Abans començar amb els escuts de les comissions fem
una xicoteta reflexió, és irrefutable que cadascuna d’elles tenen un escut que
les identifica amb la resta. També és cert que tenen una insígnia que igualment
les identifica. Aleshores, ¿què representa a la comissió l’escut o la
insígnia?. ¿Perquè, si tots dos són el mateix dibuix o disseny?, ¿O no ?.
Però
primer donem-li una definició. ¿Escut o insígnia?. Si vegem la definició
d’escut al peu de la lletra i segons l’heràldica, podem veure que no té la seua
adaptació al mon de les falles, llevat d’algunes comissions.
L’escut ha de tenir uns camps delimitats i les figures que el formen han d’estar subjectes a unes normes. Vista la definició i si agafem l’heràldica tal i com es, les insígnies de les comissions no tenen cabuda en aquesta ciència donat que, molt rarament, per no dir que cap, compleixen les lleis de l’heràldica. L’heràldica és més complexa del que sembla a cop d’ull. Ésta ciència, té una sèrie de regles per les que es guia el disseny d’un escut i posseeix un vocabulari precís, que procedeix del segle XIII a la fi de descriure adequadament els diferents escuts d’armes. L’heràldica és la ciència o mètode que té per objecte l’estudi dels escut d’armes ensenyat a conèixer el seu origen[1]
 |
| Composició d'un escut heràldic |
En el cas dels escuts fallers, no hi
ha simetria entre les seues peces. La seua composició ha d’anar tancada dins
d’una boca d’escut; les figures deuran d’ocupar tot el camp de l’escut sense
tocar les vores; i no estan dividits per camps. Els colors (esmalts) al igual
que les figures (de diverses categories)
no s’ajusten a les normes establertes, prenent els colors naturals i havent a
vegades diferencies molt notables entre els colors d’un escut dependent de quin
siga el suport on està ficat i afegit o llevant igualment figures d’uns
respecte als altres. També els adorns exteriors i les figures interiors es
confonen sent al mateix temps d’una classe i d’altra. I moltes normes més que
farien molt llarg el tema.
Malgrat tot dintre l’heràldica
existeix l’anomenada heràldica corporativa que estudia entitats, corporacions ,
gremis, confraries, clubs etc. crec que pocs estudis s’han fet respecte a les comissions falleres malgrat
que hi han autors que han escrit sobre estos tema i l’han tractat com
l’heràldica de les falles[2].
Al cas de les falles hi hauria que parlar de simbologia fallera i no
d’heràldica[3],
encara que si estudiem els escuts científicament deu ser l’heràldica la ciència
que els estudie, encara que em sembla una tasca bastant complicada per les
raons esmentades.
Però
aquí venen els primers problemes si fiquem els escuts falleres dintre d’aquesta
branca de la ciència dels blasons; l’anarquia seria la nota dominant per no
tenir cap reglamentació per a regular-la, altre problema, el Consell Tècnic
d’Heràldica, que per llei depèn de la Generalitat, és l’òrgan al que deurien
d’assessorar-se les comissions falleres a l’hora de composar el seu escut però,
¿ho fan?. Taxativament no, al menys no fins ara.
Es de veres que hi han comissions, poques la veritat, que
sí empren escuts en formes heràldiques (rodons, en rombe, del tipus espanyol,
francès etc.) però la majoria utilitzen tota mena de símbols tant és així que
no podem distingir l’origen d’un escut en tan sols un cop d’ull, donant-se el
cas que una comissió va denunciar a una altra per utilitzar el mateix escut[4]
i a hores d’ara encara hi han comissions que sinó tenen el mateix escut, si que
es semblen.
 |
| Escut d'una falla desapareguda que té alguns detalls heràldics |
Malgrat tot,es escuts tenen la seua
importància per els fallers així ho diu Josepa Cucó i Giner, en un article “El
simbolo máximo de la identidad de cada comisión es el estandarte. Con él se
inician desfiles y pasacalles y preside las reuniones desde el lugar destacado
que ocupa en el casal”[5].
Es
clar que la història dels estendards està lligada als escuts per quan la major
part d’estos porten al davant, l’escut
de la comissió malgrat tot al llarg de les respectives històries de les
comissions trobem que hi ha comissions que tenien estendard i no tenien
escut, com també succeeix a l’inrevés.
[1] Definició donada per Armand de Fuvlià, Diccionari General d’heràldica, Edhasa
Barcelona 1982
[2] Veure Levante E.M.V. de 13-03-93 article de
Moisés Dominguez i resum d’un treball de
Javier Mozas, publicat a la Revista D’Estudis Fallers de Març 2002.
[3] Veure “Patraix de poble a barri”, pàg. 317 i següents, de Javier Mozas Hernando i altres, AA.VV.,
Cultural i de Consumidors Pâtraix,2004
[5] “ El entramado de
las fallas”, dintre del llibre Historia de las Fallas, Levante EMV
1.990.
