domingo, 15 de agosto de 2021

LIBERTAD - TEODORO LLORENTE

 

               Els antecedents històrics d’esta comissió daten de l’any 1944 fins a l’any 1948 que va ser el darrer any que va plantar, rebent el nom de Alemania –Llibertat,

            A l’any 1971/72 va nàixer una comissió nova a la localidad de Burjassot la dels carrer Llibertat – Teodoro Llorente, que reglamentàriament la JCF no pot dir que siga la mateixa.

            El futur president Manuel Martínez Sánchez, el dia 3-7-71 i baix un pressupost de 160.000 de les antigues pessetes, va presentar la sol·licitud per a formar-la davant la J.C.F.

Escut actual

            Després de rebre l’informe favorable de la Delegació d’Incidències datat el 3 de maig i de la Delegació d’Admissió de Falles igualment datat el 26 de maig, la comissió fon aprovada al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1971.

            Aquell any la comissió emprava com escut, com es pot apreciar al dubuix està compost de la següent manera:: Un corn de l’abundància del que eixen unes flames per la part dreta, un paisatge de l’horta valenciana amb el Miquelet retallat per un fons de núvols, i un rat penat completant d’esta manera l’escut que els representa i que conté la forma i elements de la primera falla que com he dit va ser a l’any 1944.

ISAAC PERAL - MIRCER MASCÓ

                 Les primeres reunions per formar la comissió van tenir lloc, segons els fallers, el 10 d’abril de 1974, era bé, està documentat que aquelles reunions donaren com a fruit la presentació de la sol·licitud el dia 13 del mateix mes, per part de Pascual Fabuel Valero futur secretari de la comissió, davant la J.C.F.

            La Delegació Regim Interior va lliurar el seu informe favorable el 29 del mateix mes per aprovar la constitució de la comissió al ple de la pròpia J.C.F. celebrat el 3 de Maig de 1974. Aquell any va ser triar com president de la comissió José Luis Romero Arias.


Fig 1

         
 
Al programa de la presentació de les primeres FF.MM María Carmen Guadalupe Sangel i Juanita Sanchis Vecina, que es va celebrar el dia 1 de febrer de 1.975, figura el primer escut de la comissió (Fig. 1). Un escut que al veure’l no ens pot fer mes que somriure doncs a la figura central del mateix un rombe partit conté a la part de baix les quatre barres heràldiques i a la part de dalt representat la escena bíblica de Adam i Eva amb pomer, serp i pàmpol incloses. A la part de fora i dalt del rombe esmentat, a la dreta el Miquelet i a l’esquerra un Rat Penat amb les ales esteses i flames. Al voltant de tota la composició el nom de la comissió i de la localitat a la que pertany.

            No cal dir que als menys humor no faltava a la comissió al reflectir l’escena bíblica que encara que no ho sembla,  guarda relació directa amb la creació de la comissió doncs les primeres reunions de la falla tenien lloc al bar “El Paraiso” i el faller José Polo Lleó al dissenyar l’escut ho va reflectir amb l’escena bíblica.

Fig. 2

            Als anys següents la comissió als documents oficials fa servir un segell de forma rodona i dentat sense més que el nom dels carrers (Fig. 2), durant fins l’any 81/82, donat que, a l’exercici següent, al cens datat el 20-04-82 figura junt al segell, adés esmentat, l’escut que utilitza la comissió a hores d’ara (Fig. 3).

            El disseny d’este nou escut, correspon al faller Enrique Monzó Tejera i va ser un canvi produït perquè no reflectia l’actual comissió que per el esdevenir del temps ja no era la “falla del paraiso” com era fins aleshores coneguda popularment.

L’escut està igualment d’acord amb el nom dels carrers de la comissió: Una al·legoria lliure de l’escut de la ciutat doncs manté els elements que el formen, malgrat que el rombe està representat per altre tipus d’escut. La relació amb l’entorn be de la mà d’un submarí que s’hi troba entre, l’esmentat escut i la corona, en clara relació amb el nom de l’inventor d'este tipus de nau; baix de tots els elements unes xicotetes branques de llenya en flames. Completa l’escut de la comissió una cinta amb el nom entre el submarí i l’escut heràldic.

Fig. 3

            Al llibret publicat per la comissió a l’any 1999 amb motiu de 25è aniversari al parlar de l’any 81/82 diu referent a l’escut “....es mantenen la Senyera i Lo Rat Penat com a símbols de nostra comissió i s’afegeixen, com a parts més significatives, un submarí (invent perfeccionat de Isaac Peral), una corona (en al·lusió a Mircer Domingo Mascó que fou antic propietari de la senyoria feudal de Burjassot) i una foguera que tanca l’escut en la seua part inferior”.

miércoles, 21 de julio de 2021

FERMIN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ - PRIMAVERA

                La sol·licitud presentada per constituir una nova comissió a la localitat de Burjassot, està datada el 7 de maig de 1.971, i va ser presentada pel que després seria primer president Ramón Palanca Carsí.

            La Delegació d’Admissió de la  J.C.F. va emetre l’informe favorable el dia 26 del mateix mes per a ser aprovada al ple de l’organisme faller de 27 de Maig de 1.971, baix el nom de l’encreuament dels carrers: General Moscardó – General Millan Astray.

Fig, 1

            Este nom duraria fins a l’any 79/80 donat que a l’any següent (80-81) al canviar, per ordenança municipal els noms dels carrers, passaria a anomenar-se Capitanes Fermin Galan y Garcia Hernandez-Primavera. Fins este any la comissió feia servir l’escut reproduït a la figura 1: Una al·legoria de l’escut de la ciutat de València junt una figura del que sembla ser un un militar.

Fig. 2

            En eixe mateix any la comissió va decidir canviar l’escut de la mateixa, puix als arxius de la J,.C.F. hi ha un document datat el  29-9-80 i que signat pel president Enrique Sánchez Ramón, comunica canvis a la directiva de la comissió, document que s’hi troba segellat amb el nou escut (Fig. 2): Un fons de flames serveix con a base per a una al·legoria de l’escut de la ciutat de València, Al voltant del rombe el noms dels carrers i al vèrtex de baix, en mig de dues branques de llorer un xicotet element que relaciona l’escut amb la localitat on pertany, Burjassot. L’element es tracta del tap de un sitja dels que formen el conjunt declarat monument nacional de “Les Sitges”.


sábado, 17 de julio de 2021

EVARISTO BAS - CULLERA

 

El dia 29 d’abril de 1.983 Manuel Gómez de la Asunción va presentar en nom dels veïns la corresponent sol·licitud per a constituir una comissió a la barriada de Benimament 

            Més endavant, amb la data de 14 de Juny de 1.983 la J.C.F. emet un escrit adreçat a la comissió pel que comunica que el ple del darrer 9 de juny autoritza la constitució de la comissió. El mateix dia 9 de juny constituïda la comissió en sessió extraordinària nomena com a president a Vicente Gómez Fabra.

Escut de la comissió

            L’escut de la comissió del que els propis fallers desconeix l’autor, està fet d’una manera molt senzilla: Tenint com a fons un pergamí, té al primer terme el rombe heràldic de la ciutat amb un bunyol al centre del mateix, per baix del rombe dues branques de llorer creuades. Per la part de dalt i fora del pergamí la corona oberta i la Rata Penada de l’escut de València.

ESPARTERO - MAESTRO PLASENCIA

 

Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

Fig. 1

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

Fig. 2

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió, com és normal, ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’este el Miquelet; descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]


Fig. 3

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera front a un carrer de la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que és on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 


[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’exercici 46/47 baix el nom de Maestro Chapí-Maestro Plasencia (Barrio Espartero), falla que estava presidida per Rogelio Gisbert Candela.

Aleshores la comissió feia servir un segell de forma rectangular amb les puntes romes amb el nom de la comissió sense que tinguera cap dibuix per a identificar-la. El segell (Fig. 1) el podem trobar al contracte del monument faller datat el 13-01-47 signat pel president i per l’artista faller Salvador Gómez Descalzo.

A l’any següent, esta vegada sota la presidència de Luis Sanchis Pérez, la comissió, segons figura al cens corresponent s’anomenava Maestro Chapí-Coronación, emprant un segell rodó dentat on, a més de l’any, es pot llegir el noms de la comissió i de la barriada (Fig,. 2). El segell s’hi pot trobar a un document datat el 3 de maig de 1.947 comunicant a la J.C.F. les altes produïdes al sí de la comissió.

La comissió deixa de plantar-se a l’any 48/49 per a tornar a reaparèixer a l’any següent, es a dir, a l’exercici 49/50 esta vegada baix la presidència de Doroteo Huerta Jara, desapareixent al cremar-se la mateixa.

No va tornar a reviscolar fins l’exercici 71/72 de la mà de Manuel Pastor Garcia que va presentar la corresponent sol·licitud a la J.C.F. el dia 19 d’abril de 1.971, aprovant-se la seua constitució al ple de la J.C.F. de 27 de maig de 1.971, amb el nom actual Espartero- Maestro Plasencia.

En aquell any la comissió com és normal ja tenia el seu escut que el distingeix de la resta de les comissions i on els elements que el composen estan directament relacionats amb la barriada (Fig. 3), Una cinta per la part dreta, on es llegeix el nom de “Barrio Espartero” i unes flames per la part esquerra envolten a l’escut de la ciutat i dalt d’aquest el Miquelet, descansant tots els elements dalt de les desaparegudes “covetes” del “Barrio Camales” corresponent el seu diseny als fallers de la comissió Pepe Lapiedra i Vicente Peñarrocha[1]

Cal dir que encara que la comissió pertany a la localitat de Burjassot, la barriada es troba fronterera carrer front a carrer amb la pedania de Benimamet que com tot hom sap pertany a València i que es on es troben les coves reflectides a l’escut i que son tant a prop que es podria dir que son la mateixa barriada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] La informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



[1] Esta informació dels autors de l’escut ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

viernes, 28 de mayo de 2021

DOCTOR DOMINGO OROZCO - BAILEN

 

                  Amb la data de 5 de maig de 1971 el futur primer president de la comissió, Enrique Arnau Oliver, va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per a constituir una nova comissió a la localitat de Burjassot.

            La Delegació d’Incidències va emetre informe favorable amb la data de 24-05-71, i la Delegació d’Admissió de Falles va lliurar el seu el 26 de maig ratificant-lo el dia 31 del mateix mes.

Escut de la comissió

            Malgrat que el primer cens de la comissió porta el segell de l’Ajuntament de la localitat, la comissió, al primer exercici feia servir el seu propi escut, compost per tres blocs o grups diferenciats, a la part de baix un tabal amb les seues baquetes i una dolçaina, a la dreta l’escut de la ciutat de València i a la part esquerra un cadafal format per una barraca i un Miquelet. El dissenyador de l’escut va ser el mateix artista faller que va costruir la falla José Herrero[1]

            A tall d’anècdota cal dir que un escut molt semblant inclús diré que idèntic a l’emprat per distintes comissions al llarg de la història fallera tan actuals com per comissions ja desaparegudes[2].



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

[2] Veure, a tall d’eixemple, l’escut de la falla Daroca- Padre Vñas,

domingo, 25 de abril de 2021

CRISTOBAL SORNI - MAESTRO MARTI

 

A l’exercici faller 1969/1970, sota la presidència de José Valero Valls, es va crear una nova comissió al poble de Burjassot.

Fig. 1

 Al primer cens de la comissió, datat el 7 d’abril de 1969 anava segellat amb l’escut que emprava l’ajuntament (Fig. 1) com és lògic la comissió va pensar dissenyar l’escut que les representara davant del món faller, per això va demanar a l’artista que feia la falla Mariano Seguer, perquè fera el seu disseny.[1]

Fig. 2

 L’escut (fig. 2) consta de dos timbals, en posició de peu un rat penat amb les cames en cadascun dels timbals i que amb les ales esteses té agafades les dos baquetes en senyal de fer servir els instruments musicals, per darrere del mamífer, flames que espurnegen cap amunt. Una cinta que rodeja a les flames porta el nom de la comissió, mentre que per baix de tots els elements altra cinta fica la localitat a la qual pertany la comissió.



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes" de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017.

miércoles, 14 de abril de 2021

CIUDAD DE CÓRDOBA - VICENTE TOMÁS MARTÍ

La sol·licitud per a formar la comissió porta la signatura del que després va ser primer president José Gimeno Navarro i figura datada el 29 d’abril de 1984, quedant aprovada del mode definitiu al ple de la J.C.F. celebrat el 12 de Junt del mateix any.        

            El primer any de vida de la comissió empra l’escut que l’identifica: Una gran ferradura amb set claus, tenint al buit una Senyera i un cavall. Per dalt de la ferradura un Rat Penat. El nom de la comissió al cos de la ferradura i el nom de la barriada sota els elements completen l’escut que queda tancat amb les figures, a la part de baix, del tabal amb les baquetes, la dolçaina i unes xicotetes fulles de llorer (Fig. 1).


            La idea del disseny de l’escut no correspon a cap persona en concret, sinó que va ser un conjunt d’idees de diversos fallers que tenien una cosa en comú, ficar a l’escut alguna figura que identifiqués  la comissió en la barriada. El president i Ramón Arcas de la Calle, foren les persones encarregades d’investigar l’assumpte i en una casa de l’antic poble de Beniferri trobaren la solució. A l’esmentada casa hi havia una rajoleta que reflectia l’antic escut heràldic de l’indret (Fig. 2) ; la ferradura fon afegida a l’escut donat que sembla que al lloc hi havia ferrers que feien el seu treball a les cavalleries que allí s’apropaven, donat que pel poble passava el camí reial d’Aragó (a hores d’ara al camí vell de Lliria i on una placa així ho fa saber), tocant a la resta dels elements foren ficats al ser símbols de València.

Fig, 4

           Ara bé, als documents oficials la figura esmentada no és utilitzada fins l’any 1994/95, any de 10è aniversari de la comissió i en dit any i més concretament al programa de la presentació de la F.M. Marisa Torro de la Torre, celebrat el 6 de març de 1995. Abans la comissió als seus documents emprava un segell distint (Fig. 3) a l’escut, donat que al mateix no s’hi troben les figures del tabal, la dolçaina i les fulles de llorer. El president fundador a l’hora de parlar en ella per fer el treball. en va comentar que, encara que no està segur, donat el temps transcorregut, sembla que el mateix fon utilitzat quan encara no hi era reconeguda com a comissió fallera i que per l’ús va continuant usant-se.

            Malgrat açò els fallers m’informaren que prengueren la forma que té per a que es veiés millor dintre de la ferradura, la figura del cavall a la mateixa forma que té a l’escut de la comissió també la trobem en unes rajoletes que hi havien a l’antic palau del senyors de Benimamet (llogaret proper a Beniferri) en dita rajoleta es pot observar la figura d’un cavall encabritat (fig. 4) que correspon al blasó dels Caballeria que van adquirir el senyoriu a l’any 1453 i que té  la forma emprada per la comissió al seu escut.





martes, 6 de abril de 2021

CAMPAMENTO - LA YESA

 

Els antecedents històrics de la comissió poden remuntar-se als anys quaranta, trobant el primer cens l’any 44/45 signat per el seu president Vicente Sanjuan Ibáñez. La comissió en aquells temps rebia el nom de Barrio de las Carolinas –Benimamet i va plantar durant 8 anys.


  La falla va tenir continuïtat fins l’any 52/53 (excepte l’any 50 que no va plantar) durant eixos anys la comissió va emprar diversos segells com es pot apreciar a les figures 1,2, i 3 els quals figuren als diversos documents que hi ha als arxius de la J.C.F.

            La comissió va reviscolar amb la data de 17 d’abril de 1974 segons sol·licitud presentada pel que després fon primer president Rafael Zurriaga Muñoz, amb un modest pressupost de 310.000 de les antigues pessetes. Dos dies després, el dia 19 va emetre l’informe favorable per a la seua constitució, aconseguint l’aprovació definitiva al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig següent.



            En document de 28-9-74 que correspon al contracte de la falla amb l’artista Daniel Guillot Pérez, hi  trobem un segell que correspon a l’escut de la comissió (Fig. 4): Unes flames que espurnegen cap amunt per la part dreta format dalt la paraula falla i amb un fons de núvols tenen en un primer pla, el Miquelet i baix d’este, una pinta de valenciana i un capell de torrentí, per fora de l’escut vegem les paraules CAROLINES – LA YESA. El disseny de l’escut correspon al faller Pedro Rafael Gil qui va reflectir la pinta i el capell com  símbols de les dones i homes de València, EL Miquelet com símbol de la ciutat i les flames com símbol de la festa.

            Les paraules que s’hi troben a l’escut  foren un reconeixement a la barriada on es planta la primera falla, doncs la comissió oficialment el primer any va rebre el nom de LA YESA-CAMPAMENTO, el segon any va rebre el nom de LA YESA-CAROLINAS-BENIMAMET, açò segurament va ser el motiu per al canvi de l’escut de la comissió, canvi que només afecta el nom de la mateixa i no als elements que el formen. (Fig 5)

domingo, 28 de marzo de 2021

BENIMODO -INGENIERO DICENTA

                   

El primer intent per formar una comissió als carrers data del dia 19 d’abril de 1974 quan la persona que anys després fou el Vicepresident  1r de la comissió José Pallares Sanz, va presentar la sol·licitud per a la seua aprovació, sota el nom de Benimodo-Ingeniero Auban, que no es va dur a terme al ser denegada per la J.C.F. Com també fou denegada al ple celebrat el 12 de maig de 1977.

Fig. 1

Fig. 2

            A l’any , el següent dia 2 de Maig de 1.978, Cristobal Giménez Lozano que endavant seria el primer president, en representació dels veïns, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió amb un pressupost de 650.000 pts. conservant el mateix nom.            El dia 15 del mateix mes la Delegació d’Incidències de l’organisme faller informa favorablement al respecte, lliurant el dia 17 un escrit comunicant a la nova comissió que “... la comisión ha sido aprovada en el pleno celebrado en el dia de ayer....”.El ple va  ser celebrat el 16 de Maig de 1.978.

            A l’any de creació el faller Francisco Gómez Escandell  va tenir la idea de l’escut que deuria contenir elements relacionats amb València i el poble de Benimamet. Esta idea que va ser arreplegada pel també faller i artista Vicente Fuster, que al dedicar-se a dibuixar panderetes i ventalls, era conegut a la comissió pel  mal nom “pandereta”, dibuixant amb un suport pergamí una base de taronges i dues barraques d’on s’enlaira un Miquelet envoltat amb una senyera, com a símbols de València; al costat una al·lusió al poblat de Benimamet, el seu escut, la roda i la creu tots els elements al·lusius a San Vicent Martir, patró de la població i titular de la seua església; per dalt de tot un gran rat penat abraça a tots els elements amb les seues ales esteses (Fig.1).

Fig 3

         Al voltant de tots els elements es pot llegit “Falla Secanet Benimodo - Ingeniero Auban – Benimamet i per baix de les taronges 1978, anys que com s’ha dit és el de la fundació.

            La comissió manté el nom de Benimodo-Ingeniero Auban fins a l’any  1979/80, canviant-lo per Benimodo Ingeniero Dicenta a l’any següent que baix la presidència de Pedro Martinez Muñoz, donat que la falla es va plantar en este carrer per motius de l’aire que feia i al estar la falla a les afores de la població no podien plantar la falla al lloc que ho feien abans. Malgrat açò la falla continua emprant el seu escut amb el primer nom. Esta circumstància desapareix a l’ exercici 93/94 figurant desde aleshores Ingeniero Dicenta.    

            Pot ser també que en este any tingués lloc el afegir a l’escut  a la part de baix dos barraques, en homenatge a les que hi havia molt a prop i que van desaparèixer baix  els nous edificis que es construint a l’indret al mateix temps que desapareixia l’any de la fundació i que figurava al primerenc escut (Fig.2).

            Cal dir que, si be la falla es coneguda pel nom de Secanet[1], des dels començaments,  el nom no el decidiren el fallers, sinó que a força de dir la gent que anava a la falla que es plantava al Secanet es quedà amb eixe nom, si be al documents oficial de la comissió no apareix el mateix fins l’any 1982.

            Per altra part cal dir que tant a les bandes que porten les falleres, com a l’estendard que des de l’any 1.979 utilitza la comissió figura no més a la part de dalt dels elements “Falla Secanet” i a la part de baix “Benimamet” (Fig. 3), sense cap al·lusió als noms dels carrers i que el dibuix de l’escut és el que adés s’ha detallat (Fig. 2).



[1] L’indret on es planta la falla es conegut per la barriada de El Secanet nom que se li donava a la partida agrícola del terme. El Secanet junt a la partida veïna Garroferal entre els anys 1962 i 1975 van ser declarades sòl urbanitzable. La Senda El Secanet va ser el carrer principal de l’indret.

 

SECTOR BENIMAMET - BURJASSOT - BENIFERRI