ALGIRÓS

 

ESTADISTIQUES DE BENICALAP

 Per finalitzar el dos sector les estadistiques del Sector de Benicalap.

ESTADISTIQUES DE CAMPANAR

     Una vegada finalitzats els sectors de Benicalap i de Campanar, en els quals tinc més unió, per pertànyer a una de les 31 comissions que, a hores d’ara, els formen, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

            

SAN JOSÉ DE PIGNATELLI - AVDA. PESET ALEIXANDRE

La comissió té els seus començaments a l’exercici 67/68, celebrant-se la primera junta el dia 30 de març de 1967. A l’esmentada junta va ser triat per presidir la comissió Juan Bautista Viñals Cebriá i al peu de la mateixa figura un segell que representa l’escut de la comissió (Fig. 1 i 2 )

La comissió adopta la forma heràldica de l’escut del tipus espanyol tancat per una franja on es llegeix el nom de la comissió, dintre l’escut unes flames encerclen a un xicotet Miquelet. L’escut figura coronat amb corona oberta i rat penat, als dos costats es poden veure dues branques de llorer.

Figures 1, 2 i 3

Segons la portada del llibret publicat per la comissió a l’any 1992, amb motiu del 25è aniversari consisteix en la primera fulla del llibre d’actes datat el 12-4-67 on es troba la diligència d’inici del llibre oficial. En ella s’observa l’escut de la comissió, com també es pot veure al capítol on es parla de la història de la pròpia comissió concretament al mes de desembre de 1.967 junt a la foto de l’estendard fa una xicoteta referència al mateix “Com primer acta oficial es institucionaliza el que a partir d’aquest moment te que ser el estendard de la nostra falla” (Fig. 3).

A la vista de açò queda clar quin és l’escut que des de el primer any ha fet servir la comissió per la identificació al mon faller.

Però vet aquí que, als arxius de la J.C.F. existeixen diversos documents que podrien dir que dintre del període de temps des de la seua constitució, fins el mes la data de la diligència de llibre d’actes, l’escut va sofrir una variació que fa dubtar que el reflectit fos el primer escut de la comissió.

En un document amb la data de 19-5-67, signat per el secretari amb el vist i plau del president comunicant el canvi del cobrador de la falla (Fig. 4). En ell podem albirar un segell distint usat tant com a capçalera de l’escrit (en tinta negra) i com al propi segell (tinta violeta) encara que s’observa que  el darrer esta confeccionat al inrevés. (Fig. 5 i 6).

Figures 4, 5 i 6  

            Es tracta d’un xicotet bunyol sortint del seu forat un Miquelet doblat cap a la part dreta, per darrere d’aquest el rombe de l’escut de la ciutat coronat i amb el rat penat, per darrere d’aquestes dues figures flames que s’enlairen cap amunt per damunt de la resta dels elements, al voltant de rombe es pot albirar el nom de la comissió. Aquesta figura també s’hi troba, com a segell, al contracte del monument faller corresponent a la data de 20 de Novembre de 1.967.

Al any següent, es a dir a l’exercici 68/69, hi ha un document datat el 2 d’abril de 1.968 pel que es comunica a la J.C.F. el cessament en la presidència del darrer president i la substitució per Andrés Miras Paunero. Al escrit trobem que mentre a la seua capçalera trobem el darrer escut, com a segell hi ha  una nova figura (Fig. 7 i 8) que conserva els elements del darrer, si be han desaparegut les flames de dalt per ficar-les per darrere el Miquelet; el rombe l’han canviat per una tarja quatribarrada tenint al seu voltat el nom de la comissió al mateix temps se li ha afegit als dos costats dues branques de llorer, sent aquesta figura el adés esmentat com a primer escut de la comissió.

 Però tornem , per un instant a  l’acta de constitució. Si ens fixem detingudament a l’escut podem observar que el segell que hi figura (Fig. 2) està composat per les dues figures descrites (Fig. 6 i 8) trobant-se totes dos superposades a la part de baix.

Figures 6,7 i 8

Així doncs, ¿es tracta de dos escuts?, ¿es tracta d’una errada tipogràfica? Es pot pensar que hi son dos escuts distints i que el primer d’ells (Fig. 6) va ser usat per la comissió no més per al segell, encara cal dir que les dues formes de escut han segut emprades per la comissió al menys fins l’exercici 75/85 tan de manera conjunta com per separat i que l’acta inicial va ser segellada per un i al caure en l’errada la tornaren a segellar amb l’escut de la comissió.

Però per altra part és massa perfecta la figura com  per pensar que son dos segells superposats, açò és un dubte que hi tingut des del primer moment i que no m’han pogut resoldre les fons consultades, be per desconèixer l’existència dels segells o be perquè d’aquell temps no queden persones que donen llum a l’assumpte.

            Per últim diré que la figura nou correspon al mateix escut, no més canvia el nom de la comissió al ser substituït a l’any 1979, per acord municipal, el nom de Onésimo Redondo per el de Dr. Peset Aleixandre.

PERIODISTA GIL SUMBIELA - AZUCENA

La sol·licitud per crear la comissió data del dia 13 d’abril de 1977 presentada a la J.C.F., amb un pressupost de 635.000 pessetes, per el que va ser al mes següent president de la comissió Diego Vives Parra. 

     La J.C.F. va emetre el dia 22 del mateix mes l’informe favorable per la seua creació sent aprovada al ple celebrat el dia 12 de maig de 1977. La comissió va celebrar la primera Junta General extraordinària el 21 de maig de 1977.

           

Figures 1 i 2

Molt ràpid va treballat la comissió respecte al seu escut doncs el trobem en un document datat el dia 22 de maig de 1977, donat una llista d’altes com a fallers per a constància a l’organisme faller (Fig. 1), es tracta d’un segell rectangular de manera vertical tenint al perímetre de la figura geomètrica els noms dels dos carrers que li donen nom i al centre, tenint com a base flames, una al·legoria de l’escut de la ciutat formada pel rombe coronat i el rat penat. Aquest escut el trobem als llibrets dels any 1990, 91 i 92.

            A l’any 1993 la comissió empra un nou escut (Fig. 2) es tracta de l’escut complet de la ciutat que a  la part del rombe es llig el nom de la comissió. Tot l’escut té una base formada per flames, branques de llorer així com un tabal amb vaquetes i una dolçaina.

Figures 3 i 4

            Com que l’escut de la comissió a força d’imprimir-lo un any rere altre la part de baix del mateix era una amalgama on no es distingia cap del elements que la formaven a l’any 1995, un faller que aleshores estudiava per delineant, i avui en dia encara faller de la comissió, Sergio Palop Mascarós,  se li va ocórrer el rectificar l’escut donat com a resultat un de nou, i segons em va confessar l’autor volia arreplegar una mica més de modernitat al seu disseny. Aquest nou escut (Fig. 3), sols el va fer servir la comissió a l’any 1.995, donat que no va acabar de agradar a la comissió,  publicant-lo al llibret d’ eixe any (Fig. 4).

Figura 5

            A  l’any següent, es a dir. A l’any 96/97 el mateix faller va continuar amb la seua idea de rectificar l’escut donant com a resultat l’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió (Fig. 5). En ell, ja figura de manera clara tots els elements de la part baix de l’escut que per altra part presenta una variació al respecte la lletra “L” de la part esquerra de l’escut de la ciutat està col·locada al revés, manifestant-me l’autor que, el canvi de la “L” apart de per donar-li altre “aire” a l’escut de la comissió, al arredonir el conjunt d’elements, no ho va fer de mode capritxos sinó que es va basar en reproduccions de l’escut de la ciutat on les “L” figuren així. A l'escut li han canviat les lletres per tal d'afegir que a hores d'ara és una associació cultiural.

PERE CABANES - JOAN XXIII

             A la comissió li va costar uns anys per poder ser reconeguda com a comissió fallera, donat que sembla ser que  des de l’any 1.986 es presentaren sol·licituds per diverses persones i amb denominacions distintes, encara que mantenia la denominació Juan XXIII, al no estar d’acord amb la creació per les falles veïnes que manifestaven invasió de la respectives demarcacions les sol·licituds foren denegades per la J.C.F. any rere any arreplegant les manifestacions de les falles dels voltants.

            A l’any 1988 concretament amb la data de 25 d’abril Miguel Dutrus Belles va presentar la sol·licitud per a que la Asociación Cultural i de Festejos Juan XIII passara a ser Juan XXIII-Castellonet.

Fig. 1

Fig. 2

            Al documents annexes a l’expedient obert per la J.C.F. existeix un informe de la Delegació d’Interior redactat per la queixa d’una queixa formulada per una falla veïna on manifesten que la Associació Cultural ha publicat un butlletí informatiu (núm. 1, año 1 de fecha Octubre de 1988) en dit butlletí consta”...En la portada y en su parte superior, hay un modo de emblema, en el que se puede observar junto a unos pentagramas, un libro y una paleta de pintor, UNA PEINETA DE LABRADORA VALENCIANA, símbolo adoptado por la mayoría de las comisiones de falla de Valencia y su entorno...”(SIC).La figura núm. 1 correspon a l’esmentat butlletí malgrat que l’editat en altres dates. Així mateix la figura 2 correspon al segell emprat per la associació al seus documents.

Efectivament a l’any 1988 l’associació va recórrer a Francisco Molina Pont, veí novell a la barriada però de gran solera fallera donat que hi havia segut faller i president  de la falla Vivons-Romeu de Corbera, amb la finalitat de que dissenyara un escut per a l’Associació

            Així va nàixer l’escut que, al aconseguir permís per formar comissió fallera baix el nom de Pedro Cabanes-Camino de Moncada, aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 13 de juny de 1.994, va ser adoptat per la nova comissió fallera.

Fig. 3

L’escut està representat per un llibre obert pel llom que té dalt una pinta de valenciana amb el dibuix de dues barraques i tres taronges, a la dreta de la pinta unes partitures musicals i una lira, a l'esquerra de la pinta una paleta de pintor, els motius per el que l’autor va triar-los fou perquè al ser, com ja s’ha dit una associació representava d’alguna manera tres arts unificats per  símbols valencians com son les barraques i la pinta descrits.

            Així doncs al primer cens de la mateixa, signat per el seu president Antonio Francisco Simarro Pérez, ja figura l’actual escut de la comissió, que ha segut modificat, tan sols amb les lletres que l'identifiquen, quan al ple de la J.C.F. de  22 -09-2003 va autoritzar el canvi del nom de la falla substituint el nom de Camí de Montcada pel de Juan XXIII ,(Fig. 3) canvi més acord al lloc on es plantava la falla, malgrat que d’uns anys ença torna a plantar-se a prop del camí de Montcada.

MANUEL MELIÁ FUSTER - Mª FERNANDA D'OCÓN

          A l’any 2012 es va fer la llum a les afores de la Barriada de Benicalap, quan després de finalitzar un període de 1 any de tràmits burocràtics la J.C.F. aprovava  en el quart punt del ple de data 19-06-2012.

            Al seu primer any el faller aficionat al dibuix Iván Soriano Sahuquillo va dissenyar el escut que la comissió utilitzarà per la seua identificació en el món faller.

Escut de la comissió

            Per dissenyar el escut va voler triar elements que identificara la comissió amb la barriada i clar està amb València, per tal motiu va triar el dibuix d’una palmera de los moltes que hi ha a un passeig proper, per darrere d’esta les Torres dels Serrans i al centre d’estes el Miquelet tots elles per representar a la ciutat. Tanca el dibuix una filigrana amb el nom de la falla.

MANUEL MELIÁ FUSTER - PINTOR CORTINA

           A l’exercici 2006/2007 la barriada de Benicalap va veure el naixement d’una nova comissió. Jorge Grau Gimeno, va ser l’encarregat de presentar tota la documentació i realitzar els tràmits per a la seua aprovació que va tenir lloc al ple de la J.C.F. celebrat el 20 de Juny, confirmada per l’Assemblea de President de 30 del mateix mes. Naixia la comissió Plaza Historiador José Mª Jiménez Fayos.

Fig. 1

            A les primeres juntes va sorgir el tema de l’elaboració de l’escut que en davant representara a la comissió, el president de la comissió Vicente Javier Roig Ricos va presentar una idea a membres de la falla, idea que, a falta d’algun monument que identificara a la falla amb l’indret on es planta, estava basada en elements típics de València.

Fig 2

             Aquella idea va ser ben rebuda per els membres de la comissió, traslladant-la a Juan Antonio Roig Casanoves, amic del president i dissenyador gràfic, qui va elaborar, definitivament,  l’escut que usa la comissió: Una cinta amb el nom de la falla es creuada per un Rat Penat en tres dimensions; aquesta forma serveix de base per un pomell de taronges que, junt a una dolçaina i al tabal amb les baquetes, es troba al centre de la figura; més cap a dalt a la dreta una pinta de valenciana i l’esquerra la figura de la Senyera, al centre de totes dos un Miquelet. Completa l’escut com a fons unes flames espurnejant cap a dalt (fig. 1).
            Després de 6 anys la comissió pren una decisió, com que la  seua demarcació era molt xicoteta, trasllada  la petició d’una nova demarcació a la JCF donant com resultat l’aprovació d’una nova comissió i una nova demarcació que va ser aprovada al ple de la JCF de 19 de juny de 2912, naixia la falla Manuel Melíá Fuster- Pintor Cortina.

            Malgrat que, com he dit, son dos comissions puix així ho reconeix la Junta Central Fallera, els fallers son els mateixos de la falla desapareguda., per tant l’escut que els representa es el mateix, (fig 2) tan sols se li afigen unes fulles de llorer, que al primitiu escut no estaven, a la vegada que canvia la forma de ficar el nom de la comissió al desaparèixer la cinta que l’envoltava per tan sols rodejar al elements que componen l’escut, amb el nom de la comissió, a la vegada que l’escut pren una forma més moderna.

GENERAL LLORENS

            El dia 5 de maig de 1.971 Antonio Galdón Medina, presenta davant la J.C.F. sol·licitud per a formar una nova comissió, que rep l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 19 del mateix més.

Fig. 1

Fig. 2

Amb  la data del vuit de juny de l’any 1.971 es va donar la noticia de que la sol·licitud per formar la comissió hi havia segut aprovada per la J.C.F., malgrat açò els fallers tenen com a data de començament de la comissió, el dia 13 de juny de 1971 per ser este dia el primer acte oficial, “l’apuntà”, que feia la comissió. El President d’aquell primer exercici 1971/72 fou Miguel Badia Martínez.

            Segons em conta el fill d’aquell president ja en les primeres participacions de loteria tenien l’encuny que no era altre que l’escut de la comissió, que tal com s’aprecia al primer llibret editat per la comissió de l’any 1972 (Fig. 1) consta a la part de baix un bunyol dalt d’aquest el rombe quatribarrat de l’escut de la ciutat i dalt el Miquelet encimbellat per una rata penada, des del bunyol cap amunt i als dos costats dos flames que fica el nom de la comissió a l’hora de la seua fundació General Llorens-General Moscardó (Fig. 2). Malauradament no s’ha pogut esbrinar el nom del dissenyador del dibuix ni els motius que el va portar a ficar els símbols de l’escut.

Fig. 3

Fig. 4

Donat que el nom de l’encreuament dels carrers eren de dos generals açò va donar pas al nom de Falla Los Generales i mes tard el mateix nom en valencià, figurant  a l’escut que, fins l’any 1.981, empra la comissió.

            Al mes de desembre de l’any 1.981 per acord de la corporació municipal el nom del carrer General Moscardó va ser substituït per el de Dr. Marco Merenciano, per tant a l’escut se li va afegir dues cintes als costats (Fig. 3)  amb el nous noms del carrers junt a ja antic nom de Els Generals que com s’ha dit feia servir la comissió des d’una dècada enrere.

            En el ple de la JCF de 22-05-2018 per tal de complir en la llei de memoria històrica, la comissió passa a dir-se oficialment General Llorens,”. Per este motiu a l’any 2019 l’escut de la comissió canvia la denominació que figura al mateix,(fig. 4) conservant la seua figura històrica, i fa servir el nom per la que la falla es coneguda dintre el món faller “Els Generals”.

AVDA. ECUADOR - ALCALDE GURREA

             El dia 24 d’abril de 1.981 Joaquin Boil Romero, que més tard seria elegit president, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per constituir una nova comissió a les afores de la barriada de Benicalap, que baix un pressupost de 2.002.000 pessetes s’anomenaria “Avenida Ecuador - Músico Fayos”.

          El dia 6 de maig del mateix any el màxim organisme faller va emetre informe favorable per la constitució amb una xicoteta variació, la comissió tindria el nom oficial de Avda. Ecuador – Alcalde Gurrea i així fou aprovada al ple de la Junta Central Fallera de 28 de Maig de 1.981 i per l’Assemblea de Presidents de 10 de juny següent. Una vegada complits tots els tràmits reglamentaris la comissió va celebrar la primera Junta General el dia 4 de juny de 1.981.

            La història del disseny de l’escut de la comissió, en el que van intervindre nombrosos membres de la comissió,  no deixa per menys que ser curiosa, les figures (de dalt a baix i de esquerra a dreta) corresponen als diversos dissenys que es van confeccionar fins aprovar definitivament el mateix que correspon al que a l’actualitat fa servir la comissió i que és l’únic que han utilitzat en la història de la comissió.

            Una poesia composada amb motiu de la celebració de les noces d’argent de la comissió i publicada al llibret editat per l’esmentada data, replega la història de la confecció de l’escut que si es fixem bé en tots els disseny no hi ha cap que estiga repetit malgrat que sols varia en xicotets detalls, com per eixemple el nom de la falla puix figura el nom de Músico Fayos, nom, que recordem, no va ser aprovat.

            El disseny definitiu correspon a un fons de flames on es llegeix el nom de la comissió, en primer terme la comissió empra un rombe coronat en el colors de la Senyera i dalt d’aquesta tres taronges, per darrere del rombe, les Torres dels Serrans, tancant l’escut per la part de dalt amb el Rat Penat.

AVGDA.BURJASSOT - SERRA D'AGULLENT

         El dia 8 de maig de 1.972, el que més tard seria triat com a president, Gregorio Alonso Llorca, va presentar davant la J.C.F. instància sol·licitant la constitució d’una comissió a les últimes cases de la ciutat de València al barri de Benicalap.

Escut antic

            La falla que presentava un pressupost de 346.000 de pessetes va rebre l’informe favorable de la J.C.F. el 12 del mateix mes i el dia 9 de juny la pròpia junta va lliurar un escrit comunicant que la comissió havia segut aprovada al ple de dia 8 de juny. Malgrat les dades que figuren al arxius de la J.C.F. hi ha una placa al carrer per la commemoració del naixement de la falla que consta com a data de inici el 15 de juny de 1.972, data de la 1ª Junta que va celebrar la comissió.

Escut actual

            Uns dels primers documents que troben als arxius de la JCF, datat el 25 de Setembre de 1.972, es per donar de baixa a tres fallers, i en ell trobem l’escut de la comissió (Fig. 1): Una al·legoria de l’escut de la ciutat composada pel rombe quatribarrat heràldic de la ciutat, el rat penat, i per darrere dels elements unes flames tenint a la part de baix la paraula falla i una cinta amb els nom dels dos carrers.
            Esta forma d’escut es va mantenir fins l’any 82/83, donat que a l’exercici faller següent baix la presidència de Francisco Serradell Torrijos trobem una altra forma d’escut (Fig. 2) i encara que conserva els elements primerencs, se li han afegit unes fulles de llorer baix el rombe, a més de canviar la forma per una menys estilitzada, afegint-li dues branques de llorers als costats i la recompensa atorgada per la J.C.F.
          Els components de la comissió consultats ignoren els motius que impulsaren el canvi de disseny de l’escut de la falla. Igualment fa poc de temps el escut va ser renovat per una millor claror en el dibuix, no alterant ningún dels elements que el formen fora de la recompensa aconseguida.

CIUDAD DEL ARTISTA FALLERO

El dia 2 de maig de 1.970 Joaquin Llopis Juan, va presentar sol·licitud davant la J.C.F. per plantar una falla en un barri obrer de la ciutat. La falla que presenta un pressupost de 210.000 pessetes, va rebre l’informe favorable de la Delegació d’incidències de l’organisme faller, el dia 4 de maig del mateix any.

            Una vegada lliurat l’informe esmentat, la J.C.F. comunica a la comissió, en escrit de data 15 del mateix mes, que la constitució de la falla a segut aprovada al ple del dia 20.

Escut de la comissió

            La comissió va celebrar la primera Junta General Extraordinària el dia 20 de maig de 1.970 i en l’acta figura, a més de la constitució, que la mateixa es troba sota les directius de seu president Joaquin Llopis Juan.

            L’escut que apareix al cens de l’any següent es tracta de un rombe heràldic de la ciutat, coronat per la rata penada, simbolitzat per flames, al centre del rombe, uns edificis coronat per les flames que sobresurten  de les barres del rombe. A la part de baix, al voltant del rombe és llig el nom de la comissió.

            És clar que l’autor, del que per dissort els fallers es desconeix la identitat, al dissenyar el mateix va col·locar els edificis que formen la Ciutat de l’Artista Faller[1] identificant la falla, amb la barriada.

---

[1] La Ciutat de l’Artista Faller, situada a Pla de Sant Bernat, fou una idea que l’artista Regino Mas va fer com seua, arreplegant les peticions del gremi d’artistes fallers que no tenien lloc per a treballar. La primera pedra va ser col·locada a l’any 1964.

AVENIDA BURJASSOT - PADRE CARBONELL

               La comissió, que segons consta als arxius de la mateixa, va celebrar la  primera junta amb la data de 30 de març de 1930, ha fet servir diferents segells per la seua identificació.

            El primer d’ells (Fig. 1) el troben junt a l’esbós de la falla al llibre editat a l’any 1.950 per Vicente Añón[1], com es pot veure es tracta d’un segell ovalat on fica “FALLA BENICALAP”, nom pel que es coneix la comissió, malgrat que sembla ser que a la resta de les comissions del sector no els acaba d’agradar, al centre del segell troben una mena d’escut i dalt d’aquest sembla ser que es troben diverses ferramentes, es de suposar pel caràcter obrer de la barriada.

                 Figura 1                        Figura 2                                            Figura 3                 

            El segon (Fig. 2) el trobem en diversos documents que consten a la J.C.F. com pot ser el del contracte de la falla del exercici 1951/52 signat per el president Alberto Abad Pons, cal dir que en ell figura el nom de “Av. Burjasot y Adyacentes – Benicalap-”, sense cap mena de dibuix.

            I per últim el tercer (Fig. 3) en el que consta “Falla Padre Carbonell, Cno. Viejo de Burjasot y adyacentes –Benicalap-“ igualment sense cap dibuix que figuren en diversos documents signat pel president Salvador Benedito Miralles i que corresponen al exercici 53/54.

            El primer escut que he pogut trobar (Fig. 4) als arxius consultats, s’hi troba a un escrit datat l'1 de desembre de 1.956 signat per el seu president Francisco Alcalá, comunicant les baixes sofertes a la comissió, en dit escrit figura l’escut tant a la capçalera com al segell de l'escrit.
             Les fons verbals consultades manifesten que possiblement l’escut date d’eixe any, dissenyat per el professor de Belles Arts i col·laborador actiu de la comissió Vicente Gil Pérez.

           Figura 5                                         Figura 6

            L’escut representat a la figures 5 i  6 corresponen a l’actualitat i en el que la comissió empra el nom de Avda. Burjassot – Pare Carbonell ja de manera definitiva, donat que com s’ha pogut veure als diferents segells la comissió a fet servir diversos noms des de que va començar amb el nom de “Benicalap”, passant per Padre Carbonell-Cno. Viejo de Burjasot (no més a l’any 1951/52), Avda. Burjasot y Adyacentes a l’any 1953/54 i des de el 56/57 al 60/61 que va utilitzar el nom de Av. Burjasot-Aitana, fins l’any 1961/62 en que usa el nom actual.

---

[1] Libro de Oro, Talleres Graficos Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicente Añón. València 1 950

BENICADELL - SANT ROC

            Baix un pressupost de 178.000 de pessetes, a l’any 1.971 va nàixer a la barriada de Benicalap una nova comissió fallera encapçalada per el president Enrique Balaguer Guerola.

            Al document, que obra als arxius de la J.C.F., amb la data 16 de Gener de 1.973, signat pel president i sol·licitant entrevistar-se amb el president de la pròpia Junta Fallera per estar pròxima la inauguració del casal trobem com a capçalera de l’escrit, l’escut de la comissió.

            Es tracta del rombe heràldic de l'escut de la ciutat tenint de gaidó cap a la esquerra un escut a mode de estampa, amb la imatge agenollada de Sant Roc amb el gos a la dreta, “l’estampa” és travessada per una dolçaina, dalt una corona oberta, envoltant a estos elements una gran rata penada amb les ales obertes. Dalt del rat penat, la paraula falla i als dos costats les paraules SAN ROC a la dreta i a l’esquerra BENICADELL. Tanca l’escut per la part de baix dreta unes fulles de llorer i a l’esquerra unes flames (Fig. 1).

Figura 3

Figura 1

Figura 2

            Este dibuix de l’escut de la comissió el trobem igualment  en unes manises que hi ha a la porta del casal i a l’estendard de la comissió reproduït a la portada del llibret de l’any 1.982.  Malgrat açò com podem observar a la figura 2, la comissió fa servir altre disseny del mateix escut que varia del primitiu, al envoltar la paraula falla en unes menes de flames i de ficar els noms del carrers dintre de dues cintes, canviant també la forma de la corona i canviant, com a canvi més significatiu, la desaparició de la dolçaina i la representació de la imatge de Sant Roc, doncs en aquesta versió el trobem de peu i el gos al costat esquerra del Sant.

           En l'escut actual (Fig 3) l'escut adapta la forma del primitiu al tornar a apareixer la dolçaina i la forma en que és representat la image del sant, al temps que desapareixen l.as cintes on figura el nom de la comissió.

            Com hem vist hi ha diferencia sobre el mode de representant tan al sant com la figura del gos que l’acompanya i en este aspecte dire que consultada la iconografia del Sant al poble de Burjassot d’on és el patró, s’ha pogut observar que mentre que la imatge central figura agenollat, al penó que es troba a la entrada del temple, dedicat al sant,  la imatge està en peu, per tant, sembla ser que, son valides les dos formes de representar-lo, però en les dues imatges el gos està al costat dret del sant.

ANDRÉS PILES - SALVADOR TUSET

          El dia 25 d’abril de 1.984 Angel Rubio Poveda, que més tard seria el primer president, va presentar davant la J.C.F. una sol·licitud per crear una nova comissió a la ciutat, baix un  pressupost de 1.600.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’Incidències de  la J.C.F., una vegada resolt l’expedient núm. 41/84, instruït per resoldre les al·legacions de una falla veïna, va proposar al ple de la pròpia Junta Fallera la seua aprovació, celebrant-se la primera Junta General el 19-6-84 on quedaren anomenats els directius de la falla. Una vegada aprovada oficialment la comissió, es va celebrar una Junta General Extraordinària [1] el dia 5 de juliol de 1984, presentant el cens de la falla a l’endemà.

            Per tal de confeccionar un escut que representara a la comissió es va obrir un termini per que tot aquell que ho volguera  presentara un esbós del mateix per així poder triar el que més agradada.

Escut de la comissió

            Per a dur a terme el dibuix era precís una condició, deuria ser original en tal de no ficar al mateix els clàssics elements tantes vegades inclosos als escuts. A tal efecte, es presentaren tres o quatre esbossos triant en un 80 % el presentat per Arturo Rojas, pare d’un faller, que malgrat que treballava en un banc col·laborava fent “comics”  per una revista.

            L’escut triat tenia i té, els següents elements: Una Senyera onejant, a mode de catifa, que porta una flama amb cara humana i que du, als seus braços alçats, una cinta amb el nom de la comissió.

La comissió durant anys, el va nomenar a l’autor, President d’Honor, pel fet de dissenyar l’escut sense cobrar.

---

[1] Segons figura als arxius de la J.C.F. hi ha una certificació del secretari de la comissió datat el 19/7/84 com a celebració de la 1ª Junta.

ALQUERIES DE BELLVER - GARBÍ

            El naixement de la comissió data de l’any 1.963. El dia 8 d’abril de 1963 José García Navarro, que després va ser triat primer president, en nom dels veïns, va sol·licitar permís de la J.C.F. per plantar la comissió als carrers “Alqueria de Bellver, Garbí, Faura y Adyacentes”. Després dels preceptius informes i autoritzacions, entre les que es troba la Falla Benicalap amb la data de 13 d’abril de 1963, la comissió es aprovada pel màxim organisme faller.

              Un del primer segell identificatiu el trobem al document relacionat amb la pista de ball de la comissió, portant la data de 12 de juny del mateix any (Fig. 1). En la carta es por apreciar un segell de forma rectangular en el que tan sols es llegeix el nom de la comissió i de la barriada. (Fig. 2)

Figura 1

Figura 2

Escut actual de la comissió

           

            Malgrat tot,  fons consultades al sí de la comissió, daten l’escut del primer any donat que es conserva el primer estendard de la falla i on figura l’escut del que no s’ha pogut esbrinar el nom del seu autor ni els motius que representen els elements triats per la confecció.

            Es tracta d’una doble forma quadrada de gaidó que té al centre  un xicotet escut heràldic de la ciutat coronat per un coet i un Miquelet que sobresurt al mateix que les flames per dalt de la forma geomètrica. Igualment del centre ix cap amunt, i a la part dreta,  una branca de llorer.

ALFARA DEL PATRIARCA-PERIODISTA GIL SUMBIELA

           L’exercici faller 1985/86 va veure la llum una nova comissió fallera a la ciutat, el dia 16 d’abril de 1.985, en nom de diversos veïns, Ricardo Folgado Morós va sol·licitar permís al màxim organisme faller per constituir una comissió, baix un pressupost de 1.550.000 pessetes. La comissió que després dels preceptius va ser aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de juny de 1.985 i confirmada per l’Assemblea de President celebrada el 27 del mateix mes, va triar per president a Miguel Folgado Morós.

Escut de la comissió

Estendard de la comissió

           Va ser el mateix president qui va tenir la idea del disseny de l’escut de la comissió plasmant en ell elements que recordaven l’indret on tenia les seues activitats la comissió: Una al·legoria de l’escut de la ciutat composada pel rombe heràldic coronat i amb el rat penat que representa a la ciutat, a la dreta del rombe, per la part de baix, una típica barraca i a l’esquerra un cabàs amb taronges, tots dos elements recordaven que la comissió estava a les afores de la ciutat quasi en mig de l’horta; també a la dreta del rombe per dalt es poden veure dos coets del tipus de eixides i a la part de baix un bunyol. Envoltant tots els elements tres cintes, als costats en dues d’elles “Falla Alfara del Patriarca” “ Periodista Gil Sumbiela” i baix al centre “L’horta”.

            El nom de “L’horta”[1] va sorgir dintre de la comissió el primer any de vida i troben que, al cens de l’exercici 86/87 ja figura junt als noms dels carrers esmentats . La comissió va demanar, per emprar eixe apel·latiu, l’oportú permís a la J.C.F., encara que no va ser fins anys després baix la presidència de Francisco Ricós quan la comissió es va adonar que tenien permís per portar eixe nom i que no l’havien arreplegat.

             Malgrat tot,  el sobrenom esmentat no més figura al cens del segon any, no figurant en cap altre cens al menys fins l’any 2005, però no ocorrix el mateix amb l’estendard que des del primer año consta el sobre nom de l’Horta.

---

[1] Altres falles de la ciutat fan servir el nom de “L’horta” Musico Espí-Grabador Fabregat i Pianista Martínez Carrasco-Eslida, si be en aquesta comissió a caigut en desús. 

ACACIAS - PICAYO

             Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’any 1947/1948 quan presidida per Juan Bonora Lechón s’anomenava “Platanos-Camino Viejo de Burjasot”.

            A l’esmentat any la comissió usava un segell de forma ovalada, on es pot llegir “Comisión Falla calle Platanos y Adyacentes” (Fig. 1). Als anys següents la comissió baix el mateix nom utilitza al mateix segell descrit per la seua identificació, que també fon usat al reaparèixer a l’any 53/54.

Figura 1

Figura 3

Figura 2

            A l’any 1954/55 presidida per Placido Boronat Barceló la comissió segons consta en document signat pel secretari José Lerma amb el vist i plau del president el dia 13-9-54, empra com a capçalera de l’escrit un escut (Fig. 2), que es tracta d’un conjunt format per un tabal, el rombe heràldic de la ciutat, tots dos encimbellats pel rat penat i tenint a l’esquerra unes flames. També es pot apreciar al programa de festes editat l’any 1.955 (Fig 3. )

            La falla deixa de plantar-se un any per reviscolar a l’exercici 56/57 encapçalada pel president Joaquin Vilanova Benlloch i on per primera vegada apareix el nom de Monduber al anomenar-se “Platanos-Monduber-Camino Viejo de Burjasot. En este any la comissió torna a canviar el segell identificatiu que el trobem al contracte de la falla, datat al mes de octubre de 1.956 (Fig. 4). En esta vegada ja manté una relació directa a la comissió tractant-se deln rombe heràldic de la ciutat, encimbellat pel rat penat que conté dintre un pomell de plàtans, el conjunt té com a base unes flames i porta les paraules “Falla  Benicalap “ Este segell és emprat per la comissió a diversos documents en anys successius, fins a l’any 58/59 quan torna a desaparèixer la comissió.

         

Figura 4

Al reviscolar a l’exercici 63/64, novament la comissió i degut a imperatius reglamentaris, la Junta Central Fallera la considera falla de nova creació quan en realitat és la mateixa, tant per la ubicació (al carrer del costat) com pels noms dels components, La comissió fou presidida per Bautista García Tormo, fins el dia 28 de gener de 1964 data que deixa de ser president per malaltia i va ser substituït per Antonio Estrems Aguilar.

Figura 5

          

 Aquell any la comissió emprava, al cens que figura a la J.C.F.,  un segell ovalat de manera vertical (Fig. 5), on es pot llegir, a la part de dalt, “FALLA ACACIAS-  PICAYO Y ADYACENTES”, i FIESTA DE INTERES NACIONAL” a la de baix, al centre de la figura geomètrica la comissió feia servir de l’escut de la ciutat de València que fou i és l’escut de la comissió.

               

Figura 6

     A l’any 66/67 al contracte del monument faller datat el 31/10/67 i signat pel mateix president adés esmentat, es por observar com la comissió utilitza un segell rectangular on es llig “FALLA ACACIAS – PICAYO Y ADYACENTES” tenint també el segell a la part dreta l’escut de la ciutat.

            És clar que l’escut de la ciutat ha segut una constat al segell i a l’escut de la comissió donat que des la darrera etapa figura l’escut de la ciutat com el de la comissió que al menys en documents oficials no apareix fins l’exercici 86/87 baix la presidència de Manuel Díaz Sánchez i que podem veure a la figura 6. sent la forma de l'escut que fan servir en l'actualitad.