BLOCS PLATJA

 

            El primer cens que hi ha als arxius de la J.C.F. relatius a la comissió daten de l’any 1945/46, any que baix la presidència de José Peris Celda la comissió s’anomenava “TRAVESIA DEL MAR-BLOQUES Y ADYACENTES”, encara que a l’any següent baix la presidència de Ramón Català Salvador es deia “TRAVESIA DEL MAR-PLAZA BLOQUES REGIONES DEVASTADAS Y ADYACENTES”, poc va durar la comissió donat que va desaparèixer eixe any.

Fig. 1                                         Fig. 2

            El primer segell emprat per la comissió és d’este darrer any (Fig. 1) en què a més del nom de la falla constava el nom de l’antic poblat marítim “Pueblo Nuevo del Mar” no tenint cap dibuix que poguera identificar a la comissió.

            L’any 52/53 altra vegada baix la mà de José Peris Celda, va reaparèixer amb el nom de “BLOQUES REGIONES DEVASTADAS-RAMON LAPORTA Y ADYACENTES”. Així figura al cens i al segell (Fig. 2) de forma ovalada dentada que fa servir la comissió per a segellar els seus documents. i en el que identifica l’indret amb la paraula “Puerto (Valencia)”. L’esmentat segell també es utilitzat per la comissió a l’exercici 53/54.

Fig. 3                                          Fig. 4 

            L’any 54/55 al contracte del monument signat pel president Vicente Casañ Jansabas i l’artista faller Vicente Monzó Exposito, apareix un altre segell (Fig. 3) en ell figura, “FALLA BLOQUES” a més dels carrers.

            L’any 55/56 en document datat el 7-6-55 on el president Enrique Vilata Ruiz, demana permís per obrir una pista de ball apareix un nou segell (Fig. 4), de forma rodona amb el Miquelet en flames al centre i com identificació del lloc, els noms dels carrers i la paraula “CABAÑAL”.

            La falla va deixar este any de plantar-se per a reaparèixer a l’exercici 58/59 baix la presidència de José Alamar Benet en este any i el següent va voler donar-se un altre nom a la comissió, però al full del cens la paraula Virgen del Castillo figura taxada en els dos anys.          

          Malgrat tot, al contracte del monument de 31-12-60 amb l’artista Mario Sequer Jurats apareix sota el nom de Plaza Virgen del Castillo.R. Devastadas-R Laporta apareix segellat amb el primer escut de la comissió (Fig. 5): El rombe heràldic de la ciutat, flanquejat per la part de dalt amb un rat penat  per la part dreta i baixa amb dues branques de llorer, al centre del rombe la paraula “FALLA” i entre les fulles de llorer i el rombe “ Bloques Playa”. L’any 1962/63 la comissió passa a dir-se Virgen del Sufragio-Virgen del Castillo (Bloques Playa). Malgrat que des de eixe any al lli re falles consta com Bloques Playa.

Fig. 5                                          Fig. 6

            L’actual escut que empra la comissió (Fig. 6) no deixa de ser una modificació del primitiu, la paraula “falla” que figurava al centre del rombe ha segut col·locada en forma de flames a la part de dalt i el nom de Bloques Playa amés de canviar-los per la denominació en valencià, a hores d’ara figuren en una cinta. Les diverses  modificacions van ser dissenyades pel faller Luis Roca Crespo aprofitant el lliurament de les distintes recompenses atorgades a la comissió.

 

 

BARRACA - IGLASIA DEL ROSARIO

 

            El primer cens que s’hi troba als arxius de la J.C.F. pertany a l’exercici 47/48 signat pel seu president Fidel Montañana, la comissió va tenir continuïtat fins l’any 50/51, per tornar a aparéixer a l’exercici 55/56 encapçalat novament pel president adés esmentat.

Fig. 1 

            En aquells primers anys la comissió utilitzava un segell (Fig.1) on no n’hi ha cap dibuix identificatiu; però a més de l’any , en el cas del dibuix 1948 -1949, la paraula que lliga a la comissió a la barriada on correspon el Cabanyal, encara que per la seua situació es troba al Canyamelar. Malgrat açò alguns fallers en comentaren que abans la falla tenia altre escut format per una barraca i un coet. Les darreres investigacions no donen llum a l’assumpte fet corroborat donat que, no he pogut trobar constància del mateix als documents consultats. Tampoc cal descartar-ho donat que els dos elements són, com veurem, a l’escut actual.

Fig. 2

            La falla va reaparèixer a l’exercici 69/79 celebrant-se una primera reunió de veïns el 10 d’abril de 1969 que donarem com a resultat la presentació pel futur primer president, José Manuel Zurano Sanchis, el dia 17 de maig de 1969 la sol·licitud davant la J.C.F. La comissió fou aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 23 del mateix mes, celebrant la 1ª Junta el dia 27 de maig.

            Si l’antiga comissió festera va reflectir la paraula “Cabanyal” com a identificació del col·lectiu dintre de la barriada, la nova comissió va triar l’escut de l’antic poblat del Cabanyal representat per una “caragola” i ficant-la com a nexe d’unió a la ciutat, al centre d’una Senyera que penja d’un coet que portant a les seues potes un rat penat, a la dreta de la Senyera; altre símbol de  l’indret, la típica barraca que segles enrere omplia els dos costats del carrer La Barraca, són els elements, que envoltats per flames, formen l’escut actual de la comissió, del que els fallers ignoren el seu autor.

 

ARQUITECTO ALFARO - FRANSESC CUBELLS

           El 25 d’abril de 1972 un grup d’amics es van reunir a un comerç del barri de Sant Cristòfol, per a tirar avant una idea plantar una falla, que ja havia tingut darrers antecedents a l’any 1936 (trencada per les circumstàncies del moment), l’any 40/41 i a l’any 44. Després dels tràmits oportuns el ple de la J.C.F., celebrat el dia 5 de maig de 1.972, va aprovar la creació de las Falla Arquitecte Alfaro- Francisco Cubells, que al seu primer any va ser presidida per José Pérez Ponce. 

Fig. 1

            El també, per aquell temps faller, Antonio Serer Requart va ser l’encarregat a l’any 1973 de dissenyar l’escut de la comissió (Fig.1), un escut que, segons comentes els fallers cada quarter “conté una part de la nostra identitat i tots junt els recorda la proximitat de la mar” .              L’esmentat escut està format per un doble rombe, on figura el nom de la comissió, està dividit en quatre quarters, dalt dreta un Miquelet envoltat amb una Senyera; dalt a l’esquerra, una típica barraca valenciana; baix a la dreta, una barca amb vela llatina; i baix a l’esquerra, un tabal i una dolçaina, dues espardenyes i dos peixos. El rombe està coronat pel Rat penat i per damunt la corona de l’escut de la ciutat.

Fig. 2

            A la figura dos es pot observar l’escut de la comissió envoltat a la dreta per la Senyera i a l’esquerra pel Miquelet de la Seu, així com per la part de baix a l’esquerra un corn d’abundància d’on ixen taronges. Este dibuix forma part, a mes de les figures de Benlliure, Sorolla, Thous i Serrano, d’un mural que, el mateix autor de l’escut, va pintar amb motiu de la celebració de 10è aniversari de la comissió

ARAS DE ALPUENTE - CASTELL DE POP

 

            El dia 4 de maig de 1970 una nova sol·licitud es va presentar davant la J.C.F. per aconseguir la autorització per a constituir una comissió, l’autor de l’ esmentada fou el que més tard seria el primer president Victoriano Zomeño Zabala.

            L’informe favorable de la J.C.F. fon lliurat el 12 del mateix més per a ser aprovada al ple del dia 14 de maig de 1970.

Fig. 1

            

                Al primer any la comissió emprava un segell (Fig. 1) de forma rodona, que al voltant tenia el nom de la comissió i al centre la figura d’un peix, denotant des del primer any la seua vinculació a la barriada marinera on es desenvolupa les seues activitats, Natzaret. A la figura esmentada podem veure el segell junt a la firma del president i la data del mateix, 5 de marc de 1971. El segell també fou emprat per la comissió a l’exercici següent al contracte de la falla amb l’artista José Sisternes Aparici.

Fig. 2

            El primer escut de la comissió (Fig. 2) el trobem al contracte de la falla signat pel president Enrique Sanjeronimo Aparici i l’artista Alfredo Garcia Tormo, unes Torres de Quart, amb flames als costats  i al centre un peix, dalt de les torres,  una rata penada ; al voltant de tots els elements, els noms del carrers.

            Malgrat que la falla ja compta amb el seu escut, continua usant, al menys al cens de l’exercici 81/82 el primitiu segell.

            Tocant a l’autor els fallers em comentaren que no cal adjudicar l’autoria a cap membre en concret, donat que creuen recordar que va ser  fruit de reunions entre vàries persones entres les que es trobaven, entre altres, el propi president Victoriano Zomeño i el vicepresident primer Diego Benitez Verdejo, extrem aquest que fa suposar que la reunió pogués ser de la J.D. del primer any.

SECTOR CANYAMELAR - EL GRAU - NATZARET