LOS LEONES - POETA MAS Y ROS

  

            El camí de la comissió va començar quan el dia 8 de maig de 1.973 el que després va ser primer president Jaime Fossati Chiner, va presentar, amb un modest pressupost de 435.000 pessetes, sol·licitud per obtenir la corresponent autorització.

            Després del tràmits necessaris la Junta Central Fallera va lliurar l’informe favorable amb  la data de 10 de maig de 1.973, i per tant va  ser definitivament aprovada en un proper ple. Així, la comissió va celebrar la primera junta de constitució el dia 25 de maig.

Figura 1

            El primer any hi han nombrosos documents on figura l’escut. El rombe heràldic de la ciutat coronat amb corona oberta que té al costat dret la rata penada i una branca de llorer i per la part de baix una torxa on les flames espurnegen cap amunt pel costat esquerrà, figurant al voltant d’este el nom primerenc de la comissió LEONES- POETA MAS Y ROS – CIUDAD JARDIN (Fig 1) nom que figura al censos fins l’any 1976/1977 i als llibret fins l’any 1974.

Figura 2

            A partir d’este any el escut segueix emprant el mateix escut però desapareix el denominació de “CIUDAD JARDIN” que fins aleshores figuraba (fig 2). Posteriorment a l'escut se li han afegit les insignies atorgades per la J.C.F.

            Cal fer una xicoteta observació respecte a l’escut d’ esta comissió i que no deixa de ser una anècdota, al meu parer, l’escut té una forma molt semblant en el que fà als elements que el formen i en menor mida a la seua disposició, en la falla Espartero- Ramón y Caja del Sector de La Roqueta- Arrancapins.

L'ALGUER - ING. RAFAEL JANINI

             

             El primer cens de la comissió que va començar, baix el nom de L’Alguer y Adyadentes,  estava encapçalat per el seu president Rafael Simarro Seisó, pertanyia a l’exercici 64/65.

            Molta rapidesa tingueren els components de la comissió a l’hora de confeccionar el seu escut, donat que al primer cens datat el 20 d’abril de 1.964, ja consta segellat l’escut de la comissió que va ser dissenyat pel faller José Folgado Estelles.

            L’escut, com es pot veure en la reproducció, està directament relacionat amb la barriada: Un gran tabal on fica el primitiu nom de la comissió té dalt les baquetes i una dolçaina al costat, sobre la pell del tabal, un grup de edificis que representes la barriada coneguda popularment com “La Isla Perdida”, nom que li ve donat perquè quan foren construïdes estaven vertaderament perdudes en mig de l’horta entre la Capital i el Cabanyal, dalt dels edificis el rombe heràldic de la ciutat amb la rata penada, per darrere de tots dos unes flames espurnegen cap amunt.

JOSE Mª HARO - POETA MAS Y ROS

            La sol·licitud per a crear la comissió va ser presentada, amb la data de 31 de març de 1977, per Vicente Ferrer Tarazona, que en acabant va ser triat com a president, aquell any la comissió tenia un pressupost de 1.150.000 de les antigues pessetes.

            La Delegació d’admissió de Falles de la Junta Central Fallera, va emetre informe favorable el dia 11 de maig, per a després comunicar per escrit de 13 de maig que havia segut aprovada al darrer ple de l’organisme faller. 

Figura 1                                                                               Figura 2

        Com  és natural, al primer any de vida de la comissió ja fa servir de l’escut que l’identifica, que queda reflectit tant a l’estendard com al primer llibret de la comissió (Fig. 1) i que, segons em conten els fallers, no ha sofert cap variació des de la seua creació.

Lescut de la comissió està composat, de baix cap a dalt, per dos bunyols i un tabal amb baquetes i una dolçaina, al centre el Miquelet vorejat a la dreta per flames i a l’esquerra per núvols i la Senyera, per darrere dels elements una gran rata penada amb les ales obertes.

Sembla ser que no hi ha cap persona a la que li poguérem atribuir el disseny de l’escut, segons em va comunicar la persona en que em vaig entrevistar, malgrat que altres fonts manifesten que el disseny de l’estendard correspons als fallers Juan Llibret y Vicente Ballester recolzats per altres components de la comissió.

PLAZA DE HONDURAS

              Segons consta a un diari de la ciutat de València un faller va declarar “ Hace 20 años, unos amigos nos reunimos en un bar. Nos faltaba una persona para cumplir los requisitos que exige la J.C.F.. Salimos a la calle y a la primera persona que pasó le pedimos el D.N.I.” (SIC)[1].

            Fins aquí l’anècdota que no dubte siga de veritat, però el cert és que Miguel Ferrero Simó va presentar el 2 d’abril de 1.979 sol·licitud per a la constitució d’una comissió i que segons consta als arxius tenia un pressupost de 1.050.000 de les antigues pessetes.

            La J.C.F. després de realitzar el tràmits preceptius va comunicar a la comissió que, desprès seria presidida per Simón Fajardo Pascual, al ple del dia 23 de Maig havia segut aprovada.

Figura 1                                                                                      Figura 2

            L’escut que figura en el programa de la presentació de la Fallera Major de l’any 1982 (fig. 1) i al llibret de l’any 1983 (fig. 2), representa unes flames que serveixen de base per un Miquelet que té dalt als dos costat el Rat Penat a l’esquerra i un grapat de bunyols a la dreta, per baix de tots els elements el nom de la plaça, escut que figuren als censos que a la J.C.F. fins l’any 90-91.

Figura 3                                                                          Figura 4

            A l’any següent se li afegeix un cinta a la part de baix on inclou el nom de la falla, més tard a l’escut trobem altre canvi al substituir la cinta per una senyera  on també inclou el nom de la falla figurant este nou disseny en els censos del anys següents. 

Figura 5                                                              Figura 6

Este canvi es pot apreciar als estendards de la comissió (figs 3 i 4)  així com en els llibrets com es pot veure al llibret de l’any 1999 (Fig. 5), any que la falla  celebrava el seu 20è aniversari. Cal senyalar que sembla ser que l’autor de l’escut és Miguel Ferrero i que posteriorment va ser rectificar per Arturo Terrasa González.

---

[1] Levante E.M.V. ”Especial fallas año 2000”.

DOCTOR MANUEL CANDELA - BEATRIZ TORTOSA

                    L’any 46/47 la comissió tenia el nom de “BARRIO Dª BEATRIZ TORTOSA Y ADYACENTES” i estava presidida per Domingo Galdón Lluch. Per a la seua identificació emprava un segell ovalat dentat on no més es llig el nom de la comissió sense cap dibuix que el pugués identificar en la mateixa (Fig. 1).

Figura 1

           
La comissió va durar fins l’exercici 54/55 per a reaparèixer l’any 63/64 amb el nom de “CONTINUACIÓN M. CANDELA – BEATRIZ TORTOSA” i baix la presidència de José Moreno Cañadas. Eixe any, la comissió feia servir un segell rodó, igualment dentat, que consta en diversos documents relacionat amb la comissió (Fig. 2). Igualment no té cap dibuix que el lligue amb la comissió excepció feta, es clar, dels noms del carrers.

            I és en esta etapa, que va durar fins  l’any 67/68 en que va desaparèixer, més concretament a l’exercici 64/65 baix la presidència del president adés esmentat, quan es va dissenyar l’escut de la comissió. L’encarregat de fer-ho va ser l’artista faller Abelardo Guillot.

Figura 2

            Es tracta d’un cartell tenint per fons el Miquelet i flames així com el nom de la comissió, davant del cartell, de gaidó un cadafal que representa un full de calendari amb la data del dia gran de la festa fallera, un coet humanitzat amb un llumí amb la ma dreta. Per la part baixa del full del calendari aguaiten quatre bunyols i fulles de llorer (Fig. 3)

.

Figura 3

            La falla va tornar a reviscolar, ara definitivament, el dia 29 d’Abril de 1.971 quan el que després fou president Manuel Martínez Serrano, va presentar sol·licitud per a plantar-ne. El dia 26 de Maig de 1.971 la Delegació d’Admissió de Falles va donar el vist i plau per a la seua aprovació, celebrant la junta constitucional el dia 8 de juny del mateix any. L’acta realitzada per tal motiu, figura segellada pel mateix segell que tenia anys enrere la comissió (Fig. 3). Malgrat açò la comissió empra l’escut esmentat i que ja va fer servir a la darrera etapa.

Cal dir que en anys posteriors l’escut va rebre una mena de actualització, per tal de fer un més modern, i malgrat que conserva tots els elements primitius, les variacions foren realitzades per Santiago Diaz.

CEDRO - EXPLORADOR ANDRÉS

             La història de la comissió comença quan Juan Fº Cortina Sánchez, en nom dels veïns, sol·licita el permís per  crear una nova comissió fallera, sol·licitud que fou denegada al ple de la J.C.F. celebrat el 15 de maig de 1.978.

            A l’any següent, el dia 27 de març de 1979 Antonio Rodrigo Martínez va presentar davant la J.C.F. nova sol·licitud per a plantar-ne, amb un pressupost de 1.500.000 de les antigues pessetes.  La falla fou aprovada al ple de 23 de Maig de 1.979 segons escrit de comunicació del mateix dia.

Figura 1

               Els començaments de la comissió foren agitats, per motius que no venen al cas, així el dia 5 de Novembre del mateix any, al arxius de la J.C.F., hi ha un document comunicant la composició de la Junta Directiva amb el vist i plau de la Delegació d’Incidències, per Resolució de l’expedient 46/79 per la que aprova la composició de la J. Directiva triada el 6-11-79 sent president José Borras Chanta.[1]

            Doncs be, eixe document  figura segellat amb un segell rodó (Fig. 1) format per un doble cercle on fica el nom de la comissió i al centre té un xicotet rombe heràldic de la ciutat als dos costats uns arbres i una barraca i per dalt un Miquelet coronat  per una gran rata penada.

Figura 2

            A l’any següent, sent president Francisco Javier López Bellido, als arxius esmentats,  figura una carta de 23-12-80 signada pel secretari Gonzalo Márquez Baz, comunicant la composició de la nova Junta Directiva i on ja figura segellat per l’escut de la comissió (Fig. 2), sembla que dissenyat per José Borràs Chanta: Una Senyera coronada amb corona oberta i rat penat que té al centre un pomell de taronges, per baix dels elements una cinta on deu de figurar el nom de la comissió, però que no s’aprecia al dibuix.

 

---

[1] Al llibret d’aniversari de la comissió figuren com a presidentes del primer any Antonio Rodrigo Martinez i José Borràs Chanta.

BLASCO IBAÑEZ-MESTRE RIPOLL

               En el ple de la J.C.F. celebrat el 7 de Juny de 1.989 va ser aprovada esta comissió. Així, en el primer cens de la comissió està datat el 23 de juny de 1989 signat pel president Vicente Cuñat Lluch i en ell podem veure que figura segellat amb el primer disseny de l’escut de la comissió.

Fig. 1

            Es tracta d’una figura ovalada de manera vertical contenint dintre una barraca, en perspectiva, amb carro inclòs, coronada pel Rat Penat, a la dreta de la mateixa una ploma. Per sota de totes les figures una cinta, envoltada en flames, amb el nom de la comissió. Completa la figura la paraula “FALLA” entre les ales obertes del rat (Fig. 1).

Fig. 2

            L’escut presenta als anys següents un nou disseny  (Fig. 2) que figura al menys al llibret editat per la comissió a les falles de l’any 1.991. Com es pot veure manté els elements del primerenc, afegint-li baix la ploma un nou element: el tinter. Si be, com he dit, manté els elements estos han canviat de posició, així la barraca apareix dibuixada de forma frontal sense perspectiva i les flames han agafat altra forma al desaparèixer la cinta on figurava el nom de la comissió.

Fig. 3

            El darrer any que es va plantar la falla va ser a les festes de 1995, per a reviscolar a l’exercici 2003/2004 quan fon aprovada pel ple de la Junta Central Fallera celebrat el 8 de juny de l’esmentat any. En esta nova etapa la comissió empra el mateix escut que feia servir a l’any de la darrera desaparició (Fig. 3).

BARRIO DE SAN JOSÉ

 

                El nom de la comissió es deu a una barriada formada per 36 cases i que es trobava al mig de l’horta. Fou l’any 1947/48 quan José Lázaro va encapçalar la primera comissió que es va formar. L’any següent no es va plantar falla, per a tornar a sorgir a l’any 49/50 igualment baix la presidència de la mateixa persona que va continuar fins l’any 56/57.

Fig, 1

           En aquells anys la comissió feia servir per la seua identificació un segell de forma rodona (Fig. 1) tenint dintre, i al voltant d’un cercle, el nom de la comissió; al centre una figura composada per l’escut de la ciutat, una falla a l’esquerra i un tabal i dolçaina[1]. Este segell va ser usat per la comissió com una mena d’escut fins l’any 67/57.

Fig. 2

            A l’any següent, baix la presidència de José Estrena Gómez, el faller de la comissió i professor de l’Acadèmia de Belles Arts, Antonio Bosch Hernández, va ser l’encarregat de dissenyar l’escut de la comissió (Fig. 2): Sobre el fons d’una manta morellana, trobem una figura que sembla una milotxa coronada amb corona oberta i rat penat; al centre d’aquesta, un tabal amb baquetes i una dolçaina. Vorejant la milotxa per la part de dalt traca i per baix dues branques de llorer.

Fig. 3

            Amb la data de  29 de gener de 1.958 i als arxius de la J.C.F. s’hi troba una document que dona fe de l’existència d’un nou escut, es tracta d’una carta signada pel vice-secretari Pascual Vilar  amb el vist i plau del president José Estrena lliurant a la J.C.F., per formar part de la col·lecció, una insígnia de la falla. L’escrit du com a capçalera el propi escut. El mateix any el dia 17 de març es va presentar a tothom el nou estendard de la comissió i en que figura el novell escut.

            En anys posterior l’escut ha sigut modificat, tal vegada, per motius de modernitat (Fig. 3) i, que encara que conserva tots els elements del primitiu, han sigut canviats el fons dels elements, així canvia, el dibuix de la manta, el dibuix de la cometa  i la distribució del tabal i la dolçaina.

---

[1] Esta figura ha segut utilitzada per diverses comissions al llarg de la seua història.

ALGIRÓS

 

ESTADISTIQUES DE BENICALAP

 Per finalitzar el dos sector les estadistiques del Sector de Benicalap.

ESTADISTIQUES DE CAMPANAR

     Una vegada finalitzats els sectors de Benicalap i de Campanar, en els quals tinc més unió, per pertànyer a una de les 31 comissions que, a hores d’ara, els formen, publicaré una xicoteta estadística, mostra del que suposen la totalitat d'elements que componen els escuts de cada falla.

            

SAN JOSÉ DE PIGNATELLI - AVDA. PESET ALEIXANDRE

La comissió té els seus començaments a l’exercici 67/68, celebrant-se la primera junta el dia 30 de març de 1967. A l’esmentada junta va ser triat per presidir la comissió Juan Bautista Viñals Cebriá i al peu de la mateixa figura un segell que representa l’escut de la comissió (Fig. 1 i 2 )

La comissió adopta la forma heràldica de l’escut del tipus espanyol tancat per una franja on es llegeix el nom de la comissió, dintre l’escut unes flames encerclen a un xicotet Miquelet. L’escut figura coronat amb corona oberta i rat penat, als dos costats es poden veure dues branques de llorer.

Figures 1, 2 i 3

Segons la portada del llibret publicat per la comissió a l’any 1992, amb motiu del 25è aniversari consisteix en la primera fulla del llibre d’actes datat el 12-4-67 on es troba la diligència d’inici del llibre oficial. En ella s’observa l’escut de la comissió, com també es pot veure al capítol on es parla de la història de la pròpia comissió concretament al mes de desembre de 1.967 junt a la foto de l’estendard fa una xicoteta referència al mateix “Com primer acta oficial es institucionaliza el que a partir d’aquest moment te que ser el estendard de la nostra falla” (Fig. 3).

A la vista de açò queda clar quin és l’escut que des de el primer any ha fet servir la comissió per la identificació al mon faller.

Però vet aquí que, als arxius de la J.C.F. existeixen diversos documents que podrien dir que dintre del període de temps des de la seua constitució, fins el mes la data de la diligència de llibre d’actes, l’escut va sofrir una variació que fa dubtar que el reflectit fos el primer escut de la comissió.

En un document amb la data de 19-5-67, signat per el secretari amb el vist i plau del president comunicant el canvi del cobrador de la falla (Fig. 4). En ell podem albirar un segell distint usat tant com a capçalera de l’escrit (en tinta negra) i com al propi segell (tinta violeta) encara que s’observa que  el darrer esta confeccionat al inrevés. (Fig. 5 i 6).

Figures 4, 5 i 6  

            Es tracta d’un xicotet bunyol sortint del seu forat un Miquelet doblat cap a la part dreta, per darrere d’aquest el rombe de l’escut de la ciutat coronat i amb el rat penat, per darrere d’aquestes dues figures flames que s’enlairen cap amunt per damunt de la resta dels elements, al voltant de rombe es pot albirar el nom de la comissió. Aquesta figura també s’hi troba, com a segell, al contracte del monument faller corresponent a la data de 20 de Novembre de 1.967.

Al any següent, es a dir a l’exercici 68/69, hi ha un document datat el 2 d’abril de 1.968 pel que es comunica a la J.C.F. el cessament en la presidència del darrer president i la substitució per Andrés Miras Paunero. Al escrit trobem que mentre a la seua capçalera trobem el darrer escut, com a segell hi ha  una nova figura (Fig. 7 i 8) que conserva els elements del darrer, si be han desaparegut les flames de dalt per ficar-les per darrere el Miquelet; el rombe l’han canviat per una tarja quatribarrada tenint al seu voltat el nom de la comissió al mateix temps se li ha afegit als dos costats dues branques de llorer, sent aquesta figura el adés esmentat com a primer escut de la comissió.

 Però tornem , per un instant a  l’acta de constitució. Si ens fixem detingudament a l’escut podem observar que el segell que hi figura (Fig. 2) està composat per les dues figures descrites (Fig. 6 i 8) trobant-se totes dos superposades a la part de baix.

Figures 6,7 i 8

Així doncs, ¿es tracta de dos escuts?, ¿es tracta d’una errada tipogràfica? Es pot pensar que hi son dos escuts distints i que el primer d’ells (Fig. 6) va ser usat per la comissió no més per al segell, encara cal dir que les dues formes de escut han segut emprades per la comissió al menys fins l’exercici 75/85 tan de manera conjunta com per separat i que l’acta inicial va ser segellada per un i al caure en l’errada la tornaren a segellar amb l’escut de la comissió.

Però per altra part és massa perfecta la figura com  per pensar que son dos segells superposats, açò és un dubte que hi tingut des del primer moment i que no m’han pogut resoldre les fons consultades, be per desconèixer l’existència dels segells o be perquè d’aquell temps no queden persones que donen llum a l’assumpte.

            Per últim diré que la figura nou correspon al mateix escut, no més canvia el nom de la comissió al ser substituït a l’any 1979, per acord municipal, el nom de Onésimo Redondo per el de Dr. Peset Aleixandre.

PERIODISTA GIL SUMBIELA - AZUCENA

La sol·licitud per crear la comissió data del dia 13 d’abril de 1977 presentada a la J.C.F., amb un pressupost de 635.000 pessetes, per el que va ser al mes següent president de la comissió Diego Vives Parra. 

     La J.C.F. va emetre el dia 22 del mateix mes l’informe favorable per la seua creació sent aprovada al ple celebrat el dia 12 de maig de 1977. La comissió va celebrar la primera Junta General extraordinària el 21 de maig de 1977.

           

Figures 1 i 2

Molt ràpid va treballat la comissió respecte al seu escut doncs el trobem en un document datat el dia 22 de maig de 1977, donat una llista d’altes com a fallers per a constància a l’organisme faller (Fig. 1), es tracta d’un segell rectangular de manera vertical tenint al perímetre de la figura geomètrica els noms dels dos carrers que li donen nom i al centre, tenint com a base flames, una al·legoria de l’escut de la ciutat formada pel rombe coronat i el rat penat. Aquest escut el trobem als llibrets dels any 1990, 91 i 92.

            A l’any 1993 la comissió empra un nou escut (Fig. 2) es tracta de l’escut complet de la ciutat que a  la part del rombe es llig el nom de la comissió. Tot l’escut té una base formada per flames, branques de llorer així com un tabal amb vaquetes i una dolçaina.

Figures 3 i 4

            Com que l’escut de la comissió a força d’imprimir-lo un any rere altre la part de baix del mateix era una amalgama on no es distingia cap del elements que la formaven a l’any 1995, un faller que aleshores estudiava per delineant, i avui en dia encara faller de la comissió, Sergio Palop Mascarós,  se li va ocórrer el rectificar l’escut donat com a resultat un de nou, i segons em va confessar l’autor volia arreplegar una mica més de modernitat al seu disseny. Aquest nou escut (Fig. 3), sols el va fer servir la comissió a l’any 1.995, donat que no va acabar de agradar a la comissió,  publicant-lo al llibret d’ eixe any (Fig. 4).

Figura 5

            A  l’any següent, es a dir. A l’any 96/97 el mateix faller va continuar amb la seua idea de rectificar l’escut donant com a resultat l’escut que, a hores d’ara, utilitza la comissió (Fig. 5). En ell, ja figura de manera clara tots els elements de la part baix de l’escut que per altra part presenta una variació al respecte la lletra “L” de la part esquerra de l’escut de la ciutat està col·locada al revés, manifestant-me l’autor que, el canvi de la “L” apart de per donar-li altre “aire” a l’escut de la comissió, al arredonir el conjunt d’elements, no ho va fer de mode capritxos sinó que es va basar en reproduccions de l’escut de la ciutat on les “L” figuren així. A l'escut li han canviat les lletres per tal d'afegir que a hores d'ara és una associació cultiural.

PERE CABANES - JOAN XXIII

             A la comissió li va costar uns anys per poder ser reconeguda com a comissió fallera, donat que sembla ser que  des de l’any 1.986 es presentaren sol·licituds per diverses persones i amb denominacions distintes, encara que mantenia la denominació Juan XXIII, al no estar d’acord amb la creació per les falles veïnes que manifestaven invasió de la respectives demarcacions les sol·licituds foren denegades per la J.C.F. any rere any arreplegant les manifestacions de les falles dels voltants.

            A l’any 1988 concretament amb la data de 25 d’abril Miguel Dutrus Belles va presentar la sol·licitud per a que la Asociación Cultural i de Festejos Juan XIII passara a ser Juan XXIII-Castellonet.

Fig. 1

Fig. 2

            Al documents annexes a l’expedient obert per la J.C.F. existeix un informe de la Delegació d’Interior redactat per la queixa d’una queixa formulada per una falla veïna on manifesten que la Associació Cultural ha publicat un butlletí informatiu (núm. 1, año 1 de fecha Octubre de 1988) en dit butlletí consta”...En la portada y en su parte superior, hay un modo de emblema, en el que se puede observar junto a unos pentagramas, un libro y una paleta de pintor, UNA PEINETA DE LABRADORA VALENCIANA, símbolo adoptado por la mayoría de las comisiones de falla de Valencia y su entorno...”(SIC).La figura núm. 1 correspon a l’esmentat butlletí malgrat que l’editat en altres dates. Així mateix la figura 2 correspon al segell emprat per la associació al seus documents.

Efectivament a l’any 1988 l’associació va recórrer a Francisco Molina Pont, veí novell a la barriada però de gran solera fallera donat que hi havia segut faller i president  de la falla Vivons-Romeu de Corbera, amb la finalitat de que dissenyara un escut per a l’Associació

            Així va nàixer l’escut que, al aconseguir permís per formar comissió fallera baix el nom de Pedro Cabanes-Camino de Moncada, aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 13 de juny de 1.994, va ser adoptat per la nova comissió fallera.

Fig. 3

L’escut està representat per un llibre obert pel llom que té dalt una pinta de valenciana amb el dibuix de dues barraques i tres taronges, a la dreta de la pinta unes partitures musicals i una lira, a l'esquerra de la pinta una paleta de pintor, els motius per el que l’autor va triar-los fou perquè al ser, com ja s’ha dit una associació representava d’alguna manera tres arts unificats per  símbols valencians com son les barraques i la pinta descrits.

            Així doncs al primer cens de la mateixa, signat per el seu president Antonio Francisco Simarro Pérez, ja figura l’actual escut de la comissió, que ha segut modificat, tan sols amb les lletres que l'identifiquen, quan al ple de la J.C.F. de  22 -09-2003 va autoritzar el canvi del nom de la falla substituint el nom de Camí de Montcada pel de Juan XXIII ,(Fig. 3) canvi més acord al lloc on es plantava la falla, malgrat que d’uns anys ença torna a plantar-se a prop del camí de Montcada.

MANUEL MELIÁ FUSTER - Mª FERNANDA D'OCÓN

          A l’any 2012 es va fer la llum a les afores de la Barriada de Benicalap, quan després de finalitzar un període de 1 any de tràmits burocràtics la J.C.F. aprovava  en el quart punt del ple de data 19-06-2012.

            Al seu primer any el faller aficionat al dibuix Iván Soriano Sahuquillo va dissenyar el escut que la comissió utilitzarà per la seua identificació en el món faller.

Escut de la comissió

            Per dissenyar el escut va voler triar elements que identificara la comissió amb la barriada i clar està amb València, per tal motiu va triar el dibuix d’una palmera de los moltes que hi ha a un passeig proper, per darrere d’esta les Torres dels Serrans i al centre d’estes el Miquelet tots elles per representar a la ciutat. Tanca el dibuix una filigrana amb el nom de la falla.

MANUEL MELIÁ FUSTER - PINTOR CORTINA

           A l’exercici 2006/2007 la barriada de Benicalap va veure el naixement d’una nova comissió. Jorge Grau Gimeno, va ser l’encarregat de presentar tota la documentació i realitzar els tràmits per a la seua aprovació que va tenir lloc al ple de la J.C.F. celebrat el 20 de Juny, confirmada per l’Assemblea de President de 30 del mateix mes. Naixia la comissió Plaza Historiador José Mª Jiménez Fayos.

Fig. 1

            A les primeres juntes va sorgir el tema de l’elaboració de l’escut que en davant representara a la comissió, el president de la comissió Vicente Javier Roig Ricos va presentar una idea a membres de la falla, idea que, a falta d’algun monument que identificara a la falla amb l’indret on es planta, estava basada en elements típics de València.

Fig 2

             Aquella idea va ser ben rebuda per els membres de la comissió, traslladant-la a Juan Antonio Roig Casanoves, amic del president i dissenyador gràfic, qui va elaborar, definitivament,  l’escut que usa la comissió: Una cinta amb el nom de la falla es creuada per un Rat Penat en tres dimensions; aquesta forma serveix de base per un pomell de taronges que, junt a una dolçaina i al tabal amb les baquetes, es troba al centre de la figura; més cap a dalt a la dreta una pinta de valenciana i l’esquerra la figura de la Senyera, al centre de totes dos un Miquelet. Completa l’escut com a fons unes flames espurnejant cap a dalt (fig. 1).
            Després de 6 anys la comissió pren una decisió, com que la  seua demarcació era molt xicoteta, trasllada  la petició d’una nova demarcació a la JCF donant com resultat l’aprovació d’una nova comissió i una nova demarcació que va ser aprovada al ple de la JCF de 19 de juny de 2912, naixia la falla Manuel Melíá Fuster- Pintor Cortina.

            Malgrat que, com he dit, son dos comissions puix així ho reconeix la Junta Central Fallera, els fallers son els mateixos de la falla desapareguda., per tant l’escut que els representa es el mateix, (fig 2) tan sols se li afigen unes fulles de llorer, que al primitiu escut no estaven, a la vegada que canvia la forma de ficar el nom de la comissió al desaparèixer la cinta que l’envoltava per tan sols rodejar al elements que componen l’escut, amb el nom de la comissió, a la vegada que l’escut pren una forma més moderna.

GENERAL LLORENS

            El dia 5 de maig de 1.971 Antonio Galdón Medina, presenta davant la J.C.F. sol·licitud per a formar una nova comissió, que rep l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el dia 19 del mateix més.

Fig. 1

Fig. 2

Amb  la data del vuit de juny de l’any 1.971 es va donar la noticia de que la sol·licitud per formar la comissió hi havia segut aprovada per la J.C.F., malgrat açò els fallers tenen com a data de començament de la comissió, el dia 13 de juny de 1971 per ser este dia el primer acte oficial, “l’apuntà”, que feia la comissió. El President d’aquell primer exercici 1971/72 fou Miguel Badia Martínez.

            Segons em conta el fill d’aquell president ja en les primeres participacions de loteria tenien l’encuny que no era altre que l’escut de la comissió, que tal com s’aprecia al primer llibret editat per la comissió de l’any 1972 (Fig. 1) consta a la part de baix un bunyol dalt d’aquest el rombe quatribarrat de l’escut de la ciutat i dalt el Miquelet encimbellat per una rata penada, des del bunyol cap amunt i als dos costats dos flames que fica el nom de la comissió a l’hora de la seua fundació General Llorens-General Moscardó (Fig. 2). Malauradament no s’ha pogut esbrinar el nom del dissenyador del dibuix ni els motius que el va portar a ficar els símbols de l’escut.

Fig. 3

Fig. 4

Donat que el nom de l’encreuament dels carrers eren de dos generals açò va donar pas al nom de Falla Los Generales i mes tard el mateix nom en valencià, figurant  a l’escut que, fins l’any 1.981, empra la comissió.

            Al mes de desembre de l’any 1.981 per acord de la corporació municipal el nom del carrer General Moscardó va ser substituït per el de Dr. Marco Merenciano, per tant a l’escut se li va afegir dues cintes als costats (Fig. 3)  amb el nous noms del carrers junt a ja antic nom de Els Generals que com s’ha dit feia servir la comissió des d’una dècada enrere.

            En el ple de la JCF de 22-05-2018 per tal de complir en la llei de memoria històrica, la comissió passa a dir-se oficialment General Llorens,”. Per este motiu a l’any 2019 l’escut de la comissió canvia la denominació que figura al mateix,(fig. 4) conservant la seua figura històrica, i fa servir el nom per la que la falla es coneguda dintre el món faller “Els Generals”.

AVDA. ECUADOR - ALCALDE GURREA

             El dia 24 d’abril de 1.981 Joaquin Boil Romero, que més tard seria elegit president, va presentar davant la J.C.F. sol·licitud per constituir una nova comissió a les afores de la barriada de Benicalap, que baix un pressupost de 2.002.000 pessetes s’anomenaria “Avenida Ecuador - Músico Fayos”.

          El dia 6 de maig del mateix any el màxim organisme faller va emetre informe favorable per la constitució amb una xicoteta variació, la comissió tindria el nom oficial de Avda. Ecuador – Alcalde Gurrea i així fou aprovada al ple de la Junta Central Fallera de 28 de Maig de 1.981 i per l’Assemblea de Presidents de 10 de juny següent. Una vegada complits tots els tràmits reglamentaris la comissió va celebrar la primera Junta General el dia 4 de juny de 1.981.

            La història del disseny de l’escut de la comissió, en el que van intervindre nombrosos membres de la comissió,  no deixa per menys que ser curiosa, les figures (de dalt a baix i de esquerra a dreta) corresponen als diversos dissenys que es van confeccionar fins aprovar definitivament el mateix que correspon al que a l’actualitat fa servir la comissió i que és l’únic que han utilitzat en la història de la comissió.

            Una poesia composada amb motiu de la celebració de les noces d’argent de la comissió i publicada al llibret editat per l’esmentada data, replega la història de la confecció de l’escut que si es fixem bé en tots els disseny no hi ha cap que estiga repetit malgrat que sols varia en xicotets detalls, com per eixemple el nom de la falla puix figura el nom de Músico Fayos, nom, que recordem, no va ser aprovat.

            El disseny definitiu correspon a un fons de flames on es llegeix el nom de la comissió, en primer terme la comissió empra un rombe coronat en el colors de la Senyera i dalt d’aquesta tres taronges, per darrere del rombe, les Torres dels Serrans, tancant l’escut per la part de dalt amb el Rat Penat.

AVGDA.BURJASSOT - SERRA D'AGULLENT

         El dia 8 de maig de 1.972, el que més tard seria triat com a president, Gregorio Alonso Llorca, va presentar davant la J.C.F. instància sol·licitant la constitució d’una comissió a les últimes cases de la ciutat de València al barri de Benicalap.

Escut antic

            La falla que presentava un pressupost de 346.000 de pessetes va rebre l’informe favorable de la J.C.F. el 12 del mateix mes i el dia 9 de juny la pròpia junta va lliurar un escrit comunicant que la comissió havia segut aprovada al ple de dia 8 de juny. Malgrat les dades que figuren al arxius de la J.C.F. hi ha una placa al carrer per la commemoració del naixement de la falla que consta com a data de inici el 15 de juny de 1.972, data de la 1ª Junta que va celebrar la comissió.

Escut actual

            Uns dels primers documents que troben als arxius de la JCF, datat el 25 de Setembre de 1.972, es per donar de baixa a tres fallers, i en ell trobem l’escut de la comissió (Fig. 1): Una al·legoria de l’escut de la ciutat composada pel rombe quatribarrat heràldic de la ciutat, el rat penat, i per darrere dels elements unes flames tenint a la part de baix la paraula falla i una cinta amb els nom dels dos carrers.
            Esta forma d’escut es va mantenir fins l’any 82/83, donat que a l’exercici faller següent baix la presidència de Francisco Serradell Torrijos trobem una altra forma d’escut (Fig. 2) i encara que conserva els elements primerencs, se li han afegit unes fulles de llorer baix el rombe, a més de canviar la forma per una menys estilitzada, afegint-li dues branques de llorers als costats i la recompensa atorgada per la J.C.F.
          Els components de la comissió consultats ignoren els motius que impulsaren el canvi de disseny de l’escut de la falla. Igualment fa poc de temps el escut va ser renovat per una millor claror en el dibuix, no alterant ningún dels elements que el formen fora de la recompensa aconseguida.