CARTEROS - LITÓGRAFO PASCUAL ABAD

                 Amb la data 20 d’abril de 1982 José Fuster Ayaldi va presentar a la J.C.F., la corresponen sol·licitud per la creació d’una nova comissió, amb un pressupost de 830.000 de les antigues pessetes.

            El dia 11 de maig la J.C.F va emetre informe favorable per la seua creació, segons l’expedient 520/82, cosa que va succeir al ple celebrat el 4 de juny, i que fou comunicat per escrit al dia nou del mateix mes. L’acord de ple fou ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 30 de juny.

Fig. 1

            En aquell primer any va ser president José Fuster Ayaldi i fallera major Carolina Rivas López i com és natural d’eixe primer any data l’escut de la comissió fallera, un doble cercle on és pot llegir el nom Carteros-Litografo Pascual Abad i com  homenatge a la primera ubicació del monument Cruce Primero de Mayo, dintre el doble cercle unes fulles de llorer serveixen de base a les Torres dels Serrans, el centre de les torres, l’escut de la ciutat de València..

            Malgrat que els fallers en comentaren que la primera falla fou plantada en l’encreuament dels carrers Carteros i 1º de Mayo i que després al ser urbanitzada la zona va rebre el nom per la que es coneix a hores d’ara, el cert és que els dos primers anys de la comissió va emprar l’escut representat amb la figura 1 i que encara que és el mateix no consta el nom de 1º de Mayo (tampoc consta, el nom als censos dels dos primers anys) apareixent per primera vegada al cens de l’any 85/86 així i també el mateix any, al programa de la presentació de la Fallera Major ja consta l’escut de la figura 2.

Fig. 2

            Res se’n sap de l’autor de l’esbós de l’escut, però malgrat tot, els fallers més antics comenten que poguera ser el primer president el seu autor donat que, sembla ser, era artista faller.

CAMINO DE ALBA - CASTILLO DE CULLERA

    

La comissió va nàixer dia 15 d’abril de 1957, per tant és a l’exercici 1957/58 quan apareix sota el nom de Falla Torre Alba com s’hi pot apreciar a la reproducció d’una insígnia de la comissió (fig. 1), i a l’exercici 1965/66 és quan canvia al nom actual.

Fig. 1

Segons consta al llibret del 25é Aniversari l’estendard de la comissió (fig. 2) data de l’any 1959, però, sembla que l’escut no es va adoptar d’una manera definitiva l’any 1965, sense que es puga dir amb certesa, puix la fotografia de la primera fallera major que va tenir la comissió l’any 1958 Pilar Alonso Pérez, i que figura al casal no s’aprecia a la banda, l’escut de la comissió Igualment la foto de la F.M. al llibret de 1960 a la banda porta l’escut de València i la F.M. de l’any 1964 no en porta, no ocorrent així amb la foto al llibret de 1965 on ja porta l’escut de la comissió.

Fig. 2

                  L’escut  és una al·legoria de l’escut de València que ha conservat la rata penada i la corona, però on les dues eles han sigut substituïdes per un costat i a la part dreta per un tabal i la dolçaina, este porta a la part de dalt un xicotet fanal a més de dur darrere unes branques de llorer, a la part esquerra unes flames portant dalt unes barraques Per la part de dalt i darrere la rata penada trobem una torre.

Fig. 3

           Dissortadament, no es pot determinar l’autor de l’escut ni el fet de ficar els diversos motius que el formen encara que els fallers més antics comenten que la Torre de dalt és l’edifici que hi ha molt a prop del lloc i que dona nom a tota la barriada i que les barraques son homenatge a les moltes que quan la fundació de la falla hi havia per l’indret. Pel que fa al tabal i dolçaina tots sabem que son instruments típics de València, però hi ha dues opinions sobre el que significa el fanal que es veu a la dolçaina, mentre que uns diuen que ha que veure al cos de vigilants nocturns, altres pensen que és còpia dels fanals que hi havia a un grup de cases en el lloc on primitivament es plantava la falla.

            Un apunt sobre l’escut de la comissió: Així com a la insígnia i al llibret del 25é aniversari (fig. 2) es pot  veure com a la part dreta sols hi ha el tabal la dolçaina i el fanal, a  l’estendard de l’any 1967(fig. 3) estes figures figuren al costat d’una branca de llorer, transformant d’este mode el disseny del primitiu escut.

CALVO ACACIO

 

            La presentació de la sol·licitud per formar una nova comissió, va venir de la mà de José Llorca Blach, que més tard seria elegit com a president de la comissió el dia 8 d’abril de 1973, presentat un pressupost de 453.000 de les antigues pessetes. La comissió figura aprovada en l’acta corresponent al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1074, celebrant la primera junta el dia 16 del mateix mes.

Va ser el secretari de la comissió, José Vicente Alonso Gil, va dissenyar l’escut que els representaria, per la qual cosa va triar escut que en l’heràldica l’anomenarien del tipus “espanyol”, amb  les quatre barres roges, dalt d’este escut l’autor va considerar el col·locar un símbol de la ciutat: El Rat Penat, portant la paraula falla entre les seues ales. L’escut va quedar així com he dit en una primera instància.

                            

                                            Fig. 1                                                              Fig, 2

            El projecte  li va semblar una miqueta “gelat”  als components de la  comissió  pensant que se li podria afegir altre símbol, per tal motiu l’autor va afegir rodejant a l’escut un bunyol quedant tancat el disseny per una cinta sota tots els elements on fica el nom dels carrers de la comissió (Fig. 1).

                                        Fig. 3                                                                  Fig., 4

            El disseny va representar a la comissió durant alguns anys fins l’any 1981 segons consta al llibret editat per la comissió a les festes d’eixe any. Però sembla que eixe mateix any “algú”, va agarrar l’estendard i damunt l’escut li va afegir la franja blava a la Senyera (Fig. 2), per tal motiu ja van ser confeccionades amb la rectificació, tal com apareix a la fotografia de la Fallera Major Infantil de l’esmentat llibret. Al llibret de l’any següent, és a dir 1982, ja apareix a la seua portada l’escut rectificat, malgrat que l’escut sense la franja va continuar sent usat per la comissió, almenys així figura, com a segell, al cens corresponen a l’any  1997/98 signat pel president Manuel Valero Muñoz el 30 d’abril de 1997. Este canvi, al disseny del segell, es va produir l’any 1991 quan el cens datat el 29 d’abril figura rectificat amb la franja blava fet que no va ocórrer al darrer any, figurant el cens datat el 24 d’abril sense la rectificació esmentada; corresponent estes figures als llibrets dels esmentats anys, observant-se els canvis produïts a l’escut.(fig, 3 i 4)

Fig. 5

            A l’entrada en vigor la llei de la memòria històrica la comissió va prendre la dedició de canviar el nom de la comissió passant a anomenar-se Falla CALVO ACACIÓ com així figura en l’escut.

ARZOBISPO OLAECHEA -SAN MARCELINO

 

                La comissió es va crear a l’exercici 1.959/60 sota la presidència de Carlos Tena Vallés tenint com a fallera major Asunsión López González.

Fig. 1

            També aquell any fou vicepresident Luis Gutierrez Belenguer qui va presentar un dibuix a la comissió perquè els representés. Este dibuix consistia  en un ninot de falla amb un capell negre semblant als que els llauradors  utilitzen per a ficar al cap dels espantaocells, el ninot simbòlic d’una falla estava col·locat dalt d’un xicotet cadafal  tenint per darrere unes flames on ficava el nom de “Falla Arzobispo Olaechea-San Marcelino” nom que rebia per aquells temps i que any endavant seria canviat pel seu nom en valencià i afegint des de l’any 1991 dalt de la paraula falla “Associació Cultural”.(Fig. 1)

Fig. 2

            Segons en va comunicar al mateix autor de l’escut, va ser concebut en una primera instància per un segell per encunyar la loteria,  el ninot que figura en ell,  pel pas dels anys, ha sigut confeccionat de diverses formes i colors allunyant-se del dibuix original, com també s’ha allunyat de l’escut la insígnia de la comissió , ja que com es pot apreciar a la foto l’escut (Fig. 2) no està tancat dintre un rombe, amb el nom dels carrers, que té per dalt una rata penada i que segons en diguérem el van canviar per omplir més l’espai.