FERNANDO EL CATÓLICO - ERUDITO ORELLANA

    La comissió baralla la idea del naixement de la falla l’any 1911(1) , encara que la falla a la que fa referència l’any es va plantar al carrer Espinosa (2), carrer de la demarcació que naix al carrer Guillem de Castro, no fent referència a cap altre carrer per tant no es pot dir en tota seguretat que fora la primera falla plantada per la comissió. Més cert és que la comissió fos de l’any 1926, tornant a plantar-se als anys 1928 i 1936, passat el temps, pels esdeveniments històrics, es va tornar a plantar a l’any 1947(3) , 1951, 1953,1958. Al documents que figuren als arxius de la J.C.F. troben el primer segells emprat per la comissió, concretament al cens de l’any 46/47 baix la presidència de Juan Dorado Peris. 

                                Figura 1                                                      Figura 2

    Es tracta d’un bunyol on es pot llegir “COMISIÓN FALLA GRAN VIA Fº CATOLICO Y ADYACENTES”, pel forat de la pasta aguaita un Miquelet envoltat en flames (Fig. 1). No torna a aparèixer altre segell (Fig. 2) fins l’any 50/51 baix la presidència de Vicente Llorens, tractant-se d’una figura ovalada amb el perímetre dentat sense cap dibuix on es llig “COMISIÓN FALLA GRAN VIA FERNANDO EL CATÓLICO-ERUDITO ORELLANA Y JUAN DE MENA”.

                                  Figura 3                                            Figura 4

     Al reviscolar la comissió a l’any 1964, baix la presidència de Mario Cañete Juan, va ser quan la falla va tenir el primer estendard (Fig. 3) on figura brodat l’escut de la comissió dissenyat per Jesús Álvarez Aparicio, persona relacionada amb la comissió per llaços familiars i que també va col•laborar en la confecció de llibrets. Es tracta d’un escut composat per una tarja medieval, de gaidó cap a la dreta, amb quatre barres, que deixen entreveure per darrere d’estes i pels dos costats les Torres del Serrans, trobant-se coronat amb corona oberta, pel Rat Penat i per darrere una flama. Un gran bunyol tanca l’escut per la part de dalt llegint-se “FALLA Gv. FER CA. ERUDITO ORELLANA- J. de MENA (Fig. 4). 

                                      Figura 5                                              Figura 6

    El mateix escut, encara que sense la transparència que presentaven les quatre barres, el torbem reproduït en ells llibrets editats per la comissió (Fig. 5). Anys ençà l’escut va tenir altra variació a ser-li afegit a la part de dalt de tarja quatribarrada el color blau de la senyera oficial del País Valencià. (Fig. 6).

1    Veure la pàgina Web de la comissió.

2    Veure el llibre Las Fallas, notas para su historia Val. 1 1849-1936, d'Enric Soler i Godes. Ed. Albatros 2000.

3    Primer cens que figura en la J.C.F. i també figura com aprovada al llibre d'actes del mateix organisme  de data 12-06-1946

DOCTOR SANCHIS BERGÓN - TURIA

          Per dissort la comissió que va naixer a l’any 1.922 no conserva suficients arxius en que poder datar amb seguretat els fets de la història, podem dir amb seguretat que el primer cens que es conserva a la J.C.F. data de l’exercici 46/47 i que al llibre d’actes de la J.C.F. corresponent al dia 12-06-46 figura com aprovada. La comissió fon encapçalada durant molt anys pel president José Viadel Castellano

            La comissió, segons document de 5 de març de 1947, emprava un segell (Fig. 1) ovalat i de perfil dentat on no mes figurava “Comisión Falla- Calle Dr. Sanchis Bergón”, segell que consta als arxius de la J.C.F. en diversos documents lliurats per la comissió, fins l’any 51/52 exercici que va deixar de plantar-se el monument.

 

            A l’any 56/57 va reviscolar, sempre baix la presidència de l’esmentat José Viadel, i als arxius trobem un segell igualment ovalat (Fig 2) i on consta el noms de Dr. Sanchis Bergón- Turia.

            L’escut actual de la comissió ( Fig. 3) el trobem en document datat el 28-10-64 signat per el mateix president adés esmentat i on figura com a capçalera de l’escrit, en ell es comunica l’alta al cens de fallers de la comissió. Com podem veure, l’escut, del que es desconeix el seu autor, representa el lloc on es planta la falla i inclòs el sector a la que pertany doncs es tracta d’una petxina, tenint a part de dalt l’escut de la ciutat de València.

 

            És significatiu que dintre del sector faller és l’única comissió que fa servir la petxina per la seua identificació, si be troban que al sector de L’Olivereta una comissió va utilitzar, en altres temps, l’esmentat element al seu escut[1].

            Tocant a la figura 4 que com es pot veure es tracta també d’una petxina, però aquesta vegada al revés en quan a la posició, pertany a la fotografia d’una insígnia de la mateixa comissió i que quan vaig anar a informar-me pel treball no hi va haver cap faller actual ni cap persona no fallera que  pogués dir dades sobre la mateixa, i que desconeixien la seua existència.

---

[1] Veure la comissió Quart Extramurs-Velazquez

BORRULL - TURIA

 

La primera falla que trobem documentada pertany a l’any 1922, si be la comissió posseix una fotografia del monument d’un any anterior sense que fins avui haja pogut determinar a quin any pertany.

Fig, 1

            

Al arxius de la J.C.F. es troba un document de 24 d’octubre de 1.944 signa pel president Ramon Felipe, adreçat al que aleshores era president de l’organisme faller Luis Casanova, carta que comunica que no es possible triar la “belleza fallera” per les despeses que origina el nomenament. Esta carta figura segellada amb un segell (Fig. 1) de forma rectangular portant el noms del carrers sense cap dibuix per a identificar-lo i que la comissió va fer servir fins l’any 48/49.

Fig, 2

            A l’any 1950 baix la presidència de José Rodrigo Almerich la comissió compta en el primer i únic escut fins ara (Fig. 2): Una base de flames i fum envolta unes Torres de Quart que l’autor, que per dissort res se’n sap de la identitat, va col·locar per ser molt a prop del monument on es planta la falla. Així el trobem en diversos documents de l’any i junt a l’esbós un l llibre publicat eixe any.

            A l’any 1.951 la comissió va confeccionar el primer estendard, una gran senyera on figura l’escut esmentat , al acte segons compten les cròniques assistiren les principals autoritats de la festa.

---

 

BORRULL -SOCORS

        Malgrat que la comissió és una de les mes antigues a la ciutat (la falla ja va plantar any 1.921)[1], poques son les dades que he pogut aconseguir relatiu a l’escut emprat per la comissió al llarg de la seua història, al Libro de Oro[2] trobem que junt a l’esbós del monument hi ha un segell (Fig. 1) de forma rodona amb els noms dels carrers sense cap dibuix que el pogués identificar. Aquest segell també apareix al cens de l’exercici 53/54.

 

                          Fig. 1                                                      Fig. 2                                               Fig. 3                                                               

                      Amb la data de 15 de gener de 1.955 existeix un document signat per el president Vicente Climent Carrión on apareix l’actual escut de la comissió (Fig. 2) malgrat que, com era natural en aquells temps, en blanc i negre. És tracta del rombe heràldic de la ciutat (sense barres) que té a la dreta un coet i per la part de dalt aguaita el Micalet amb ales de rat penat, tanca l’escut per la part de baix i als dos costats una cinta amb el nom del carrers.  A l’any 1.959 sent president Honorato Estelles Yago apareix per primera vegada el mateix escut però amb colors i aquesta vegada amb les quatre barres dintre del rombe.

            Cal dir que per acord municipal del mes de juny de 1960 el carrer Socorro va passar a dir-se Dr. Peset Cervera, la comissió per motius tradicionals continua, al menys així ho fica a l’escut, com abans , es a dir, Borrull Socors.

 

 

 

 

 

---

[1] Veure llibre Historia de las Fallas, Antonio Ariño Arizo, Anthropos, Valencia 1992

[2]  Libro de oro. Tallers gràfics  Miguel Laguarda, baix direcció artística de Vicent Añón Marco, Tema Las Fallas de Valencia.

  

AZCARRAGA - FERNANDO EL CATÓLICO

                     La comissió comença a l’exercici 44/45, en aquell temps feia servir per a segellar els seus documents un segell rodó que al centre portava un Miquelet i als dos costats una senyera i una guitarra, a la dreta i a l’esquerra respectivament, al voltant del segell “Comisión Falla-C. Azcarraga *Valencia* (Fig. 1). Segons s’aprecia en document de 2 de març de 1945 sota signat pel president Salvador Benavent Paula, comunicant  l’actuació del “Niño del Mataero”, a la presentació de la Fallera Major. L’esmentat segell també s’hi troba en document datat el 12 de juliol de 1948 pel que es comunica les altes en la comissió de nous membres.

        Fig 1                                                   Fig. 2               

            A l’exercici 50/51  baix la presidència de Rafael Castelló Ortiz, el segell es canviat per altre que compost per un tabal amb les baquetes creuades porta davant una dolçaina amb l’escut de la ciutat al seu cos, per dalt de tots els elements una rata penada on es llig la paraula Falla, baix de tot i cap a l’esquerra la paraula “Azcarraga”. Este segell (fig. 2) es manté a la comissió fins a l’any 1.960, com és pot comprovar als diversos documents que figuren a la J.C.F., i que segons la pàgina Web de la comissió està considerat com el primer escut de la comissió.

          Fig. 3                                                     Fig. 4                     

            L’any 1949 la falla emprava altre escut molt semblant a l’actual, consistia en l’escut de la ciutat, encara que sense el rat penat, tenint en lloc d’éste una valenciana, per la part de baix dues branques de llorer i tot el conjunt voltat de flames (Fig. 3). Ested escut va ser utilitzat per la comissió per a dur-lo a les bandes de les falleres i més avant, quant es va introduir el vestit negre de faller, als faixins.

            A l’exercici 53/54 la falla era presidida per Luis Garcia Tarazona i era Fallera major Asunsión Sanmartín i a la comissió va tenir lloc un acte que va fer que anys endavant és tornés a canviar l’escut, l’acte va consistir en l’estrena de una senyera que fos utilitzada com a estendard de la comissió. La senyera (Fig. 4) portava al ser centre l’escut de la comissió descrit adés.

Fig. 5                                                                        Fig. 6           

            A l’exercici 60/61 baix la presidència de Juan Caudal Ferrandis la comissió va dur a terme un nou canvi a l’escut plasmant sobre el paper el que ja es portava a la Senyera. El nou escut que a hores d’ara, usa la comissió consta d’un cercle central on es troba l’escut de la ciutat i unes flames que cremen una valenciana, este cercle es troba voltat de la Senyera  i a la part de dalt encimbellant-ho el drac alat i una corbata amb els colors de la comissió groc, blanc i morat, colors que es representa a Sant Josep (Fig. 5).

Cal afegir que l’antic segell de la comissió format pel tabal i dolçaina senyalat amb la figura 2 va passar a representar a la falla infantil (Fig. 6)                                     

ARRANCAPINS

 

            Esta comissió, malgrat que oficialment figura com Angel Guimerà-Dr. Vila Prades, es coneguda, gairebé en tota seguretat, a la ciutat per Falla “Arrancapins”[1]. Com prova d’açò cal  dir que, al llibret de la comissió de l’any 1935 la comissió figura com Angel Guimerà- Pintor Vila Prades abans 2ª travessia d’Arrancapins[2]. També hi ha que dir que, a la pàgina web confeccionada per la comissió en l’apartat referent a l’any 1977 parla que es consolida la recuperació del nom d’Arrancapins[3] en les referències a la comissió, que abans s’havia emprat com a nom del casal.

                    Fig. 1                                                                                    Fig. 2

            L’escut de la comissió ja figura en diversos documents adreçats a la J.C.F. datats a l’any 1.946, ficant a tall d’eixemple el programa per a la presentació de la “Belleza Fallera” celebrada el 20 d’octubre de 1946. Sent la primera vegada que apareix a la portada del llibret a l’any 1.958 quan encapçalava la comissió Roberto Soler Serrano.

El mateix consisteix en un corn de l’abundància del que surten taronges i per sota d’estes, fulles de llorer emmarcant a un Miquelet, una barraca i dalt l’escut de la ciutat de València (Fig. 1).

Fig. 3

            L’any 1991 la comissió, tal vegada per els canvis ideològics dintre de la mateixa, pren una decisió: Canviar l’escut que fins ara l’havia representat, i així en la sol·licitud de constitució fallera de 23 d’abril de l’esmentat any adreçada a la J.C.F. substitueix l’escut per el logotip que la comissió oficiosament emprava des de l’any 1.985 (Fig. 2) Tot açò té per conseqüència la confecció d’un estendard per a la comissió gran i altre per la menuda, tots dos de color lila i amb el logotip “ARRANCAPINS” imprès al mateix.

            Malgrat tot la comissió no ha destruït els anteriors símbols conservant-los com a patrimoni històric de la comissió[4]

 

---

[1] Segons Martínez Aloy, Arrancapins era una partida de terra d’horta, sembrada d’alqueries fabriques i molins arrossers, regada per les sèquies de Mislata i Favara.

[2] Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998.

[3] El carrer Arrancapins va passar a dir-se Àngel Gimerà per acord municipal de Juliol de 1.920. Veure “las calles de Valencia. El significado de sus nombres” de Rafael Salinas i Carmen Palacio. 2º Edició Ajuntament de València 2003.

[4]  Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998..

 

SECTOR BOTÀNIC - LA PETXINA

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR BENIMAMET-BURJASSOT-BENIFERRI

 

    Una vegada finalitzat el sector de Benimamet- Burjassot-Beniferri, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

PLAÇA DE LA TENDA

             En nom de veïns del poblat de Benimamet José Javier Garcia Barrachina, va presentar amb la data de 2 d’abril de 1.975, sol·licitud per la constitució de la comissió, baix un pressupost de 810.000 de les antigues pessetes.

            El dia 3 de juliol de 1.975 la Delegació d’Admissió de Falles emet l’informe favorable sol·licitant del ple la seua definitiva aprovació, la qual cosa va succeir al ple celebrat el 10 de juny de 1.975. Segons consta al full del cens del primer any el primer president fou José Pallarés Sanz si be la comissió en la seua pàgina web el dona com a president fundador i com a president durant l’exercici Ferran Palazón Morán, donat que el primer va dimitir del càrrec.

Fig 1

            El primer cens de la comissió porta la data de 27 de Maig de 1975 figura segellat amb el que podríem dir és el primer escut de la comissió (Fig. 1) que igualment figura a la portada del primer  llibret editat per la comissió a les falles de 1.976. Es tracta d’una forma ovalada en vertical amb el fons de les quatre barres que figuren a l’heràldica de València, al centre  una sèrie de figures representen a diversos monuments de la ciutat entre els que podem distingir el Miquelet, les Torres dels Serrans i de Quart així com les ximeneres del que en altre temps eren les coves vivendes , a hores d’ara desaparegudes, de Benimamet , per dalt de oval una rata penada amb les ales esteses.

            Al llibret de l’any 1.978 a la portada i l’interior, apareix l’escut actual que empra la comissió (Fig. 2), canviant la estructura total respecte a darrer: Unes flames, la manta morellana, un tabal amb les baquetes, una dolçaina i un rat penat a pla part de dalt formen el nou escut.

Fig. 2

            També cal dir que al arxius de la J.C.F. hi ha un document signat per el secretari amb el vist i plau del president pel que comuniquen el canvien soferts al cens i en eixe document figuren els dos escuts emprats per la comissió. Com també al contracte de la falla  de 2-12-91 consta segellat en el primers del descrits.

            Posat en contacte en membres de l’actual comissió manifesten que el dibuix que figura amb el número dos ha segut des del primer any l’escut de la comissió doncs així consta al primer estendard de la mateixa que encara es conserva al casal, i que vaig tindre l’ocasió de vore’l,  amb motiu de la meua visita al casal per esbrinar les dades de la falla.

            També en comentaren a la comissió que malgrat que figura als primers anys el reflectit amb la figura 1 este va ser emprat no més com segell de la comissió i no com escut.

            Tocant al disseny del mateix sembla ser que fon idea del president fundador José Pallarès qui la va transmetre a la junta i que no tenia altres connotacions que els propis d’elements valencians.

PLAZA DEL POUET

 

            L’any de naixement de la comissió data de l’exercici 75-76 baix la presidència de Manuel Romero Roger. Cal dir que el començament de la comissió fon, al menys, jurídicament curiosa. La falla fon aprovada, com s’ha dit, a l’exercici 75-76 però no va pertànyer a la J.C.F., malgrat que no va haver cap impediment ni les altres 12 falles ni de l’ajuntament de la localitat, per que l’organisme faller donava raons emparant-se en el nou reglament aprovat recentment.

Fig, 1

           La comissió va tenir que presentar una sol·licitud datada el 12-05-76 per a que fos admesa, instància que va donar lloc a l’obertura de l’expedient per part de la Delegació d’incidències de la J.C.F. núm. 186/76, al·ludint l’acord de l’assemblea de presidents que es referia a l’entrada en vigor de l’esmentat reglament. El contenciós va finalitzar al aprovar la J.C.F. el dictamen de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de la ciutat de València. Un cas, com he dit curiós, on queda reflectit la influencia del municipi d’una ciutat a l’aprovació o no d’una falla d’altra població i per tant d’altre ajuntament.

Així doncs, el primer cens de la comissió datat el 25-04-75 està segellat per l’ajuntament de Burjassot, localitat a la que pertany la comissió, però molt prompte la comissió va tenir el seu escut, puix a la documentació aportada per la seua aprovació, figura el document que fa referència a la demarcació datat el 10-05-76, ja s’hi troba.

Fig. 2

            L’escut (Fig.1) està directament relacionada amb el nom i amb el naixement de nucli originari de Burjassot, doncs al centre del rombe heràldic de la ciutat de València s’hi troba “El Pouet”, monument que, encara es pot veure a l’entrada del poble per l’antiga carretera de Bétera i com he dit és el nucli originari de la localitat. El rombe du a la part de dalt la corona oberta i el rat penat elements que pertanyen igualment a l’escut del cap i casal. Una branca de llorer i unes flames completen junt a la cinta que porta el nom, la descripció de l’escut.

            No obstant la utilització de l’escut esmentat, als arxius de la J.C.F. s’hi troben documents relatius a la comissió que contenen com a capçalera de l’escrit altre disseny distint (Fig. 2). En aquest cas es tracta de rombe heràldic quatibarrat contenint al seu interior el rat penat i un pouet més rústic, així també con altra distribució del nom de la comissió.

NÁQUERA - LAURI VOLPI

             La sol·licitud per a formar una nova comissió està datada el 10 d’abril de 1.974 i fon presentada a la J.C.F. pel que, des del dia 24-04-74, data de la constitució, fon el primer president de la mateixa Rafael Marco Diago.

            L’organisme faller va emetre mitjançant la Delegació de Regim Interior l’informe favorable, aprovant-se la constitució  al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1.974.

            Cal dir que abans d’esta data la comissió va confeccionar el seu primer cens, datat el 24 d’abril, en ell s’hi troba l’escut de la comissió (Fig. 1). Es tracta d’una paleta de pintor amb el Miquelet que ix de la mateixa, per darrere de la paleta una barraca, completant l’escut un pinzell que el creua i unes flames de fons. Per baix de tots els elements que formen l’escut inclosa la recompensa que atorga la J.C.F. s’hi troba una rajola en homenatge a la fabrica de rajoles de Vicente Salvador, faller fundador i del lloc on es va fundar la comissió i es realitzaven del primeres juntes. L’escut va ser dissenyat per l’artista faller José Herrero Carratalá.[1]

            Posteriorment l’escut ha segut variat mantenint tots els elements però modificant la cinta que conté el nom (Fig. 2).

 

 

 

---

[1] Esta dada ha segut facilitada per Vicente Roig, autor del llibre “Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes. Ed. Per Entitat Cultural Valenciana El Pilo. Desembre de 2017

MENDIZABAL

 Les primeres reunions per formar la comissió van tenir lloc el 5 d’abril de 1.974, reunions que donaren per fruit la presentació per part del futur president, Antonio Juan Cloquell, el dia 13 d’abril,  la sol·licitud davant la J.C.F.

            La Delegació d’Incidències de l’organisme faller va emetre l’informe favorable el 29 del mateix mes , aprovant la seua constitució el ple de la J.C.F. celebrat el 3 de Maig de 1974.

            Al primer cens, datat  el 04-05-74, presentat a la J.C.F. la comissió fa servir un segell de forma rodona (Fig. 1) que amb els noms del carrers quan es va crear la comissió,al voltant té al centre la figura del Miquelet en flames. Este tipus de segell era emprat per distintes comissions falleres.

            El primer document que s’hi troba als arxius de la J.C.F. en el que podem veure l’escut de la comissió (Fig. 2) és el contracte amb l’artista faller León Lleó Ungidos datat el 15-04-75. Es tracta  d'una base de flames que pugen cap amunt per la part esquerra i que té al seu costat el Miquelet i a la part dreta el cap d’una valenciana abillada amb les típiques pintes, des cap de la valenciana cap a baix una tira de traca. El disseny de l’escut correspon  al faller  Juan Marí Chico i que va ser pintat per l’artista de Burjassot Vicente Blanco Pérez [1]

            Les paraules Mendizabal Burjassot completen l’escut (Fig. 3) que, des dels anys 80, quan canviaren el nom del carrer, es emprat per la comissió

 

           

           

 

 

---

[1] Esta informació ha segut facilitada per Vicente Roig, al seu llibre “Un siglo de Fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes

MARIANO BEBLLIURE - ACEQUIA DE TORMOS

 

            A l’any 1972 uns veïns de la barriada de L’Empalme[1] intentaren formar una comissió fallera a l’indret però per circumstàncies no hi arribaren a temps de la seua presentació davant la J.C.F. Dos anys després, amb la data 13 d’abril de 1974 , Laureano López García, més endavant primer president de la comissió va presentar, la sol·licitud per constituir una nova comissió, amb un modest pressupost de 250.000 de les antigues pessetes.

            I ara sí, la delegació d’Incidències va donar el vist i plau amb la data 29-04-74, aprovant-se la constitució al ple de l’organisme faller celebrat el 3 de Maig del mateix any.

            El primer cens de la comissió està datat el 24 de Maig de 1.974, es a dir, 21 dia després de l’aprovació i en ell ja s’hi troba l’escut de la falla (Fig. 1), directament relacionat a la demarcació de la mateixa: Un rombe heràldic de la ciutat de València i al seu davant “el pouet” nucli fundacional de la població de Burjassot. Tots els elements envoltats en un doble cercle on es llegeix el nom de la comissió “Heroes del Alcazar, C/ Valencia, a la part superior un Rat penat i per baix el nom de la localitat a la que pertany la comissió.

            Més tard l’escut ha segut modificat (Fig. 2): Manté “el pouet” però afegint-li dues vies de tren relacionades amb la demarcació fallera, donat que la estació de “l’empalme “, lloc que, com he dit, es separen les linies de Betera i Lliria, es troba en ella. Per darrere dels elements unes flames i per dalt el Miquelet de la Seu encibellat per el Rat Penat que, amb les ales esteses, sembla abraçar-lo. 

          Més avant l’escut és novament modificat (Fig. 3) al afegir-li les fulles de llorer i el bunyol coma recompensa atorgada per la J.C.F. quedant d’esta manera definitiu, tal i com ho reflectís l’article 3er del estatuts de la comissió.  

 

---

[1] Nom donat per la seua proximitat amb l’estació de l’antiga F.E.V.E. , el popular “trenet” (avui F.G.V.) que separava la línia que conduïa cap a Paterna de la que ens portava a Bétera.

          

 

 

---

MARÍA ROS - SANTO TOMÁS

 

         L’exercici 73/74 va veure el naixement de una nova comissió a poble de l’Horta Nord, Burjassot. El començament va tenir lloc quan, en nom del veïns Pedro López, va presentar el dia 5 de maig de 1973 la sol·licitud per a formar-la, sent el primer president Vicente Fabra Carrasco com així figura al mateix cens donat que tenia que renunciar a la presidència de altra comissió.

Escut de la comissió

            Rere tots els tràmits reglamentaris la comissió fon aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de maig de 1973 i comunicant-ho a la pròpia comissió en escrit el següent dia 23.

            Des d’un principi la comissió utilitza com a escut una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, un coet que adopta una forma circular tancat el tram final per una flama, a la part esquerra,igualment es troba una exida. tal vegada en homenatge a l’afició de la població a la pólvora durant les festes del seu patró Sant Roc. Completa l’escut amb dues cintes amb el nom de la comissió i el del poble respectivament. Dissortadament es desconeix l’autoria de l’escut.

MAESTRO LOPE - JOSÉ CARSÍ

 

Esta falla de la localitat de Burjassot va començar el seu caminar a l’exercici 68/69, sota la presidència de Emilio Calvo Hernández i sembla ser que va ser la primera de Burjassot, en sol·licitar pertànyer a la J.C.F.

Escut de l'ajuntament de Burjassot

            Bastant apresa va dissenyar la comissió l’escut  de Burjassotque la representaria davant el mon faller, donat que al primer cens presentar a la J.C.F. de data 3 d’abril de 1.969 junt al segell de l’ajuntament ja s’hi troba l’escut de la falla.

Escut de la comissió

            Com es pot apreciar als dibuixos, es tracta d’una reproducció de l’escut de la localitat a la que pertany la comissió, que al mateix se li afegeix davant una flama personificada tocant l’instrument típic, la dolçaina, i a la part de dalt una rat penat amb les ales esteses,  a més de substituir la llegenda de l’escut de l’ajuntament de Burjassot per els noms del carrers que formen la comissió. L’autor de l’escut va ser Francisco Miralles, segons informació facilitada per Vicente Roig Folch, el llibre, del que es autor, “Un siglo de Fallas en Burjassot, desde 1917 a 2017”.

 

PLAZA LUIS CANO

            Esta comissió de la popular barriada de València, Benimamet, té la seua data de naixement al exercici 1944-45 més concretament el 12 d’Abril de 1.944 data de sol·licitud prèvia a l’autorització oficial, presentada davant de la J.C.F. pel que fou el primer president Ramon Lafuente Vidal, encara que en aquell temps la comissió s’anomenava “Felipe Valls-Campamento”.

            El primer segell (Fig. 1), identificatiu de la comissió, el trobem a l’any 1.950 al llibre “Libro de Oro”[1] i on el trobem junt a l’explicació i les fotos de President Enrique Requeni Real, la Fallera Major Mª Vicenta i Artista faller Abelardo Guillot. L’any següent la comissió torna a emprar el mateix segell, al contracte signat pel president Rosendo Olivares Ortega i l’artista Joaquin Navarro Jorge.

        Fig, 1                                    Fig. 2         

            Altre segell utilitzat per la falla al seus documents (Fig. 2) el trobem en una carta adreçada a la J.C.F. el 29 de maig de 1.954 comunicant les condicions per a l’explotació del bar muntat per la comissió. Als dos segells esmentats sols figura els noms dels carrers i de la localitat.

            El següent segell (Fig. 3) on ja trobem el dibuix al centre del MIquelet, es troba el diversos documents que, figura com els darrers als arxius de la J.C.F., i que es usat en document comunicant de 12 de setembre de 1.954 (exercici 54/55) i amb la data de 1 de juliol de 1955 (exercici 55/56), tractant-se els dos documents de comunicacions a la J.C.F. de les altes produïdes a la comissió.

            En relació al naixement de l’escut, pròpiament dit, i segons consta al llibret editat per la comissió a l’any 1.995 amb motiu del seu 50è aniversari, quant era president Vicente Arnal Chordá es va ficar en contacte amb el faller de la comissió Julio Cortes, a qui li va fer l’encàrrec de dissenyar l’escut.

            Fig. 3                                   Fig. 4                         

            Aquell faller i pintor novell de la població, segons segueix contant el llibret, va presentar uns dibuixos triant el que constava de dues barraques amb un fons de flames, estant voltades per part dreta de fulles de llorer, per la part esquerra d’una manta i per dalt una cinta amb el nom de “FALLA DE BENIMAMET”, dalt d’esta cinta una rata penada[2]. Donat que l’esmentat president va ser els exercicis 58/59 i 59/60 es fàcil deduir que foren eixos anys quan la comissió va començar a utilitzar el seu escut.

                 Fig. 5                                                Fig. 6                

            No obstant això el que s'ha dit, després de la investigació duta a terme,  no coincideix amb l’esmentada versió, al trobar que, a la J.C.F. existeix un document amb la data de 10 de gener de 1.957 signada per el secretari Filiberto Navarrete i amb el vist i plau del president Julio Sirera comunicant la substitució del vice-president Juan Roselló per Antonio Vera. En esta carta (Fig. 4) s’observa que a la capçalera de l’escrit figura l’escut de la comissió, figurant també al segell estampat al peu entre les dues signatures. Com a curiositat cal dir que l’exercici 56/57, exercici de la carta esmentada coincideix que la falla és plantada a la ubicació actual, es a dir a la plaça Luis Cano. L’escut també figura al llibret editat per la comissió en les falles de l’any 1.958 (Fig. 5).

            Cal dir una xicoteta diferència als escuts, mentre que a diversos i sobre tots antics llibrets[3] i al llibret del 50è aniversari (col·locat en lloc de la falla o fallera major quan es desconeix) figuren, tancant l’escut per la part dreta,  unes fulles de llorer, mentre que el quadre pintat per el propi autor (Fig. 6) i als escuts de dates mes modernes i al llibre oficial faller figuren les mateixes fulles i els fruits que be podien ser taronges.

           

 

 

 

 

---

[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950

[2] Julio Cortes, amb motiu de les noces d’or de la comissió, com a regal, va tornar a pintar l’escut  usant-lo per a la portada del llibret.

[3] Veure, a tall d’eixemple el llibret de l’any 1.967.