ESTADÍSTIQUES D'ALGIRÓS

 Per finalitzar en les falles del sector adjunte unes xicotetes estadístiques dels seus escuts.

YECLA - CARDENAL BENLOCH

               Encapçalada pel president José Mª Sala Gomis, a l’exercici 1961/62 va nàixer una nova comissió a la barriada d’Algirós, del total de sis que aquell any es constituïren a la ciutat, en un indret on anys enrere ja hi va haver una falla, que no tenia res a veure a l’actual[1], i que tenia altre nom plantant-se a uns 25 metres d’on es planta ara.

Escut de la comissió

            El faller Juan Manuel Ponce de Lelis va ser el dissenyador de l’escut que empra la comissió: Una carabassa envoltada en flames, dóna pas a un Miquelet humanitzat  que s’en passa un glop de vi que ix d’un cuiro on es llig “C/ Yecla”. Tanca l’escut per la part de dalt una cinta on fica “Comissión de Falla” i per la part de baix “Cardenal Benlloch y adtes.”

            Segons comentaren els fallers, quan els vaig visitar, que l’escut fon pintat per Eduardo Albaldo Peñalba i que  el cuiro fa referència al vi que s’elabora en aquella localitat, mentre que no sabien que representava la carabassa que figura a l’escut, malgrat que algú em va dir que podria ser per els bunyols fets d’este element hortolà

---

[1] Falla Salvador Pau-Luis Millan

AVGDA. DELS TARONGERS- POLITÈCNIC- VERA

           La història de la comissió promoguda pel que fou  primer president de la mateixa  Elias Pérez Oller, comença quan sota el nom de Ramón Llull-Av Naranjos, sol·licita de la J.C.F. la corresponent autorització per a crear-la.

            L’organisme faller, com a conseqüència de l’expedient 65/98 resol, al ple celebrat el 10 de Juny de 1998, denegar la constitució d’esta. La denegació fou recorrida, donat lloc a l’inici de l’expedient 47-48/99 que finalitza a la resolució de la J.C.F. d’aprovar-la per unanimitat, al ple extraordinari celebrat el 25 de Juny de 1998.

            Malgrat la tardança, en l’aprovació, la comissió va editar el llibret relatiu a l’any 1998, és a dir abans de tenir la comissió aprovada, i en ell es pot llegir el motiu de la fundació de la comissió no fou més que per celebrar el 25è aniversari de l’Escola d’Arquitectura Tècnica, la gent que va prendre la iniciativa a instàncies del seu director va treballar al projecte de plantar una falla, que era innovador dintre de la universitat.

         Fig. 1                                         Fig, 2                                               Fig. 3                    

            Com és pot apreciar primer llibret a la seua portada (fig. 1) consta a la part superior el primer escut emprat per la novella comissió (Fig. 2), l’escut està format per l’escut representatiu de la universitat politècnica afegint-li a la part de dalt un rat penat i a la part de baix la paraula falla sobre unes xicotetes flames.

            Al llibret del 2on any, es dir a l’any 1999 ja figura l’escut que, a hores d’ara, representa a la comissió (fig. 3) i aquest està basat en el primitiu escut, conservant la forma circular del mateix amb l’escut de la universitat al centre, tenint a les voreres flames i al  davant un taronger, també se li ha afegit a la part de dalt el campanar de l’ermita del Camí de Vera. Altra diferenciació de l’escut actual amb el primitiu, per mor de destacar a l’esmenat campanar és la rata penada que està de gaidó cap a l’esquerra.

            Cal dir que, com ha quedat dit, l’escut de la figura 2 consta a la portada del primer llibret, però també és cert que hi ha un document, datat el 23-10-98, on es comunica a la J.C.F. el pressupost per l’esmentat any, i on figura l’escut que es representa a la figura 3.

SÉNECA - POETA MAS Y ROS

                 Segons consta al primer llibret de la comissió, els primers contactes per a crear una nova falla començaren el  mateix dia de Sant Josep de l’any 1980. En aquella data la circumstància no passaria de comentaris entre alguns veïns, el cert és que la qüestió va fer-se ferma i començaren els tràmits necessaris per a crear-la, procés que va finalitzar enser aprovada la seua constitució el ple de la J.C.F. celebrat el 30 de maig de 1.980.

            Aquell mateix any el faller Ramón Tamarit Morales juntament amb altre faller, del que desconec el nom, va dissenyar l’escut que fins ara fa servir la comissió i que fon reflectit al primer llibret editat per la comissió: Una cinta amb el nom de la comissió i unes flames serveixen de base a un tabal amb les baquetes, i per davall del tabal aguaita una dolçaina Per dalt d'estes figures el rombe heràldic de la ciutat i unes eixides de canya a la part dreta, mentre que a la part esquerrana es troben unes fulles de. Abraça als elements una gran Rata Penada amb les ales esteses.

            Cal dir, malgrat que no desvirtua l’essència de l’escut, que al llarg del temps algunes de les figures que el formen, han segut modificades, servint a tall d’exemple, les flames i la cinta. A l’escut, encara que fora de la forma, trobem  l'afegit de la denominació " Associació Cultural".

SÉNECA - YECLA

           L’any 80/81 es constitueix una nova comissió a la ciutat baix la presidència de José Luis Gallart Aucejo. La primera Junta General Extraordinaria de la comissió té lloc al Bar Garrido el dia primer d’abril de 1980.

            El dia 29 de Novembre del mateix any, dia de la inauguració del casal, el president junt al pare de la Fallera Major Infantil de la comissió Mª Angeles Esteban Franco van regalar a la comissió els respectius estendards on figura l’escut de la comissió.

            La idea de l’escut va nàixer dels membres de la comissió que aportaren les idees de cadascú i els agradà la idea aportada pel, aleshores faller, José Sanchis Trobat.

            L’escut ( Fig. 1) està format per una manta morellana que envolta un tamborí, a la dreta dues barraques i un pomell format per tres taronges, baix i sobre la manta una dolçaina. A la paet de dalt fora del dibuix de l’escut es troba la paraula falla representades per flames. A les franges formades pel dibuix de  la manta figura “FALLA G. MORATO YECLA”.

            L’escut ha segut posteriorment variat conservant, malgrat tot, els elements primitius, les lletres figuren fora de la manta i la paraula FALLA té forma de flames, les dimensions del tamborí han segut reduïdes, la dolçaina ha canviat de lloc i el pomell de taronges té més quantitat d’aquestes. La comissió utilitza, al menys als llibrets, des de l’any 1982 al 1991 l’escut de la figura 1 i des de l’any 1996 fins el 2004 el corresponent a la figura 2. Tot açò desvirtua, al meu parer, l’escut original que és el que s’hi troba a l’estendard de la comissió (Fig. 1).

Fig. 3

            La comissió va rebre el primer nom, segons el cens, el nom de Plaza García Morato, el segon any ja va rebre el nom per la que és coneguda Garcia Morato-Yecla-Séneca, més tard la plaça va rebre el nom del polític suec Olof Palme. Però malgrat el darrer canvi de nom, la comissió no el fa servir continuant per tant amb el nom de Garcia Morato

            En l’any 2019 amb motiu de la llei de la memòria històrica la JCF commina a la comissió a actualitzar el seu nom, anomenant-se per acord dels components de la comissió Yecla-Séneca, tal com podem veure en l’escut actual de la falla (Fig. 3).

RUBÉN DARIO - FRAY LUIS COLOMER

 

            La sol·licitud per a formar una nova comissió va ser presentada el 3 de Maig de 1.984 per qui després fou primer president Luis López Cuñat. La Delegació d’Incidències de la J.C.F. una vegada resolt l’expedient 42/84 va donar el vistiplau per a l’aprovació.

           

Fig,1 Escut a l'any 1985

La comissió va celebrar la primera Junta Extraordinària en la data de 13 de juny de 1.984, anomenant-se, segons consta al cens, que es troba als arxius de la Junta Central Fallera, com “FALLA FRENTE AL 14 Y 16 DE R.DARIO”.

            A les primeres juntes de la comissió va sorgir la idea de fer un escut que els identifiqués, recaient el disseny del mateix en el faller Carmelo Roda Sánchez, Vice-president 2on., qui va presentar un sols dibuix davant la comissió i que va ser adoptat per la mateixa, com escut.

           

Fig. 2 Escut actual

Als diferents documents que s’hi troben l’arxiu de la J.C.F. trobem el primer i únic escut de la comissió, compost per una cinta que porta el nom actual de la comissió i que dona pas a un Miquelet, tenint als dos costat una Senyera a la dreta i flames a l’esquerra; per dalt dels elements esmentats una gran rata penada amb les ales esteses.

            Com es pot apreciar als dos dibuixos l’escut en els anys d’història de la comissió no ha variat excepte, clar està, amb el color. (Figs. 1 i 2)

REPUBLICA ARGENTINA - DR. PALLARES IRANZO

  

    Amb la data de 14 de juny de 1926 va nàixer als afores de València, a la barriada d’Algirós, la Sociedad Cooperativa “La Amistad” de la mà del seu president Emilio Torres Sanahauja. Anys més tard naix el sentiment de fer una comissió fallera, transcorria l’any 1946 i de la mà de José Nicolau Burgos comença el seu caminar la falla “Colonia de La Amistad”.

Fig. 1                                                      Fig. 2
               

    El primer any de la història de la comissió ja conta amb el seu escut identificatiu dissenyat pel faller Luis Godino Moreno que com és natural va ser ficat a l’estendard de la mateixa (Fig.1). Es tracta d’una figura oberta que té al centre un bunyol del qual surten flames a la part de dalt. Dalt d’estes dos figures hi ha dues barraques representant les que encara hi havia aleshores pel contorn. A la part esquerra de l’escut i de dalt a baix, com una mena de manta morellana, onegen dues banderes dalt la bandera espanyola i baix la valenciana. La bandera espanyola descansa sobre una rata penada, que amb les ales esteses, es troba lleugerament de gaidó cap a la dreta envoltada en una tira de traca.

Fig. 3

    Com es pot apreciar a l’estendard de l’any 1974 (Fig. 2) l’escut apareix rectificat al ser-li afegit elements nous; a la part dreta unes flames i a la part esquerrana unes fulles de llorer, al mateix temps que la tira de traca no envolta al rat penat sinó que s’hi troba davall d’este. Les figures afegides en el nou disseny tanquen completament la forma de l’escut.

Fig 4         

    Més avant, concretament l'any 1995, amb motiu de la concessió del Bunyol d’Or i Brillants amb fulles de llorer, l’escut és remodelat per faller José Luis Baixauli Albadalejo, a l'afegir-li als dos costats la condecoració atorgada per la J.C.F. (Fig. 3).

Fig, 5

    Cal dir que la comissió fa constar en tots els segells (fig 4), insígnies (Fig 5) , estendards emprats, el nom de “La Amistat” recordant aixina part important de la seua història.

 

Fig. 6

   També caldria dir que la comissió celebra el seu 75 è aniversari per qual ha confeccionat una insígnia d'on penja el número que fa menció a l'efemèride (Fig 6).

LOS LEONES - POETA MAS Y ROS

  

            El camí de la comissió va començar quan el dia 8 de maig de 1.973 el que després va ser primer president Jaime Fossati Chiner, va presentar, amb un modest pressupost de 435.000 pessetes, sol·licitud per obtenir la corresponent autorització.

            Després del tràmits necessaris la Junta Central Fallera va lliurar l’informe favorable amb  la data de 10 de maig de 1.973, i per tant va  ser definitivament aprovada en un proper ple. Així, la comissió va celebrar la primera junta de constitució el dia 25 de maig.

Figura 1

            El primer any hi han nombrosos documents on figura l’escut. El rombe heràldic de la ciutat coronat amb corona oberta que té al costat dret la rata penada i una branca de llorer i per la part de baix una torxa on les flames espurnegen cap amunt pel costat esquerrà, figurant al voltant d’este el nom primerenc de la comissió LEONES- POETA MAS Y ROS – CIUDAD JARDIN (Fig 1) nom que figura al censos fins l’any 1976/1977 i als llibret fins l’any 1974.

Figura 2

            A partir d’este any el escut segueix emprant el mateix escut però desapareix el denominació de “CIUDAD JARDIN” que fins aleshores figuraba (fig 2). Posteriorment a l'escut se li han afegit les insignies atorgades per la J.C.F.

            Cal fer una xicoteta observació respecte a l’escut d’ esta comissió i que no deixa de ser una anècdota, al meu parer, l’escut té una forma molt semblant en el que fà als elements que el formen i en menor mida a la seua disposició, en la falla Espartero- Ramón y Caja del Sector de La Roqueta- Arrancapins.

L'ALGUER - ING. RAFAEL JANINI

             

             El primer cens de la comissió que va començar, baix el nom de L’Alguer y Adyadentes,  estava encapçalat per el seu president Rafael Simarro Seisó, pertanyia a l’exercici 64/65.

            Molta rapidesa tingueren els components de la comissió a l’hora de confeccionar el seu escut, donat que al primer cens datat el 20 d’abril de 1.964, ja consta segellat l’escut de la comissió que va ser dissenyat pel faller José Folgado Estelles.

            L’escut, com es pot veure en la reproducció, està directament relacionat amb la barriada: Un gran tabal on fica el primitiu nom de la comissió té dalt les baquetes i una dolçaina al costat, sobre la pell del tabal, un grup de edificis que representes la barriada coneguda popularment com “La Isla Perdida”, nom que li ve donat perquè quan foren construïdes estaven vertaderament perdudes en mig de l’horta entre la Capital i el Cabanyal, dalt dels edificis el rombe heràldic de la ciutat amb la rata penada, per darrere de tots dos unes flames espurnegen cap amunt.

JOSE Mª HARO - POETA MAS Y ROS

            La sol·licitud per a crear la comissió va ser presentada, amb la data de 31 de març de 1977, per Vicente Ferrer Tarazona, que en acabant va ser triat com a president, aquell any la comissió tenia un pressupost de 1.150.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’admissió de Falles de la Junta Central Fallera, va emetre informe favorable el dia 11 de maig, per a després comunicar per escrit de 13 de maig que havia segut aprovada al darrer ple de l’organisme faller. 

Figura 1                                                                               Figura 2

        Com  és natural, al primer any de vida de la comissió ja fa servir de l’escut que l’identifica, que queda reflectit tant a l’estendard com al primer llibret de la comissió (Fig. 1) i que, segons em conten els fallers, no ha sofert cap variació des de la seua creació.

Lescut de la comissió està composat, de baix cap a dalt, per dos bunyols i un tabal amb baquetes i una dolçaina, al centre el Miquelet vorejat a la dreta per flames i a l’esquerra per núvols i la Senyera, per darrere dels elements una gran rata penada amb les ales obertes.

Sembla ser que no hi ha cap persona a la que li poguérem atribuir el disseny de l’escut, segons em va comunicar la persona en que em vaig entrevistar, malgrat que altres fonts manifesten que el disseny de l’estendard correspons als fallers Juan Llibret y Vicente Ballester recolzats per altres components de la comissió.

PLAZA DE HONDURAS

              Segons consta a un diari de la ciutat de València un faller va declarar “ Hace 20 años, unos amigos nos reunimos en un bar. Nos faltaba una persona para cumplir los requisitos que exige la J.C.F.. Salimos a la calle y a la primera persona que pasó le pedimos el D.N.I.” (SIC)[1].

            Fins aquí l’anècdota que no dubte siga de veritat, però el cert és que Miguel Ferrero Simó va presentar el 2 d’abril de 1.979 sol·licitud per a la constitució d’una comissió i que segons consta als arxius tenia un pressupost de 1.050.000 de les antigues pessetes.

            La J.C.F. després de realitzar el tràmits preceptius va comunicar a la comissió que, desprès seria presidida per Simón Fajardo Pascual, al ple del dia 23 de Maig havia segut aprovada.

Figura 1                                                                                      Figura 2

            L’escut que figura en el programa de la presentació de la Fallera Major de l’any 1982 (fig. 1) i al llibret de l’any 1983 (fig. 2), representa unes flames que serveixen de base per un Miquelet que té dalt als dos costat el Rat Penat a l’esquerra i un grapat de bunyols a la dreta, per baix de tots els elements el nom de la plaça, escut que figuren als censos que a la J.C.F. fins l’any 90-91.

Figura 3                                                                          Figura 4

            A l’any següent se li afegeix un cinta a la part de baix on inclou el nom de la falla, més tard a l’escut trobem altre canvi al substituir la cinta per una senyera  on també inclou el nom de la falla figurant este nou disseny en els censos del anys següents. 

Figura 5                                                              Figura 6

Este canvi es pot apreciar als estendards de la comissió (figs 3 i 4)  així com en els llibrets com es pot veure al llibret de l’any 1999 (Fig. 5), any que la falla  celebrava el seu 20è aniversari. Cal senyalar que sembla ser que l’autor de l’escut és Miguel Ferrero i que posteriorment va ser rectificar per Arturo Terrasa González.

---

[1] Levante E.M.V. ”Especial fallas año 2000”.

DOCTOR MANUEL CANDELA - BEATRIZ TORTOSA

                    L’any 46/47 la comissió tenia el nom de “BARRIO Dª BEATRIZ TORTOSA Y ADYACENTES” i estava presidida per Domingo Galdón Lluch. Per a la seua identificació emprava un segell ovalat dentat on no més es llig el nom de la comissió sense cap dibuix que el pugués identificar en la mateixa (Fig. 1).

Figura 1

           
La comissió va durar fins l’exercici 54/55 per a reaparèixer l’any 63/64 amb el nom de “CONTINUACIÓN M. CANDELA – BEATRIZ TORTOSA” i baix la presidència de José Moreno Cañadas. Eixe any, la comissió feia servir un segell rodó, igualment dentat, que consta en diversos documents relacionat amb la comissió (Fig. 2). Igualment no té cap dibuix que el lligue amb la comissió excepció feta, es clar, dels noms del carrers.

            I és en esta etapa, que va durar fins  l’any 67/68 en que va desaparèixer, més concretament a l’exercici 64/65 baix la presidència del president adés esmentat, quan es va dissenyar l’escut de la comissió. L’encarregat de fer-ho va ser l’artista faller Abelardo Guillot.

Figura 2

            Es tracta d’un cartell tenint per fons el Miquelet i flames així com el nom de la comissió, davant del cartell, de gaidó un cadafal que representa un full de calendari amb la data del dia gran de la festa fallera, un coet humanitzat amb un llumí amb la ma dreta. Per la part baixa del full del calendari aguaiten quatre bunyols i fulles de llorer (Fig. 3)

.

Figura 3

            La falla va tornar a reviscolar, ara definitivament, el dia 29 d’Abril de 1.971 quan el que després fou president Manuel Martínez Serrano, va presentar sol·licitud per a plantar-ne. El dia 26 de Maig de 1.971 la Delegació d’Admissió de Falles va donar el vist i plau per a la seua aprovació, celebrant la junta constitucional el dia 8 de juny del mateix any. L’acta realitzada per tal motiu, figura segellada pel mateix segell que tenia anys enrere la comissió (Fig. 3). Malgrat açò la comissió empra l’escut esmentat i que ja va fer servir a la darrera etapa.

Cal dir que en anys posteriors l’escut va rebre una mena de actualització, per tal de fer un més modern, i malgrat que conserva tots els elements primitius, les variacions foren realitzades per Santiago Diaz.

CEDRO - EXPLORADOR ANDRÉS

             La història de la comissió comença quan Juan Fº Cortina Sánchez, en nom dels veïns, sol·licita el permís per  crear una nova comissió fallera, sol·licitud que fou denegada al ple de la J.C.F. celebrat el 15 de maig de 1.978.

            A l’any següent, el dia 27 de març de 1979 Antonio Rodrigo Martínez va presentar davant la J.C.F. nova sol·licitud per a plantar-ne, amb un pressupost de 1.500.000 de les antigues pessetes.  La falla fou aprovada al ple de 23 de Maig de 1.979 segons escrit de comunicació del mateix dia.

Figura 1

               Els començaments de la comissió foren agitats, per motius que no venen al cas, així el dia 5 de Novembre del mateix any, al arxius de la J.C.F., hi ha un document comunicant la composició de la Junta Directiva amb el vist i plau de la Delegació d’Incidències, per Resolució de l’expedient 46/79 per la que aprova la composició de la J. Directiva triada el 6-11-79 sent president José Borras Chanta.[1]

            Doncs be, eixe document  figura segellat amb un segell rodó (Fig. 1) format per un doble cercle on fica el nom de la comissió i al centre té un xicotet rombe heràldic de la ciutat als dos costats uns arbres i una barraca i per dalt un Miquelet coronat  per una gran rata penada.

Figura 2

            A l’any següent, sent president Francisco Javier López Bellido, als arxius esmentats,  figura una carta de 23-12-80 signada pel secretari Gonzalo Márquez Baz, comunicant la composició de la nova Junta Directiva i on ja figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 2), sembla que dissenyat per José Borràs Chanta: Una Senyera coronada amb corona oberta i rat penat que té al centre un pomell de taronges, per baix dels elements una cinta on deu de figurar el nom de la comissió, però que no s’aprecia al dibuix.

 

---

[1] Al llibret d’aniversari de la comissió figuren com a presidentes del primer any Antonio Rodrigo Martinez i José Borràs Chanta.

BLASCO IBAÑEZ-MESTRE RIPOLL

               En el ple de la J.C.F. celebrat el 7 de Juny de 1.989 va ser aprovada esta comissió. Així, en el primer cens de la comissió està datat el 23 de juny de 1989 signat pel president Vicente Cuñat Lluch i en ell podem veure que figura segellat amb el primer disseny de l’escut de la comissió.

Fig. 1

            Es tracta d’una figura ovalada de manera vertical contenint dintre una barraca, en perspectiva, amb carro inclòs, coronada pel Rat Penat, a la dreta de la mateixa una ploma. Per sota de totes les figures una cinta, envoltada en flames, amb el nom de la comissió. Completa la figura la paraula “FALLA” entre les ales obertes del rat (Fig. 1).

Fig. 2

            L’escut presenta als anys següents un nou disseny  (Fig. 2) que figura al menys al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 1.991. Com es pot veure manté els elements del primerenc, afegint-li baix la ploma un nou element: el tinter. Si be, com he dit, manté els elements estos han canviat de posició, així la barraca apareix dibuixada de forma frontal sense perspectiva i les flames han agafat altra forma al desaparèixer la cinta on figurava el nom de la comissió.

Fig. 3

            El darrer any que es va plantar la falla va ser a les festes de 1995, per a reviscolar a l’exercici 2003/2004 quan fon aprovada pel ple de la Junta Central Fallera celebrat el 8 de juny de l’esmentat any. En esta nova etapa la comissió empra el mateix escut que feia servir a l’any de la darrera desaparició (Fig. 3).

BARRIO DE SAN JOSÉ

 

                El nom de la comissió es deu a una barriada formada per 36 cases i que es trobava al mig de l’horta. Fou l’any 1947/48 quan José Lázaro va encapçalar la primera comissió que es va formar. L’any següent no es va plantar falla, per a tornar a sorgir a l’any 49/50 igualment baix la presidència de la mateixa persona que va continuar fins l’any 56/57.

Fig, 1

           En aquells anys la comissió feia servir per la seua identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) tenint dintre, i al voltant d’un cercle, el nom de la comissió; al centre una figura composada per l’escut de la ciutat, una falla a l’esquerra i un tabal i dolçaina[1]. Este segell va ser usat per la comissió com una mena d’escut fins l’any 67/57.

Fig. 2

            A l’any següent, baix la presidència de José Estrena Gómez, el faller de la comissió i professor de l’Acadèmia de Belles Arts, Antonio Bosch Hernández, va ser l’encarregat de dissenyar l’escut de la comissió (Fig. 2): Sobre el fons d’una manta morellana, trobem una figura que sembla una milotxa coronada amb corona oberta i rat penat; al centre d’aquesta, un tabal amb baquetes i una dolçaina. Vorejant la milotxa per la part de dalt traca i per baix dues branques de llorer.

Fig. 3

            Amb la data de  29 de gener de 1.958 i als arxius de la J.C.F. s’hi troba una document que dona fe de l’existència d’un nou escut, es tracta d’una carta signada pel vice-secretari Pascual Vilar  amb el vist i plau del president José Estrena lliurant a la J.C.F., per formar part de la col·lecció, una insígnia de la falla. L’escrit du com a capçalera el propi escut. El mateix any el dia 17 de març es va presentar a tothom el nou estendard de la comissió i en que figura el novell escut.

            En anys posterior l’escut ha sigut modificat, tal vegada, per motius de modernitat (Fig. 3) i, que encara que conserva tots els elements del primitiu, han sigut canviats el fons dels elements, així canvia, el dibuix de la manta, el dibuix de la cometa  i la distribució del tabal i la dolçaina.

---

[1] Esta figura ha segut utilitzada per diverses comissions al llarg de la seua història.

ALGIRÓS

 

ESTADISTIQUES DE BENICALAP

 Per finalitzar el dos sector les estadistiques del Sector de Benicalap.

ESTADISTIQUES DE CAMPANAR

     Una vegada finalitzats els sectors de Benicalap i de Campanar, en els quals tinc més unió, per pertànyer a una de les 31 comissions que, a hores d’ara, els formen, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

            

SAN JOSÉ DE PIGNATELLI - AVDA. PESET ALEIXANDRE

La comissió té els seus començaments a l’exercici 67/68, celebrant-se la primera junta el dia 30 de març de 1967. A l’esmentada junta va ser triat per presidir la comissió Juan Bautista Viñals Cebriá i al peu de la mateixa figura un segell que representa l’escut de la comissió (Fig. 1 i 2 )

La comissió adopta la forma heràldica de l’escut del tipus espanyol tancat per una franja on es llegeix el nom de la comissió, dintre l’escut unes flames encerclen a un xicotet Miquelet. L’escut figura coronat amb corona oberta i rat penat, als dos costats es poden veure dues branques de llorer.

Figures 1, 2 i 3

Segons la portada del llibret publicat per la comissió a l’any 1992, amb motiu del 25è aniversari consisteix en la primera fulla del llibre d’actes datat el 12-4-67 on es troba la diligència d’inici del llibre oficial. En ella s’observa l’escut de la comissió, com també es pot veure al capítol on es parla de la història de la pròpia comissió concretament al mes de desembre de 1.967 junt a la foto de l’estendard fa una xicoteta referència al mateix “Com primer acta oficial es institucionaliza el que a partir d’aquest moment te que ser el estendard de la nostra falla” (Fig. 3).

A la vista de açò queda clar quin és l’escut que des de el primer any ha fet servir la comissió per la identificació al mon faller.

Però vet aquí que, als arxius de la J.C.F. existeixen diversos documents que podrien dir que dintre del període de temps des de la seua constitució, fins el mes la data de la diligència de llibre d’actes, l’escut va sofrir una variació que fa dubtar que el reflectit fos el primer escut de la comissió.

En un document amb la data de 19-5-67, signat per el secretari amb el vist i plau del president comunicant el canvi del cobrador de la falla (Fig. 4). En ell podem albirar un segell distint usat tant com a capçalera de l’escrit (en tinta negra) i com al propi segell (tinta violeta) encara que s’observa que  el darrer esta confeccionat al inrevés. (Fig. 5 i 6).

Figures 4, 5 i 6  

            Es tracta d’un xicotet bunyol sortint del seu forat un Miquelet doblat cap a la part dreta, per darrere d’aquest el rombe de l’escut de la ciutat coronat i amb el rat penat, per darrere d’aquestes dues figures flames que s’enlairen cap amunt per damunt de la resta dels elements, al voltant de rombe es pot albirar el nom de la comissió. Aquesta figura també s’hi troba, com a segell, al contracte del monument faller corresponent a la data de 20 de Novembre de 1.967.

Al any següent, es a dir a l’exercici 68/69, hi ha un document datat el 2 d’abril de 1.968 pel que es comunica a la J.C.F. el cessament en la presidència del darrer president i la substitució per Andrés Miras Paunero. Al escrit trobem que mentre a la seua capçalera trobem el darrer escut, com a segell hi ha  una nova figura (Fig. 7 i 8) que conserva els elements del darrer, si be han desaparegut les flames de dalt per ficar-les per darrere el Miquelet; el rombe l’han canviat per una tarja quatribarrada tenint al seu voltat el nom de la comissió al mateix temps se li ha afegit als dos costats dues branques de llorer, sent aquesta figura el adés esmentat com a primer escut de la comissió.

 Però tornem , per un instant a  l’acta de constitució. Si ens fixem detingudament a l’escut podem observar que el segell que hi figura (Fig. 2) està composat per les dues figures descrites (Fig. 6 i 8) trobant-se totes dos superposades a la part de baix.

Figures 6,7 i 8

Així doncs, ¿es tracta de dos escuts?, ¿es tracta d’una errada tipogràfica? Es pot pensar que hi son dos escuts distints i que el primer d’ells (Fig. 6) va ser usat per la comissió no més per al segell, encara cal dir que les dues formes de escut han segut emprades per la comissió al menys fins l’exercici 75/85 tan de manera conjunta com per separat i que l’acta inicial va ser segellada per un i al caure en l’errada la tornaren a segellar amb l’escut de la comissió.

Però per altra part és massa perfecta la figura com  per pensar que son dos segells superposats, açò és un dubte que hi tingut des del primer moment i que no m’han pogut resoldre les fons consultades, be per desconèixer l’existència dels segells o be perquè d’aquell temps no queden persones que donen llum a l’assumpte.

            Per últim diré que la figura nou correspon al mateix escut, no més canvia el nom de la comissió al ser substituït a l’any 1979, per acord municipal, el nom de Onésimo Redondo per el de Dr. Peset Aleixandre.

PERIODISTA GIL SUMBIELA - AZUCENA

La sol·licitud per crear la comissió data del dia 13 d’abril de 1977 presentada a la J.C.F., amb un pressupost de 635.000 pessetes, per el que va ser al mes següent president de la comissió Diego Vives Parra. 

     La J.C.F. va emetre el dia 22 del mateix mes l’informe favorable per la seua creació sent aprovada al ple celebrat el dia 12 de maig de 1977. La comissió va celebrar la primera Junta General extraordinària el 21 de maig de 1977.

           

Figures 1 i 2

Molt ràpid va treballat la comissió respecte al seu escut doncs el trobem en un document datat el dia 22 de maig de 1977, donat una llista d’altes com a fallers per a constància a l’organisme faller (Fig. 1), es tracta d’un segell rectangular de manera vertical tenint al perímetre de la figura geomètrica els noms dels dos carrers que li donen nom i al centre, tenint com a base flames, una al·legoria de l’escut de la ciutat formada pel rombe coronat i el rat penat. Aquest escut el trobem als llibrets dels any 1990, 91 i 92.

            A l’any 1993 la comissió empra un nou escut (Fig. 2) es tracta de l’escut complet de la ciutat que a  la part del rombe es llig el nom de la comissió. Tot l’escut té una base formada per flames, branques de llorer així com un tabal amb vaquetes i una dolçaina.

Figures 3 i 4

            Com que l’escut de la comissió a força d’imprimir-lo un any rere altre la part de baix del mateix era una amalgama on no es distingia cap del elements que la formaven a l’any 1995, un faller que aleshores estudiava per delineant, i avui en dia encara faller de la comissió, Sergio Palop Mascarós,  se li va ocórrer el rectificar l’escut donat com a resultat un de nou, i segons em va confessar l’autor volia arreplegar una mica més de modernitat al seu disseny. Aquest nou escut (Fig. 3), sols el va fer servir la comissió a l’any 1.995, donat que no va acabar de agradar a la comissió,  publicant-lo al llibret d’ eixe any (Fig. 4).

Figura 5

            A  l’any següent, es a dir. A l’any 96/97 el mateix faller va continuar amb la seua idea de rectificar l’escut donant com a resultat l’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió (Fig. 5). En ell, ja figura de manera clara tots els elements de la part baix de l’escut que per altra part presenta una variació al respecte la lletra “L” de la part esquerra de l’escut de la ciutat està col·locada al revés, manifestant-me l’autor que, el canvi de la “L” apart de per donar-li altre “aire” a l’escut de la comissió, al arredonir el conjunt d’elements, no ho va fer de mode capritxos sinó que es va basar en reproduccions de l’escut de la ciutat on les “L” figuren així. A l'escut li han canviat les lletres per tal d'afegir que a hores d'ara és una associació cultiural.