A l’exercici faller 1969/1970, sota la presidència de José Valero Valls, es va crear una nova comissió al poble de Burjassot.
 |
| Fig. 1 |
 |
| Fig. 2 |
[1] Esta informació ha segut
treta del llibre “Un Siglo de Fallas en Burjassot, des 1917 a 2017 desde
sus orígenes" de Vicente Roig Folch. Ed. Entitat Cultural Valenciana “El Piló”,
diciembre de 2017.
La sol·licitud per a formar la comissió porta la signatura del que després va ser primer president José Gimeno Navarro i figura datada el 29 d’abril de 1984, quedant aprovada del mode definitiu al ple de la J.C.F. celebrat el 12 de Junt del mateix any.
El primer any de vida de la comissió empra l’escut que l’identifica: Una gran ferradura amb set claus, tenint al buit una Senyera i un cavall. Per dalt de la ferradura un Rat Penat. El nom de la comissió al cos de la ferradura i el nom de la barriada sota els elements completen l’escut que queda tancat amb les figures, a la part de baix, del tabal amb les baquetes, la dolçaina i unes xicotetes fulles de llorer (Fig. 1).
La idea del disseny de l’escut no correspon a cap persona en concret, sinó que va ser un conjunt d’idees de diversos fallers que tenien una cosa en comú, ficar a l’escut alguna figura que identifiqués la comissió en la barriada. El president i Ramón Arcas de la Calle, foren les persones encarregades d’investigar l’assumpte i en una casa de l’antic poble de Beniferri trobaren la solució. A l’esmentada casa hi havia una rajoleta que reflectia l’antic escut heràldic de l’indret (Fig. 2) ; la ferradura fon afegida a l’escut donat que sembla que al lloc hi havia ferrers que feien el seu treball a les cavalleries que allí s’apropaven, donat que pel poble passava el camí reial d’Aragó (a hores d’ara al camí vell de Lliria i on una placa així ho fa saber), tocant a la resta dels elements foren ficats al ser símbols de València.
 |
| Fig, 4 |
Ara bé, als documents
oficials la figura esmentada no és utilitzada fins l’any 1994/95, any de 10è
aniversari de la comissió i en dit any i més concretament al programa de la presentació
de la F.M. Marisa Torro de la Torre, celebrat el 6 de març de 1995. Abans la
comissió als seus documents emprava un segell distint (Fig. 3) a l’escut, donat
que al mateix no s’hi troben les figures del tabal, la dolçaina i les fulles de
llorer. El president fundador a l’hora de parlar en ella per fer el treball. en
va comentar que, encara que no està segur, donat el temps transcorregut, sembla
que el mateix fon utilitzat quan encara no hi era reconeguda com a comissió
fallera i que per l’ús va continuant usant-se.
Malgrat açò els
fallers m’informaren que prengueren la forma que té per a que es veiés millor
dintre de la ferradura, la figura del cavall a la mateixa forma que té a
l’escut de la comissió també la trobem en unes rajoletes que hi havien a
l’antic palau del senyors de Benimamet (llogaret proper a Beniferri) en dita
rajoleta es pot observar la figura d’un cavall encabritat (fig. 4) que correspon al blasó dels Caballeria que van adquirir el senyoriu a l’any
1453 i que té la forma emprada per la
comissió al seu escut.
Els antecedents històrics de la comissió poden remuntar-se als anys quaranta, trobant el primer cens l’any 44/45 signat per el seu president Vicente Sanjuan Ibáñez. La comissió en aquells temps rebia el nom de Barrio de las Carolinas –Benimamet i va plantar durant 8 anys.
La falla va tenir continuïtat fins l’any 52/53 (excepte l’any 50 que no va plantar) durant eixos anys la comissió va emprar diversos segells com es pot apreciar a les figures 1,2, i 3 els quals figuren als diversos documents que hi ha als arxius de la J.C.F.
La comissió va reviscolar amb la data de 17 d’abril de 1974 segons sol·licitud presentada pel que després fon primer president Rafael Zurriaga Muñoz, amb un modest pressupost de 310.000 de les antigues pessetes. Dos dies després, el dia 19 va emetre l’informe favorable per a la seua constitució, aconseguint l’aprovació definitiva al ple de la J.C.F. celebrat el 3 de maig següent.
En document de 28-9-74
que correspon al contracte de la falla amb l’artista Daniel Guillot Pérez,
hi trobem un segell que correspon a
l’escut de la comissió (Fig. 4): Unes flames que espurnegen cap amunt per la
part dreta format dalt la paraula falla i amb un fons de núvols tenen en un
primer pla, el Miquelet i baix d’este, una pinta de valenciana i un capell de
torrentí, per fora de l’escut vegem les paraules CAROLINES – LA YESA. El
disseny de l’escut correspon al faller Pedro Rafael Gil qui va reflectir la
pinta i el capell com símbols de les
dones i homes de València, EL Miquelet com símbol de la ciutat i les flames com
símbol de la festa.
Les paraules que s’hi
troben a l’escut foren un reconeixement
a la barriada on es planta la primera falla, doncs la comissió oficialment el
primer any va rebre el nom de LA YESA-CAMPAMENTO, el segon any va rebre el nom
de LA YESA-CAROLINAS-BENIMAMET, açò segurament va ser el motiu per al canvi de
l’escut de la comissió, canvi que només afecta el nom de la mateixa i no als
elements que el formen. (Fig 5)
