ISLAS CANARIAS - DAMA DE ELCHE

 

            La comissió “Camino Viejo del Grao y Dama de Elche” data de l’exercici 1967/68 encapçalat pel seu president Felipe Gurrea Carsi.

            El primer estàndard de la comissió que, a hores d’ara, figura penjant al casal, figura l’escut de la comissió: Un rombe heràldic de la ciutat vorejat de blau tenint dintre el bust de la Dama d’Elx, relacionant d'esta manera el nom de la comissió amb el carrer, al voltant del rombe una tira de traca per la part de baix i per la de dalt unes flames. Corona totes les figures una Rata Penada amb les ales esteses (Fig. 1)

Fig. 1

            En conversa amb el fill del president fundador de la comissió em manifesta que l’escut va sorgir d’una idea seua però, que una colla de fallers entre els quals es trobaven el President, Faustino Lázaro, Matias Romero, José Salvi i José Díaz aportaren les seues idees al respecte.

Fig. 2

            Al primer cens de la comissió datat el 30 de març de 1967 i més concretament al relatiu a les dones[1] figura segellat amb l’escut de la comissió que també apareix en altres llocs, citant a tall d’exemple el llibret de la 1974. En ell trobem una variació respecte al darrer esmentat: No s’hi troben les flames i la traca rodeja tot el rombe.

Fig, 3

            Fons de la comissió i així m’ho demostraren la figura és emprada fins a l’actualitat com a segell de la comissió i no com escut , encara que amb la variació del nom donat que abans el carrer es deia Camí Vell del Grao, com es deia als inicis de la comissió i que figuraba a l'estendard. (Fig. 2 )

            Igualment al llibret de l’any 1983 a la portada del mateix figura l’escut de la comissió  (Fig. 3) diferent dels darrers. Esta vegada manté els elements que figuren al primer escut.

            [1] En aquell temps hi havia un cens separat , per al homes amb fulls de color blanc i per les dones de color “rosa”.

INDUSTRIA - SANTOS JUSTO Y PASTOR

 

       Els antecedents històrics de la comissió comencen a l’exercici 63/64, quan es va crear una comissió que s’anomenava Indústria – Senda Albors i que es plantava molt a prop del lloc on a hores d’ara hi és la comissió actual, tant es així que al desaparéixer l’any 1971 i no tornar a plantar-se fins a l’exercici 73/74; la J.C.F. dona la mateixa com a continuadora arxivant junts els censos de les dues comissions i sense que hi haja document que indica que és una falla de nova creació, almenys així figura als documents que figuren junt al cens de la comissió.

Malgrat el dit, al llibre d’actes de la J.C.F. que reflecteix el ple celebrat el 25 de maig de 1973 fa constar que “la falla que es reorganizada, pero por haber cambiado su emplazamiento, la considera como de nueva creación”.

Fig. 1

            La comissió dels carrers Indústria-Senda Albors emprava des de el primer any l’escut de la figura 1, tal  com figura al seu primer llibret i com es veu tracta d’arreplegar elements significatius de la ciutat. Així trobem que al costat de l’al·legoria de l’escut de la ciutat, a la dreta està el Miquelet i dues barraques i a l’esquerra unes torres sense poder determinar quines i un corn de l’abundància, tots els elements sobre un fons de flames, baix una cinta amb les formes rectes fica “Falla Indústria” i baix de la cinta l’any de creació 1963.

             Al tenir el nom de “Indústria-Santos Justo y Pastor-Poeta Mas y Ros”, la comissió va reflectir al seu estendard, que data de l’any 75/76, el nou escut (Fig. 2). El seu autor sembla que es va basar a darrer per al seu disseny donat que hi ha elements comuns i una semblant distribució.

Fig. 2

            Conserva del darrer l’al·legoria de l’escut de la ciutat amb el rombe i el rat penat així com les flames del fons encara que més menudes, també conserva canviant-lo de lloc i de forma per una més doblada el Miquelet, ara bé el que sembla un encert és la substitució del corn de l’abundància per la caragola que simbolitza a la barriada valenciana del Cabanyal. Dues cintes, dalt i baix amb els noms dels carrers tanquen la forma de l’escut.

 

HIERROS - JUAN BAUTISTA PERALES

 

            L’any 66/67 és l’any de començament de la comissió encapçalada per Hilario Cuñat Martínez.

            Com era d’esperar aquell mateix any la falla ja tenia amb el seu escut, el qual figura a diversos documents adreçats a la J.C.F. en un segell rodó que té al centre l’escut. Es tracta d’una al·legoria de l’escut de la ciutat composta pel rombe quadribarrat, les dues “L L”i el rat penat col·locant l’esmentada al·legoria sobre un fons de flames, creua l’escut una cinta amb els noms dels carrers. Al centre del rombe trobem, emmarcat dintre, un núvol un vaixell de vela que indica la proximitat a la mar, de l’indret on es troba la falla.

Fig. 1

A la figura 1 podem observar l’escut de la comissió dels seus primers anys d’existència mentre que a la figura dos és l’escut que la falla empra a hores d’ara, entre els dos dibuixos hi ha una xicoteta diferència que passa quasi desapercebuda i és que mentre al primer el vaixell té desplegada la vela cap a l’esquerra, en la segona ho fa cap a l’altre costat.

Fig. 2

            De l’autor de la idea o del disseny de l’escut res se’n sap malgrat que tots els indicis apunten cap a una reunió de diversos fundadors de la comissió aportant per la seua confecció les idees de tots ells.

 

AVENIDA FRANCIA - ALFREDO TORÁN OLMPOS

 

            La primera falla que es va plantar a l’indret fon a l’exercici 2001/2002, resultant un poc accidentada la seua aparició, ja que no arribaren a plantar i van suspendre el dictamen de seguiment que a totes les comissions novelles fa la J.C.F. Per altra part, segons em va comentar una fallera actual, aquell primer any la gent que portà a terme la primera comissió era totalment desconeguda a la barriada i, o  bé no pogueren tirar avant la comissió o bé no saberen, el cas és que al segon any els veïns de la nova barriada es van fer càrrec de la comissió i va poder continuar el seu camí, a més en un temps rècord donat que era poca l’experiència dels components i pràcticament van començar l’exercici al mes de gener.

Fig. 1

            El primer any la que fou primera Fallera Major de la comissió, arquitecte de professió, Immaculada Asensio Segura, va ser la dissenyadora de l’escut que representa a la comissió i no se li va ocórrer altra idea pel seu disseny que la de ficar a l’escut el que veia des de sa casa: La ciutat de les ciències, a un costat el museu,  a l’altre l’hemisferi i al fons l’umbracle; per dalt dels elements descrits va ficar una càmera de cine en honor al nom d’uns dels carrers que la formen i una pinta com a representació de València, al centre de tots dos l’any de la fundació 2001. Tots els elements estan envoltats pels costats i per dalt de flames coronades per un rat penat amb les ales esteses (Fig. 1).

Fig, 2

            Dues cintes una per dalt on es llig Falla Alfred Torán i Olmos i altra, per sota, Luis García Berlanga completen l’escut. Estes cintes tal i com s’aprecia, si comparem els dos dibuixos foren canviades, canvis que segons em comentaren es deu al fet que son més coneguts els carrers (Fig. 2).La J.C.F. va aprovar el canvi de nom al ple que va tenir lloc el 21 de juny de 2004.

Fig. 3

            Poc després la comissió va tornar a dissenyar l’escut, afegint-li el nom de “El Parotet” per ser el lloc on planten el monument. Es va substituir tots els elements que figuren a la part central, tan sols per l’edifici de l’hemisfèric i davant l’escultura de “El Parotet” a la vegada que canvien el nom a les dues cintes per ficar el sobrenom (Fig. 3). Aquest nou disseny pertany a la fallera, publicista de professió Rosa Miquel.