JOSE Mª HARO - POETA MAS Y ROS

            La sol·licitud per a crear la comissió va ser presentada, amb la data de 31 de març de 1977, per Vicente Ferrer Tarazona, que en acabant va ser triat com a president, aquell any la comissió tenia un pressupost de 1.150.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’admissió de Falles de la Junta Central Fallera, va emetre informe favorable el dia 11 de maig, per a després comunicar per escrit de 13 de maig que havia segut aprovada al darrer ple de l’organisme faller. 

Figura 1                                                                               Figura 2

        Com  és natural, al primer any de vida de la comissió ja fa servir de l’escut que l’identifica, que queda reflectit tant a l’estendard com al primer llibret de la comissió (Fig. 1) i que, segons em conten els fallers, no ha sofert cap variació des de la seua creació.

Lescut de la comissió està composat, de baix cap a dalt, per dos bunyols i un tabal amb baquetes i una dolçaina, al centre el Miquelet vorejat a la dreta per flames i a l’esquerra per núvols i la Senyera, per darrere dels elements una gran rata penada amb les ales obertes.

Sembla ser que no hi ha cap persona a la que li poguérem atribuir el disseny de l’escut, segons em va comunicar la persona en que em vaig entrevistar, malgrat que altres fonts manifesten que el disseny de l’estendard correspons als fallers Juan Llibret y Vicente Ballester recolzats per altres components de la comissió.

PLAZA DE HONDURAS

              Segons consta a un diari de la ciutat de València un faller va declarar “ Hace 20 años, unos amigos nos reunimos en un bar. Nos faltaba una persona para cumplir los requisitos que exige la J.C.F.. Salimos a la calle y a la primera persona que pasó le pedimos el D.N.I.” (SIC)[1].

            Fins aquí l’anècdota que no dubte siga de veritat, però el cert és que Miguel Ferrero Simó va presentar el 2 d’abril de 1.979 sol·licitud per a la constitució d’una comissió i que segons consta als arxius tenia un pressupost de 1.050.000 de les antigues pessetes.

            La J.C.F. després de realitzar el tràmits preceptius va comunicar a la comissió que, desprès seria presidida per Simón Fajardo Pascual, al ple del dia 23 de Maig havia segut aprovada.

Figura 1                                                                                      Figura 2

            L’escut que figura en el programa de la presentació de la Fallera Major de l’any 1982 (fig. 1) i al llibret de l’any 1983 (fig. 2), representa unes flames que serveixen de base per un Miquelet que té dalt als dos costat el Rat Penat a l’esquerra i un grapat de bunyols a la dreta, per baix de tots els elements el nom de la plaça, escut que figuren als censos que a la J.C.F. fins l’any 90-91.

Figura 3                                                                          Figura 4

            A l’any següent se li afegeix un cinta a la part de baix on inclou el nom de la falla, més tard a l’escut trobem altre canvi al substituir la cinta per una senyera  on també inclou el nom de la falla figurant este nou disseny en els censos del anys següents. 

Figura 5                                                              Figura 6

Este canvi es pot apreciar als estendards de la comissió (figs 3 i 4)  així com en els llibrets com es pot veure al llibret de l’any 1999 (Fig. 5), any que la falla  celebrava el seu 20è aniversari. Cal senyalar que sembla ser que l’autor de l’escut és Miguel Ferrero i que posteriorment va ser rectificar per Arturo Terrasa González.

---

[1] Levante E.M.V. ”Especial fallas año 2000”.

DOCTOR MANUEL CANDELA - BEATRIZ TORTOSA

                    L’any 46/47 la comissió tenia el nom de “BARRIO Dª BEATRIZ TORTOSA Y ADYACENTES” i estava presidida per Domingo Galdón Lluch. Per a la seua identificació emprava un segell ovalat dentat on no més es llig el nom de la comissió sense cap dibuix que el pugués identificar en la mateixa (Fig. 1).

Figura 1

           
La comissió va durar fins l’exercici 54/55 per a reaparèixer l’any 63/64 amb el nom de “CONTINUACIÓN M. CANDELA – BEATRIZ TORTOSA” i baix la presidència de José Moreno Cañadas. Eixe any, la comissió feia servir un segell rodó, igualment dentat, que consta en diversos documents relacionat amb la comissió (Fig. 2). Igualment no té cap dibuix que el lligue amb la comissió excepció feta, es clar, dels noms del carrers.

            I és en esta etapa, que va durar fins  l’any 67/68 en que va desaparèixer, més concretament a l’exercici 64/65 baix la presidència del president adés esmentat, quan es va dissenyar l’escut de la comissió. L’encarregat de fer-ho va ser l’artista faller Abelardo Guillot.

Figura 2

            Es tracta d’un cartell tenint per fons el Miquelet i flames així com el nom de la comissió, davant del cartell, de gaidó un cadafal que representa un full de calendari amb la data del dia gran de la festa fallera, un coet humanitzat amb un llumí amb la ma dreta. Per la part baixa del full del calendari aguaiten quatre bunyols i fulles de llorer (Fig. 3)

.

Figura 3

            La falla va tornar a reviscolar, ara definitivament, el dia 29 d’Abril de 1.971 quan el que després fou president Manuel Martínez Serrano, va presentar sol·licitud per a plantar-ne. El dia 26 de Maig de 1.971 la Delegació d’Admissió de Falles va donar el vist i plau per a la seua aprovació, celebrant la junta constitucional el dia 8 de juny del mateix any. L’acta realitzada per tal motiu, figura segellada pel mateix segell que tenia anys enrere la comissió (Fig. 3). Malgrat açò la comissió empra l’escut esmentat i que ja va fer servir a la darrera etapa.

Cal dir que en anys posteriors l’escut va rebre una mena de actualització, per tal de fer un més modern, i malgrat que conserva tots els elements primitius, les variacions foren realitzades per Santiago Diaz.

CEDRO - EXPLORADOR ANDRÉS

             La història de la comissió comença quan Juan Fº Cortina Sánchez, en nom dels veïns, sol·licita el permís per  crear una nova comissió fallera, sol·licitud que fou denegada al ple de la J.C.F. celebrat el 15 de maig de 1.978.

            A l’any següent, el dia 27 de març de 1979 Antonio Rodrigo Martínez va presentar davant la J.C.F. nova sol·licitud per a plantar-ne, amb un pressupost de 1.500.000 de les antigues pessetes.  La falla fou aprovada al ple de 23 de Maig de 1.979 segons escrit de comunicació del mateix dia.

Figura 1

               Els començaments de la comissió foren agitats, per motius que no venen al cas, així el dia 5 de Novembre del mateix any, al arxius de la J.C.F., hi ha un document comunicant la composició de la Junta Directiva amb el vist i plau de la Delegació d’Incidències, per Resolució de l’expedient 46/79 per la que aprova la composició de la J. Directiva triada el 6-11-79 sent president José Borras Chanta.[1]

            Doncs be, eixe document  figura segellat amb un segell rodó (Fig. 1) format per un doble cercle on fica el nom de la comissió i al centre té un xicotet rombe heràldic de la ciutat als dos costats uns arbres i una barraca i per dalt un Miquelet coronat  per una gran rata penada.

Figura 2

            A l’any següent, sent president Francisco Javier López Bellido, als arxius esmentats,  figura una carta de 23-12-80 signada pel secretari Gonzalo Márquez Baz, comunicant la composició de la nova Junta Directiva i on ja figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 2), sembla que dissenyat per José Borràs Chanta: Una Senyera coronada amb corona oberta i rat penat que té al centre un pomell de taronges, per baix dels elements una cinta on deu de figurar el nom de la comissió, però que no s’aprecia al dibuix.

 

---

[1] Al llibret d’aniversari de la comissió figuren com a presidentes del primer any Antonio Rodrigo Martinez i José Borràs Chanta.