Per finalitzar en les falles del sector adjunte unes xicotetes estadístiques dels seus escuts.
viernes, 26 de febrero de 2021
martes, 23 de febrero de 2021
YECLA - CARDENAL BENLOCH
Encapçalada pel president José Mª Sala Gomis, a l’exercici 1961/62 va nàixer una nova comissió a la barriada d’Algirós, del total de sis que aquell any es constituïren a la ciutat, en un indret on anys enrere ja hi va haver una falla, que no tenia res a veure a l’actual[1], i que tenia altre nom plantant-se a uns 25 metres d’on es planta ara.
![]() |
Escut de la comissió |
El
faller Juan Manuel Ponce de Lelis va ser el dissenyador de l’escut que empra la
comissió: Una carabassa envoltada en flames, dóna pas a un Miquelet
humanitzat que s’en passa un glop de vi
que ix d’un cuiro on es llig “C/ Yecla”.
Tanca l’escut per la part de dalt una cinta on fica “Comissión de Falla” i per la part de baix “Cardenal Benlloch y adtes.”
[1] Falla Salvador Pau-Luis Millan
sábado, 20 de febrero de 2021
AVGDA. DELS TARONGERS- POLITÈCNIC- VERA
La història de la comissió promoguda pel que
fou primer president de la mateixa Elias Pérez Oller, comença quan sota el nom
de Ramón Llull-Av Naranjos, sol·licita de la J.C.F. la corresponent
autorització per a crear-la.
L’organisme
faller, com a conseqüència de l’expedient 65/98 resol, al ple celebrat el 10 de
Juny de 1998, denegar la constitució d’esta. La denegació fou recorrida, donat
lloc a l’inici de l’expedient 47-48/99 que finalitza a la resolució de la
J.C.F. d’aprovar-la per unanimitat, al ple extraordinari celebrat el 25 de Juny
de 1998.
Malgrat
la tardança, en l’aprovació, la comissió va editar el llibret relatiu a l’any
1998, és a dir abans de tenir la comissió aprovada, i en ell es pot llegir el
motiu de la fundació de la comissió no fou més que per celebrar el 25è
aniversari de l’Escola d’Arquitectura Tècnica, la gent que va prendre la
iniciativa a instàncies del seu director va treballar al projecte de plantar
una falla, que era innovador dintre de la universitat. Fig. 1 Fig, 2 Fig. 3
Com
és pot apreciar primer llibret a la seua portada (fig. 1) consta a la part
superior el primer escut emprat per la novella comissió (Fig. 2), l’escut està
format per l’escut representatiu de la universitat politècnica afegint-li a la
part de dalt un rat penat i a la part de baix la paraula falla sobre unes
xicotetes flames.
Al
llibret del 2on any, es dir a l’any 1999 ja figura l’escut que, a hores d’ara,
representa a la comissió (fig. 3) i aquest està basat en el primitiu escut,
conservant la forma circular del mateix amb l’escut de la universitat al
centre, tenint a les voreres flames i al
davant un taronger, també se li ha afegit a la part de dalt el campanar
de l’ermita del Camí de Vera. Altra diferenciació de l’escut actual amb el
primitiu, per mor de destacar a l’esmenat campanar és la rata penada que està
de gaidó cap a l’esquerra.
Cal
dir que, com ha quedat dit, l’escut de la figura 2 consta a la portada del
primer llibret, però també és cert que hi ha un document, datat el 23-10-98, on
es comunica a la J.C.F. el pressupost per l’esmentat any, i on figura l’escut
que es representa a la figura 3.
lunes, 8 de febrero de 2021
SÉNECA - POETA MAS Y ROS
Segons consta al primer llibret de la comissió, els primers contactes per a crear una nova falla començaren el mateix dia de Sant Josep de l’any 1980. En aquella data la circumstància no passaria de comentaris entre alguns veïns, el cert és que la qüestió va fer-se ferma i començaren els tràmits necessaris per a crear-la, procés que va finalitzar enser aprovada la seua constitució el ple de la J.C.F. celebrat el 30 de maig de 1.980.
Aquell mateix any el faller Ramón Tamarit Morales juntament amb altre faller, del que desconec el nom, va dissenyar l’escut que fins ara fa servir la comissió i que fon reflectit al primer llibret editat per la comissió: Una cinta amb el nom de la comissió i unes flames serveixen de base a un tabal amb les baquetes, i per davall del tabal aguaita una dolçaina Per dalt d'estes figures el rombe heràldic de la ciutat i unes eixides de canya a la part dreta, mentre que a la part esquerrana es troben unes fulles de. Abraça als elements una gran Rata Penada amb les ales esteses.
Cal dir, malgrat que no desvirtua l’essència de l’escut, que al llarg del temps algunes de les figures que el formen, han segut modificades, servint a tall d’exemple, les flames i la cinta. A l’escut, encara que fora de la forma, trobem l'afegit de la denominació " Associació Cultural".