miércoles, 24 de enero de 2024
lunes, 22 de enero de 2024
SERRANOS - PLAZA DELS FURS
A l’acta de constitució relativa a l’exercici 44/45 presidida per Juan Castillo Miguel, no figura cap segell que identifiques a la comissió, malgrat que el mateix exercici i amb la data de 03 d’abril de 1944, signat pel president, figura un segell de forma ovalada en sentit horitzontal sense cap dibuix, només amb la següent inscripció “COMISION DE FALLA CALLE SERRANOS Y ADYACENTES” (Fig. 1).
![]() |
Figs. 1, 2 i 3 |
Més avant a l’exercici 45/46 en document datat el
14-02-46 comunicant la realització de “prácticas teatrales”, per part de la
comissió, es troba segellat per un dibuix de forma ovalada on ja se pot veure
un element identificatiu de la comissió al trobar-se, al centre de l’oval, les
Torres dels Serrans, a més, clar està, del nom de la comissió (Fig. 2).
A l’any 52/53 al cens datat el 27 de Març de 1952 la comissió segella el mateix amb un segell idèntic a l’emprat l’any 1946 encara que de forma rodona (Fig. 3). Sembla que, per aquell temps, la comissió feia servir diversos segells, així consta fins a un llibre de festes valencianes[1] la comissió empra un segell que en tota seguretat va servir de base per l’escut actual.
![]() |
Figs. 4 i 5 |
![]() |
Fig. 6 |
Esta vegada es tracta
d’un doble oval vertical on porta el nom de la comissió i dintre de l’oval menut la paraula Falla i un dibuix compost per les
Torres dels Serrans dintre unes xicotetes flames i un Rat Penat (Fig. 4).
L’escut actual apareix, almenys a les primeres vegades, al programa de la presentació de les Fallera Majors celebrat el 10 de març de 1955.
Al centre del programa es pot veure l’escut (Fig. 5) basat com he dit al
segell emprat a l’any 1950. Desaparegut la forma ovalada conserva de l’antic
segell les Torres i el Rat Penat que emcibella unes flames que surten d’una
manta, un tabal i una dolçaina que s’hi troben als peus de les torres.
L’escut que utilitza,
a hores d’ara, la comissió ha patit un xicotet canvi respecte al primitiu donar
que, la figura de la Rata Penada que originalment era de tres dimensions, ara és
una figura plana. Per dalt de l’escut es pot llegir Falla Serrans i per baix
Plaza dels Furs (Fig.6), tancant i completant d’esta manera l’escut faller.
[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel
Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950
lunes, 15 de enero de 2024
PLAZA DE LA SANTA CRUZ
El 24 de maig de 1945 és la data del cens corresponent a l’exercici
faller 1945/46, el document figura signat pel president Domingo Vallés Bolufer
i en ell s’hi troba el segell que emprava la comissió per a identificar-se
(Fig. 1): Un segell ovalat tan sols al nom de la comissió.
Anys endavant al “Libro de Oro” editat l’any 1950 per Vicente Añón, podem veure que junt que al costat de l’esbós del monument faller d’aquell any s’hi troba l’escut de la comissió que consisteix com podem veure en el dibuix d’altra falla (Fig. 2).
![]() |
Fig. 1 Fig. 2 |
Consultats els
corresponents arxius s’adonem que, l’esmentada falla, reflectida com escut,
pertany a la plantada per la comissió l’any 1944 (Fig. 3) encara que
transformada donat que en ella apareix un cigar "puro" i una mena de
ninot als dos costats del remat, figures que pertanyen a un altre monument, el
de l’any 1949 (Fig. 4). Per tant, està clar què l’escut a què fa referència la
figura dos, és emprat des de l’any 1950
que coincideix en l’any de la publicació adés esmentada.
També és de suposar
que l’autor fos el mateix artista faller i que a l‘fegir-li el cigar i el ninot
podria ser per algun succeït ocorregut dintre de la comissió o barriada.
Este escut figura en diversos documents que s’hi troben als arxius de la J.C.F. ficant a tall d’eixemple el contracte del monument signat amb data 27 de desembre de 1952. Els fallers el prengueren com un vertader escut, en confeccionar la corresponent malgrat que, no més formada pel remat de la falla (Fig., 5).
![]() |
Fig. 3 Fig. 4 |
Amb la data de 26 de maig de 1956 existeix una carta signada pel president Enrique San Andrés Monreal, comunicant a la J.C.F. l’alta d’un faller en la que figura com a capçalera de la mateixa l’escut de la figura 2, però que apareix segellada amb un altre escut dissenyat de mode totalment diferent. Al figurar els dos escuts en l’esmentada carta, a parer meu, dona a entendre que la comissió havia pres la determinació de canviar el seu escut.
![]() |
Fig. 5 Fig. 6 |
Açò ve refermat pel fet que a l’any següent en altra carta signada pel secretari de la comissió José Díaz comunicant l’alta d’un faller i datada el 4 de maig de 1957 ja consta com a capçalera el nou escut (Fig. 6) i que fins avui en dia utilitza la comissió.
Es tracta de dues
figures principals que ret homenatge a la ciutat i a la barriada on es troba la
comissió: El Miquelet i l’església de “El Carme” totes dos de gairell a dreta i
esquerra respectivament i tenint com a base altre símbol de la ciutat una
xicoteta rata penada. Al centre de les dos unes flames espurnegen cap a dalt
deixant un rastre de fum. Tanca l’escut per la part de dalt una cinta on figura
el nom de la comissió.
SAN MIGUEL - PLAZA VICENTE IBORRA
La primera constància per escrit que té la comissió
data de l’any 1861, sense que es puga determinar quin any exacte del seu
naixement.
Complint les directrius de la J.C.F. la comissió presenta davant l’organisme faller el primer cens de la comissió a l’exercici 44/45 que figura segellat amb un segell rodó, molt comú per les comissions d’aquell temps, amb la figura del Miquelet en flames al centre i al voltant el nom de la comissió “COMISIÓN DE FALLA CALLE DE SAN MIGUEL I ADYACENTES” (Fig. 1). Segell que és usat per la comissió fins l’any 1950/51, darrer any en que es deixa de plantar la falla.
La comissió reviscola
a l’exercici 60/61 sota la presidència de Eduardo Camps Gallego i és en aquest
exercici quan troben el primer escut de la comissió en diversos documents
relatius a la comissió i que es troben als arxius de la J.C.F.
La comissió al
dissenyar-lo empra la forma heràldica del tipus espanyol amb quatre barres,
coronat pel Rat Penat. Dalt d’aquestes figures una barraca i un ninot format
una falla que es troba encesa en flames. Per baix de totes les figures una
cinta de forma ximple amb el nom de la comissió “PLAZA ST MIQUEL –ELS ANTICS-“.
Aquesta forma d’escut es manté, a hores
d’ara, a l’estendard de fons roig, que
fa servir la comissió als actes oficials (Figs. 2 i 3).
Malgrat açò, l’any 1971 la falla utilitza altre disseny de l’escut que apareix a la fotografia de la Fallera Major de l’esmentat any Paquita Rubio Ruiz al portar a la banda el nou disseny, foto publicada al llibret de l’anomenat any.
![]() |
Fig, 3 Fig. 4 Fig. 5 |
L’escut encara que les figures no han canviat, si que
ho fa la forma de la cinta on figura, a més de la recompensa atorgada per la
J.C.F., el nom actual de la COMISSIÓ “C. SAN MIGUEL-. PLAZA V IBORRA –ELS
ANTICS”. El disseny també figura al cens datat el 14-4-81 i a les manisetes que
figuren a la porta de seu casal (Fig. 4 i 5).
Este canvi pot estar
produït per la denominació de la falla
donat que el dos primers anys rebia el nom, segons consta al cens de “San Miguel-San
Miguel (un per la plaça i altre pel carrer), després fins a l’any 1968/1969
“Plaza San Miguel” i des d’aleshores “San Miguel-Plaça Vicente Iborra”.
RIPALDA - SOGUEROS
Al cens relatiu a l’exercici 1948/49 signat pel president de la comissió Francisco Pla Hernández figura un segell ovalat de mode horitzontal que tenint al centre una xicoteta al·legoria a l’escut de la ciutat, a la part de dalt “COMISION FALLA” i a la part de baix “RIPALDA Y SOGUEROS –VALENCIA-“(Fig. 1). Este segell també queda reflectit al costat de l’esbós de la falla, president, fallera major i artista faller en un llibre dedicat a les festes valencianes editat l’any 1.950[2].
No és fins a l’any
1955/56 quan en un document datat el 9 de Maig de 1955 i signat pel president
adés esmentat, comunicant les altes produïdes al si de la comissió, podem veure
l’escut de la falla. Es tracta d’un bunyol que té unes flames que serveixen de
base per un Miquelet, al voltant d’aquest un doble cercle amb el nom de la
comissió, per la part de darrere les flames espurnegen, sobreeixint del cercle,
cap amunt.