BLASCO IBAÑEZ-MESTRE RIPOLL

               En el ple de la J.C.F. celebrat el 7 de Juny de 1.989 va ser aprovada esta comissió. Així, en el primer cens de la comissió està datat el 23 de juny de 1989 signat pel president Vicente Cuñat Lluch i en ell podem veure que figura segellat amb el primer disseny de l’escut de la comissió.

Fig. 1

            Es tracta d’una figura ovalada de manera vertical contenint dintre una barraca, en perspectiva, amb carro inclòs, coronada pel Rat Penat, a la dreta de la mateixa una ploma. Per sota de totes les figures una cinta, envoltada en flames, amb el nom de la comissió. Completa la figura la paraula “FALLA” entre les ales obertes del rat (Fig. 1).

Fig. 2

            L’escut presenta als anys següents un nou disseny  (Fig. 2) que figura al menys al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 1.991. Com es pot veure manté els elements del primerenc, afegint-li baix la ploma un nou element: el tinter. Si be, com he dit, manté els elements estos han canviat de posició, així la barraca apareix dibuixada de forma frontal sense perspectiva i les flames han agafat altra forma al desaparèixer la cinta on figurava el nom de la comissió.

Fig. 3

            El darrer any que es va plantar la falla va ser a les festes de 1995, per a reviscolar a l’exercici 2003/2004 quan fon aprovada pel ple de la Junta Central Fallera celebrat el 8 de juny de l’esmentat any. En esta nova etapa la comissió empra el mateix escut que feia servir a l’any de la darrera desaparició (Fig. 3).

BARRIO DE SAN JOSÉ

 

                El nom de la comissió es deu a una barriada formada per 36 cases i que es trobava al mig de l’horta. Fou l’any 1947/48 quan José Lázaro va encapçalar la primera comissió que es va formar. L’any següent no es va plantar falla, per a tornar a sorgir a l’any 49/50 igualment baix la presidència de la mateixa persona que va continuar fins l’any 56/57.

Fig, 1

           En aquells anys la comissió feia servir per la seua identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) tenint dintre, i al voltant d’un cercle, el nom de la comissió; al centre una figura composada per l’escut de la ciutat, una falla a l’esquerra i un tabal i dolçaina[1]. Este segell va ser usat per la comissió com una mena d’escut fins l’any 67/57.

Fig. 2

            A l’any següent, baix la presidència de José Estrena Gómez, el faller de la comissió i professor de l’Acadèmia de Belles Arts, Antonio Bosch Hernández, va ser l’encarregat de dissenyar l’escut de la comissió (Fig. 2): Sobre el fons d’una manta morellana, trobem una figura que sembla una milotxa coronada amb corona oberta i rat penat; al centre d’aquesta, un tabal amb baquetes i una dolçaina. Vorejant la milotxa per la part de dalt traca i per baix dues branques de llorer.

Fig. 3

            Amb la data de  29 de gener de 1.958 i als arxius de la J.C.F. s’hi troba una document que dona fe de l’existència d’un nou escut, es tracta d’una carta signada pel vice-secretari Pascual Vilar  amb el vist i plau del president José Estrena lliurant a la J.C.F., per formar part de la col·lecció, una insígnia de la falla. L’escrit du com a capçalera el propi escut. El mateix any el dia 17 de març es va presentar a tothom el nou estendard de la comissió i en que figura el novell escut.

            En anys posterior l’escut ha sigut modificat, tal vegada, per motius de modernitat (Fig. 3) i, que encara que conserva tots els elements del primitiu, han sigut canviats el fons dels elements, així canvia, el dibuix de la manta, el dibuix de la cometa  i la distribució del tabal i la dolçaina.

---

[1] Esta figura ha segut utilitzada per diverses comissions al llarg de la seua història.