El primer intent per formar una comissió als carrers data del dia 19
d’abril de 1974 quan la persona que anys després fou el Vicepresident 1r de la comissió José Pallares Sanz, va
presentar la sol·licitud per a la seua aprovació, sota el nom de
Benimodo-Ingeniero Auban, que no es va dur a terme al ser denegada per la
J.C.F. Com també fou denegada al ple celebrat el 12 de maig de 1977.
 |
| Fig. 1 |
 |
| Fig. 2 |
A l’any , el següent dia 2 de Maig de 1.978, Cristobal Giménez Lozano que endavant seria el primer
president, en representació dels veïns, va presentar davant la J.C.F.
sol·licitud per formar la comissió amb un pressupost de 650.000 pts. conservant
el mateix nom. El dia 15 del mateix
mes la Delegació d’Incidències de l’organisme faller informa favorablement al
respecte, lliurant el dia 17 un escrit comunicant a la nova comissió que “... la comisión ha sido aprovada en el
pleno celebrado en el dia de ayer....”.El ple va ser celebrat el 16 de Maig
de 1.978.
A
l’any de creació el faller Francisco Gómez Escandell va tenir la idea de l’escut que deuria
contenir elements relacionats amb València i el poble de Benimamet. Esta idea
que va ser arreplegada pel també faller i artista Vicente Fuster, que al
dedicar-se a dibuixar panderetes i ventalls, era conegut a la comissió pel mal nom “pandereta”, dibuixant amb un suport
pergamí una base de taronges i dues barraques d’on s’enlaira un Miquelet
envoltat amb una senyera, com a símbols de València; al costat una al·lusió al
poblat de Benimamet, el seu escut, la roda i la creu tots els elements
al·lusius a San Vicent Martir, patró de la població i titular de la seua
església; per dalt de tot un gran rat penat abraça a tots els elements amb les
seues ales esteses (Fig.1).
 |
| Fig 3 |
Al voltant de tots els
elements es pot llegit “Falla Secanet Benimodo - Ingeniero Auban – Benimamet i
per baix de les taronges 1978, anys que com s’ha dit és el de la fundació.
La comissió manté el
nom de Benimodo-Ingeniero Auban fins a l’any
1979/80, canviant-lo per Benimodo Ingeniero Dicenta a l’any següent que
baix la presidència de Pedro Martinez Muñoz, donat que la falla es va plantar
en este carrer per motius de l’aire que feia i al estar la falla a les afores
de la població no podien plantar la falla al lloc que ho feien abans. Malgrat
açò la falla continua emprant el seu escut amb el primer nom. Esta circumstància desapareix a l’ exercici 93/94 figurant desde aleshores Ingeniero
Dicenta.
Pot ser també que en
este any tingués lloc el afegir a l’escut
a la part de baix dos barraques, en homenatge a les que hi havia molt a
prop i que van desaparèixer baix els
nous edificis que es construint a l’indret al mateix temps que desapareixia
l’any de la fundació i que figurava al primerenc escut (Fig.2).
Cal dir que, si be la
falla es coneguda pel nom de Secanet,
des dels començaments, el nom no el
decidiren el fallers, sinó que a força de dir la gent que anava a la falla que
es plantava al Secanet es quedà amb eixe nom, si be al documents oficial de la
comissió no apareix el mateix fins l’any 1982.
Per altra part cal dir
que tant a les bandes que porten les falleres, com a l’estendard que des de
l’any 1.979 utilitza la comissió figura no més a la part de dalt dels elements
“Falla Secanet” i a la part de baix “Benimamet” (Fig. 3), sense cap al·lusió
als noms dels carrers i que el dibuix de l’escut és el que adés s’ha detallat
(Fig. 2).
