viernes, 28 de mayo de 2021

DOCTOR DOMINGO OROZCO - BAILEN

 

                  Amb la data de 5 de maig de 1971 el futur primer president de la comissió, Enrique Arnau Oliver, va presentar davant la J.C.F. la corresponent sol·licitud per a constituir una nova comissió a la localitat de Burjassot.

            La Delegació d’Incidències va emetre informe favorable amb la data de 24-05-71, i la Delegació d’Admissió de Falles va lliurar el seu el 26 de maig ratificant-lo el dia 31 del mateix mes.

Escut de la comissió

            Malgrat que el primer cens de la comissió porta el segell de l’Ajuntament de la localitat, la comissió, al primer exercici feia servir el seu propi escut, compost per tres blocs o grups diferenciats, a la part de baix un tabal amb les seues baquetes i una dolçaina, a la dreta l’escut de la ciutat de València i a la part esquerra un cadafal format per una barraca i un Miquelet. El dissenyador de l’escut va ser el mateix artista faller que va costruir la falla José Herrero[1]

            A tall d’anècdota cal dir que un escut molt semblant inclús diré que idèntic a l’emprat per distintes comissions al llarg de la història fallera tan actuals com per comissions ja desaparegudes[2].



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017

[2] Veure, a tall d’eixemple, l’escut de la falla Daroca- Padre Vñas,

domingo, 25 de abril de 2021

CRISTOBAL SORNI - MAESTRO MARTI

 

A l’exercici faller 1969/1970, sota la presidència de José Valero Valls, es va crear una nova comissió al poble de Burjassot.

Fig. 1

 Al primer cens de la comissió, datat el 7 d’abril de 1969 anava segellat amb l’escut que emprava l’ajuntament (Fig. 1) com és lògic la comissió va pensar dissenyar l’escut que les representara davant del món faller, per això va demanar a l’artista que feia la falla Mariano Seguer, perquè fera el seu disseny.[1]

Fig. 2

 L’escut (fig. 2) consta de dos timbals, en posició de peu un rat penat amb les cames en cadascun dels timbals i que amb les ales esteses té agafades les dos baquetes en senyal de fer servir els instruments musicals, per darrere del mamífer, flames que espurnegen cap amunt. Una cinta que rodeja a les flames porta el nom de la comissió, mentre que per baix de tots els elements altra cinta fica la localitat a la qual pertany la comissió.



[1] Esta informació ha segut treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde sus orígenes" de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”, diciembre de 2017.

miércoles, 14 de abril de 2021

CIUDAD DE CÓRDOBA - VICENTE TOMÁS MARTÍ

La sol·licitud per a formar la comissió porta la signatura del que després va ser primer president José Gimeno Navarro i figura datada el 29 d’abril de 1984, quedant aprovada del mode definitiu al ple de la J.C.F. celebrat el 12 de Junt del mateix any.        

            El primer any de vida de la comissió empra l’escut que l’identifica: Una gran ferradura amb set claus, tenint al buit una Senyera i un cavall. Per dalt de la ferradura un Rat Penat. El nom de la comissió al cos de la ferradura i el nom de la barriada sota els elements completen l’escut que queda tancat amb les figures, a la part de baix, del tabal amb les baquetes, la dolçaina i unes xicotetes fulles de llorer (Fig. 1).


            La idea del disseny de l’escut no correspon a cap persona en concret, sinó que va ser un conjunt d’idees de diversos fallers que tenien una cosa en comú, ficar a l’escut alguna figura que identifiqués  la comissió en la barriada. El president i Ramón Arcas de la Calle, foren les persones encarregades d’investigar l’assumpte i en una casa de l’antic poble de Beniferri trobaren la solució. A l’esmentada casa hi havia una rajoleta que reflectia l’antic escut heràldic de l’indret (Fig. 2) ; la ferradura fon afegida a l’escut donat que sembla que al lloc hi havia ferrers que feien el seu treball a les cavalleries que allí s’apropaven, donat que pel poble passava el camí reial d’Aragó (a hores d’ara al camí vell de Lliria i on una placa així ho fa saber), tocant a la resta dels elements foren ficats al ser símbols de València.

Fig, 4

           Ara bé, als documents oficials la figura esmentada no és utilitzada fins l’any 1994/95, any de 10è aniversari de la comissió i en dit any i més concretament al programa de la presentació de la F.M. Marisa Torro de la Torre, celebrat el 6 de març de 1995. Abans la comissió als seus documents emprava un segell distint (Fig. 3) a l’escut, donat que al mateix no s’hi troben les figures del tabal, la dolçaina i les fulles de llorer. El president fundador a l’hora de parlar en ella per fer el treball. en va comentar que, encara que no està segur, donat el temps transcorregut, sembla que el mateix fon utilitzat quan encara no hi era reconeguda com a comissió fallera i que per l’ús va continuant usant-se.

            Malgrat açò els fallers m’informaren que prengueren la forma que té per a que es veiés millor dintre de la ferradura, la figura del cavall a la mateixa forma que té a l’escut de la comissió també la trobem en unes rajoletes que hi havien a l’antic palau del senyors de Benimamet (llogaret proper a Beniferri) en dita rajoleta es pot observar la figura d’un cavall encabritat (fig. 4) que correspon al blasó dels Caballeria que van adquirir el senyoriu a l’any 1453 i que té  la forma emprada per la comissió al seu escut.





martes, 6 de abril de 2021

CAMPAMENTO - LA YESA

 

Els antecedents històrics de la comissió poden remuntar-se als anys quaranta, trobant el primer cens l’any 44/45 signat per el seu president Vicente Sanjuan Ibáñez. La comissió en aquells temps rebia el nom de Barrio de las Carolinas –Benimamet i va plantar durant 8 anys.


  La falla va tenir continuïtat fins l’any 52/53 (excepte l’any 50 que no va plantar) durant eixos anys la comissió va emprar diversos segells com es pot apreciar a les figures 1,2, i 3 els quals figuren als diversos documents que hi ha als arxius de la J.C.F.

            La comissió va reviscolar amb la data de 17 d’abril de 1974 segons sol·licitud presentada pel que després fon primer president Rafael Zurriaga Muñoz, amb un modest pressupost de 310.000 de les antigues pessetes. Dos dies després, el dia 19 va emetre l’informe favorable per a la seua constitució, aconseguint l’aprovació definitiva al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig següent.



            En document de 28-9-74 que correspon al contracte de la falla amb l’artista Daniel Guillot Pérez, hi  trobem un segell que correspon a l’escut de la comissió (Fig. 4): Unes flames que espurnegen cap amunt per la part dreta format dalt la paraula falla i amb un fons de núvols tenen en un primer pla, el Miquelet i baix d’este, una pinta de valenciana i un capell de torrentí, per fora de l’escut vegem les paraules CAROLINES – LA YESA. El disseny de l’escut correspon al faller Pedro Rafael Gil qui va reflectir la pinta i el capell com  símbols de les dones i homes de València, EL Miquelet com símbol de la ciutat i les flames com símbol de la festa.

            Les paraules que s’hi troben a l’escut  foren un reconeixement a la barriada on es planta la primera falla, doncs la comissió oficialment el primer any va rebre el nom de LA YESA-CAMPAMENTO, el segon any va rebre el nom de LA YESA-CAROLINAS-BENIMAMET, açò segurament va ser el motiu per al canvi de l’escut de la comissió, canvi que només afecta el nom de la mateixa i no als elements que el formen. (Fig 5)

domingo, 28 de marzo de 2021

BENIMODO -INGENIERO DICENTA

                   

El primer intent per formar una comissió als carrers data del dia 19 d’abril de 1974 quan la persona que anys després fou el Vicepresident  1r de la comissió José Pallares Sanz, va presentar la sol·licitud per a la seua aprovació, sota el nom de Benimodo-Ingeniero Auban, que no es va dur a terme al ser denegada per la J.C.F. Com també fou denegada al ple celebrat el 12 de maig de 1977.

Fig. 1

Fig. 2

            A l’any , el següent dia 2 de Maig de 1.978, Cristobal Giménez Lozano que endavant seria el primer president, en representació dels veïns, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió amb un pressupost de 650.000 pts. conservant el mateix nom.            El dia 15 del mateix mes la Delegació d’Incidències de l’organisme faller informa favorablement al respecte, lliurant el dia 17 un escrit comunicant a la nova comissió que “... la comisión ha sido aprovada en el pleno celebrado en el dia de ayer....”.El ple va  ser celebrat el 16 de Maig de 1.978.

            A l’any de creació el faller Francisco Gómez Escandell  va tenir la idea de l’escut que deuria contenir elements relacionats amb València i el poble de Benimamet. Esta idea que va ser arreplegada pel també faller i artista Vicente Fuster, que al dedicar-se a dibuixar panderetes i ventalls, era conegut a la comissió pel  mal nom “pandereta”, dibuixant amb un suport pergamí una base de taronges i dues barraques d’on s’enlaira un Miquelet envoltat amb una senyera, com a símbols de València; al costat una al·lusió al poblat de Benimamet, el seu escut, la roda i la creu tots els elements al·lusius a San Vicent Martir, patró de la població i titular de la seua església; per dalt de tot un gran rat penat abraça a tots els elements amb les seues ales esteses (Fig.1).

Fig 3

         Al voltant de tots els elements es pot llegit “Falla Secanet Benimodo - Ingeniero Auban – Benimamet i per baix de les taronges 1978, anys que com s’ha dit és el de la fundació.

            La comissió manté el nom de Benimodo-Ingeniero Auban fins a l’any  1979/80, canviant-lo per Benimodo Ingeniero Dicenta a l’any següent que baix la presidència de Pedro Martinez Muñoz, donat que la falla es va plantar en este carrer per motius de l’aire que feia i al estar la falla a les afores de la població no podien plantar la falla al lloc que ho feien abans. Malgrat açò la falla continua emprant el seu escut amb el primer nom. Esta circumstància desapareix a l’ exercici 93/94 figurant desde aleshores Ingeniero Dicenta.    

            Pot ser també que en este any tingués lloc el afegir a l’escut  a la part de baix dos barraques, en homenatge a les que hi havia molt a prop i que van desaparèixer baix  els nous edificis que es construint a l’indret al mateix temps que desapareixia l’any de la fundació i que figurava al primerenc escut (Fig.2).

            Cal dir que, si be la falla es coneguda pel nom de Secanet[1], des dels començaments,  el nom no el decidiren el fallers, sinó que a força de dir la gent que anava a la falla que es plantava al Secanet es quedà amb eixe nom, si be al documents oficial de la comissió no apareix el mateix fins l’any 1982.

            Per altra part cal dir que tant a les bandes que porten les falleres, com a l’estendard que des de l’any 1.979 utilitza la comissió figura no més a la part de dalt dels elements “Falla Secanet” i a la part de baix “Benimamet” (Fig. 3), sense cap al·lusió als noms dels carrers i que el dibuix de l’escut és el que adés s’ha detallat (Fig. 2).



[1] L’indret on es planta la falla es conegut per la barriada de El Secanet nom que se li donava a la partida agrícola del terme. El Secanet junt a la partida veïna Garroferal entre els anys 1962 i 1975 van ser declarades sòl urbanitzable. La Senda El Secanet va ser el carrer principal de l’indret.

 

SECTOR BENIMAMET - BURJASSOT - BENIFERRI

 


viernes, 26 de febrero de 2021

ESTADÍSTIQUES D'ALGIRÓS

 Per finalitzar en les falles del sector adjunte unes xicotetes estadístiques dels seus escuts.


martes, 23 de febrero de 2021

YECLA - CARDENAL BENLOCH

               Encapçalada pel president José Mª Sala Gomis, a l’exercici 1961/62 va nàixer una nova comissió a la barriada d’Algirós, del total de sis que aquell any es constituïren a la ciutat, en un indret on anys enrere ja hi va haver una falla, que no tenia res a veure a l’actual[1], i que tenia altre nom plantant-se a uns 25 metres d’on es planta ara.


Escut de la comissió

            El faller Juan Manuel Ponce de Lelis va ser el dissenyador de l’escut que empra la comissió: Una carabassa envoltada en flames, dóna pas a un Miquelet humanitzat  que s’en passa un glop de vi que ix d’un cuiro on es llig “C/ Yecla”. Tanca l’escut per la part de dalt una cinta on fica “Comissión de Falla” i per la part de baix “Cardenal Benlloch y adtes.”

            Segons comentaren els fallers, quan els vaig visitar, que l’escut fon pintat per Eduardo Albaldo Peñalba i que  el cuiro fa referència al vi que s’elabora en aquella localitat, mentre que no sabien que representava la carabassa que figura a l’escut, malgrat que algú em va dir que podria ser per els bunyols fets d’este element hortolà

[1] Falla Salvador Pau-Luis Millan

sábado, 20 de febrero de 2021

AVGDA. DELS TARONGERS- POLITÈCNIC- VERA


           La història de la comissió promoguda pel que fou  primer president de la mateixa  Elias Pérez Oller, comença quan sota el nom de Ramón Llull-Av Naranjos, sol·licita de la J.C.F. la corresponent autorització per a crear-la.

            L’organisme faller, com a conseqüència de l’expedient 65/98 resol, al ple celebrat el 10 de Juny de 1998, denegar la constitució d’esta. La denegació fou recorrida, donat lloc a l’inici de l’expedient 47-48/99 que finalitza a la resolució de la J.C.F. d’aprovar-la per unanimitat, al ple extraordinari celebrat el 25 de Juny de 1998.

            Malgrat la tardança, en l’aprovació, la comissió va editar el llibret relatiu a l’any 1998, és a dir abans de tenir la comissió aprovada, i en ell es pot llegir el motiu de la fundació de la comissió no fou més que per celebrar el 25è aniversari de l’Escola d’Arquitectura Tècnica, la gent que va prendre la iniciativa a instàncies del seu director va treballar al projecte de plantar una falla, que era innovador dintre de la universitat.

         Fig. 1                                         Fig, 2                                               Fig. 3                    

            Com és pot apreciar primer llibret a la seua portada (fig. 1) consta a la part superior el primer escut emprat per la novella comissió (Fig. 2), l’escut està format per l’escut representatiu de la universitat politècnica afegint-li a la part de dalt un rat penat i a la part de baix la paraula falla sobre unes xicotetes flames.

            Al llibret del 2on any, es dir a l’any 1999 ja figura l’escut que, a hores d’ara, representa a la comissió (fig. 3) i aquest està basat en el primitiu escut, conservant la forma circular del mateix amb l’escut de la universitat al centre, tenint a les voreres flames i al  davant un taronger, també se li ha afegit a la part de dalt el campanar de l’ermita del Camí de Vera. Altra diferenciació de l’escut actual amb el primitiu, per mor de destacar a l’esmenat campanar és la rata penada que està de gaidó cap a l’esquerra.

            Cal dir que, com ha quedat dit, l’escut de la figura 2 consta a la portada del primer llibret, però també és cert que hi ha un document, datat el 23-10-98, on es comunica a la J.C.F. el pressupost per l’esmentat any, i on figura l’escut que es representa a la figura 3.

lunes, 8 de febrero de 2021

SÉNECA - POETA MAS Y ROS

                 Segons consta al primer llibret de la comissió, els primers contactes per a crear una nova falla començaren el  mateix dia de Sant Josep de l’any 1980. En aquella data la circumstància no passaria de comentaris entre alguns veïns, el cert és que la qüestió va fer-se ferma i començaren els tràmits necessaris per a crear-la, procés que va finalitzar enser aprovada la seua constitució el ple de la J.C.F. celebrat el 30 de maig de 1.980.



            Aquell mateix any el faller Ramón Tamarit Morales juntament amb altre faller, del que desconec el nom, va dissenyar l’escut que fins ara fa servir la comissió i que fon reflectit al primer llibret editat per la comissió: Una cinta amb el nom de la comissió i unes flames serveixen de base a un tabal amb les baquetes, i per davall del tabal aguaita una dolçaina Per dalt d'estes figures el rombe heràldic de la ciutat i unes eixides de canya a la part dreta, mentre que a la part esquerrana es troben unes fulles de. Abraça als elements una gran Rata Penada amb les ales esteses.

            Cal dir, malgrat que no desvirtua l’essència de l’escut, que al llarg del temps algunes de les figures que el formen, han segut modificades, servint a tall d’exemple, les flames i la cinta. A l’escut, encara que fora de la forma, trobem  l'afegit de la denominació " Associació Cultural".

viernes, 29 de enero de 2021

SÉNECA - YECLA

           L’any 80/81 es constitueix una nova comissió a la ciutat baix la presidència de José Luis Gallart Aucejo. La primera Junta General Extraordinaria de la comissió té lloc al Bar Garrido el dia primer d’abril de 1980.

            El dia 29 de Novembre del mateix any, dia de la inauguració del casal, el president junt al pare de la Fallera Major Infantil de la comissió Mª Angeles Esteban Franco van regalar a la comissió els respectius estendards on figura l’escut de la comissió.

            La idea de l’escut va nàixer dels membres de la comissió que aportaren les idees de cadascú i els agradà la idea aportada pel, aleshores faller, José Sanchis Trobat.

            L’escut ( Fig. 1) està format per una manta morellana que envolta un tamborí, a la dreta dues barraques i un pomell format per tres taronges, baix i sobre la manta una dolçaina. A la paet de dalt fora del dibuix de l’escut es troba la paraula falla representades per flames. A les franges formades pel dibuix de  la manta figura “FALLA G. MORATO YECLA”.

            L’escut ha segut posteriorment variat conservant, malgrat tot, els elements primitius, les lletres figuren fora de la manta i la paraula FALLA té forma de flames, les dimensions del tamborí han segut reduïdes, la dolçaina ha canviat de lloc i el pomell de taronges té més quantitat d’aquestes. La comissió utilitza, al menys als llibrets, des de l’any 1982 al 1991 l’escut de la figura 1 i des de l’any 1996 fins el 2004 el corresponent a la figura 2. Tot açò desvirtua, al meu parer, l’escut original que és el que s’hi troba a l’estendard de la comissió (Fig. 1).

Fig. 3

            La comissió va rebre el primer nom, segons el cens, el nom de Plaza García Morato, el segon any ja va rebre el nom per la que és coneguda Garcia Morato-Yecla-Séneca, més tard la plaça va rebre el nom del polític suec Olof Palme. Però malgrat el darrer canvi de nom, la comissió no el fa servir continuant per tant amb el nom de Garcia Morato

            En l’any 2019 amb motiu de la llei de la memòria històrica la JCF commina a la comissió a actualitzar el seu nom, anomenant-se per acord dels components de la comissió Yecla-Séneca, tal com podem veure en l’escut actual de la falla (Fig. 3).

lunes, 25 de enero de 2021

RUBÉN DARIO - FRAY LUIS COLOMER

 

            La sol·licitud per a formar una nova comissió va ser presentada el 3 de Maig de 1.984 per qui després fou primer president Luis López Cuñat. La Delegació d’Incidències de la J.C.F. una vegada resolt l’expedient 42/84 va donar el vistiplau per a l’aprovació.

           

Fig,1 Escut a l'any 1985


La comissió va celebrar la primera Junta Extraordinària en la data de 13 de juny de 1.984, anomenant-se, segons consta al cens, que es troba als arxius de la Junta Central Fallera, com “FALLA FRENTE AL 14 Y 16 DE R.DARIO”.

            A les primeres juntes de la comissió va sorgir la idea de fer un escut que els identifiqués, recaient el disseny del mateix en el faller Carmelo Roda Sánchez, Vice-president 2on., qui va presentar un sols dibuix davant la comissió i que va ser adoptat per la mateixa, com escut.

           

Fig. 2 Escut actual

Als diferents documents que s’hi troben l’arxiu de la J.C.F. trobem el primer i únic escut de la comissió, compost per una cinta que porta el nom actual de la comissió i que dona pas a un Miquelet, tenint als dos costat una Senyera a la dreta i flames a l’esquerra; per dalt dels elements esmentats una gran rata penada amb les ales esteses.

            Com es pot apreciar als dos dibuixos l’escut en els anys d’història de la comissió no ha variat excepte, clar està, amb el color. (Figs. 1 i 2)

lunes, 11 de enero de 2021

REPUBLICA ARGENTINA - DR. PALLARES IRANZO

  

    Amb la data de 14 de juny de 1926 va nàixer als afores de València, a la barriada d’Algirós, la Sociedad Cooperativa “La Amistad” de la mà del seu president Emilio Torres Sanahauja. Anys més tard naix el sentiment de fer una comissió fallera, transcorria l’any 1946 i de la mà de José Nicolau Burgos comença el seu caminar la falla “Colonia de La Amistad”.
Fig. 1                                                      Fig. 2
               
    El primer any de la història de la comissió ja conta amb el seu escut identificatiu dissenyat pel faller Luis Godino Moreno que com és natural va ser ficat a l’estendard de la mateixa (Fig.1). Es tracta d’una figura oberta que té al centre un bunyol del qual surten flames a la part de dalt. Dalt d’estes dos figures hi ha dues barraques representant les que encara hi havia aleshores pel contorn. A la part esquerra de l’escut i de dalt a baix, com una mena de manta morellana, onegen dues banderes dalt la bandera espanyola i baix la valenciana. La bandera espanyola descansa sobre una rata penada, que amb les ales esteses, es troba lleugerament de gaidó cap a la dreta envoltada en una tira de traca.
Fig. 3


    Com es pot apreciar a l’estendard de l’any 1974 (Fig. 2) l’escut apareix rectificat al ser-li afegit elements nous; a la part dreta unes flames i a la part esquerrana unes fulles de llorer, al mateix temps que la tira de traca no envolta al rat penat sinó que s’hi troba davall d’este. Les figures afegides en el nou disseny tanquen completament la forma de l’escut.

Fig 4         


    Més avant, concretament l'any 1995, amb motiu de la concessió del Bunyol d’Or i Brillants amb fulles de llorer, l’escut és remodelat per faller José Luis Baixauli Albadalejo, a l'afegir-li als dos costats la condecoració atorgada per la J.C.F. (Fig. 3).

Fig, 5


    Cal dir que la comissió fa constar en tots els segells (fig 4), insígnies (Fig 5) , estendards emprats, el nom de “La Amistat” recordant aixina part important de la seua història.

 
Fig. 6

   També caldria dir que la comissió celebra el seu 75 è aniversari per qual ha confeccionat una insígnia d'on penja el número que fa menció a l'efemèride (Fig 6).


sábado, 19 de diciembre de 2020

LOS LEONES - POETA MAS Y ROS

  

            El camí de la comissió va començar quan el dia 8 de maig de 1.973 el que després va ser primer president Jaime Fossati Chiner, va presentar, amb un modest pressupost de 435.000 pessetes, sol·licitud per obtenir la corresponent autorització.

            Després del tràmits necessaris la Junta Central Fallera va lliurar l’informe favorable amb  la data de 10 de maig de 1.973, i per tant va  ser definitivament aprovada en un proper ple. Així, la comissió va celebrar la primera junta de constitució el dia 25 de maig.

Figura 1

            El primer any hi han nombrosos documents on figura l’escut. El rombe heràldic de la ciutat coronat amb corona oberta que té al costat dret la rata penada i una branca de llorer i per la part de baix una torxa on les flames espurnegen cap amunt pel costat esquerrà, figurant al voltant d’este el nom primerenc de la comissió LEONES- POETA MAS Y ROS – CIUDAD JARDIN (Fig 1) nom que figura al censos fins l’any 1976/1977 i als llibret fins l’any 1974.
Figura 2

            A partir d’este any el escut segueix emprant el mateix escut però desapareix el denominació de “CIUDAD JARDIN” que fins aleshores figuraba (fig 2). Posteriorment a l'escut se li han afegit les insignies atorgades per la J.C.F.

            Cal fer una xicoteta observació respecte a l’escut d’ esta comissió i que no deixa de ser una anècdota, al meu parer, l’escut té una forma molt semblant en el que fà als elements que el formen i en menor mida a la seua disposició, en la falla Espartero- Ramón y Caja del Sector de La Roqueta- Arrancapins.

lunes, 7 de diciembre de 2020

L'ALGUER - ING. RAFAEL JANINI

             

             El primer cens de la comissió que va començar, baix el nom de L’Alguer y Adyadentes,  estava encapçalat per el seu president Rafael Simarro Seisó, pertanyia a l’exercici 64/65.

            Molta rapidesa tingueren els components de la comissió a l’hora de confeccionar el seu escut, donat que al primer cens datat el 20 d’abril de 1.964, ja consta segellat l’escut de la comissió que va ser dissenyat pel faller José Folgado Estelles.


            L’escut, com es pot veure en la reproducció, està directament relacionat amb la barriada: Un gran tabal on fica el primitiu nom de la comissió té dalt les baquetes i una dolçaina al costat, sobre la pell del tabal, un grup de edificis que representes la barriada coneguda popularment com “La Isla Perdida”, nom que li ve donat perquè quan foren construïdes estaven vertaderament perdudes en mig de l’horta entre la Capital i el Cabanyal, dalt dels edificis el rombe heràldic de la ciutat amb la rata penada, per darrere de tots dos unes flames espurnegen cap amunt.

viernes, 27 de noviembre de 2020

JOSE Mª HARO - POETA MAS Y ROS

            La sol·licitud per a crear la comissió va ser presentada, amb la data de 31 de març de 1977, per Vicente Ferrer Tarazona, que en acabant va ser triat com a president, aquell any la comissió tenia un pressupost de 1.150.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’admissió de Falles de la Junta Central Fallera, va emetre informe favorable el dia 11 de maig, per a després comunicar per escrit de 13 de maig que havia segut aprovada al darrer ple de l’organisme faller. 

Figura 1                                                                               Figura 2

        Com  és natural, al primer any de vida de la comissió ja fa servir de l’escut que l’identifica, que queda reflectit tant a l’estendard com al primer llibret de la comissió (Fig. 1) i que, segons em conten els fallers, no ha sofert cap variació des de la seua creació.

Lescut de la comissió està composat, de baix cap a dalt, per dos bunyols i un tabal amb baquetes i una dolçaina, al centre el Miquelet vorejat a la dreta per flames i a l’esquerra per núvols i la Senyera, per darrere dels elements una gran rata penada amb les ales obertes.

Sembla ser que no hi ha cap persona a la que li poguérem atribuir el disseny de l’escut, segons em va comunicar la persona en que em vaig entrevistar, malgrat que altres fonts manifesten que el disseny de l’estendard correspons als fallers Juan Llibret y Vicente Ballester recolzats per altres components de la comissió.

viernes, 20 de noviembre de 2020

PLAZA DE HONDURAS

              Segons consta a un diari de la ciutat de València un faller va declarar “ Hace 20 años, unos amigos nos reunimos en un bar. Nos faltaba una persona para cumplir los requisitos que exige la J.C.F.. Salimos a la calle y a la primera persona que pasó le pedimos el D.N.I.” (SIC)[1].

            Fins aquí l’anècdota que no dubte siga de veritat, però el cert és que Miguel Ferrero Simó va presentar el 2 d’abril de 1.979 sol·licitud per a la constitució d’una comissió i que segons consta als arxius tenia un pressupost de 1.050.000 de les antigues pessetes.

            La J.C.F. després de realitzar el tràmits preceptius va comunicar a la comissió que, desprès seria presidida per Simón Fajardo Pascual, al ple del dia 23 de Maig havia segut aprovada.

Figura 1                                                                                      Figura 2

            L’escut que figura en el programa de la presentació de la Fallera Major de l’any 1982 (fig. 1) i al llibret de l’any 1983 (fig. 2), representa unes flames que serveixen de base per un Miquelet que té dalt als dos costat el Rat Penat a l’esquerra i un grapat de bunyols a la dreta, per baix de tots els elements el nom de la plaça, escut que figuren als censos que a la J.C.F. fins l’any 90-91.

Figura 3                                                                          Figura 4

            A l’any següent se li afegeix un cinta a la part de baix on inclou el nom de la falla, més tard a l’escut trobem altre canvi al substituir la cinta per una senyera  on també inclou el nom de la falla figurant este nou disseny en els censos del anys següents. 

Figura 5                                                              Figura 6

Este canvi es pot apreciar als estendards de la comissió (figs 3 i 4)  així com en els llibrets com es pot veure al llibret de l’any 1999 (Fig. 5), any que la falla  celebrava el seu 20è aniversari. Cal senyalar que sembla ser que l’autor de l’escut és Miguel Ferrero i que posteriorment va ser rectificar per Arturo Terrasa González.



[1] Levante E.M.V. ”Especial fallas año 2000”.

domingo, 8 de noviembre de 2020

DOCTOR MANUEL CANDELA - BEATRIZ TORTOSA

                    L’any 46/47 la comissió tenia el nom de “BARRIO Dª BEATRIZ TORTOSA Y ADYACENTES” i estava presidida per Domingo Galdón Lluch. Per a la seua identificació emprava un segell ovalat dentat on no més es llig el nom de la comissió sense cap dibuix que el pugués identificar en la mateixa (Fig. 1).

Figura 1
           
La comissió va durar fins l’exercici 54/55 per a reaparèixer l’any 63/64 amb el nom de “CONTINUACIÓN M. CANDELA – BEATRIZ TORTOSA” i baix la presidència de José Moreno Cañadas. Eixe any, la comissió feia servir un segell rodó, igualment dentat, que consta en diversos documents relacionat amb la comissió (Fig. 2). Igualment no té cap dibuix que el lligue amb la comissió excepció feta, es clar, dels noms del carrers.

            I és en esta etapa, que va durar fins  l’any 67/68 en que va desaparèixer, més concretament a l’exercici 64/65 baix la presidència del president adés esmentat, quan es va dissenyar l’escut de la comissió. L’encarregat de fer-ho va ser l’artista faller Abelardo Guillot.


Figura 2

            Es tracta d’un cartell tenint per fons el Miquelet i flames així com el nom de la comissió, davant del cartell, de gaidó un cadafal que representa un full de calendari amb la data del dia gran de la festa fallera, un coet humanitzat amb un llumí amb la ma dreta. Per la part baixa del full del calendari aguaiten quatre bunyols i fulles de llorer (Fig. 3)

.

Figura 3

            La falla va tornar a reviscolar, ara definitivament, el dia 29 d’Abril de 1.971 quan el que després fou president Manuel Martínez Serrano, va presentar sol·licitud per a plantar-ne. El dia 26 de Maig de 1.971 la Delegació d’Admissió de Falles va donar el vist i plau per a la seua aprovació, celebrant la junta constitucional el dia 8 de juny del mateix any. L’acta realitzada per tal motiu, figura segellada pel mateix segell que tenia anys enrere la comissió (Fig. 3). Malgrat açò la comissió empra l’escut esmentat i que ja va fer servir a la darrera etapa.

Cal dir que en anys posteriors l’escut va rebre una mena de actualització, per tal de fer un més modern, i malgrat que conserva tots els elements primitius, les variacions foren realitzades per Santiago Diaz.

lunes, 2 de noviembre de 2020

CEDRO - EXPLORADOR ANDRÉS

             La història de la comissió comença quan Juan Fº Cortina Sánchez, en nom dels veïns, sol·licita el permís per  crear una nova comissió fallera, sol·licitud que fou denegada al ple de la J.C.F. celebrat el 15 de maig de 1.978.

            A l’any següent, el dia 27 de març de 1979 Antonio Rodrigo Martínez va presentar davant la J.C.F. nova sol·licitud per a plantar-ne, amb un pressupost de 1.500.000 de les antigues pessetes.  La falla fou aprovada al ple de 23 de Maig de 1.979 segons escrit de comunicació del mateix dia.

Figura 1

               Els començaments de la comissió foren agitats, per motius que no venen al cas, així el dia 5 de Novembre del mateix any, al arxius de la J.C.F., hi ha un document comunicant la composició de la Junta Directiva amb el vist i plau de la Delegació d’Incidències, per Resolució de l’expedient 46/79 per la que aprova la composició de la J. Directiva triada el 6-11-79 sent president José Borras Chanta.[1]

            Doncs be, eixe document  figura segellat amb un segell rodó (Fig. 1) format per un doble cercle on fica el nom de la comissió i al centre té un xicotet rombe heràldic de la ciutat als dos costats uns arbres i una barraca i per dalt un Miquelet coronat  per una gran rata penada.

Figura 2
            A l’any següent, sent president Francisco Javier López Bellido, als arxius esmentats,  figura una carta de 23-12-80 signada pel secretari Gonzalo Márquez Baz, comunicant la composició de la nova Junta Directiva i on ja figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 2), sembla que dissenyat per José Borràs Chanta: Una Senyera coronada amb corona oberta i rat penat que té al centre un pomell de taronges, per baix dels elements una cinta on deu de figurar el nom de la comissió, però que no s’aprecia al dibuix.

 



[1] Al llibret d’aniversari de la comissió figuren com a presidentes del primer any Antonio Rodrigo Martinez i José Borràs Chanta.