martes, 15 de octubre de 2024

CARRERA DE MALILLA - INGENIERO JOAQUIN BENLLOCH

            La comissió va nàixer a l’exercici 1.961/1962 amb el nom de Peris y Valero-Cno. Malilla, encapçalada pel seu president Miguel Requena Domenech.

            Al primer any de la seua existència la falla, com ocorre en altres moltes comissions, comptava amb un pressupost molt reduït, fet pel qual no van tenir cap escut ni cap estendard que els pogués representar.

 

    Fig,1                                            Fig. 2                                 Fig. 3

            Al cens de l’any següent, ja hi trobem al cens que figura als arxius de la J.C.F. un segell rectangular (Fig. 1) on es llig el nom de la comissió. També en este any la falla va tenir el seu primer estendard que, a hores d’ara, està penjant a les parets del casal (Fig. 2).

            A l’estendard es veu el primer escut de la comissió: Una base de flames dona pas a un Miquelet; a la dreta, de gaidó, una Senyera amb quatre barres coronada pel rat penat, baix de totes dues figures una dolçaina; a l’esquerra del Miquelet un tabal i dues baquetes, envoltant a totes les figures “Avda. Peris y Valero -  Malilla”.

            Este escut fou emprat, com s’aprecia als documents que s’hi troben als arxius fallers, amb una forma més esvelta  i on no s’aprecien les flames que hi ha baix, a tall d’exemple la capçalera d’un document (Fig. 3) amb la data de 2-4-64 i on el president Miquel Requena dona raons de la J.C.F. de la seua dimissió per motius de malaltia.

 

Fig, 1                              Fig. 2                                      Fig. 3

            Les figures 4 i 5 corresponen a diverses insígnies emprades per la comissió i on es pot veure les distintes formes utilitzades per la confecció, malgrat que els elements que figuren són els primitius. En la segona poden veure que la comissió pren una nova denominació al canviar-se pel nom de carrer “Ingeniero J. Benlloch”

            La darrera modificació realitzada pel faller Rafael Folgado Moreno, la trobem, en un document de 23-9-74 (Fig. 6) i on l’escut apareix la Senyera amb franja blava com l’única rectificació de l’escut primerenc. Esta rectificació coincideix amb l’any que va tenir lloc el canvi, al documents oficials, de denominació de la comissió pel nom que té en l’actualitat.

 

BLAS GÁMEZ - ÁNGEL VILLENA

            La comissió v ser aprovada al ple de la J.C.F. el 7 de juny de 2018 i refrendada per l’assemblea de presidents de 14 de juny de dit any.

            L’escut de la comissió és molt senzill i està representat per una fallera asseguda dalt d’una barca amb una Senyera. L’autor de l’escut, segons fons orals que m’informaren, és Jesús Pérez Sanchis, el qual va reflectir una barca per recordar a l’actor Antonio Ferrandis, donat que en les primeres sol·licituts portava el nom d’eixa avinguda i d’esta manera li retien un homenatge al famós personatge de “Chanquete”.

Escut de la comissió

            També cal dir que, segons altres fons verbals en manifestaren que, primitivament volgueren ficar l’escut de la Policia Nacional, per ser el carrer Blas Gámez dedicat al policia tristament recordat per un atracament, demanaren, per tant, pèrmís per a fer-ho, amb resultats negatius. 

lunes, 14 de octubre de 2024

DOCTOR GARCIA BRUSTENGA - VICENTE BARRERA

 

        Una part dels antics fallers venien des de l’any 2016 tractant de recuperar la falla que es plantava entre 1995 i 2013, al mateix indret. La nova comissió va ser aprovada pel ple de la J.C.F. d’11 d’octubre de 2022 i ratificada per l’assemblea de presidents del dia 28 del mateix mes i any.

Escut de la comissió


            L’escut queda representat pels següents elements: Una base de flames una senyera que té al costat unes fulles de llorer i una cinta amb els colors de la bandera d’Espanya. Davall de tots els elements una cinta amb els noms dels carrers.

            Cal esmentar, una curiositat, és un dels pocs escuts fallers que entre els seus elements figura la bandera d’Espanya.

 

AUSIÀS MARCH - NA ROBELLA

 

            L’exercici 1969/70 els veïns de la coneguda pel nom de Pista de Silla, als afores de la Ciutat, van tenir la idea de crear, com altres tantes barriades de nova construcció, una comissió fallera. La sol·licitud fou presentada pel que després seria president Victor Schiafino Carrasco el dia 16 de maig de 1.969, l’informe de la Delegació d’Admisió de Falles fou emès el mateix dia que el ple de la J.C.F. va aprovar la comissió, el 23 de maig de 1969

            Com tots els començaments, el primer any  fou molt  difícil, segons em comenta el president de festejos d’aquell any,  Arturo Teodoro Peleguer, fins el punt que no tingueren escut representatiu eixe any, on alguns fallers, en tot el sentin irònic, digueren que com la falla es plantava a la “Pista de Silla” ficarien una cadira, a manera d’escut, per representar-los. 

Escut de la comissió

            Aquella idea no va tenir suport efectiu i a l’any següent, quan l’anomenat Arturo Teodoro Peleguer fou elegit com a nou president, va ser l’encarregat de triar un escut, el president va acudir a un conegut artesà del ram, on baix  assessorament  va triar els símbols que prengueren forma a l’escut: Un corn de l’abundància d’on ixen fulles de llorer tanquen formant un cercle junt una corona a la part de dalt, unes flames que envolten la silueta de la ciutat i d’on ix la paraula falla, baix dels elements penjant de dues cadenes un cartell on fica Av. Ausiàs March.

            L’esmentat Arturo Teodoro em va comentar que va triar com a símbols el corn de l’abundància per una mena d’amulet que portara a la comissió estabilitat econòmica i les fulles de llorer  per ser un signe de victòria.

            Com a anècdota diré que segons el mateix Arturo Teodoro tenien tan pocs diners que va encomanar a un treballador de la seua empresa particular Francisco Oliver, que pintara aquell escut sobre un tauló de fusta i allò és va convertir en el primer estendard que va tenir la comissió, estendard que va durar uns tres anys fins que, remullat per la pluja, va quedar inutilitzat pel seu ús, confeccionant-se aleshores un nou estendard de tela.

            Malgrat que com s’ha dit abans el primer any no tingueren escut representatiu, el Sr. Teodoro es refereix en tota seguretat a l’estendard donat que al contracte del monument signat pel president i pel l’artista faller Julio Gonzalez Juan, amb la data 27 de novembre de 1969, figura segellat amb l’escut de la comissió. Per tant el primer any, almenys com encuny, la comissió si tenia escut identificatiu.

ANGEL VILLENA - PINTOR SABATER

 A l’exercici 79/80 un grup de veïns començaren unes reunions com que no hi tenien lloc on fer-les, ho feien a l’església. Les reunions tenien per objecte plantar una falla en una barriada de nova configuració a la ciutat. El primer document relatiu a la comissió és el presentat pel que més endavant fou tresorer, Juan Peyro Hernández, el dia 6 d’abril de 1979 sol·licitant el permís corresponent per la falla sota el nom d’Àngel Villena-Pintor Sabater. La comissió que tenia un pressupost d’1.360.000 de les antigues pessetes va ser aprovada al ple de la J.C.F. el dia 23 de Maig del mateix any.

                                   

Escut de la comissió

            Malgrat que segons els fallers la falla va nàixer baix la presidència d’Antonio Mas Durà amb el nom de Polígono Fuente de San Luis i que va canviar per l’actual uns anys després, a l’aplicar el Reglament Faller que obliga a les comissions a dur el nom de almenys, dos dels carrers, a la Delegació de Documentació de la J.C.F. no hi ha cap document que així ho reflectisca, no obstant sí que s’hi troba un segell als censos de la comissió, on si que figa el nom del Polígon, i que correspon a la forma de l’escut .

            L’autor de l’escut correspon al component  de la comissió Vicente Nobella que el va dissenyar amb  un doble rombe coronat que du el nom de la comissió i al centre les quatre barres de la corona d’Aragó, al vèrtex de baix al centre, uns edificis que simbolitzen la popular barriada tenint a la dreta una barraca i a l’esquerra el Miquelet, tanca l’escut per la part de baix unes flames i per la part de dalt una rata penada amb grans ales

FALLES DEL SECTOR QUATRE CARRERES

 


viernes, 11 de octubre de 2024

ESTADISTIQUES DEL SECTOR QUART DE POBLET - XIRIVELLA

 




VALÈNCIA - TEODORO LLORENTE

 

            La comissió va començar el seu camí a l’exercici 1970/71, quan, baix un pressupost de 252.000 de les antigues pessetes, el futur president Antonio Fernández Medina, va presentar el dia 2 de maig de 1970, la sol·licitud per constituir-la. La Delegació d’Admissió de Falles va emetre l’informe favorable el dia 12 de maig, per ser el ple celebrat el dia 14 del mateix mes qui l’aprovara de manera definitiva.

            Si veiem la pàgina web de la comissió, quan parla de l’escut comenta que el secretari Sr. Manuel Miralles Martínez, va rebre l’encomana de fer un esbós de l’escut de la comissió, encàrrec que va complir presentant-lo a la J.D. dies després i que va ser aprovat per majoria absoluta.

 

         Fig. 1                                            Fig. 2                

            El mateix Sr. Miralles explica, a la pàgina web,  el seu significat: Sobre fons groc ataronjat de roig que representa la flama de la foguera, i sobre ella en primer terme un rombe amb fons groc amb quatre barres roges que són les barres d’Aragó, i sobre el rombe una corona Real i a cada angle del rombe una ela majúscula el que demostra clarament que és l’escut de València, sobre la corona posa una rata penada amb les ales esteses i penjant del vèrtex inferior del rombe un bunyol significatiu de les festes falleres, a un costat com a rematada superior la torres del Miquelet i en altre un cúmul de taronges demostratiu de València i com a rematada superior l'escut de Xirivella com identitat local”.

 

Fig. 3

El primer escut emprat per la comissió (Fig. 1) correspon efectivament a l’explicació donada per l’autor, però cal aclarir una modificació important ocorreguda al mateix: A l’any de constitució de la comissió, l’Ajuntament feia servir un escut (Fig. 2) però que fou canviaT per l’actual[1], la comissió modifica el seu segellant el cens de l’any següent, datat el 27 d’abril dfe 1989, amb el nou disseny (Fig. 3).

Cal destacar que al disseny del primer escut (Fig. 1), l’escut de la localitat apareix amb corona oberta i no amb bonet com tenia l’antic escut de Xirivella.

 

 [1] Veure nota al peu de la comissió Dr. Gómez Ferrer de la localitat.

jueves, 10 de octubre de 2024

TRIBUNAL DE LES AIGÜES

 

               La sol·licitud per a formar la comissió a la localitat de Quart de Poblet porta de data de 30 d’abril de 1991 i va tenir entrada al registre de la J.C.F. el dia 6 de maig següent , figurant com a demanant el futur president de la comissió Antonio Salcedo Romero.

 

Escut de la comissió

           

         El primer cens de la comissió datat el 4 de juliol del mateix any figura segellat amb l’escut de la comissió que utilitza elements propis de la ciutat de València i per dissort no conté cap que el puga relacionar al poble al qual pertany la comissió.

            L’escut consta com a figura central la Senyera tenint al costat dret el Miquelet de la Seu i a la part esquerra les Torres dels Serrans, completa l’escut una cinta amb el nom de la comissió.

SAN JUAN

 

            La sol·licitud per formar la comissió porta de la data de 25 de març de 1983, malgrat que va tenir entrada al registre de la J.C.F. el dia 5 de maig següent. La sol·licitud va ser presentada pel futur president Enrique Molla Benacloche, baix un pressupost d’1.242.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’Incidències va emetre l’informe favorable el dia 26 de maig, així com l’ajuntament de la localitat va donar el corresponent permís el dia 7 de juny. La comissió va ser aprovada de mode definitiu al ple celebrat per la J.C.F. el dia 9 de juny, fet que fou comunicat a la comissió el dia 14 del mateix mes que va celebrar la Junta de constitució el següent dia 21.

 

Escut de la comissió

            L’escut de la localitat de Xirivella a la part de baix i per dalt al centre el Miquelet a la dreta unes flames i una campana (esta figura relacionada amb la població)[1], a la part esquerra la Senyera i per darrere de tots els elements un Rat Penat amb les ales esteses formen l’escut de la comissió.

 

[1] Segons la tradició la Mare de Deu de la Salut, va ser trobada davall d’una campana per uns canterers quan treien argila d’un clot. El lloc es conserva darrere de l’altar del santuari dedicat a la Verge.

 

martes, 8 de octubre de 2024

SAN ANTONIO

 

            Els inicis de la comissió es remunten a l’exercici 1966/67 encapçalada pel president José Bustamente Hernández. La comissió no va tenir continuïtat donat que va desaparéixer en finalitzar l’exercici.

            La falla va reviscolar a l’exercici 1970/71 sota la presidència de Miguel Martínez Miralles, després que la Delegació d’Admissió de Falles lliurés el corresponen informe favorable, la falla va ser definitivament aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el dia 14 de maig de 1970.

            Cal dir que malgrat que el primer cens de la comissió (Fig. 1) data del 29 de maig de 1970, l’any anterior a l’indret sols va haver-hi falla infantil figurant així al cens corresponent i sent delegat de la mateixa José Santamaría Badenes.

 

Fig. 1                                                     Fig. 2

         El cens de l’any 70/71 figura segellat per l’escut que, aleshores, feia servir l’ajuntament de Xirivella i este  escut és la base del disseny de l’escut de la comissió (Fig. 2): A l’escut del poble se li afegeix a ala part superior dreta un llumí en flames amb una rata penada amb les ales esteses. Una cinta li dona voltes a les figures contenint el nom de la comissió. 

            També cal dir que encara que a les darreries de  la dècada del 80 la població va canviar el seu escut. la falla manté l’antic conservant d'esta manera la història del poble  i de la comissió[1].

 [1] Veure nota al peu de la comissió Dr. Gómez Ferrer de la mateixa localitat.

POETA LLORENTE

 

            Amb la data de 22 d’abril de 1980 el futur president de la comissió José Sánchez Quintana va presentar davant l’Ajuntament de la localitat de Quart de Poblet, la corresponent sol·licitud per constituir una nova comissió fallera.

            La “Comisión Municipal Permanente” de l’organisme municipal va aprovar el dia 24 d’abril la seua constitució, supeditant la demarcació a l’opinió d’altres dues falles de la localitat, segons escrit adreçat al president a lèndemà..

            Este document forma part dels que formen la formació de la comissió i que s’hi troba als arxius de la J.C.F. junt al primer cens de la comissió, no presenta cap segell o escut de la comissió, sinó que és segellat per l’encuny de l’Ajuntament.

            No serà fins al 16 d’octubre quan trobem en forma de segell l’escut de la comissió, es tracta d’un document comunicant la substitució del president per dimissió del darrer, fet aprovat en Junta General celebrada el darrer dia 15, passant a ser el nou president Jose Pla Enguidanos. L’escut té el mateix dibuix que fa servir en l’actualitat encara que distinta forma.

 

Escut de la comissió

             La comissió adopta pel seu escut la forma heràldica del tipus espanyol partit, a la part superior un paisatge de l’horta valenciana amb barraca, taronger i al fons el Miquelet. A la part inferior altre paisatge, aquesta vegada l’eixida del sol amb un albuferenc al primer terme. Per dalt de l’escut la Senyera onejant i dalt d’aquesta el Rat Penat completen l’escut amb els noms de la localitat a la part de dalt i a la part de baix el de la comissió.

PIO XII - JAUME ROIG

 

            La sol·licitud per formar una nova comissió a la localitat de Quart de Poblet, fou presentada amb la data de 4 de maig de 1984, pel futur president Manuel Muria Sanmartín, amb un pressupost d’un milió de les antigues pessetes.

            La Delegació de Règim Interior de la J.C.F. comença a elaborar el corresponent informe que a les seues conclusions demana a la comissió la presentació, entre altres documents de l’autorització per part de l’Ajuntament de la localitat de Quart de Poblet. Aquest document fou lliurat per l’organisme municipal amb la data de 4 de juny del mateix any.

Fig. 1

            La falla va tenir des del primer exercici el corresponent escut: Dues cintes, dalt els noms dels carrers i baix. el nom perquè es coneix la comissió “La Font” que, fa referència a l’antic mobiliari urbà de la localitat.formen un incomplet cercle on s’aprecia unes flames que serveixen de seient a la font que està envoltada en flames (Fig. 1)

 

Fig. 2

            Al primer cens de la comissió i tal vegada pel fum de gestions que calia fer perquè fos aprovada, no s’hi troba segellat per cap encuny. El segon tampoc porta cap segell, així l’apel·latiu “La Font” apareix al cens del tercer any datat el 18 d’abril de 1986 on figura tant al nom de la comissió com al segell emprat. (Fig. 2)

             

 

MAESTRO SERRANO - ALICANTE

 

               Entre els documents que s’hi troben als arxius de la Junta Central Fallera hi ha una certificació de l’Ajuntament de Xirivella on el secretari certifica que en Sessió de la Comissió Municipal Permanent celebrada el 4 de juny de 1981, consta que al punt 20.14 és aprovada, amb un vot en contra, la constitució de la comissió.

            L’esmentat document es troba al costat d’altres presentats davant la J.C.F. per l’aprovació definitiva, com també està el cens dels components de la comissió, signat pel president David Sixto Bosch, amb la data de 21 de maig de l’esmentat any, data que coincideix amb l’aprovació pel ple de la J.C.F.

 

Fig. 1                                                       Fig. 2

              Este cens figura segellat amb l’escut de la comissió (Fig. 1) que fa servir per  a identificar-se. Es tracta de la figura central d’un dolçainer, tocant l’instrument com a fons del mateix la Senyera i a la dreta d’estes dues figures, a la dreta unes flames i a l’esquerra una branca de llorer. Dalt del dolçainer la figura d’un bunyol travessat per un coet.

            En l’actualitat l’escut (Fig. 2) sols a variat en la forma de nomenar la comissió al figurar davall de tots els elements una cinta amb els noms, no modificant la resta dels elements.

lunes, 7 de octubre de 2024

MARQUES DE SOLFERIT

 

              Al primer cens de la comissió datat el 25 de juliol de 1977, signat pel president Francisco Casas González, figura segellat amb l’escut de la comissió (Fig. 1)

            Si comparem este segell (Fig. 1) amb l’actual que, a hores d’ara, empra la comissió (Fig. 2) podem veure com el mateix no ha sofert canvis, llevat, clar està, de la recompensa atorgada per la J.C.F.

 

Fig.1                                                  Fig. 2

 

            El cap d’un indi abillat amb les característiques plomes que té amb la mà dreta una torxa encesa, una eixida de canya i per dalt de tots dos un rat penat amb les ales esteses formen l’escut de la comissió que queda tancat per dues cintes al voltant dels elements, una amb el nom de la comissió i altra amb el de la localitat i per dalt a mode de flames la paraula falla.

            Cal dir que l’escut d’esta comissió és un dels més estranys, puix hi ha diverses opinions al respecte segons pensaments, en ser el fruit de la imaginació d’un jove faller que va ser el guanyador del concurs que es va convocar per tal de dissenyar-ho.

                                                                                                                           

LUZ CASANOVA - PADRE ESPASA

             La sol·licitud per formar una nova comissió al popular barri del Cristo de la localitat de Quart de Poblet, presentada pel futur president Francisco Avalos Rodríguez, porta la data de 3 d’abril de 1985 malgrat que va tenir entrada a la J.C.F. el dia 4 del mes següent.

            Dins dels informes preceptius,  l’ajuntament de la localitat comunica el dia 4 d’abril que no hi ha cap impediment per part del municipi per la seua constitució. La J.C.F. després de resoldre l’expedient 33/84 va aprovar al ple celebrat el 12 de juny de 1984 de mode definitiu a la comissió.

Escut de la comissió

            Des del primer any la comissió compta amb el seu escut identificatiu: Un escut tipus espanyol “partit” al camp dret la Senyera i al camp esquerrà una rajola i quatre taronges, a la part de dalt, sobreposada, una creu. Per dalt de l’escut “Falla Bº Cristo” i dalt un Rat Penat amb les ales esteses. Per voltant dels elements descrits els noms dels carrers.

miércoles, 2 de octubre de 2024

L'ALCOTA - SAGUNT

 

                La comissió va nàixer a l’exercici faller 1984/85, quan el futur president Luis Pulido Zomeño va sol·licitar el 27 d’abril el corresponent permís per constituir-la, sol·licitud que va tenir entrada en la J.C.F. de València en la data de 4 de maig següent.

            La “Comisión de Cultura , Enseñanza y Acción Social” de l’Ajuntament de Quart de Poblet fa saber que la comissió municipal queda assabentada, el dia 17-4-84,  de la creació de la nova comissió fallera.

            Per altra part, la J.C.F. a la Delegació d’Incidències després de resoldre l’expedient 39/84, aprova al ple celebrat el 12 de juny la constitució de la comissió, extrem que fou comunicat a la comissió en escrit datat el 18 del mateix mes.


Escut de la comissió

            La comissió des d’aleshores fa servir per identificar-se un escut amb forma del tipus espanyol que té al seu interior una base de flames amb un pergamí amb la data de “19 de marzo San Josep”. Per dalt de les flames, al centre, un joc de pintes i al dos costats i baix de cadascuna els corresponents rascamonyos. L’escut està coronat amb la corona oberta i dalt el Rat Penat. Tanca l’escut per la part de baix una cinta amb el nom de la comissió.

 

DOCTOR GÓMEZ FERRER

             La comissió va nàixer a l’exercici 67/68 presidida per Vicente García Peris i al seu primer any i molt prompte ja va tenir el seu escut identificatiu (Fig. 1), puix així consta a la relació d’altes al si de la comissió datada el 9 d’abril de 1967.

 

Fig, 1                                                        Fig, 2

            Una gran rata penada amb les ales esteses i cap avall acull a l’escut  que l’ajuntament de la localitat utilitzava en aquell temps (Fig. 2). L’escut de la població apareix envoltat per unes flames que surten d’un corn de l’abundància que es troba a l’angle inferior esquerra de l’escut. Tanca tots els elements descrits una cinta amb el nom de la comissió i de la població.

            Malgrat que l’Ajuntament va canviar l’escut de la població la falla encara conserva l’antic conservant així una part de la seua història[1].

[1] Basant-se en fons directes arreplegades de l’Arxiu del Regne i d’altres fonts, l’ajuntament de la vila va obrir expedint per adoptar un escut heràldic que els representés, ....”Resultando, que recogiendo les hechos citados como los más destacados del pasado, merecedores de ser fijados en el escudo de esta villa, se ha formado un boceto en el que se interpretan fielmente aquellos, ostentando como armas las del propio Montaner y un monte florolisado de plata en campo azul .” així consta al llibre d’actes de l’ajuntament referint-se a la sessió extraordinària celebrada el 12 d’abril de 1960, aprovant d’esta manera l’escut de la vila que va ser autoritzat pel Ministeri de la Governació el 21 d’abril de 1961. Posteriorment al ple ordinari de 25 de maig de 1979 la corporació municipal va iniciar l’expedient per canviar l’escut de la vila per considerar que el que feien servir no tenia significació històrica, també es va acordar en la dita sessió que s’aportés a l’expedient documentació d’altres escuts emprats per la corporació abans de la aprovació de l’actual. A l’expedient s’aportaren informes i fotografies d’un escut que figurava al llibre “Geografia General del Reino de Valencia dirigit per Francisco Carreras Candi. Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona 1920 i el llibre “Ordenanzas de Policia y Buen Gobierno”, publicat pel l’Ajuntament  a l’any 1959. Tot l’expedient finalitzà amb l’aprovació d’un nou escut de la vila esta vegada basant-se en les quatre barres comunes a tots els territoris la Corona d’Aragó.

 

                                       

 

 

                                              

 

martes, 1 de octubre de 2024

MONTE DE PIEDAD

 

El primer any que es va plantar a l’indret fon l’any 1953/54 amb el nom de Crta. Torrente y Adytes. i encapçalada pel president Antonio Camps Fuertes.

El cens del primer any figura segellat per un encuny de l’Ajuntament de la localitat de Xirivella encara que este porta com a dibuix l’escut d’Espanya. Malgrat que la falla feia servir un segell de forma rodona (Fig. 1) que a més del nom de la comissió porta al centre les figures d’una serra, un tabal, una dolçaina i una tira de traca, no podent-lo considerar com el primer escut per ser una figura repetida en aquella època moltes vegades a les distintes falles.

      Fig, 1                                                       Fig, 2        

 La comissió va tenir anys que no es va plantar reviscolant de manera definitiva a l’exercici 1965/66 amb un nom almenys complicat, “Barrio de San José y carretera entre los grupos al lado del bar Modesto”, constant així al cens presentat davant la J.C.F.

Fig. 3

 Sembla que este any és quan la comissió utilitza el primer escut (Fig. 2) Una Rata Penada amb les ales esteses sembla donar una abraçada al nom de la comissió “Barrios M Piedad y San José. Tanca l’escut per la part de baix un bunyol que fa d’enllaç en unes flames cap a la dreta i fulles de llorer cap a l’esquerra. Per davall dels darreres elements el nom de la població on es planta la falla.

Amb l’arribada de la impressió en color l’escut no canvia excepte per a ficar  el nom de la comissió tal  com ara es coneix (Fig. 3).

 

 

 

ALACANT

 

La comissió va començar la seua història a l’exercici 1968/69 encapçalada pel president Ramón Martín Alandi.

            Malgrat que la primera fulla del cens signat el 29 d’abril de l’esmentat any figura l’escut de la població de Quart de Poblet, la part interior figura segellada per l’escut de la comissió.

 

1  2

Fig. 1                                                       Fig, 2

            La pàgina web de la falla defineix  l’escut de la següent manera:  L’escut està compost per un oval dividit en dos; la parta baixa és de color blau del cel de la nostra terra valenciana i l’aigua que rega els nostres camps o sobre el fons blau trobem dues espigues de blat sobreposades, producte típic de la nostra tradició agricola; veiem a més altres tres elements i que son na pala i un rastrell; aquets tres simbols estan units per un mocador, pesa amb la qual es protegien els llauradors del sol. En la part superior de l’oval, trobem els colors de la nostra Senyera i coronant-ho, “Lo Rat Penat”. En els laterals hi ha col·locats rams de llorer que simbolitzen la victoria després d’un període d’esforç i treball, esforç i el treball que van dedicar els fundadors i que a més amb aquest element volien dotar de glòria a la nostra Falla” (SIC).

    Fig. 3                                            Fig. 4           

           No aniré en contra d’esta descripció poètica de l’escut, però cal fer alguna puntualització, primer aclarir que les dues espigues que s`hi troben a l’escut formen part de l’escut de la localitat, tant l’antic (Fig, 1) com l’aprovat l’any 1965 (Fig. 2 i 3)[1],  i després dir que el dibuix representa un forcall, feina més usada que el rastell, pels llauradors.

            L’escut de la comissió (Fig. 4) és l’únic de tota la localitat que als seus elements figura algun relacionen amb el poble al qual pertany.

           

[1] Així com al primitiu escut figuren les dues feines del camp, no és així l’aprovat en Decret 1475/65 de 20 de maig on es legalitza oficialment l’escut i que en la seua descripció només figuren les espigues ficades en aspa.