El primer intent per formar una comissió als carrers data del dia 19 d’abril de 1974 quan la persona que anys després fou el Vicepresident 1r de la comissió José Pallares Sanz, va presentar la sol·licitud per a la seua aprovació, sota el nom de Benimodo-Ingeniero Auban, que no es va dur a terme al ser denegada per la J.C.F. Com també fou denegada al ple celebrat el 12 de maig de 1977.
 |
| Fig. 1 |
 |
| Fig. 2 |
A l’any , el següent dia 2 de Maig de 1.978, Cristobal Giménez Lozano que endavant seria el primer president, en representació dels veïns, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per formar la comissió amb un pressupost de 650.000 pts. conservant el mateix nom. El dia 15 del mateix mes la Delegació d’Incidències de l’organisme faller informa favorablement al respecte, lliurant el dia 17 un escrit comunicant a la nova comissió que “... la comisión ha sido aprovada en el pleno celebrado en el dia de ayer....”.El ple va ser celebrat el 16 de Maig de 1.978.
A l’any de creació el faller Francisco Gómez Escandell va tenir la idea de l’escut que deuria contenir elements relacionats amb València i el poble de Benimamet. Esta idea que va ser arreplegada pel també faller i artista Vicente Fuster, que al dedicar-se a dibuixar panderetes i ventalls, era conegut a la comissió pel mal nom “pandereta”, dibuixant amb un suport pergamí una base de taronges i dues barraques d’on s’enlaira un Miquelet envoltat amb una senyera, com a símbols de València; al costat una al·lusió al poblat de Benimamet, el seu escut, la roda i la creu tots els elements al·lusius a San Vicent Martir, patró de la població i titular de la seua església; per dalt de tot un gran rat penat abraça a tots els elements amb les seues ales esteses (Fig.1).
 |
| Fig 3 |
Al voltant de tots els elements es pot llegit “Falla Secanet Benimodo - Ingeniero Auban – Benimamet i per baix de les taronges 1978, anys que com s’ha dit és el de la fundació.
La comissió manté el nom de Benimodo-Ingeniero Auban fins a l’any 1979/80, canviant-lo per Benimodo Ingeniero Dicenta a l’any següent que baix la presidència de Pedro Martinez Muñoz, donat que la falla es va plantar en este carrer per motius de l’aire que feia i al estar la falla a les afores de la població no podien plantar la falla al lloc que ho feien abans. Malgrat açò la falla continua emprant el seu escut amb el primer nom. Esta circumstància desapareix a l’ exercici 93/94 figurant desde aleshores Ingeniero Dicenta.
Cal dir que, si be la
falla es coneguda pel nom de Secanet[1],
des dels començaments, el nom no el
decidiren el fallers, sinó que a força de dir la gent que anava a la falla que
es plantava al Secanet es quedà amb eixe nom, si be al documents oficial de la
comissió no apareix el mateix fins l’any 1982.
Per altra part cal dir
que tant a les bandes que porten les falleres, com a l’estendard que des de
l’any 1.979 utilitza la comissió figura no més a la part de dalt dels elements
“Falla Secanet” i a la part de baix “Benimamet” (Fig. 3), sense cap al·lusió
als noms dels carrers i que el dibuix de l’escut és el que adés s’ha detallat
(Fig. 2).
[1] L’indret on es planta la falla es conegut per la barriada de El Secanet nom que se li donava a la partida agrícola del terme. El Secanet junt a la partida veïna Garroferal entre els anys 1962 i 1975 van ser declarades sòl urbanitzable. La Senda El Secanet va ser el carrer principal de l’indret.
