ARRANCAPINS

 

            Esta comissió, malgrat que oficialment figura com Angel Guimerà-Dr. Vila Prades, es coneguda, gairebé en tota seguretat, a la ciutat per Falla “Arrancapins”[1]. Com prova d’açò cal  dir que, al llibret de la comissió de l’any 1935 la comissió figura com Angel Guimerà- Pintor Vila Prades abans 2ª travessia d’Arrancapins[2]. També hi ha que dir que, a la pàgina web confeccionada per la comissió en l’apartat referent a l’any 1977 parla que es consolida la recuperació del nom d’Arrancapins[3] en les referències a la comissió, que abans s’havia emprat com a nom del casal.

                    Fig. 1                                                                                    Fig. 2

            L’escut de la comissió ja figura en diversos documents adreçats a la J.C.F. datats a l’any 1.946, ficant a tall d’eixemple el programa per a la presentació de la “Belleza Fallera” celebrada el 20 d’octubre de 1946. Sent la primera vegada que apareix a la portada del llibret a l’any 1.958 quan encapçalava la comissió Roberto Soler Serrano.

El mateix consisteix en un corn de l’abundància del que surten taronges i per sota d’estes, fulles de llorer emmarcant a un Miquelet, una barraca i dalt l’escut de la ciutat de València (Fig. 1).

Fig. 3

            L’any 1991 la comissió, tal vegada per els canvis ideològics dintre de la mateixa, pren una decisió: Canviar l’escut que fins ara l’havia representat, i així en la sol·licitud de constitució fallera de 23 d’abril de l’esmentat any adreçada a la J.C.F. substitueix l’escut per el logotip que la comissió oficiosament emprava des de l’any 1.985 (Fig. 2) Tot açò té per conseqüència la confecció d’un estendard per a la comissió gran i altre per la menuda, tots dos de color lila i amb el logotip “ARRANCAPINS” imprès al mateix.

            Malgrat tot la comissió no ha destruït els anteriors símbols conservant-los com a patrimoni històric de la comissió[4]

 

---

[1] Segons Martínez Aloy, Arrancapins era una partida de terra d’horta, sembrada d’alqueries fabriques i molins arrossers, regada per les sèquies de Mislata i Favara.

[2] Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998.

[3] El carrer Arrancapins va passar a dir-se Àngel Gimerà per acord municipal de Juliol de 1.920. Veure “las calles de Valencia. El significado de sus nombres” de Rafael Salinas i Carmen Palacio. 2º Edició Ajuntament de València 2003.

[4]  Gil Manuel Hernández Marti, Arrancapins 90 anys fent història. Falla Arrancapins, 1.998..

 

SECTOR BOTÀNIC - LA PETXINA

 

ESTADISTIQUES DEL SECTOR BENIMAMET-BURJASSOT-BENIFERRI

 

    Una vegada finalitzat el sector de Benimamet- Burjassot-Beniferri, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

PLAÇA DE LA TENDA

             En nom de veïns del poblat de Benimamet José Javier Garcia Barrachina, va presentar amb la data de 2 d’abril de 1.975, sol·licitud per la constitució de la comissió, baix un pressupost de 810.000 de les antigues pessetes.

            El dia 3 de juliol de 1.975 la Delegació d’Admissió de Falles emet l’informe favorable sol·licitant del ple la seua definitiva aprovació, la qual cosa va succeir al ple celebrat el 10 de juny de 1.975. Segons consta al full del cens del primer any el primer president fou José Pallarés Sanz si be la comissió en la seua pàgina web el dona com a president fundador i com a president durant l’exercici Ferran Palazón Morán, donat que el primer va dimitir del càrrec.

Fig 1

            El primer cens de la comissió porta la data de 27 de Maig de 1975 figura segellat amb el que podríem dir és el primer escut de la comissió (Fig. 1) que igualment figura a la portada del primer  llibret editat per la comissió a les falles de 1.976. Es tracta d’una forma ovalada en vertical amb el fons de les quatre barres que figuren a l’heràldica de València, al centre  una sèrie de figures representen a diversos monuments de la ciutat entre els que podem distingir el Miquelet, les Torres dels Serrans i de Quart així com les ximeneres del que en altre temps eren les coves vivendes , a hores d’ara desaparegudes, de Benimamet , per dalt de oval una rata penada amb les ales esteses.

            Al llibret de l’any 1.978 a la portada i l’interior, apareix l’escut actual que empra la comissió (Fig. 2), canviant la estructura total respecte a darrer: Unes flames, la manta morellana, un tabal amb les baquetes, una dolçaina i un rat penat a pla part de dalt formen el nou escut.

Fig. 2

            També cal dir que al arxius de la J.C.F. hi ha un document signat per el secretari amb el vist i plau del president pel que comuniquen el canvien soferts al cens i en eixe document figuren els dos escuts emprats per la comissió. Com també al contracte de la falla  de 2-12-91 consta segellat en el primers del descrits.

            Posat en contacte en membres de l’actual comissió manifesten que el dibuix que figura amb el número dos ha segut des del primer any l’escut de la comissió doncs així consta al primer estendard de la mateixa que encara es conserva al casal, i que vaig tindre l’ocasió de vore’l,  amb motiu de la meua visita al casal per esbrinar les dades de la falla.

            També en comentaren a la comissió que malgrat que figura als primers anys el reflectit amb la figura 1 este va ser emprat no més com segell de la comissió i no com escut.

            Tocant al disseny del mateix sembla ser que fon idea del president fundador José Pallarès qui la va transmetre a la junta i que no tenia altres connotacions que els propis d’elements valencians.

PLAZA DEL POUET

 

            L’any de naixement de la comissió data de l’exercici 75-76 baix la presidència de Manuel Romero Roger. Cal dir que el començament de la comissió fon, al menys, jurídicament curiosa. La falla fon aprovada, com s’ha dit, a l’exercici 75-76 però no va pertànyer a la J.C.F., malgrat que no va haver cap impediment ni les altres 12 falles ni de l’ajuntament de la localitat, per que l’organisme faller donava raons emparant-se en el nou reglament aprovat recentment.

Fig, 1

           La comissió va tenir que presentar una sol·licitud datada el 12-05-76 per a que fos admesa, instància que va donar lloc a l’obertura de l’expedient per part de la Delegació d’incidències de la J.C.F. núm. 186/76, al·ludint l’acord de l’assemblea de presidents que es referia a l’entrada en vigor de l’esmentat reglament. El contenciós va finalitzar al aprovar la J.C.F. el dictamen de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de la ciutat de València. Un cas, com he dit curiós, on queda reflectit la influencia del municipi d’una ciutat a l’aprovació o no d’una falla d’altra població i per tant d’altre ajuntament.

Així doncs, el primer cens de la comissió datat el 25-04-75 està segellat per l’ajuntament de Burjassot, localitat a la que pertany la comissió, però molt prompte la comissió va tenir el seu escut, puix a la documentació aportada per la seua aprovació, figura el document que fa referència a la demarcació datat el 10-05-76, ja s’hi troba.

Fig. 2

            L’escut (Fig.1) està directament relacionada amb el nom i amb el naixement de nucli originari de Burjassot, doncs al centre del rombe heràldic de la ciutat de València s’hi troba “El Pouet”, monument que, encara es pot veure a l’entrada del poble per l’antiga carretera de Bétera i com he dit és el nucli originari de la localitat. El rombe du a la part de dalt la corona oberta i el rat penat elements que pertanyen igualment a l’escut del cap i casal. Una branca de llorer i unes flames completen junt a la cinta que porta el nom, la descripció de l’escut.

            No obstant la utilització de l’escut esmentat, als arxius de la J.C.F. s’hi troben documents relatius a la comissió que contenen com a capçalera de l’escrit altre disseny distint (Fig. 2). En aquest cas es tracta de rombe heràldic quatibarrat contenint al seu interior el rat penat i un pouet més rústic, així també con altra distribució del nom de la comissió.

NÁQUERA - LAURI VOLPI

             La sol·licitud per a formar una nova comissió està datada el 10 d’abril de 1.974 i fon presentada a la J.C.F. pel que, des del dia 24-04-74, data de la constitució, fon el primer president de la mateixa Rafael Marco Diago.

            L’organisme faller va emetre mitjançant la Delegació de Regim Interior l’informe favorable, aprovant-se la constitució  al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig de 1.974.

            Cal dir que abans d’esta data la comissió va confeccionar el seu primer cens, datat el 24 d’abril, en ell s’hi troba l’escut de la comissió (Fig. 1). Es tracta d’una paleta de pintor amb el Miquelet que ix de la mateixa, per darrere de la paleta una barraca, completant l’escut un pinzell que el creua i unes flames de fons. Per baix de tots els elements que formen l’escut inclosa la recompensa que atorga la J.C.F. s’hi troba una rajola en homenatge a la fabrica de rajoles de Vicente Salvador, faller fundador i del lloc on es va fundar la comissió i es realitzaven del primeres juntes. L’escut va ser dissenyat per l’artista faller José Herrero Carratalá.[1]

            Posteriorment l’escut ha segut variat mantenint tots els elements però modificant la cinta que conté el nom (Fig. 2).

 

 

 

---

[1] Esta dada ha segut facilitada per Vicente Roig, autor del llibre “Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017 desde sus origenes. Ed. Per Entitat Cultural Valenciana El Pilo. Desembre de 2017