Esta comissió de la popular barriada de València, Benimamet, té la seua data de naixement al exercici 1944-45 més concretament el 12 d’Abril de 1.944 data de sol·licitud prèvia a l’autorització oficial, presentada davant de la J.C.F. pel que fou el primer president Ramon Lafuente Vidal, encara que en aquell temps la comissió s’anomenava “Felipe Valls-Campamento”.
El primer segell (Fig. 1), identificatiu de la comissió, el trobem a l’any 1.950 al llibre “Libro de Oro”[1] i on el trobem junt a l’explicació i les fotos de President Enrique Requeni Real, la Fallera Major Mª Vicenta i Artista faller Abelardo Guillot. L’any següent la comissió torna a emprar el mateix segell, al contracte signat pel president Rosendo Olivares Ortega i l’artista Joaquin Navarro Jorge.
 |
| Fig, 1 Fig. 2 |
Altre segell utilitzat
per la falla al seus documents (Fig. 2) el trobem en una carta adreçada a la
J.C.F. el 29 de maig de 1.954 comunicant les condicions per a l’explotació del
bar muntat per la comissió. Als dos segells esmentats sols figura els noms dels
carrers i de la localitat.
El següent segell
(Fig. 3) on ja trobem el dibuix al centre del MIquelet, es troba el diversos
documents que, figura com els darrers als arxius de la J.C.F., i que es usat en
document comunicant de 12 de setembre de 1.954 (exercici 54/55) i amb la data
de 1 de juliol de 1955 (exercici 55/56), tractant-se els dos documents de
comunicacions a la J.C.F. de les altes produïdes a la comissió.
En relació al naixement de l’escut, pròpiament dit, i segons consta al llibret editat per la comissió a l’any 1.995 amb motiu del seu 50è aniversari, quant era president Vicente Arnal Chordá es va ficar en contacte amb el faller de la comissió Julio Cortes, a qui li va fer l’encàrrec de dissenyar l’escut.
 |
| Fig. 3 Fig. 4 |
Aquell faller i pintor novell de la població, segons segueix contant el llibret, va presentar uns dibuixos triant el que constava de dues barraques amb un fons de flames, estant voltades per part dreta de fulles de llorer, per la part esquerra d’una manta i per dalt una cinta amb el nom de “FALLA DE BENIMAMET”, dalt d’esta cinta una rata penada[2]. Donat que l’esmentat president va ser els exercicis 58/59 i 59/60 es fàcil deduir que foren eixos anys quan la comissió va començar a utilitzar el seu escut.
 |
| Fig. 5 Fig. 6 |
No obstant
això el que s'ha dit, després de
la investigació duta a terme, no
coincideix amb l’esmentada versió, al trobar que, a la J.C.F. existeix un
document amb la data de 10 de gener de 1.957 signada per el secretari Filiberto
Navarrete i amb el vist i plau del president Julio Sirera comunicant la
substitució del vice-president Juan Roselló per Antonio Vera. En esta carta
(Fig. 4) s’observa que a la capçalera de l’escrit figura l’escut de la
comissió, figurant també al segell estampat al peu entre les dues signatures.
Com a curiositat cal dir que l’exercici 56/57, exercici de la carta esmentada
coincideix que la falla és plantada a la ubicació actual, es a dir a la plaça
Luis Cano. L’escut també figura al llibret editat per la comissió en les falles
de l’any 1.958 (Fig. 5).
Cal dir una xicoteta
diferència als escuts, mentre que a diversos i sobre tots antics llibrets[3]
i al llibret del 50è aniversari (col·locat en lloc de la falla o fallera major
quan es desconeix) figuren, tancant l’escut per la part dreta, unes fulles de llorer, mentre que el quadre
pintat per el propi autor (Fig. 6) i als escuts de dates mes modernes i al
llibre oficial faller figuren les mateixes fulles i els fruits que be podien
ser taronges.
[1] Veure “Libro de oro”. Tallers gràfics Miguel Laguarda, baix la direcció artìstica de Vicente Añón Marco. València 1.950
[2] Julio Cortes, amb motiu de les noces d’or de
la comissió, com a regal, va tornar a pintar l’escut usant-lo per a la portada del llibret.
[3] Veure, a tall d’eixemple el llibret de l’any
1.967.
