El dia 29 d’Abril de 1.971, el que va ser poc després primer president de la comissió, Enrique Torregrossa Tomás, va presentar a la Junta Central Fallera, sol·licitud per a la formació d’una comissió. El 26 de maig la Delegació d’Admissió de Falles va emetre el preceptiu informe a la vegada que demanava la aprovació en un proper ple.
 |
| Fig. 2 |
 |
| Fig. 1 |
El primer any la
comissió emprava un escut, dissenyat per la fallera Mª Carmen Dobón
Ferrándiz format per un doble cercle on
figura el nom dels carrers, al centre de la figura en una base de flames una
taronja a l’esquerra i a la dreta una barraca, per dalt de totes dos un molí
(en homenatge a desaparegut Molí de la Marquesa), coronant el molí sobre
sortint dels cercles i en vertical una gran rata penada amb les ales esteses
(Fig. 1). L’escut també figura a les portades dels llibrets editats per la
comissió fins l’any 1976.
Este escut va ser
utilitzat per la comissió al menys fins el cens datat el 14 d’Abril de 1.976,
és a dir, a l’exercici 76/77. Però al mateix exercici ja hi trobem un nou escut
(Fig. 2) al contracte de la falla signat el 28-12-76 pel president Agustín
Bercedo Gil i l’artista faller José Ruiz. En ell podem veure que conserva la
forma i els elements del darrer menys el molí que ha segut substituït pel campanar
que dona nom a la barriada. També podem observar que apareix junt al nom dels
carrers, el de la barriada. L’escut també figura a la portada del llibret que
correspon a l’any 1978. Segons en va contar un fundador de la comissió, la raó
per a canviar l’escut fou que amb el molí la falla no es sentia representada
per tal motiu feren una reunió i entre tots decidiren substituir-lo per el
campanar de l'església Nostra Sra. de la Misericòrdia, que es troba a la plaça de l'antic poblat.
 |
| Fig. 3 |
Al cens 84/85 signat pel president Antonio Parrilla Manzanero, l’escut presenta una variació (Fig. 3) al ser substituït la figura del rat penat per altre distint de forma i mes menut, conservant tots els elements del darrer, encara que per baix se li ha afegit dues branques de llorer. En este any trobem documents on figura el nom de “L’antiga” que fins ara no el feien servir la comissió, a tall d’eixemple citaré el document datat el 3 d’octubre de 1984 signat per el president comunicant les altes produïdes a la comissió i els llibrets dels anys 84, 89 i 91.
 |
| Fig. 4 |
Encara que com he dit que l’any 1991 figura al llibret l’escut de la figura 3, trobem que al cens del mateix any (90/91), es a dir al començament de l’exercici faller, signat pel president adés esmentat, figura segellat per un nou escut (Fig. 4) i que a hores d’ara fa servir la comissió per la seua identificació. Es tracta d’una versió moderna que trenca completament amb els dissenys anteriors: Tenint com a base la Senyera dalt d’aquesta té un campanar envoltat en flames amb un cercle menut que simbolitza una taronja, per dalt la figura del rat penat. Les mateixes fons informatives en manifestaren que l’autora d’este disseny de línies modernes correspon a Mª Dolores Cebrián Cabañes, germana d’una fallera de la comissió, que havent estudiat en l’Acadèmia de Sant Carles va ser triada per la comissió per que el disenyara i fora com una mena de promoció artistica.
Cal dir que a l’antic
poblat de Campanar als anys 1925 i 1926 hi van haver falles i com que son els
antecedents històrics més antics que es fins ara es coneixen de les falles en
la barriada, la comissió actual fa servir el nom de L’Antiga de Campanar.
