tràmits necessaris la mateixa fou denegada al ple de la J.C.F. de 10 de juny de l’esmentat any.

            No va ser fins a l’exercici 77/78 quan Luis Arranz Renedo, que endavant va ser Vice- president, va sol·licitar el 15 d’abril de 1977 davant la J.C.F. l’autorització per constituir-la. La comissió que tenia un pressupost d’1.080.000 pessetes, va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el 22 d’abril per a ser aprovada el Ple de la J.C.F. de 12 de maig següent.   

Fig. 1

            Amb la data de 20 de maig va tenir lloc la 1a Junta General Extraordinària de la comissió i on va ser elegit com a president Vicente Dura Asensi (més endavant substituït per Benjamin Rodenas Sancho) i a la certificació de l’acta, feta pel secretari el dia 25 del mateix mes per tal de lliurar-la a la J.C.F., figura segellada amb l’escut de la comissió igual que el primer cens de la comissió datat el 25 del mateix mes.

            Un llibre amb ploma inclosa fan clara referència a l’escriptor, dona pas a la part esquerra, de gaidó el Miquelet de la Seu i a la part dreta la Senyera onejant; per darrere dels elements descrits unes flames i per davall de tota la composició, una cinta amb el nom (Fig. 1), disseny que pertany al faller fundador i vice-secretari Juan Belda Bañó qui no va trobar, segons en comentaren els fallers, per a la seua composició cap monument que el relacionara amb la falla a la barriada de nova creació.

Fig. 2
        

           La comissió adaptant-se a la llei de la memòria històrica va canviar el seu nom pel de Pere Maria Orts. No obstant aixó, no va haver-hi necessitat de canviar l’escut, donat que la ploma es pot relacionar amb l’actual nom que també pertany a un escriptor. Aprofitant este canvi, a més de l’escut, se li va afegir al llibre la data de fundació del nom antic 1977-1978 i la data de fundació de nou nom 2017-2018 (Fig. 2)

 

 

PADRE SANTONJA - CARDENALL BENLLOCH

 

El dia 4 de maig de 1973 el futur primer president de la comissió Enrique Castro Pérez, va presentar davant l’organisme faller sol·licitud per a constituir una nova comissió a la població de Mislata.

            La comissió que va ser aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 18 de maig de 1973 va utilitzar el seu escut molt prompte inclús abans de ser constituïda com a comissió, donat que entre els documents aportats per la seua aprovació figura un plànol de l’indret on es plantaria la falla i ja s’hi troba segellat amb l’escut de la comissió.


Fig. 1

            Amb una base formada per flames trobem dos xicotets escuts, a la dreta l’antic escut de la vila de Mislata[1] i a la dreta una al·legoria de l’escut de la ciutat de València. Al centre d'estos ix un Miquelet i darrere del mateix la Senyera oficial onejant. Tots estos elements ens troben al centre d’un doble cercle on es llegeix el nom dels carrers de la comissió. Dalt, abraçant al cercle, una gran rata penada abraçant-lo i tancant l’escut per la part de baix flames i al centre de les mateixes dos coets.   (Fig. 1)

Fig. 2


            No cal dir que a l’acta de la primera junta de constitució, figura segellada amb l’escut de la comissió que no ha sofert més que xicotets canvis més originats per la impressió als distints suports que per altra cosa. Ara bé, si és fixem bé a les manisetes que hi ha a la porta del casal i que representen l’escut de la comissió troben que al mateix, a  l’al·legoria del xicotet escut de València se li han afegit les dues eles que com tothom sap formen part d’aquell. (Fig. 2)

            Segons informa la comissió la idea de l’escut pertany al president fundador Enrique Castro, mentre que fou dibuixat pel vocal primer  Pepe Bellés Llacer.

 



[1] Veure el peu de pàgina numero 1 de la comissió Antonio Molle- Gregorio Gea en este mateix sector.

 

PLAZA DE LA MORERIA

 

            La primera sol·licitud que a formar una nova comissió, signada per Enrique Pérez Guillot porta la data de 22 d’abril de 1982, tenint entrada en la J.C.F. el 5 de maig següent.

            La J.C.F. donant compliment a l’establert al reglament vigent i dintre de l’expedient núm. 518/82, demana el dia 8 de juliol la certificació de l’Ajuntament de la localitat de Mislata donant la seua aprovació i establint un termini de 10 dies per constància a l’expedient.

            No va ser així, doncs a l’any següent la mateixa persona va presentar el 28 de març de 1983 una nova sol·licitud, l’organisme faller va emetre mitjançant les respectives delegacions el informes favorables, a la vegada que l’ajuntament de la vila de Mislata donava el seu vistiplau el 17-07-83. La comissió fou aprovada al ple celebrat el 27 de juliol sent comunicant a la falla, per escrit, el dia 28 del mateix mes.  


Escut de la comissió 

            L’escut de la comissió que data de l’any de la fundació és descrit de la següent manera a la pàgina web de la comissió: “El escudo de nuestra comisión, consta, empezando por la parte alta, de un murcielago o rat penat, simbolo de la heràldica valenciana y del escudo de Valencia, debajo de él, la real senyera, y a continuación el anterior escudo de nuestra población, todo el rodeado de fuego, simbolo purificador por excelencia de la fiesta fallera. En el centro del escudo encontramos una media luna en posición horizontal, dentro de la cual esta inscrito el nombre de la comissión. En la parte baja del escudo y justo debajo de la medial una, encontramos dos cohetes cruzados entre sí y justo en el centro de ellos un bunyol junto a dos hojas de laurel”.

            Emilio Martí Valent, faller  fundador de la comissió va ser qui va encomanar al cartellista Joaquin Serrano Navarro la confecció de l’escut que vol reflectir l’origen de la barriada basant-se en un antic escut de la vila[1] al qual se li va afegir unes torres com homenatge a l’antiga torre castell que hi havia a l’indret. Igualment com a record del seu passat àrab tres llunes minvants[2] a més d’una més gran on figura el nom de la comissió. L’escut es completat de la forma adés esmentada.

 

[1] Veure nota al peu número 1 de la comissió Antonio Molle-Gregorio Gea del mateix sector

[2] Segons l’historiador Santos Ramírez, les tres llunes reflectides a l’escut pertanyien a l’escut que feia servir la família valenciana dels Llançol.