jueves, 23 de septiembre de 2021

MARIANO BEBLLIURE - ACEQUIA DE TORMOS

 

            A l’any 1972 uns veïns de la barriada de L’Empalme[1] intentaren formar una comissió fallera a l’indret però per circumstàncies no hi arribaren a temps de la seua presentació davant la J.C.F. Dos anys després, amb la data 13 d’abril de 1974 , Laureano López García, més endavant primer president de la comissió va presentar, la sol·licitud per constituir una nova comissió, amb un modest pressupost de 250.000 de les antigues pessetes.

            I ara sí, la delegació d’Incidències va donar el vist i plau amb la data 29-04-74, aprovant-se la constitució al ple de l’organisme faller celebrat el 3 de Maig del mateix any.

            El primer cens de la comissió està datat el 24 de Maig de 1.974, es a dir, 21 dia després de l’aprovació i en ell ja s’hi troba l’escut de la falla (Fig. 1), directament relacionat a la demarcació de la mateixa: Un rombe heràldic de la ciutat de València i al seu davant “el pouet” nucli fundacional de la població de Burjassot. Tots els elements envoltats en un doble cercle on es llegeix el nom de la comissió “Heroes del Alcazar, C/ Valencia, a la part superior un Rat penat i per baix el nom de la localitat a la que pertany la comissió.

            Més tard l’escut ha segut modificat (Fig. 2): Manté “el pouet” però afegint-li dues vies de tren relacionades amb la demarcació fallera, donat que la estació de “l’empalme “, lloc que, com he dit, es separen les linies de Betera i Lliria, es troba en ella. Per darrere dels elements unes flames i per dalt el Miquelet de la Seu encibellat per el Rat Penat que, amb les ales esteses, sembla abraçar-lo. 

          Més avant l’escut és novament modificat (Fig. 3) al afegir-li les fulles de llorer i el bunyol coma recompensa atorgada per la J.C.F. quedant d’esta manera definitiu, tal i com ho reflectís l’article 3er del estatuts de la comissió.  

 


[1] Nom donat per la seua proximitat amb l’estació de l’antiga F.E.V.E. , el popular “trenet” (avui F.G.V.) que separava la línia que conduïa cap a Paterna de la que ens portava a Bétera.


          

 

 



lunes, 13 de septiembre de 2021

MARÍA ROS - SANTO TOMÁS

 

         L’exercici 73/74 va veure el naixement de una nova comissió a poble de l’Horta Nord, Burjassot. El començament va tenir lloc quan, en nom del veïns Pedro López, va presentar el dia 5 de maig de 1973 la sol·licitud per a formar-la, sent el primer president Vicente Fabra Carrasco com així figura al mateix cens donat que tenia que renunciar a la presidència de altra comissió.

Escut de la comissió

            Rere tots els tràmits reglamentaris la comissió fon aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de maig de 1973 i comunicant-ho a la pròpia comissió en escrit el següent dia 23.

            Des d’un principi la comissió utilitza com a escut una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, un coet que adopta una forma circular tancat el tram final per una flama, a la part esquerra,igualment es troba una exida. tal vegada en homenatge a l’afició de la població a la pólvora durant les festes del seu patró Sant Roc. Completa l’escut amb dues cintes amb el nom de la comissió i el del poble respectivament. Dissortadament es desconeix l’autoria de l’escut.

MAESTRO LOPE - JOSÉ CARSÍ

 

Esta falla de la localitat de Burjassot va començar el seu caminar a l’exercici 68/69, sota la presidència de Emilio Calvo Hernández i sembla ser que va ser la primera de Burjassot, en sol·licitar pertànyer a la J.C.F.

Escut de l'ajuntament de Burjassot

            Bastant apresa va dissenyar la comissió l’escut  de Burjassotque la representaria davant el mon faller, donat que al primer cens presentar a la J.C.F. de data 3 d’abril de 1.969 junt al segell de l’ajuntament ja s’hi troba l’escut de la falla.

Escut de la comissió

            Com es pot apreciar als dibuixos, es tracta d’una reproducció de l’escut de la localitat a la que pertany la comissió, que al mateix se li afegeix davant una flama personificada tocant l’instrument típic, la dolçaina, i a la part de dalt una rat penat amb les ales esteses,  a més de substituir la llegenda de l’escut de l’ajuntament de Burjassot per els noms del carrers que formen la comissió. L’autor de l’escut va ser Francisco Miralles, segons informació facilitada per Vicente Roig Folch, el llibre, del que es autor, “Un siglo de Fallas en Burjassot, desde 1917 a 2017”.

 

domingo, 29 de agosto de 2021

PLAZA LUIS CANO

            Esta comissió de la popular barriada de València, Benimamet, té la seua data de naixement al exercici 1944-45 més concretament el 12 d’Abril de 1.944 data de sol·licitud prèvia a l’autorització oficial, presentada davant de la J.C.F. pel que fou el primer president Ramon Lafuente Vidal, encara que en aquell temps la comissió s’anomenava “Felipe Valls-Campamento”.

            El primer segell (Fig. 1), identificatiu de la comissió, el trobem a l’any 1.950 al llibre “Libro de Oro”[1] i on el trobem junt a l’explicació i les fotos de President Enrique Requeni Real, la Fallera Major Mª Vicenta i Artista faller Abelardo Guillot. L’any següent la comissió torna a emprar el mateix segell, al contracte signat pel president Rosendo Olivares Ortega i l’artista Joaquin Navarro Jorge.

        Fig, 1                                    Fig. 2         

            Altre segell utilitzat per la falla al seus documents (Fig. 2) el trobem en una carta adreçada a la J.C.F. el 29 de maig de 1.954 comunicant les condicions per a l’explotació del bar muntat per la comissió. Als dos segells esmentats sols figura els noms dels carrers i de la localitat.

            El següent segell (Fig. 3) on ja trobem el dibuix al centre del MIquelet, es troba el diversos documents que, figura com els darrers als arxius de la J.C.F., i que es usat en document comunicant de 12 de setembre de 1.954 (exercici 54/55) i amb la data de 1 de juliol de 1955 (exercici 55/56), tractant-se els dos documents de comunicacions a la J.C.F. de les altes produïdes a la comissió.

            En relació al naixement de l’escut, pròpiament dit, i segons consta al llibret editat per la comissió a l’any 1.995 amb motiu del seu 50è aniversari, quant era president Vicente Arnal Chordá es va ficar en contacte amb el faller de la comissió Julio Cortes, a qui li va fer l’encàrrec de dissenyar l’escut.

            Fig. 3                                   Fig. 4                         

            Aquell faller i pintor novell de la població, segons segueix contant el llibret, va presentar uns dibuixos triant el que constava de dues barraques amb un fons de flames, estant voltades per part dreta de fulles de llorer, per la part esquerra d’una manta i per dalt una cinta amb el nom de “FALLA DE BENIMAMET”, dalt d’esta cinta una rata penada[2]. Donat que l’esmentat president va ser els exercicis 58/59 i 59/60 es fàcil deduir que foren eixos anys quan la comissió va començar a utilitzar el seu escut.

                 Fig. 5                                                Fig. 6                

            No obstant això el que s'ha dit, després de la investigació duta a terme,  no coincideix amb l’esmentada versió, al trobar que, a la J.C.F. existeix un document amb la data de 10 de gener de 1.957 signada per el secretari Filiberto Navarrete i amb el vist i plau del president Julio Sirera comunicant la substitució del vice-president Juan Roselló per Antonio Vera. En esta carta (Fig. 4) s’observa que a la capçalera de l’escrit figura l’escut de la comissió, figurant també al segell estampat al peu entre les dues signatures. Com a curiositat cal dir que l’exercici 56/57, exercici de la carta esmentada coincideix que la falla és plantada a la ubicació actual, es a dir a la plaça Luis Cano. L’escut també figura al llibret editat per la comissió en les falles de l’any 1.958 (Fig. 5).

            Cal dir una xicoteta diferència als escuts, mentre que a diversos i sobre tots antics llibrets[3] i al llibret del 50è aniversari (col·locat en lloc de la falla o fallera major quan es desconeix) figuren, tancant l’escut per la part dreta,  unes fulles de llorer, mentre que el quadre pintat per el propi autor (Fig. 6) i als escuts de dates mes modernes i al llibre oficial faller figuren les mateixes fulles i els fruits que be podien ser taronges.

           

 

 

 

 



[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950

[2] Julio Cortes, amb motiu de les noces d’or de la comissió, com a regal, va tornar a pintar l’escut  usant-lo per a la portada del llibret.

[3] Veure, a tall d’eixemple el llibret de l’any 1.967.

domingo, 15 de agosto de 2021

LIBERTAD - TEODORO LLORENTE

 

               Els antecedents històrics d’esta comissió daten de l’any 1944 fins a l’any 1948 que va ser el darrer any que va plantar, rebent el nom de Alemania –Llibertat,

            A l’any 1971/72 va nàixer una comissió nova a la localidad de Burjassot la dels carrer Llibertat – Teodoro Llorente, que reglamentàriament la JCF no pot dir que siga la mateixa.

            El futur president Manuel Martínez Sánchez, el dia 3-7-71 i baix un pressupost de 160.000 de les antigues pessetes, va presentar la sol·licitud per a formar-la davant la J.C.F.

Escut actual

            Després de rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències datat el 3 de maig i de la Delegació d’Admissió de Falles igualment datat el 26 de maig, la comissió fon aprovada al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1971.

            Aquell any la comissió emprava com escut, com es pot apreciar al dubuix està compost de la següent manera:: Un corn de l’abundància del que eixen unes flames per la part dreta, un paisatge de l’horta valenciana amb el Miquelet retallat per un fons de núvols, i un rat penat completant d’esta manera l’escut que els representa i que conté la forma i elements de la primera falla que com he dit va ser a l’any 1944.

ISAAC PERAL - MIRCER MASCÓ

                 Les primeres reunions per formar la comissió van tenir lloc, segons els fallers, el 10 d’abril de 1974, era bé, està documentat que aquelles reunions donaren com a fruit la presentació de la sol·licitud el dia 13 del mateix mes, per part de Pascual Fabuel Valero futur secretari de la comissió, davant la J.C.F.

            La Delegació Regim Interior va lliurar el seu informe favorable el 29 del mateix mes per aprovar la constitució de la comissió al ple de la pròpia J.C.F. celebrat el 3 de Maig de 1974. Aquell any va ser triar com president de la comissió José Luis Romero Arias.


Fig 1

         
 
Al programa de la presentació de les primeres FF.MM María Carmen Guadalupe Sangel i Juanita Sanchis Vecina, que es va celebrar el dia 1 de febrer de 1.975, figura el primer escut de la comissió (Fig. 1). Un escut que al veure’l no ens pot fer mes que somriure doncs a la figura central del mateix un rombe partit conté a la part de baix les quatre barres heràldiques i a la part de dalt representat la escena bíblica de Adam i Eva amb pomer, serp i pàmpol incloses. A la part de fora i dalt del rombe esmentat, a la dreta el Miquelet i a l’esquerra un Rat Penat amb les ales esteses i flames. Al voltant de tota la composició el nom de la comissió i de la localitat a la que pertany.

            No cal dir que als menys humor no faltava a la comissió al reflectir l’escena bíblica que encara que no ho sembla,  guarda relació directa amb la creació de la comissió doncs les primeres reunions de la falla tenien lloc al bar “El Paraiso” i el faller José Polo Lleó al dissenyar l’escut ho va reflectir amb l’escena bíblica.

Fig. 2

            Als anys següents la comissió als documents oficials fa servir un segell de forma rodona i dentat sense més que el nom dels carrers (Fig. 2), durant fins l’any 81/82, donat que, a l’exercici següent, al cens datat el 20-04-82 figura junt al segell, adés esmentat, l’escut que utilitza la comissió a hores d’ara (Fig. 3).

            El disseny d’este nou escut, correspon al faller Enrique Monzó Tejera i va ser un canvi produït perquè no reflectia l’actual comissió que per el esdevenir del temps ja no era la “falla del paraiso” com era fins aleshores coneguda popularment.

L’escut està igualment d’acord amb el nom dels carrers de la comissió: Una al·legoria lliure de l’escut de la ciutat doncs manté els elements que el formen, malgrat que el rombe està representat per altre tipus d’escut. La relació amb l’entorn be de la mà d’un submarí que s’hi troba entre, l’esmentat escut i la corona, en clara relació amb el nom de l’inventor d'este tipus de nau; baix de tots els elements unes xicotetes branques de llenya en flames. Completa l’escut de la comissió una cinta amb el nom entre el submarí i l’escut heràldic.

Fig. 3

            Al llibret publicat per la comissió a l’any 1999 amb motiu de 25è aniversari al parlar de l’any 81/82 diu referent a l’escut “....es mantenen la Senyera i Lo Rat Penat com a símbols de nostra comissió i s’afegeixen, com a parts més significatives, un submarí (invent perfeccionat de Isaac Peral), una corona (en al·lusió a Mircer Domingo Mascó que fou antic propietari de la senyoria feudal de Burjassot) i una foguera que tanca l’escut en la seua part inferior”.

miércoles, 21 de julio de 2021

FERMIN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ - PRIMAVERA

                La sol·licitud presentada per constituir una nova comissió a la localitat de Burjassot, està datada el 7 de maig de 1.971, i va ser presentada pel que després seria primer president Ramón Palanca Carsí.

            La Delegació d’Admissió de la  J.C.F. va emetre l’informe favorable el dia 26 del mateix mes per a ser aprovada al ple de l’organisme faller de 27 de Maig de 1.971, baix el nom de l’encreuament dels carrers: General Moscardó – General Millan Astray.

Fig, 1

            Este nom duraria fins a l’any 79/80 donat que a l’any següent (80-81) al canviar, per ordenança municipal els noms dels carrers, passaria a anomenar-se Capitanes Fermin Galan y Garcia Hernandez-Primavera. Fins este any la comissió feia servir l’escut reproduït a la figura 1: Una al·legoria de l’escut de la ciutat de València junt una figura del que sembla ser un un militar.

Fig. 2

            En eixe mateix any la comissió va decidir canviar l’escut de la mateixa, puix als arxius de la J,.C.F. hi ha un document datat el  29-9-80 i que signat pel president Enrique Sánchez Ramón, comunica canvis a la directiva de la comissió, document que s’hi troba segellat amb el nou escut (Fig. 2): Un fons de flames serveix con a base per a una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, Al voltant del rombe el noms dels carrers i al vèrtex de baix, en mig de dues branques de llorer un xicotet element que relaciona l’escut amb la localitat on pertany, Burjassot. L’element es tracta del tap de un sitja dels que formen el conjunt declarat monument nacional de “Les Sitges”.


sábado, 17 de julio de 2021

EVARISTO BAS - CULLERA

 

El dia 29 d’abril de 1.983 Manuel Gómez de la Asunción va presentar en nom dels veïns la corresponent sol·licitud per a constituir una comissió a la barriada de Benimament 

            Més endavant, amb la data de 14 de Juny de 1.983 la J.C.F. emet un escrit adreçat a la comissió pel que comunica que el ple del darrer 9 de juny autoritza la constitució de la comissió. El mateix dia 9 de juny constituïda la comissió en sessió extraordinària nomena com a president a Vicente Gómez Fabra.

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió del que els propis fallers desconeix l’autor, està fet d’una manera molt senzilla: Tenint com a fons un pergamí, té al primer terme el rombe heràldic de la ciutat amb un bunyol al centre del mateix, per baix del rombe dues branques de llorer creuades. Per la part de dalt i fora del pergamí la corona oberta i la Rata Penada de l’escut de València.

ESPARTERO - MAESTRO PLASENCIA

 

Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

Fig. 1

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

Fig. 2

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió, com és normal, ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’este el Miquelet; descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]


Fig. 3

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera front a un carrer de la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que és on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 


[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] Esta informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

viernes, 28 de mayo de 2021

DOCTOR DOMINGO OROZCO - BAILEN

 

                  Amb la data de 5 de maig de 1971 el futur primer president de la comissió, Enrique Arnau Oliver, va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per a constituir una nova comissió a la localitat de Burjassot.

            La Delegació d’Incidències va emetre informe favorable amb la data de 24-05-71, i la Delegació d’Admissió de Falles va lliurar el seu el 26 de maig ratificant-lo el dia 31 del mateix mes.

Escut de la comissió

            Malgrat que el primer cens de la comissió porta el segell de l’Ajuntament de la localitat, la comissió, al primer exercici feia servir el seu propi escut, compost per tres blocs o grups diferenciats, a la part de baix un tabal amb les seues baquetes i una dolçaina, a la dreta l’escut de la ciutat de València i a la part esquerra un cadafal format per una barraca i un Miquelet. El dissenyador de l’escut va ser el mateix artista faller que va costruir la falla José Herrero[1]

            A tall d’anècdota cal dir que un escut molt semblant inclús diré que idèntic a l’emprat per distintes comissions al llarg de la història fallera tan actuals com per comissions ja desaparegudes[2].



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

[2] Veure, a tall d’eixemple, l’escut de la falla Daroca- Padre Vñas,

domingo, 25 de abril de 2021

CRISTOBAL SORNI - MAESTRO MARTI

 

A l’exercici faller 1969/1970, sota la presidència de José Valero Valls, es va crear una nova comissió al poble de Burjassot.

Fig. 1

 Al primer cens de la comissió, datat el 7 d’abril de 1969 anava segellat amb l’escut que emprava l’ajuntament (Fig. 1) com és lògic la comissió va pensar dissenyar l’escut que les representara davant del món faller, per això va demanar a l’artista que feia la falla Mariano Seguer, perquè fera el seu disseny.[1]

Fig. 2

 L’escut (fig. 2) consta de dos timbals, en posició de peu un rat penat amb les cames en cadascun dels timbals i que amb les ales esteses té agafades les dos baquetes en senyal de fer servir els instruments musicals, per darrere del mamífer, flames que espurnegen cap amunt. Una cinta que rodeja a les flames porta el nom de la comissió, mentre que per baix de tots els elements altra cinta fica la localitat a la qual pertany la comissió.



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes" de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017.