ALQUERIES DE BELLVER - GARBÍ

            El naixement de la comissió data de l’any 1.963. El dia 8 d’abril de 1963 José García Navarro, que després va ser triat primer president, en nom dels veïns, va sol·licitar permís de la J.C.F. per plantar la comissió als carrers “Alqueria de Bellver, Garbí, Faura y Adyacentes”. Després dels preceptius informes i autoritzacions, entre les que es troba la Falla Benicalap amb la data de 13 d’abril de 1963, la comissió es aprovada pel màxim organisme faller.

              Un del primer segell identificatiu el trobem al document relacionat amb la pista de ball de la comissió, portant la data de 12 de juny del mateix any (Fig. 1). En la carta es por apreciar un segell de forma rectangular en el que tan sols es llegeix el nom de la comissió i de la barriada. (Fig. 2)

Figura 1

Figura 2

Escut actual de la comissió

           

            Malgrat tot,  fons consultades al sí de la comissió, daten l’escut del primer any donat que es conserva el primer estendard de la falla i on figura l’escut del que no s’ha pogut esbrinar el nom del seu autor ni els motius que representen els elements triats per la confecció.

            Es tracta d’una doble forma quadrada de gaidó que té al centre  un xicotet escut heràldic de la ciutat coronat per un coet i un Miquelet que sobresurt al mateix que les flames per dalt de la forma geomètrica. Igualment del centre ix cap amunt, i a la part dreta,  una branca de llorer.

ALFARA DEL PATRIARCA-PERIODISTA GIL SUMBIELA

           L’exercici faller 1985/86 va veure la llum una nova comissió fallera a la ciutat, el dia 16 d’abril de 1.985, en nom de diversos veïns, Ricardo Folgado Morós va sol·licitar permís al màxim organisme faller per constituir una comissió, baix un pressupost de 1.550.000 pessetes. La comissió que després dels preceptius va ser aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de juny de 1.985 i confirmada per l’Assemblea de President celebrada el 27 del mateix mes, va triar per president a Miguel Folgado Morós.

Escut de la comissió

Estendard de la comissió

           Va ser el mateix president qui va tenir la idea del disseny de l’escut de la comissió plasmant en ell elements que recordaven l’indret on tenia les seues activitats la comissió: Una al·legoria de l’escut de la ciutat composada pel rombe heràldic coronat i amb el rat penat que representa a la ciutat, a la dreta del rombe, per la part de baix, una típica barraca i a l’esquerra un cabàs amb taronges, tots dos elements recordaven que la comissió estava a les afores de la ciutat quasi en mig de l’horta; també a la dreta del rombe per dalt es poden veure dos coets del tipus de eixides i a la part de baix un bunyol. Envoltant tots els elements tres cintes, als costats en dues d’elles “Falla Alfara del Patriarca” “ Periodista Gil Sumbiela” i baix al centre “L’horta”.

            El nom de “L’horta”[1] va sorgir dintre de la comissió el primer any de vida i troben que, al cens de l’exercici 86/87 ja figura junt als noms dels carrers esmentats . La comissió va demanar, per emprar eixe apel·latiu, l’oportú permís a la J.C.F., encara que no va ser fins anys després baix la presidència de Francisco Ricós quan la comissió es va adonar que tenien permís per portar eixe nom i que no l’havien arreplegat.

             Malgrat tot,  el sobrenom esmentat no més figura al cens del segon any, no figurant en cap altre cens al menys fins l’any 2005, però no ocorrix el mateix amb l’estendard que des del primer año consta el sobre nom de l’Horta.

---

[1] Altres falles de la ciutat fan servir el nom de “L’horta” Musico Espí-Grabador Fabregat i Pianista Martínez Carrasco-Eslida, si be en aquesta comissió a caigut en desús.