martes, 7 de mayo de 2024

JOSÉ MAESTRE

 

                La comissió va nàixer a l’exercici 56/57, baix la presidència de José Mª Peris Monrabal tenint el primer nom com “Av. Castilla-Grupos Virgen de los Desamparados”. Tant al primer exercici com el següent la comissió emprava un segell per a la seua identificació que figura en carta adreçada a la J.C.F. el 26-11-56 donant d’alta a diversos components de la comissió, tenia forma rodona amb el nom al ser voltant i al centre un Miquelet vorejat de dues branques de llorer i a la part dreta dos coets (Fig. 1).

            A l’exercici 58/59 en altra carta datada el 15-09-58 apareix el que és considerat pels fallers com primer escut de la comissió (Fig. 2) està format per dos coets creuats a la part de baix que donen pas a dues branques de llorer que envolten al clàssic rombe quadribarrat de l’escut de la ciutat tenint flames a la per de dalt. Si observen les dues figures esmentades podem veure que la primera va servir de base per a confeccionar l’escut donat que agafen dos elements d’este els coets i les branques de llorer. Este escut el manté la comissió els exercicis 59/60 i 60/61. 

 

Fig. 1                               Fig. 2

            A l’any següent, 61/62 la barriada té un canvi que afecta directament a la comissió, per tant, a l’escut emprat fins aleshores, l’Ajuntament dona nom als carrers, que dir que anys enrere els carrers del “Grupo Virgen de los Desamparados” estaven numerats no tenint noms, com a conseqüència la falla canvia el seu nom passant a dir-se “Grupos Virgen de lis Desamparados-Av.Cid”.   

Fig. 3                                  Fig. 4


            Per este motiu la comissió canvia l’escut (Fig. 3) fa desaparèixer els dos coets i les flames ficant en lloc d’este un casc que relaciona l’escut amb el seu nom “Cid” i manté les branques de llorer i el rombe quadribarrat, i apareixent per primera vegada els noms dels carrers al seu voltant. Este nou escut és utilitzat per la comissió des de l’any 63/64.  

            A l’exercici següent 64/65 al full del cens presentat a la J.C.F. i signat pel president Teodoro Pascual Serrano, apareix damunt del nom antic un nou nom per la comissió “Angel del Alcazar- J. Maestre y adyacentes”.     

Fig. 5                                         Fig. 6

A l’any 68/69 baix la presidència de Antonio Vidal Mallafré torna a aparèixer altre escut (Fig.4): A les branques de llorer, el rombe el casc són recuperades les flames que tenia anteriorment l’escut, a la vegada que la inscripció  “EL CID” canvia de forma i és afegit dalt del casc una rata penada. Cal dir que l’origen de la rata penada dalt del casc és incert, però sembla que va ser idea de l’artesà del ram que va confeccionar l’escut . Este escut és el que figura a l’estendard de la comissió tenint la dada de l’any 1969 brodada al darrere i sent emprat, a hores d’ara per la comissió.

La comissió encara que l’escut és el descrit ha usat diferents dibuixos (Fig. 5 i 6) per a representar a la mateixa  i que han sigut utilitzats en diferents documents i èpoques per la comissió.

Per finalitzar, cal dir que, a hores d’ara, la falla rep el nom de José Maestre, en adaptar a la llei de la memòria històrica.

lunes, 6 de mayo de 2024

GOYA -. BRASIL

 

La comissió va nàixer a l’any 1945/46, plantant-se durant els exercicis 46/47 i 48/49, per aquell temps la falla no tenia escut i emprava un segell ovalat què tal sols portava el nom de la comissió sense cap dibuix, com es pot apreciar al cens dels primers anys que hi ha a la J.C.F. (Fig. 1).     

Fig. 1                                                Fig. 2

Més tard a l’exercici 63/64 la comissió va reviscolar conduïda pel president Vicente Pastor Ginestar, elegint com Fallera Major Amparo de la Guia Requena.

            A l’esmentat exercici els fallers i a la vegada artistes fallers Rafael i Vicente Boluda Vidal, foren els encarregats de confeccionar un escut representatiu de la comissió, triant el rombe coronat de la ciutat per davant de una paleta de pintor amb dos pinzells, dalt de la corona el bust del pintor aragonés, als dos costats del rombe, flames a la dreta i llorer a l’esquerra, per dalt de tota la composició tanca l’escut un Rat Penat amb les ales obertes (Fig. 2).      

Fig. 3

            A la figura núm. 3 es pot veure l’escut de la comissió que figura al contracte del monument faller de data 20 de desembre de 1967, any en que va ser construïda per la mateixa comissió. En ell podem apreciar que malgrat els anys transcorregut l’escut no a variat  més que per a fer-lo una miqueta més modern.

DOCTOR BERENGUER FERRER

 

        Entre l’hospital provincial i el grup de habitatges del Barri de la Llum, a l’exercici 1976/1977 va nàixer una nova comissió fallera, sota la presidència de Antonio Vidal Mallafre i de la fallera major Mª Amparo Chover Estivalis.

            Tot va començar quan el que després va ser primer secretari de la comissió Juan Maset Valls, va presentar davant la J,.C.F. el dia 12 d’abril de 1976 permís per constituir la comissió. El dia 21 d’abril emet informe favorable la Delegació d’Incidències, per a proposar la Delegació d’Admissió de Falles el dia 14 de maig següent l’aprovació al ple celebrat el mateix dia.

            Aquell primer any els components de la comissió triaren l’escut que els representaria al món faller i a València, ficant-lo al primer cens de falla el dia 25 de maig i a l’estendard que va ser beneit el dia 5 de desembre de 1976.   

Escut de la comissió

Res se’n sap amb seguretat qui fon l’autor o els autors del escut, sembla que Vicente Cabrelles va tenir relació amb la seua confecció i que pot ser que es basara pel seu disseny en algun quadre o imatge de la propera ermita de San Miguel de Soternes que es troba a uns 50 metres d’on es planta la falla, malgrat tot, açò no deixa de ser una hipòtesi puix no hi ha constància escrita del fet.

            Com es pot apreciar al dibuix l’escut està representat per una senyera de forma ovalada, coronada per corona i rata penada, per davall dels elements dues branques de llorer i al voltant d’estes el nom de la falla que ajuntant-se amb les ales del rat tanquen l’escut de forma ovalada. Fixant-se a l’escut entre la senyera i la corona hi ha una figura que no he pogut esbrinar que representa ni els fallers ignoren el seu significat, serà l’esmentada relació a San Miguel de Soternes? Per ara és una incògnita.

BARRIO DE LA LUZ

 

            A cavall entre les localitats de Xirivella i València, sorgeix a l’exercici 72/ 73 una nova comissió fallera. José Oliver Llobell en representació del corresponent grup de veïns, presenta, el dia 6 de maig de 1971, instància davant la J.C.F. per la seua constitució. Per altra part la Junta Central Fallera emet el dia 8 del mateix mes el reglamentari informe favorable.

            La Junta de constitució de la comissió es celebra al 25 de maig al Bar Acuarium o Bar Monleón, puix de les dues maneres s’ha anomenat, elegint com a president a Joaquin Llopis Juan qui, per motius que no venen al cas, va ser substituït per Juan Bta. Pla Martí.

            Al cens d’este primer any, amb la data del mes de setembre, ja figura segellat amb l’escut, que fins ara empra la comissió.   

Escut de la comissió


            L’escut va sorgir d’una idea aportada per Juan Bautista Pla, confeccionant el corresponent esbós per la també fallera Lucita Diaguez, en ell queda representar amb originalitat el nom de la falla, fins al punt que només veure’l ja s’assabentem de quina falla es tracta: Una bombeta de llum recull el nom de la barriada; la bombeta que té la forma d’una pinta representa junt amb el foc que surt en lloc dels filaments a la falla; dalt del foc una Senyera i un Miquelet coronats tots dos amb una rata penada amb les ales esteses representant a València; dintre la bombeta dalt dels elements es llegeix “FALLA BARRIO” i a la dreta dels mateixos “LA LUZ”.

            No hi ha dubte que els seus autors van tenir una encertada idea al concebre i esbossar l’escut que figura a l’estendard, que va ser beneït el dia 4 de març de 1973 actuant com a padrina Adelina Domingo Zahonero.

ALCACER -YÁTOVA

 

            La falla que ens ocupa va nàixer a l’exercici 1973/74 en uns carrers als afores de València  propers a Mislata. Per portar-la a efecte el dia 15-04-83 Francisco Rubio Jara, que més endavant va ser el primer president, va presentar davant la J.C.F. la sol·licitud per formar-la.

            Després de rebre els informes favorables de les delegacions d’Incidències i de Règim Interior els dies 26 de maig i el 9 de juny, la comissió va ser aprovada al ple de la J.C.F. del darrer dia.

            En l’acta que es va redactar amb motiu de la primera junta que va celebrar la comissió el dia 16 de juny de 1983, a la planta baixa núm. 14 del carrer d’Alcàsser, figura segellada amb l’escut.    


Fig. 1

            El faller Rafael Benet Porter fou l’encarregat de fer un disseny que passaria a ser l’escut de la comissió. Este faller va ser molt senzill a l’hora de triar els elements que formarien l’escut, donat que els carrers que donen nom a la comissió esta format pels noms de dos poblacions, totes dos de la província de València, va triar els escuts respectius com els dos  elements principals del nou escut, Alcàsser a la dreta i Yatova a la part esquerra.

 Estos escuts els va ficar dintre del rombe que amb quatre barres figura en l’escut de la ciutat, a més de tenir dalt la corona i el rat penat. Una vegada  feta esta composició va creuar per les dues parts amb dos coets com a símbol de la festa. L’esbós va ser presentat a la Junta General, que el va aprovar.  

Fig. 2

Cal ressenyar que a l’escut (Fig. 1) que pertany a la localitat d’Alcasser hi han diferències amb la realitat, donat que al quart inferior esquerra figura una corbella en lloc de cinc, i ha desaparegut la corona que hi ha dalt, tal com és a la realitat.

Al mateix temps a l’escut de la localitat de Yátova, també s’aprecien diferències respecte a l’escut que representa la població donat que també ha desaparegut la corona.

Igualment, a l’escut representat a la figura 2 relatiu a  la localitat de Yátova, presenta al quarter de baix tres corones, quan en la realitat són tres espècies de rajoles que simbolitzen als gremis, del mateix mode la corona representada no coincideix amb la realitat, segons les regles de l’heràldica,  que és de 8 puntes donat que es tracta d’un vescomtat.          Altres versions de l’escut simplement han fet desaparéixer les corones dels escuts de les localitats.

FALLES SECTOR OLIVERETA

 


sábado, 4 de mayo de 2024

ESTADISTIQUES FALLES SECTOR MISLATA

 



SALVADOR GINER - GREGORIO GEA

 

                El naixement d’esta comissió data de l’exercici 74/75, quant el futur primer president de la mateixa va presentar davant la J.C.F., el 5 d’abril de 1974, la preceptiva sol·licitud per constituir-la, amb un pressupost de 320.000 de les antigues pessetes.

            Després de que la Delegació d’Incidències donara el vistiplau al corresponent informe amb la data 9 d’abril, fon aprovada al ple de l’organisme faller celebrat el 3 de maig següent.

            La primera Junta General de la comissió es va celebrar al bar Ignacio, al carrer Gregorio Gea 26 de la població i en ella no s’hi pot apreciar cap escut que la identifiqués. No ocorre el mateix al primer cens presentat per la comissió, puix al que correspon a la “Secció Femenina”[1], datat el 16 de maig si que presenta l’escut de la comissió.   

Escut de la comissió

            Es tracta, com s’hi pot apreciar, d’una forma senzilla formada per tres elements, que relacionen l’escut amb el nom de la comissió: La Senyera, amb un Rat penat amb les ales esteses, a la dreta una branca de llorer i a l’esquerra una lira, relacionant, com s’ha dit, amb l’instrument musical el nom del carrer Salvador Giner.

            Per dissort no es sap qui va ser l’autor de l’escut d’esta lfalla de la localitat de Mislata.

[1] Cal recordar que no fa molts anys encara es presentaven censos per separar les dones dels homes.

PERE MARIA ORTS

 

            Els antecedents històrics del començament de la falla la trobem en la data de 14 d’abril de 1975, quan José Salavert Valentin, en nom dels veïns de l’indret va sol·licitar de la J.C.F. el corresponent permís per a formar-la. Després del tràmits necessaris la mateixa fou denegada al ple de la J.C.F. de 10 de juny de l’esmentat any.

            No va ser fins a l’exercici 77/78 quan Luis Arranz Renedo, que endavant va ser Vice- president, va sol·licitar el 15 d’abril de 1977 davant la J.C.F. l’autorització per constituir-la. La comissió que tenia un pressupost d’1.080.000 pessetes, va rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el 22 d’abril per a ser aprovada el Ple de la J.C.F. de 12 de maig següent.   

Fig. 1

            Amb la data de 20 de maig va tenir lloc la 1a Junta General Extraordinària de la comissió i on va ser elegit com a president Vicente Dura Asensi (més endavant substituït per Benjamin Rodenas Sancho) i a la certificació de l’acta, feta pel secretari el dia 25 del mateix mes per tal de lliurar-la a la J.C.F., figura segellada amb l’escut de la comissió igual que el primer cens de la comissió datat el 25 del mateix mes.

            Un llibre amb ploma inclosa fan clara referència a l’escriptor, dona pas a la part esquerra, de gaidó el Miquelet de la Seu i a la part dreta la Senyera onejant; per darrere dels elements descrits unes flames i per davall de tota la composició, una cinta amb el nom (Fig. 1), disseny que pertany al faller fundador i vice-secretari Juan Belda Bañó qui no va trobar, segons en comentaren els fallers, per a la seua composició cap monument que el relacionara amb la falla a la barriada de nova creació.

Fig. 2
        

           La comissió adaptant-se a la llei de la memòria històrica va canviar el seu nom pel de Pere Maria Orts. No obstant aixó, no va haver-hi necessitat de canviar l’escut, donat que la ploma es pot relacionar amb l’actual nom que també pertany a un escriptor. Aprofitant este canvi, a més de l’escut, se li va afegir al llibre la data de fundació del nom antic 1977-1978 i la data de fundació de nou nom 2017-2018 (Fig. 2)

 

 

PADRE SANTONJA - CARDENALL BENLLOCH

 

El dia 4 de maig de 1973 el futur primer president de la comissió Enrique Castro Pérez, va presentar davant l’organisme faller sol·licitud per a constituir una nova comissió a la població de Mislata.

            La comissió que va ser aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 18 de maig de 1973 va utilitzar el seu escut molt prompte inclús abans de ser constituïda com a comissió, donat que entre els documents aportats per la seua aprovació figura un plànol de l’indret on es plantaria la falla i ja s’hi troba segellat amb l’escut de la comissió.


Fig. 1

            Amb una base formada per flames trobem dos xicotets escuts, a la dreta l’antic escut de la vila de Mislata[1] i a la dreta una al·legoria de l’escut de la ciutat de València. Al centre d'estos ix un Miquelet i darrere del mateix la Senyera oficial onejant. Tots estos elements ens troben al centre d’un doble cercle on es llegeix el nom dels carrers de la comissió. Dalt, abraçant al cercle, una gran rata penada abraçant-lo i tancant l’escut per la part de baix flames i al centre de les mateixes dos coets.   (Fig. 1)

Fig. 2


            No cal dir que a l’acta de la primera junta de constitució, figura segellada amb l’escut de la comissió que no ha sofert més que xicotets canvis més originats per la impressió als distints suports que per altra cosa. Ara bé, si és fixem bé a les manisetes que hi ha a la porta del casal i que representen l’escut de la comissió troben que al mateix, a  l’al·legoria del xicotet escut de València se li han afegit les dues eles que com tothom sap formen part d’aquell. (Fig. 2)

            Segons informa la comissió la idea de l’escut pertany al president fundador Enrique Castro, mentre que fou dibuixat pel vocal primer  Pepe Bellés Llacer.

 



[1] Veure el peu de pàgina numero 1 de la comissió Antonio Molle- Gregorio Gea en este mateix sector.

 

PLAZA DE LA MORERIA

 

            La primera sol·licitud que a formar una nova comissió, signada per Enrique Pérez Guillot porta la data de 22 d’abril de 1982, tenint entrada en la J.C.F. el 5 de maig següent.

            La J.C.F. donant compliment a l’establert al reglament vigent i dintre de l’expedient núm. 518/82, demana el dia 8 de juliol la certificació de l’Ajuntament de la localitat de Mislata donant la seua aprovació i establint un termini de 10 dies per constància a l’expedient.

            No va ser així, doncs a l’any següent la mateixa persona va presentar el 28 de març de 1983 una nova sol·licitud, l’organisme faller va emetre mitjançant les respectives delegacions el informes favorables, a la vegada que l’ajuntament de la vila de Mislata donava el seu vistiplau el 17-07-83. La comissió fou aprovada al ple celebrat el 27 de juliol sent comunicant a la falla, per escrit, el dia 28 del mateix mes.  


Escut de la comissió 

            L’escut de la comissió que data de l’any de la fundació és descrit de la següent manera a la pàgina web de la comissió: “El escudo de nuestra comisión, consta, empezando por la parte alta, de un murcielago o rat penat, simbolo de la heràldica valenciana y del escudo de Valencia, debajo de él, la real senyera, y a continuación el anterior escudo de nuestra población, todo el rodeado de fuego, simbolo purificador por excelencia de la fiesta fallera. En el centro del escudo encontramos una media luna en posición horizontal, dentro de la cual esta inscrito el nombre de la comissión. En la parte baja del escudo y justo debajo de la medial una, encontramos dos cohetes cruzados entre sí y justo en el centro de ellos un bunyol junto a dos hojas de laurel”.

            Emilio Martí Valent, faller  fundador de la comissió va ser qui va encomanar al cartellista Joaquin Serrano Navarro la confecció de l’escut que vol reflectir l’origen de la barriada basant-se en un antic escut de la vila[1] al qual se li va afegir unes torres com homenatge a l’antiga torre castell que hi havia a l’indret. Igualment com a record del seu passat àrab tres llunes minvants[2] a més d’una més gran on figura el nom de la comissió. L’escut es completat de la forma adés esmentada.

 

[1] Veure nota al peu número 1 de la comissió Antonio Molle-Gregorio Gea del mateix sector

[2] Segons l’historiador Santos Ramírez, les tres llunes reflectides a l’escut pertanyien a l’escut que feia servir la família valenciana dels Llançol.

LEPANTO - D. JUAN DE AUSTRIA

 

Amb la data de tres de maig de mil nou-cents  setanta-quatre en presència del delegat de la J.C.F. Sr. Millas, es va celebrar la primera junta de la comissió fallera. La mateixa fon presidida per Rafael Vera Pérez i en ella es triaren els components de la junta directiva que va ser presidida per José Borras Villena.

El nou president va ser qui va començar els tràmits per tal de legalitzar la nova comissió, presentant davant la J.C.F. la preceptiva sol·licitud el dia 16 d’abril de 1974. Després que la Delegació de Règim Interior lliurés l’informe favorable, la comissió fon aprovada al ple de 3 de maig.    

Fig. 1

Puix bé, a la carta que va remetre la comissió comunicant la constitució de la comissió i en la que es reflecteix la primera junta adés esmentada, porta el segell d’entrada al registre de la J.C.F. de 6 de setembre de 1974 i com a capçalera de l’escrit s’hi troba l’escut de la comissió (Fig. 1) i des aleshores no ha variat el seu contingut excepte per afegir les recompenses atorgades per la J.C.F. (Fig. 2). 

Fig. 2

Un gran rat penat a les ales esteses abraça al rombe heràldic de la ciutat de València, d’entre les ales la paraula “FALLA DEL SUR”; baix del rombe, als costats, dos vaixells del segle XVI, relacionant d’esta manera els històrics noms dels dos carrers de la comissió, amb l’escut.

Igualment, a l’any 2004, quan va ser concedit el bunyol amb fulles de llorer a la comissió al ser modificat l’escut per ficar la recompensa se li va canviar els noms de la comissió figurant des d’aleshores en la llengua pròpia dels valencians.

 

viernes, 3 de mayo de 2024

L'ELIANA - EL CID

  

“En 1981, ya con las ideas claras, cuando se funda la falla y con un compromiso firme por parte de los fundadores sobre un futuro como falla, aparece la necesidad de tener como propias señas de identidad, un simbolo que nos identifique y que todos conozcamos como algo en común. Surge asi la propuesta de crear, diseñar, elaborar nuestro primer escudo, que seria el único que se conoce hasta la fecha. Fue José Martí Martínez, miembro fundador el que se ofreció para dibujar las primeras lineas.

Le pedimos que nos redactara su significado y nos facilitara aquel primer bibujo. Nuestro amigo, José Martí, no dudó ni un momento en facilitarnos esa información que volvió a redactar y a dibujar para nosotros”.(Fig,1). Es així com la falla descriu la història del seu escut al llibret commemorant el seu aniversari.   


Fig. 1

Al mateix llibret figuren escrites de la mà de l’autor de l’escut, el seu significat: “En primer lugar simbolos de altura para una falla grande y de mucho sentimiento VALENCIANO, por eso lo Rat Penat. El Micalet, nuestra cuatribarrada Senyera y esas llamas simbolo de un fuerte calor para nuestros futuros falleros, falleras y vecinos que nos apoyaron”.   

Fig. 2

Cal dir que, tal vegada pel pas del temps a l’autor al descriure l’escut se li ha oblidat anomenar que també figura en ell, als costats del rombe heràldic, dues branques de llorer, de totes maneres no vull en això criticar a la comissió al no reflectir-ho, i si així ho faig constar no més és per una mera anècdota. 

Fig, 3

            En efecte, la falla que data el seu naixement a l’exercici 81/82 baix la presidència de Carlos Ruiz Alonso, empra des de el primer moment l’esmentat escut que es pot observar a diversos documents,  que consten als arxius de la J.C.F (Fig. 2) 

            Este escut és usat a l’actualitat per la comissió i si comparem els dos dissenys veurem com en essència no varien sinó és per donar-li una mica més de modernitat a l’escut.

            Com curiositat comentaré que en la falla plantada l’any 1998 té com figura principal un ninot vestit de saragüell que porta un estendard on es veu l’escut de la comisió

 

FELIPE BELLVER - MADRE RÀFOLS

 

        La sol·licitud per formar una nova comissió al poble de Mislata va ser presentada a la J.C.F. per Francisco Alonso Tormo el dia 4 de maig de 1970, presentant un pressupost de 182.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’Incidències de l’organisme faller va lliurar el corresponent informe favorable per la seua constitució, que fon confirmat en ser aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el catorze de maig de l’esmentat any.

            Sis dies després, el 20 de maig, al bar Buenos Aires de la localitat, es va celebrar la primera Junta i on va ser elegit com a president de  la mateixa l’esmentat Francisco Alonso Tormo. A l’acta que reflexteix tant al president com a la resta de la junta directiva, figura segellada per un segell de forma ovalada amb els noms del carrers de la comissió i sense cap escut que identifiques a la comissió (Fig. 1). 

Fig. 1

Als arxius de la J,.C.F. s’hi troba un document datat el 13 de setembre de 1991 per la que és comunica l’alta de fallers i al que com a capçalera de l’escrit trobem l’escut de la comissió (Fig. 2).    

Fig. 2

Es tracta de l’antic escut de la població[1] encimbellat pel Rat Penat, un fons de flames completen l’escut, a més de la cinta a la part de baix amb el nom de la comissió.

Es este cas, al coincidir en la darrera forma heràldica de la població, l’escut de la comissió manté certa semblança amb altre escut que fa servir altra comissió de la localitat[2].

 

 [1]  Veure el peu de pàgina número 1 de la comissió Antonio Molle- Gregorio Gea en este mateix sector.

[2] Veure la comissió Antonio Molle – Gregorio Gea en este mateix sector faller.

DOCTOR MARAÑÓN - MAESTRO PLAU

             La falla va nàixer a l’exercici faller 1980/81 quan la comissió va ser encapçalada pel president Pascual Enquidanos Galindo.

            El primer cens presentat per la comissió davant la Junta Central Fallera està segellat per l’escut que aleshores representava a la localitat de Mislata.

            Malgrat que el primer document que he pogut trobar on figura l’escut de la comissió és el programa de la presentació de les  FF.MM. del 7 de març de 1982 (Fig. 1), la comissió ja s’identificava mitjançant l’estendard on figurava l’escut.    

Fig. 1

            Dues branques de llorer entrellaçades per mitjà d’un pomell de taronges, donen pas a dues típiques barraques de l’horta valenciana, per dalt s’estes el rombe heràldic de la ciutat de València coronat per la corona oberta i una gran rata penada amb les ales obertes i cap a baix; per darrere del rat penat una Senyera amb pal i onejant de dreta a esquerra; tanca l’escut per baix amb una cinta amb els noms de la comissió i de la localitat. 

  

Fig, 2


            Si comparem el dibuix de la figura 1 amb l’escut que, a hores d’ara, empra la comissió (fig. 2) ens adonem que no ha canviat el seu disseny excepte la desaparició del pomell de taronges que unien les branques de llorer a l’escut primitiu.

 

jueves, 2 de mayo de 2024

CREU I MISLATA

 

                El primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 45/46 quan la comissió era presidida per Rafael Benavent Miñana. En aquell any la comissió emprava un segell de forma rodona, sense cap escut que l’identifiqués, on es pot llegir a més del nom de la comissió el de l’any a què correspon (Fig. 1). 

Fig. 1                                Fig. 2
                                                    

            Aquell mateix any la comissió també fa servir altre segell que figura en document datat el 23-1-47, segell molt utilitzat per distintes comissions falleres de l’època, es tracta d’una forma rodona amb diverses ferramentes dintre (Fig. 2)    

                                                   

Fig 3                                   Fig. 4              


            No és l’únic segell que empra la comissió per aquells anys puix a l’exercici següent el cens presentat a la J.C.F. datat el 21-4-47 utilitza un altre, aquesta vegada de forma igualment rodona però dentada al voltant i sense cap data (Fig. 3).  

Fig. 5                                  Fig. 6
                                                       

            L’any faller 1957/58 la comissió empra altre segell, este portant al seu interior la figura d’un Miquelet en flames (Fig. 4), segell igualment usat per nombroses comissions falleres.

            Cal dir que tots els segells esmentats foren emprats indistintament per la comissió servint a tall d’eixample, el darrer citat puix figura estampat al cens de l’exercici 48/49.[1]

            L’any 1978, més concretament a una carta datada el 4 d’abril, figura com a capçalera de l’escrit un nou segell ( Fig. 5), esta vegada, una barraca envoltada en flames i davant d’ella les figures de dos valencians. 

Fig. 7

            Als documents oficials que figuren als arxius la primera vegada que apareix el  primer escut de la comissió, és al programa de la presentació de la F.M. Immaculada Navarro Cano, que fon celebrada el 22 de febrer de 1976 (Fig. 6). Este escut es pot apreciar que, almenys és la base de l’actual (Fig. 7): Una base formada per flames d’on surt el Miquelet coronat pel Rat Penat i per dalt una cinta amb el nom de la comissió. Este escut fon lliurat com a propi quan l’any 2005 va ser sol·licitat per la J,.C.F. per incloure’l al llibre oficial faller. Cal dir que al llibret publicat per la comissió l’any 2001 amb motiu del 75é aniversari figura a la portada del mateix l’escut representat a la figura 5 que recordem pertany a l’any 1976.

[1] Cal dir que l’actual comissióés una unió de la falla “Mislata” i la falla “Creu de Mislata”, donat el qual els documents apareixen segellats amb els dos noms.

BARRIO QUINT - PIZARRO

             El futur tresorer de la comissió, Antonio Font Calvet, fou la persona encarregada de presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per la constitució, no portant cap data ni de signatura ni d’entrada en el registre de l’organisme faller.

            El dia 23 de maig de 1973 la J,.C.F. comunica a la comissió que la proposta de nova comissió havia estat aprovada al ple celebrat el dia 18 de maig, celebrant la comissió la primera junta vuit dies després, el 26 de maig i on va ser elegit com a president José Gimeno Mestre. 

Fig. 1

            Als primers documents de la comissió ja s’hi troba l’escut de la comissió (Fig. 1): Una barraca valenciana del que surten dues torres emblemàtiques, una per la ciutat de València, el Miquelet i altra per la localitat de Mislata, la torre de la fàbrica de fustes de Vilarrasa que es trobava, poc més o menys, enfront de l’hospital militar i de la barriada que forma la comissió. Al centre de totes dos l’escut de la ciutat de València que amb una gran rata penada abraça en les seues ales a les torres esmentades. Per baix unes flames envolten a la típica barraca valenciana.   

Fig. 2 

            Posteriorment l’escut ha sigut modificat (Fig. 2) a afegir-li flames més grans que envolten a tots els elements i una cinta on s’hi troba el nom de la comissió.

            Hi ha autors que manifesten que al costat de la barraca es troba la figura del “Pouet del Quint”, he de confessar que no he pogut trobar cap escut que el reflectís com també cal dir que en cap cens que figura a l’arxiu de la J.C.F. trobem la darrera forma de l’escut, donat que en tots figura com a segell el primitiu.

ANTONIO MOLLE - GREGORIO GEA

 

La primera reunió per formar una nova comissió van tenir lloc l’onze d’abril de 1972, presentant davant la J.C.F. el dia 3 de maig següent la corresponent sol·licitud.

Aquesta petició anava signada pel que després va ser triat com primer president de la comissió Vicente Dalmau Alique, presentant un pressupost inicial de 205.000 pessetes. 

Fig. 1

La delegació d’Incidències va emetre l’informe favorable el dia 12 del mateix mes per a eixe mateix dia ser aprovada pel ple de la J.C.F. sent comunicat a la comissió amb la data de 16 de maig.  

Un dels primers documents segellats amb l’escut de la comissió data del 27-11-72, es tracta d’una carta adreçada a la J.C.F. convidant-los a la inauguració del casal faller previst pel dia 3 de desembre de l’esmentat any, i a la mateixa trobem l’escut tant com a capçalera de l’escrit com a segell, juntament amb la signatura del president. 

Fig. 2

Es tracta d’una forma molt senzilla: L’antic escut de la població de Mislata (Fig. 1)[1], coronat pel Rat Penat; als costats dos coets i per darrere de tots els elements descrits, flames; tanca l’escut, per sota, una cinta amb el nom dels carrers que formen la comissió (Fig. 2).

[1] Una pell de bou coronada amb l’emblema d’Aragó. Este escut fon substituït pel l’actual al ple de l’ajuntament de 26 d’abril de 1998 i en l’informe emés per Santos Ramírez (historiador de la localitat) al explicar la composició del nou escut manifesta que la pell de bou amb l’emblema d’Aragó no correspon a l’heràldica de Mislata. Escut  que  era emprat per la vila de Mislata almenys des de l’any 1.920  així figura en el llibre Geografia General del Reino de Valencia dirigit per Francisco Carreres Candi, Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona 1920 i on l’autor al parlar de la vila de Mislata fa constar com escut constitucional l’escut amb la pell de bou.

A la placa que s’hi troba a l’entrada de la població entrant seguint el llit vell del riu, es troba l’escut antic com, tanmateix, figura l’escut antic a les plaques que indiquen els noms dels carrers del poble. NOTA DE L’AUTOR

L’actual escut de la localitat, va ser canviat, a proposta de la Generalitat Valenciana, en l’any 1999.