PÉREZ GALDÓS - CALIXTO III

La comissió que ens ocupa va nàixer, baix la presidència de Rosendo Sanz Cerrado, a l’exercici 1962/63 baix el nom de Pérez Galdos-Lorca-Linares.

            El primer escut que va tenir la comissió (fig. 1) consistia en un coet del que penjava una manta morellana i baix el tabal i la dolçaina. Tancava l’escut per la part de baix una cinta amb el nom i per la part de dalt la paraula “Falla” i el Rat Penat.

            Segons em conten persones antigues en la comissió l’escut pogués ser de l’any 1967, encara que per aquell temps la comissió emprava un segell rodó per als seus documents que fou utilitzat fins l’any 69/70 a diversos documents que figuren a la J.C.F.. Sembla ser que l’autor del mateix foren uns quants fallers, sense destacar-ne a cap, que aportaren les seues idees per a la confecció.

                 Fig. 1                                Fig. 2                                       Fig, 3

            L’any 1970-1971 la comissió, presidida per Francisco Salavert Martí, va canviar l’escut, aleshores la comissió s’anomenava, Pérez Galdós-Almoines-Salv. Ferrandis Luna. Baix un disseny del faller i artista faller Vicente Domingo Timoner la comissió va adoptar el següent escut: Un doble cercle on es llig “ Falla P. Galdós Almoines”, per davant d’aquest unes flames que espurnegen cap amunt penjant d’elles una merenga que simbolitzava la gran quantitat de seguidors del València C.F. que hi havia a la falla (Fig. 2).

            A l’any 1973 la comissió canvia el casal de lloc com també canvia el lloc per a plantar-la i és aleshores quan pren el nom que, a hores d’ara es coneguda, Falla Pérez Galdós Calixto III, per aquest motiu els fallers canvien el nom que figurava a l’escut sense canviar cap altre símbol (Fig. 3).

PALLETER - EURUDITO ORELLANA

Al document reproduït a la figura 1 datat el 30 de març de 1968 signat pel que va ser més tard el primer president de la comissió Juan Martínez Calatayud demanava a la J.C.F. la aprovació de una nova comissió adjuntant a la carta documents arreplegats de les falles properes no ficant aquestes cap impediment per a la seua creació.

Fig.1                                                        Fig 2

           La carta esmentada ja figura segellada amb l’escut que fins avui en dia fa servir la comissió i que a color s’aprecia a la figura 2 : Una cinta amb el nom de la comissió serveix de base per a la figura típica de Vicent Domenech més conegut, com tots sabem, pel “Palleter”; per darrere de la figura una senyera de la ciutat coronada al costar superior esquerre i per dalt d’aquesta una rata penada amb les seues ales obertes.

Fig. 3

            Este escut és, com he dit, el que ha representat des del  seu inici la comissió i com a tal així figura a l’estendard de la comissió i que per darrere porta la seua data de creació 1968. El seu disseny pogués ser del president esmentar Juan Martínez Calatayud extrem que no he pogut concretar-ho degudament.

            Uns “aires” nous en la comissió tal vegada foren la causa de la creació l’any 90/91 del que podrien dir un segon escut de la comissió (Fig. 3) dissenyat per Manuel Vilaplana Lluch, creat per a lluir-lo en samarretes i altres objectes de la comissió: es tracta d’unes lletres en perspectiva tenint al davant, el primer terme una figura moderna del “Palleter”.

            Segons em comenten alguns fallers volgueren substituir l’antic escut per el modern, i que sembla que la tasca no és va dur a terme. En aquest  sentit puc dir que al cens corresponent a l’exercici 99/00 figura l’escut de la comissió (Fig. 2) mentre que a les fulles addicionals de les altes dels fallers figura el descrit a la figura 3

NORTE - DOCTOR ZAMENHOFF

 

        Al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent a la junta directiva celebrada el 28 de maig de 1.954 figura com aprovada esta comissió.  Als primers documents que és conserven a la J.C.F. relatius a la mateixa, corresponents a l’any 1.954/55, és pot observar que figuren segellats amb un segell  rodó i dentat  sense altra inscripció que “Comisión Falla Norte y Adyacentes i al centre Valencia”.(Fig. 1)[1]

 

Fig. 1                                                      Fig 2

            Malgrat l’esmentat, al contracte de la falla del mateix any signat per el president Jesús Ruiz Sabates i per l’artista José Bayo Pradas, figura segellat de la següent manera: Una Senyera amb forma de “banderí corneta”[2]; al pal, rematat per casc del Rei Jaume I, es troba envoltat per una traca, a la part de la tela paral·lela al pal la paraula “Falla” i a les barres “Norte y adyacentes” (Fig. 2). Aquest segell que figura a diversos documents de la comissió és el primer escut que va tenir la mateixa com queda demostrat per la utilització de l’estendard ( Fig. 3) que es pot veure, a hores d’ara , a la entrada del casal faller de la comissió.

            La comissió va continuar fins l’any 1.962/63,data que va deixar de plantar-se per a tornar a reviscolar l’any 1.969/70 presidida per Alberto Martí Esplugues i  on no he pogut trobar cap escut que l’identifiqués.

            A l’any següent el cens signat el 20-4-70, pel seu president Andrés Ochoa Albadelejos  porta un nou segell (Fig. 4), es tracta d’un segell rodó tenint al centre l’escut de la ciutat de València i al seu voltant “Falla C/ Norte-Dr. Zamenhoff –Valencia-”, també figura l’esmentat segell com a capçalera d’escrit de l’acta de constitució datada al 25 d’abril de 1.970. Aquest dibuix és el segon escut que va tenir la comissió i que també com el primer figura el seu estendard (Fig. 4) emmarcat a l’entrada del casal faller (Fig. 5).

Fig.3                                                                       Fig, 4

          El darrer escut va ser emprant per la comissió fins l’exercici 74/75, any   que torna a aparèixer un nou escut a la comissió (Fig. 6), es tracta de unes flames que contenen la paraula Falla i d’on surt un clavell de color roig, dalt d’este, tancant l’escut, per dalt una rata penada amb les ales obertes. Tanca l’escut per la part de baix una cinta on es llig “Norte Dr. Zamenhoff.

            Perquè canviaren l’escut per tercera vegada? Vet aquí la història del canvi de l’escut que té que veure amb un succés ocorregut anys enrere: Retrocedim  a  l’any 1.971, mes concretament a l’acte de l’ofrena, un faller li demana a una fallera una flor per tal donar-li-la a la Patrona, la resta de components de la comissió li va agradar aquella idea i la va copiar.

Fig. 5                                                                      Fig 6

            Per aquells temps la J.C.F. exercia unes mesures més estrictes que les de ara i va cridar l’atenció a la comissió i sembla ser que va passar a la “llista negra” i com a conseqüència dos anys castigats. Però a l’any 1.974/75 els fallers parlaren alt i clar “portarem clavells rojos a la Verge”. L’ingeni feu la resta canviaren l’escut i estendard de la comissió per tal de que portara un clavell que encara empra la comissió. No cal dir que els components de la comissió mai han deixat de dur clavells rojos a la verge malgrat que la J.C.F. indique altra cosa[3].

 

[1] El document es tracta d’una carta de data 19-05-54 notificant a la J.C.F. de les altes de nova incorporació a la comissió.

[2] El Banderí corneta de dues puntes i una escotadura angular entre elles, es fa servir per l’exercit especialment La Marina.

[3] Veure article de Moisés Dominguez al Levante E.M.V. de 19-3-2000.

LEPANTO _ GUILLEM DE CASTRO

 

            Al primer cens que hi ha als arxius de la J.C.F. i que correspon a l’any 45/46 la comissió fa servir un segell de forma ovalada (Fig. 1) on es llig “Comisión Falla Lepanto y Dr. Monserrat –Valencia-.

            El primer escut (Fig. 2) de la comissió i així fon col·locat a l’estendard el troben a un document datat el 22 de juny de 1,949 signat per el president Federico Clarós Galindo i pel que dona conte de la relació de dones que pertanyien a la comissió (cal que recordar que per aquell temps no hi havia cens femení) es tracta de un gran Miquelet envoltat en flames tenint a la part de baix dreta uns grans edificis i a la part esquerra dues barraques, vorejant els elements i per mig del Miquelet “Falla de las calles Lepanto y Doctor Monserrat”, per baix de tot els elements figura els anys 1922-1954, període durant el qual va ser emprat l’escut.

Fig, 1                                                       Fig. 2

            La falla que havia deixat de plantar  el exercici 49/50 , va tornar l’any 56/57 on troben el segon escut que va utilitzar la comissió (Fig. 3) a un document datat el 17-7-56 i signat per el secretari amb el vist i plau del president Olegario Maset Gimeno donant conte a la J.C.F. d’un canvi a la Junta Directiva de la comissió. L’escut està representat per un cercle tancat per dalt per un rat penat amb les ales obertes i de les que penja una traca i tancat per baix un tabal amb les seues baquetes, una dolçaina  i fulles de llorer; dintre el cercle les restes de una falla amb flames i fum; al voltant del cercle “Falla Lepanto, G. de Castro, Pza Encarnación”. Per baix de tots els elements els anys 1.956-1962 anys en que fou usat.

Fig, 3                                                                         Fig 4

            A l’estendard corresponent a l’escut esmentat (Fig. 4) és pot albirar el nom de l’autor del dibuix, doncs hi ha  una firma que correspon a nom de Antonio Vera que segons en comenten els fallers era dibuixant i sembla que col·laborador del diari “Las Provincias”. Per la part de darrere de l’estendard es pot llegir “Comissió infantil Falla Lepanto 1.960”. Cal dir que aquest escut fon utilitzat per la comissió fins l’any 1.961 any en que es va dissoldre la comissió.

            Al reviscolar la mateixa a l’exercici 69/70 al sol·licitar l’alta de la comissió davant la J,.C.F., en document signat per el president Francisco Ferriz Bonet el 16-5-69, trobem el tercer  escut (Fig. 5): Un gran vaixell en record de la “Batalla de Lepanto” envoltat en flames tenint dibuixada a  una de les veles una al·legoria de l’escut de la ciutat i al pal major, la Senyera; envolta l’escut una cinta amb el nom “Falla Lepanto- G. de Castro-Dr. Monserrat. El disseny de l’escut correspon a dues persones que tenien un bar al carrer Lepanto i que era el lloc on es celebraven les primeres juntes de la comissió, per dissort no  es sap el seu nom.

Fig, 5                                                 Fig 6

            Per últim l’estendard de la comissió (Fig. 6) en ell s’observa a mes de la variació amb la forma que té la cinta del nom que les veles s’hi troben al revés cosa del tot impossible. també al respecte calque dir que el vaixell representat a l’escut no correspon al utilitzat per a la guerra en aquell temps però en aquest cas els experts en el tema podien donar mes raons al respecte.

 

 

FERNANDO EL CATÓLICO - ERUDITO ORELLANA

    La comissió baralla la idea del naixement de la falla l’any 1911(1) , encara que la falla a la que fa referència l’any es va plantar al carrer Espinosa (2), carrer de la demarcació que naix al carrer Guillem de Castro, no fent referència a cap altre carrer per tant no es pot dir en tota seguretat que fora la primera falla plantada per la comissió. Més cert és que la comissió fos de l’any 1926, tornant a plantar-se als anys 1928 i 1936, passat el temps, pels esdeveniments històrics, es va tornar a plantar a l’any 1947(3) , 1951, 1953,1958. Al documents que figuren als arxius de la J.C.F. troben el primer segells emprat per la comissió, concretament al cens de l’any 46/47 baix la presidència de Juan Dorado Peris. 

                                Figura 1                                                      Figura 2

    Es tracta d’un bunyol on es pot llegir “COMISIÓN FALLA GRAN VIA Fº CATOLICO Y ADYACENTES”, pel forat de la pasta aguaita un Miquelet envoltat en flames (Fig. 1). No torna a aparèixer altre segell (Fig. 2) fins l’any 50/51 baix la presidència de Vicente Llorens, tractant-se d’una figura ovalada amb el perímetre dentat sense cap dibuix on es llig “COMISIÓN FALLA GRAN VIA FERNANDO EL CATÓLICO-ERUDITO ORELLANA Y JUAN DE MENA”.

                                  Figura 3                                            Figura 4

     Al reviscolar la comissió a l’any 1964, baix la presidència de Mario Cañete Juan, va ser quan la falla va tenir el primer estendard (Fig. 3) on figura brodat l’escut de la comissió dissenyat per Jesús Álvarez Aparicio, persona relacionada amb la comissió per llaços familiars i que també va col•laborar en la confecció de llibrets. Es tracta d’un escut composat per una tarja medieval, de gaidó cap a la dreta, amb quatre barres, que deixen entreveure per darrere d’estes i pels dos costats les Torres del Serrans, trobant-se coronat amb corona oberta, pel Rat Penat i per darrere una flama. Un gran bunyol tanca l’escut per la part de dalt llegint-se “FALLA Gv. FER CA. ERUDITO ORELLANA- J. de MENA (Fig. 4). 

                                      Figura 5                                              Figura 6

    El mateix escut, encara que sense la transparència que presentaven les quatre barres, el torbem reproduït en ells llibrets editats per la comissió (Fig. 5). Anys ençà l’escut va tenir altra variació a ser-li afegit a la part de dalt de tarja quatribarrada el color blau de la senyera oficial del País Valencià. (Fig. 6).

1    Veure la pàgina Web de la comissió.

2    Veure el llibre Las Fallas, notas para su historia Val. 1 1849-1936, d'Enric Soler i Godes. Ed. Albatros 2000.

3    Primer cens que figura en la J.C.F. i també figura com aprovada al llibre d'actes del mateix organisme  de data 12-06-1946

DOCTOR SANCHIS BERGÓN - TURIA

          Per dissort la comissió que va naixer a l’any 1.922 no conserva suficients arxius en que poder datar amb seguretat els fets de la història, podem dir amb seguretat que el primer cens que es conserva a la J.C.F. data de l’exercici 46/47 i que al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent al dia 12-06-46 figura com aprovada. La comissió fon encapçalada durant molt anys pel president José Viadel Castellano

            La comissió, segons document de 5 de març de 1947, emprava un segell (Fig. 1) ovalat i de perfil dentat on no mes figurava “Comisión Falla- Calle Dr. Sanchis Bergón”, segell que consta als arxius de la J.C.F. en diversos documents lliurats per la comissió, fins l’any 51/52 exercici que va deixar de plantar-se el monument.

 

            A l’any 56/57 va reviscolar, sempre baix la presidència de l’esmentat José Viadel, i als arxius trobem un segell igualment ovalat (Fig 2) i on consta el noms de Dr. Sanchis Bergón- Turia.

            L’escut actual de la comissió ( Fig. 3) el trobem en document datat el 28-10-64 signat per el mateix president adés esmentat i on figura com a capçalera de l’escrit, en ell es comunica l’alta al cens de fallers de la comissió. Com podem veure, l’escut, del que es desconeix el seu autor, representa el lloc on es planta la falla i inclòs el sector a la que pertany doncs es tracta d’una petxina, tenint a part de dalt l’escut de la ciutat de València.

 

            És significatiu que dintre del sector faller és l’única comissió que fa servir la petxina per la seua identificació, si be troban que al sector de L’Olivereta una comissió va utilitzar, en altres temps, l’esmentat element al seu escut[1].

            Tocant a la figura 4 que com es pot veure es tracta també d’una petxina, però aquesta vegada al revés en quan a la posició, pertany a la fotografia d’una insígnia de la mateixa comissió i que quan vaig anar a informar-me pel treball no hi va haver cap faller actual ni cap persona no fallera que  pogués dir dades sobre la mateixa, i que desconeixien la seua existència.

---

[1] Veure la comissió Quart Extramurs-Velazquez

BORRULL - TURIA

 

La primera falla que trobem documentada pertany a l’any 1922, si be la comissió posseix una fotografia del monument d’un any anterior sense que fins avui haja pogut determinar a quin any pertany.

Fig, 1

            

Al arxius de la J.C.F. es troba un document de 24 d’octubre de 1.944 signa pel president Ramon Felipe, adreçat al que aleshores era president de l’organisme faller Luis Casanova, carta que comunica que no es possible triar la “belleza fallera” per les despeses que origina el nomenament. Esta carta figura segellada amb un segell (Fig. 1) de forma rectangular portant el noms del carrers sense cap dibuix per a identificar-lo i que la comissió va fer servir fins l’any 48/49.

Fig, 2

            A l’any 1950 baix la presidència de José Rodrigo Almerich la comissió compta en el primer i únic escut fins ara (Fig. 2): Una base de flames i fum envolta unes Torres de Quart que l’autor, que per dissort res se’n sap de la identitat, va col·locar per ser molt a prop del monument on es planta la falla. Així el trobem en diversos documents de l’any i junt a l’esbós un l llibre publicat eixe any.

            A l’any 1.951 la comissió va confeccionar el primer estendard, una gran senyera on figura l’escut esmentat , al acte segons compten les cròniques assistiren les principals autoritats de la festa.

---

 

BORRULL -SOCORS

        Malgrat que la comissió és una de les mes antigues a la ciutat (la falla ja va plantar any 1.921)[1], poques son les dades que he pogut aconseguir relatiu a l’escut emprat per la comissió al llarg de la seua història, al Libro de Oro[2] trobem que junt a l’esbós del monument hi ha un segell (Fig. 1) de forma rodona amb els noms dels carrers sense cap dibuix que el pogués identificar. Aquest segell també apareix al cens de l’exercici 53/54.

 

                          Fig. 1                                                      Fig. 2                                               Fig. 3                                                               

                      Amb la data de 15 de gener de 1.955 existeix un document signat per el president Vicente Climent Carrión on apareix l’actual escut de la comissió (Fig. 2) malgrat que, com era natural en aquells temps, en blanc i negre. És tracta del rombe heràldic de la ciutat (sense barres) que té a la dreta un coet i per la part de dalt aguaita el Micalet amb ales de rat penat, tanca l’escut per la part de baix i als dos costats una cinta amb el nom del carrers.  A l’any 1.959 sent president Honorato Estelles Yago apareix per primera vegada el mateix escut però amb colors i aquesta vegada amb les quatre barres dintre del rombe.

            Cal dir que per acord municipal del mes de juny de 1960 el carrer Socorro va passar a dir-se Dr. Peset Cervera, la comissió per motius tradicionals continua, al menys així ho fica a l’escut, com abans , es a dir, Borrull Socors.

 

 

 

 

 

---

[1] Veure llibre Historia de las Fallas, Antonio Ariño Arizo, Anthropos, Valencia 1992

[2]  Libro de oro. Tallers gràfics  Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicent Añón Marco, Tema Las Fallas de Valencia.

  

AZCARRAGA - FERNANDO EL CATÓLICO

                     La comissió comença a l’exercici 44/45, en aquell temps feia servir per a segellar els seus documents un segell rodó que al centre portava un Miquelet i als dos costats una senyera i una guitarra, a la dreta i a l’esquerra respectivament, al voltant del segell “Comisión Falla-C. Azcarraga *Valencia* (Fig. 1). Segons s’aprecia en document de 2 de març de 1945 sota signat pel president Salvador Benavent Paula, comunicant  l’actuació del “Niño del Mataero”, a la presentació de la Fallera Major. L’esmentat segell també s’hi troba en document datat el 12 de juliol de 1948 pel que es comunica les altes en la comissió de nous membres.

        Fig 1                                                   Fig. 2               

            A l’exercici 50/51  baix la presidència de Rafael Castelló Ortiz, el segell es canviat per altre que compost per un tabal amb les baquetes creuades porta davant una dolçaina amb l’escut de la ciutat al seu cos, per dalt de tots els elements una rata penada on es llig la paraula Falla, baix de tot i cap a l’esquerra la paraula “Azcarraga”. Este segell (fig. 2) es manté a la comissió fins a l’any 1.960, com és pot comprovar als diversos documents que figuren a la J.C.F., i que segons la pàgina Web de la comissió està considerat com el primer escut de la comissió.

          Fig. 3                                                     Fig. 4                     

            L’any 1949 la falla emprava altre escut molt semblant a l’actual, consistia en l’escut de la ciutat, encara que sense el rat penat, tenint en lloc d’éste una valenciana, per la part de baix dues branques de llorer i tot el conjunt voltat de flames (Fig. 3). Ested escut va ser utilitzat per la comissió per a dur-lo a les bandes de les falleres i més avant, quant es va introduir el vestit negre de faller, als faixins.

            A l’exercici 53/54 la falla era presidida per Luis Garcia Tarazona i era Fallera major Asunsión Sanmartín i a la comissió va tenir lloc un acte que va fer que anys endavant és tornés a canviar l’escut, l’acte va consistir en l’estrena de una senyera que fos utilitzada com a estendard de la comissió. La senyera (Fig. 4) portava al ser centre l’escut de la comissió descrit adés.

Fig. 5                                                                        Fig. 6           

            A l’exercici 60/61 baix la presidència de Juan Caudal Ferrandis la comissió va dur a terme un nou canvi a l’escut plasmant sobre el paper el que ja es portava a la Senyera. El nou escut que a hores d’ara, usa la comissió consta d’un cercle central on es troba l’escut de la ciutat i unes flames que cremen una valenciana, este cercle es troba voltat de la Senyera  i a la part de dalt encimbellant-ho el drac alat i una corbata amb els colors de la comissió groc, blanc i morat, colors que es representa a Sant Josep (Fig. 5).

Cal afegir que l’antic segell de la comissió format pel tabal i dolçaina senyalat amb la figura 2 va passar a representar a la falla infantil (Fig. 6)                                     

ARRANCAPINS

 

            Esta comissió, malgrat que oficialment figura com Angel Guimerà-Dr. Vila Prades, es coneguda, gairebé en tota seguretat, a la ciutat per Falla “Arrancapins”[1]. Com prova d’açò cal  dir que, al llibret de la comissió de l’any 1935 la comissió figura com Angel Guimerà- Pintor Vila Prades abans 2ª travessia d’Arrancapins[2]. També hi ha que dir que, a la pàgina web confeccionada per la comissió en l’apartat referent a l’any 1977 parla que es consolida la recuperació del nom d’Arrancapins[3] en les referències a la comissió, que abans s’havia emprat com a nom del casal.

                    Fig. 1                                                                                    Fig. 2

            L’escut de la comissió ja figura en diversos documents adreçats a la J.C.F. datats a l’any 1.946, ficant a tall d’eixemple el programa per a la presentació de la “Belleza Fallera” celebrada el 20 d’octubre de 1946. Sent la primera vegada que apareix a la portada del llibret a l’any 1.958 quan encapçalava la comissió Roberto Soler Serrano.

El mateix consisteix en un corn de l’abundància del que surten taronges i per sota d’estes, fulles de llorer emmarcant a un Miquelet, una barraca i dalt l’escut de la ciutat de València (Fig. 1).

Fig. 3

            L’any 1991 la comissió, tal vegada per els canvis ideològics dintre de la mateixa, pren una decisió: Canviar l’escut que fins ara l’havia representat, i així en la sol·licitud de constitució fallera de 23 d’abril de l’esmentat any adreçada a la J.C.F. substitueix l’escut per el logotip que la comissió oficiosament emprava des de l’any 1.985 (Fig. 2) Tot açò té per conseqüència la confecció d’un estendard per a la comissió gran i altre per la menuda, tots dos de color lila i amb el logotip “ARRANCAPINS” imprès al mateix.

            Malgrat tot la comissió no ha destruït els anteriors símbols conservant-los com a patrimoni històric de la comissió[4]

 

---

[1] Segons Martínez Aloy, Arrancapins era una partida de terra d’horta, sembrada d’alqueries fabriques i molins arrossers, regada per les sèquies de Mislata i Favara.

[2] Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998.

[3] El carrer Arrancapins va passar a dir-se Àngel Gimerà per acord municipal de Juliol de 1.920. Veure “las calles de Valencia. El significado de sus nombres” de Rafael Salinas i Carmen Palacio. 2º Edició Ajuntament de València 2003.

[4]  Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998..

 

SECTOR BOTÀNIC - LA PETXINA

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR BENIMAMET-BURJASSOT-BENIFERRI

 

    Una vegada finalitzat el sector de Benimamet- Burjassot-Beniferri, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

PLAÇA DE LA TENDA

             En nom de veïns del poblat de Benimamet José Javier Garcia Barrachina, va presentar amb la data de 2 d’abril de 1.975, sol·licitud per la constitució de la comissió, baix un pressupost de 810.000 de les antigues pessetes.

            El dia 3 de juliol de 1.975 la Delegació d’Admissió de Falles emet l’informe favorable sol·licitant del ple la seua definitiva aprovació, la qual cosa va succeir al ple celebrat el 10 de juny de 1.975. Segons consta al full del cens del primer any el primer president fou José Pallarés Sanz si be la comissió en la seua pàgina web el dona com a president fundador i com a president durant l’exercici Ferran Palazón Morán, donat que el primer va dimitir del càrrec.

Fig 1

            El primer cens de la comissió porta la data de 27 de Maig de 1975 figura segellat amb el que podríem dir és el primer escut de la comissió (Fig. 1) que igualment figura a la portada del primer  llibret editat per la comissió a les falles de 1.976. Es tracta d’una forma ovalada en vertical amb el fons de les quatre barres que figuren a l’heràldica de València, al centre  una sèrie de figures representen a diversos monuments de la ciutat entre els que podem distingir el Miquelet, les Torres dels Serrans i de Quart així com les ximeneres del que en altre temps eren les coves vivendes , a hores d’ara desaparegudes, de Benimamet , per dalt de oval una rata penada amb les ales esteses.

            Al llibret de l’any 1.978 a la portada i l’interior, apareix l’escut actual que empra la comissió (Fig. 2), canviant la estructura total respecte a darrer: Unes flames, la manta morellana, un tabal amb les baquetes, una dolçaina i un rat penat a pla part de dalt formen el nou escut.

Fig. 2

            També cal dir que al arxius de la J.C.F. hi ha un document signat per el secretari amb el vist i plau del president pel que comuniquen el canvien soferts al cens i en eixe document figuren els dos escuts emprats per la comissió. Com també al contracte de la falla  de 2-12-91 consta segellat en el primers del descrits.

            Posat en contacte en membres de l’actual comissió manifesten que el dibuix que figura amb el número dos ha segut des del primer any l’escut de la comissió doncs així consta al primer estendard de la mateixa que encara es conserva al casal, i que vaig tindre l’ocasió de vore’l,  amb motiu de la meua visita al casal per esbrinar les dades de la falla.

            També en comentaren a la comissió que malgrat que figura als primers anys el reflectit amb la figura 1 este va ser emprat no més com segell de la comissió i no com escut.

            Tocant al disseny del mateix sembla ser que fon idea del president fundador José Pallarès qui la va transmetre a la junta i que no tenia altres connotacions que els propis d’elements valencians.

PLAZA DEL POUET

 

            L’any de naixement de la comissió data de l’exercici 75-76 baix la presidència de Manuel Romero Roger. Cal dir que el començament de la comissió fon, al menys, jurídicament curiosa. La falla fon aprovada, com s’ha dit, a l’exercici 75-76 però no va pertànyer a la J.C.F., malgrat que no va haver cap impediment ni les altres 12 falles ni de l’ajuntament de la localitat, per que l’organisme faller donava raons emparant-se en el nou reglament aprovat recentment.

Fig, 1

           La comissió va tenir que presentar una sol·licitud datada el 12-05-76 per a que fos admesa, instància que va donar lloc a l’obertura de l’expedient per part de la Delegació d’incidències de la J.C.F. núm. 186/76, al·ludint l’acord de l’assemblea de presidents que es referia a l’entrada en vigor de l’esmentat reglament. El contenciós va finalitzar al aprovar la J.C.F. el dictamen de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de la ciutat de València. Un cas, com he dit curiós, on queda reflectit la influencia del municipi d’una ciutat a l’aprovació o no d’una falla d’altra població i per tant d’altre ajuntament.

Així doncs, el primer cens de la comissió datat el 25-04-75 està segellat per l’ajuntament de Burjassot, localitat a la que pertany la comissió, però molt prompte la comissió va tenir el seu escut, puix a la documentació aportada per la seua aprovació, figura el document que fa referència a la demarcació datat el 10-05-76, ja s’hi troba.

Fig. 2

            L’escut (Fig.1) està directament relacionada amb el nom i amb el naixement de nucli originari de Burjassot, doncs al centre del rombe heràldic de la ciutat de València s’hi troba “El Pouet”, monument que, encara es pot veure a l’entrada del poble per l’antiga carretera de Bétera i com he dit és el nucli originari de la localitat. El rombe du a la part de dalt la corona oberta i el rat penat elements que pertanyen igualment a l’escut del cap i casal. Una branca de llorer i unes flames completen junt a la cinta que porta el nom, la descripció de l’escut.

            No obstant la utilització de l’escut esmentat, als arxius de la J.C.F. s’hi troben documents relatius a la comissió que contenen com a capçalera de l’escrit altre disseny distint (Fig. 2). En aquest cas es tracta de rombe heràldic quatibarrat contenint al seu interior el rat penat i un pouet més rústic, així també con altra distribució del nom de la comissió.

NÁQUERA - LAURI VOLPI

             La sol·licitud per a formar una nova comissió està datada el 10 d’abril de 1.974 i fon presentada a la J.C.F. pel que, des del dia 24-04-74, data de la constitució, fon el primer president de la mateixa Rafael Marco Diago.

            L’organisme faller va emetre mitjançant la Delegació de Regim Interior l’informe favorable, aprovant-se la constitució  al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1.974.

            Cal dir que abans d’esta data la comissió va confeccionar el seu primer cens, datat el 24 d’abril, en ell s’hi troba l’escut de la comissió (Fig. 1). Es tracta d’una paleta de pintor amb el Miquelet que ix de la mateixa, per darrere de la paleta una barraca, completant l’escut un pinzell que el creua i unes flames de fons. Per baix de tots els elements que formen l’escut inclosa la recompensa que atorga la J.C.F. s’hi troba una rajola en homenatge a la fabrica de rajoles de Vicente Salvador, faller fundador i del lloc on es va fundar la comissió i es realitzaven del primeres juntes. L’escut va ser dissenyat per l’artista faller José Herrero Carratalá.[1]

            Posteriorment l’escut ha segut variat mantenint tots els elements però modificant la cinta que conté el nom (Fig. 2).

 

 

 

---

[1] Esta dada ha segut facilitada per Vicente Roig, autor del llibre “Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes. Ed. Per Entitat Cultural Valenciana El Pilo. Desembre de 2017

MENDIZABAL

 Les primeres reunions per formar la comissió van tenir lloc el 5 d’abril de 1.974, reunions que donaren per fruit la presentació per part del futur president, Antonio Juan Cloquell, el dia 13 d’abril,  la sol·licitud davant la J.C.F.

            La Delegació d’Incidències de l’organisme faller va emetre l’informe favorable el 29 del mateix mes , aprovant la seua constitució el ple de la J.C.F. celebrat el 3 de Maig de 1974.

            Al primer cens, datat  el 04-05-74, presentat a la J.C.F. la comissió fa servir un segell de forma rodona (Fig. 1) que amb els noms del carrers quan es va crear la comissió,al voltant té al centre la figura del Miquelet en flames. Este tipus de segell era emprat per distintes comissions falleres.

            El primer document que s’hi troba als arxius de la J.C.F. en el que podem veure l’escut de la comissió (Fig. 2) és el contracte amb l’artista faller León Lleó Ungidos datat el 15-04-75. Es tracta  d'una base de flames que pugen cap amunt per la part esquerra i que té al seu costat el Miquelet i a la part dreta el cap d’una valenciana abillada amb les típiques pintes, des cap de la valenciana cap a baix una tira de traca. El disseny de l’escut correspon  al faller  Juan Marí Chico i que va ser pintat per l’artista de Burjassot Vicente Blanco Pérez [1]

            Les paraules Mendizabal Burjassot completen l’escut (Fig. 3) que, des dels anys 80, quan canviaren el nom del carrer, es emprat per la comissió

 

           

           

 

 

---

[1] Esta informació ha segut facilitada per Vicente Roig, al seu llibre “Un siglo de Fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes