ALQUERIES DE BELLVER - GARBÍ

            El naixement de la comissió data de l’any 1.963. El dia 8 d’abril de 1963 José García Navarro, que després va ser triat primer president, en nom dels veïns, va sol·licitar permís de la J.C.F. per plantar la comissió als carrers “Alqueria de Bellver, Garbí, Faura y Adyacentes”. Després dels preceptius informes i autoritzacions, entre les que es troba la Falla Benicalap amb la data de 13 d’abril de 1963, la comissió es aprovada pel màxim organisme faller.

              Un del primer segell identificatiu el trobem al document relacionat amb la pista de ball de la comissió, portant la data de 12 de juny del mateix any (Fig. 1). En la carta es por apreciar un segell de forma rectangular en el que tan sols es llegeix el nom de la comissió i de la barriada. (Fig. 2)

Figura 1

Figura 2

Escut actual de la comissió

           

            Malgrat tot,  fons consultades al sí de la comissió, daten l’escut del primer any donat que es conserva el primer estendard de la falla i on figura l’escut del que no s’ha pogut esbrinar el nom del seu autor ni els motius que representen els elements triats per la confecció.

            Es tracta d’una doble forma quadrada de gaidó que té al centre  un xicotet escut heràldic de la ciutat coronat per un coet i un Miquelet que sobresurt al mateix que les flames per dalt de la forma geomètrica. Igualment del centre ix cap amunt, i a la part dreta,  una branca de llorer.

ALFARA DEL PATRIARCA-PERIODISTA GIL SUMBIELA

           L’exercici faller 1985/86 va veure la llum una nova comissió fallera a la ciutat, el dia 16 d’abril de 1.985, en nom de diversos veïns, Ricardo Folgado Morós va sol·licitar permís al màxim organisme faller per constituir una comissió, baix un pressupost de 1.550.000 pessetes. La comissió que després dels preceptius va ser aprovada al ple de la J.C.F. de 18 de juny de 1.985 i confirmada per l’Assemblea de President celebrada el 27 del mateix mes, va triar per president a Miguel Folgado Morós.

Escut de la comissió

Estendard de la comissió

           Va ser el mateix president qui va tenir la idea del disseny de l’escut de la comissió plasmant en ell elements que recordaven l’indret on tenia les seues activitats la comissió: Una al·legoria de l’escut de la ciutat composada pel rombe heràldic coronat i amb el rat penat que representa a la ciutat, a la dreta del rombe, per la part de baix, una típica barraca i a l’esquerra un cabàs amb taronges, tots dos elements recordaven que la comissió estava a les afores de la ciutat quasi en mig de l’horta; també a la dreta del rombe per dalt es poden veure dos coets del tipus de eixides i a la part de baix un bunyol. Envoltant tots els elements tres cintes, als costats en dues d’elles “Falla Alfara del Patriarca” “ Periodista Gil Sumbiela” i baix al centre “L’horta”.

            El nom de “L’horta”[1] va sorgir dintre de la comissió el primer any de vida i troben que, al cens de l’exercici 86/87 ja figura junt als noms dels carrers esmentats . La comissió va demanar, per emprar eixe apel·latiu, l’oportú permís a la J.C.F., encara que no va ser fins anys després baix la presidència de Francisco Ricós quan la comissió es va adonar que tenien permís per portar eixe nom i que no l’havien arreplegat.

             Malgrat tot,  el sobrenom esmentat no més figura al cens del segon any, no figurant en cap altre cens al menys fins l’any 2005, però no ocorrix el mateix amb l’estendard que des del primer año consta el sobre nom de l’Horta.

---

[1] Altres falles de la ciutat fan servir el nom de “L’horta” Musico Espí-Grabador Fabregat i Pianista Martínez Carrasco-Eslida, si be en aquesta comissió a caigut en desús. 

ACACIAS - PICAYO

             Els antecedents històrics de la comissió es remunten a l’any 1947/1948 quan presidida per Juan Bonora Lechón s’anomenava “Platanos-Camino Viejo de Burjasot”.

            A l’esmentat any la comissió usava un segell de forma ovalada, on es pot llegir “Comisión Falla calle Platanos y Adyacentes” (Fig. 1). Als anys següents la comissió baix el mateix nom utilitza al mateix segell descrit per la seua identificació, que també fon usat al reaparèixer a l’any 53/54.

Figura 1

Figura 3

Figura 2

            A l’any 1954/55 presidida per Placido Boronat Barceló la comissió segons consta en document signat pel secretari José Lerma amb el vist i plau del president el dia 13-9-54, empra com a capçalera de l’escrit un escut (Fig. 2), que es tracta d’un conjunt format per un tabal, el rombe heràldic de la ciutat, tots dos encimbellats pel rat penat i tenint a l’esquerra unes flames. També es pot apreciar al programa de festes editat l’any 1.955 (Fig 3. )

            La falla deixa de plantar-se un any per reviscolar a l’exercici 56/57 encapçalada pel president Joaquin Vilanova Benlloch i on per primera vegada apareix el nom de Monduber al anomenar-se “Platanos-Monduber-Camino Viejo de Burjasot. En este any la comissió torna a canviar el segell identificatiu que el trobem al contracte de la falla, datat al mes de octubre de 1.956 (Fig. 4). En esta vegada ja manté una relació directa a la comissió tractant-se deln rombe heràldic de la ciutat, encimbellat pel rat penat que conté dintre un pomell de plàtans, el conjunt té com a base unes flames i porta les paraules “Falla  Benicalap “ Este segell és emprat per la comissió a diversos documents en anys successius, fins a l’any 58/59 quan torna a desaparèixer la comissió.

         

Figura 4

Al reviscolar a l’exercici 63/64, novament la comissió i degut a imperatius reglamentaris, la Junta Central Fallera la considera falla de nova creació quan en realitat és la mateixa, tant per la ubicació (al carrer del costat) com pels noms dels components, La comissió fou presidida per Bautista García Tormo, fins el dia 28 de gener de 1964 data que deixa de ser president per malaltia i va ser substituït per Antonio Estrems Aguilar.

Figura 5

          

 Aquell any la comissió emprava, al cens que figura a la J.C.F.,  un segell ovalat de manera vertical (Fig. 5), on es pot llegir, a la part de dalt, “FALLA ACACIAS-  PICAYO Y ADYACENTES”, i FIESTA DE INTERES NACIONAL” a la de baix, al centre de la figura geomètrica la comissió feia servir de l’escut de la ciutat de València que fou i és l’escut de la comissió.

               

Figura 6

     A l’any 66/67 al contracte del monument faller datat el 31/10/67 i signat pel mateix president adés esmentat, es por observar com la comissió utilitza un segell rectangular on es llig “FALLA ACACIAS – PICAYO Y ADYACENTES” tenint també el segell a la part dreta l’escut de la ciutat.

            És clar que l’escut de la ciutat ha segut una constat al segell i a l’escut de la comissió donat que des la darrera etapa figura l’escut de la ciutat com el de la comissió que al menys en documents oficials no apareix fins l’exercici 86/87 baix la presidència de Manuel Díaz Sánchez i que podem veure a la figura 6. sent la forma de l'escut que fan servir en l'actualitad.

BENICALAP

Façana d’estil mudèjar novell de l’antiga fabrica de ceràmica  La Ceramo, que és troba a la barriada de Benicalap que fou creada a l’any 1885, per José Ros i Urgell i que és va dedicar fonamentalment a produir majòliques daurades. Dels seus forns van sorgir les peses més semblants a les ceràmiques daurades de Manises. Una mostra la troben a l’estació de trens de València

COMISSIONS

Acacias-Picayo

Alfara del P. –P. Gil  Sumbiela

Alquerias de Bellver-Garbí

Andres Piles-Salvador Tuset

Benicadell-Sant Roc

Burjassot Av.-Padre Carbonell

Burjassot Av.-Serra Agullent

Ciudad del Artista Fallero

Ecuador-Alcalde Gurrea

General Llorens

Manuel Meliá Fuster- Carlos Cortina

Manuel Maliá Fuster- Mª Fda. d'Ocón

Pedro Cabanes-Juan XXIII

Periodista Gil Sumbiela-Azucena

San José P.-Dr. Peset Aleixandre

VALL DE LAGUAR - PADRE FERRIS

          A la barriada de Tendetes, antiga partida del poblat de Campanar, va nàixer a l’exercici 1952/53, baix la presidència de Vicente Gimeno Pitarch, una nova comissió fallera, figurant al contracte del monument falle,r signat el dia 7 de Desembre de 1.952 ,pel president i l’artista faller Enrique Guillot el primer segell identificatiu de la comissió (Fig. 1), tractant-se d’una forma rodona que porta al centre, un tabal i una dolçaina. Una tira de traca així con una serra de fuster; al voltant “Comissió Falla – Avda. Burjasot, M. Guillem – P. Ferris”.

Fig 1

Fig 3

Fig 2

                 El mateix segell apareix als distints documents que hi ha als arxius de la J.C.F. i que corresponen als anys fallers 55/56 i 56/57, però a les falles de 1957 el llibret editat per la comissió junt a la llista dels components de la comissió encapçalat pel president Juan Muñoz Candela, apareix l’escut de la comissió (Fig. 2): Un gran bunyol humanitzat amb mocador al cap deixant veure pel forat que té com a fons quatre barres les mateixes figures que composaven el segell descrit adés, a més d’unes flames que serveixen de base a un Miquelet, sembla ser que va ser dissenyat pel faller Antonio Garcia Guaita.

El dia 10/11/57 la Junta General Extraordinària va decidir dissoldre la comissió amb motiu de la riuada que va tenir lloc un mes abans, per continuar les activitats falleres al l’exercici 58/59. Este exercici i 59/60 la falla continua emprant el mateix escut que els darrers anys, servint a tall d’eixemple el llibret de l’any 1960 (Fig. 4).

Fig 5

Fig 4

L’any següent baix la presidència de Juan Muñoz Medina, que va durar al front de la comissió fins l’any 67/68, la comissió empra un nou escut (Fig. 3) que apareix tan als documents oficials com al llibret de l’any 1.961, es tracta dels mateixos elements que ja figuraven dintre del bunyol però en esta ocasió la comissió usa com a fons la forma heràldica d’escut espanyol i per dalt d'este una rata penada.

  La falla, que va deixar de plantar-se als anys següents, va reviscolar el 26 de març de 1970, data que pertany a la primera junta realitzada pels veïns i que com a president triaren a Enrique Giménez Mestre, torna a utilitzar el mateix escut (Fig. 3) així com també els utilitza als anys següents, com pot ser, a tall d’eixemple, els llibrets dels anys 1961, 1962 (Fig. 5) i 1965, no ocorrent així amb el llibret de l’any 1967 en que torna a  aparèixer el primer escut, es a dir, el del bunyol.

  L’any 1973/74 baix el mateix president, apareix amb més assiduïtat el primer escut de la comissió, recuperant d’aquest mode els inicis de la comissió.

SIERRA MARTES - MIGUEL SERVET

          La comissió va començar el seu camí a l’exercici 1991/1992, sota la presidència de José Capuz Villanueva i trobem que, en el tocant a l’escut,  al primer cens presentat per la comissió, a mes d’abril de 1.991 a la quadricula destinada per a ficar l’escut de la comissió es pot llegir “En trámite” , no ocorre així más endavant al figurar com a segell al contracte del monument, construït per la comissió, datat el 9 de desembre del mateix any.

            El disseny del mateix correspon a Vicente Ramírez Botella, company  de treball d’un faller que té per aficció el dibuix, quan vaig parlar amb ell per motiu del treball em va contar que el disseny se li va ocórrer per associació d’idees.

El primer que va pensar fou amb els nom dels carrers, donat que els fallers li van comentar que l’escut reflectira alguna cosa relacionada amb la comissió i així va reflectir les dues “S” que figuren als noms dels carrers “Sierra Martés i Miguel Servet” i que després les va ajuntar mitjançant la lletra “M” que forma part igualment dels noms del carrers “Sierra Martés i Miguel Servet” donant-li la forma de una flama. Per baix de l’escut dos motius de la festa fallera l’esclat d’un tro i un coet, dintre de cadascun dels elements figura el nom del carrer corresponent. L’escut fou presentat a la Junta General que li va donar el vist i plau amb l’aprovació del mateix.

PADRE DOMENECH - PIO XII

              Sembla ser que els antecedents històrics de la comissió es remunten a molts anys enrere quan es plantava falla en l’antiga barriada de “La Figuera”, utilitzant el segell que es reprodueix a la figura 1,  la falla, tal i com ara la coneguem, data de l’any 1.967/68 quan va ser el primer president José Cervera Clemente.

Figura 1

           En aquell any un grup de fallers es reuniren per tractar de dissenyar un escut que els representara en el món fallen, donat com a resultat el dibuix que es troba representat a la figura 2.         

Figura 2

            Com es pot apreciar es tracta d’un senzill dibuix que presenta un tabal creuat per darrere de les dues baquetes i de la dolçaina, tancant aquestes figures per la part de dalt la rata penada amb les ales esteses i per baix dues branques de llorer amb dos bunyols. Al voltant de tots els elements “Comisión Falla P. Domenech y Adyacentes”.

            Més tard a l’escut se li va afegir als ele,ments centrals, es a dir, el tabal i la dolçaina una base de flames. No es sap ni el motiu ni la data del canvi, si be trobem a la  JCF un carta signada per el president Antonio Simarro que amb la data de 4 de maig de 1.971 dona permís a la falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana (L’Antiga) per poder constituir dita comissió i on figura en l’escut amb les flames.    

Figura 4

Figura 3

          Igualment tal i com es pot apreciar a la figura 3 que correspon a un antic estendard de la comissió l’escut que consta al mateix figura , a més dels dos noms dels carrers, unes flames al voltant del tabal i que correspon amb l’actual escut de la comissió (Fig. 4). L’esmentat estendard porta brodat a la part de darrere l’any 1977.

          A mode d’anècdota cal dir que a l’antic estendard (Fig. 3) a la part de baix es pot llegir les sigles G.E.D. C.L.E.O.P que corresponen a les sigles d’empreses constructores que en aquells temps eren una mena de patrocinadores de la comissió.

MANUEL DE FALLA - TAMARINDOS

             La sol·licitud presentada el 8 de Maig va ser presentada, pel que en acabant va ser el primer president José Antonio Herrera Lladró, tenint un pressupost de no més 274.000 de les antigues pessetes, rebent l’informe favorable de la Delegació d’Incidències el 11 del mateix mes.

            El dia 21 de Maig de 1.973 la Junta Central Fallera, va comunicar per escrit que al ple del dia 18 del mateix mes havia aprovat la constitució de la nova comissió

            A l’escut està representat tant la festa com la ciutat i la barriada, la festa per mig de una traca, amb tro final, que envolta a la resta d’elements i les flames que serveixen de base; la ciutat pel Miquelet que està al centre de l’escut i per Rat Penat que amb les ales obertes es troba de gaidó cap a l’esquerra, i la barriada mitjançant un gran edifici com a símbol de les poques úniques finques que hi havien a l’indret, també a la dreta troben una barraca tal vegada com homenatge a les, a hores d’ara, antigues cases desaparegudes i que es trobaven al lloc.

A l'esquerra l'escut que va utilitzar la comissió fins l'any 1976 i a la dreta el que feia servir des de l'any 1977

            El disseny correspon al que aleshores era el secretari de la comissió Segismundo Ferrer Martínez que el va presentar a la Junta General per la seua aprovació que va tenir lloc el 28 de maig de 1974. Així mateix el 14 de novembre del mateix any va ser aprovat en disseny de l’escut que lluiria a l’estendart que va ser beneit (sembla ser que per costum d’aquell temps) el 7 de març de 1975.

            Malgrat que, l’autorització per plantar falla anava a nom de Falla Manuel de Falla- Tamarindos la comissió per tal de arreplegar el noms de tots els carrers del seus voltants feia servir el nom de Manuel de Falla- Profesor López Ibor i Avda. Tamarindos i malgrat que el nom en el document de aprovació, així consta al primer cens escrit a bolígraf el nom del profesor.

Escut actual de la comissió

            La JCF per tal de complir en el establert en la llei de la memòria històrica, la J.C.F. va obligar a canviar el nom, així el dia 4 de maig de 2018 en Junta General es aprovada la nova denominació, fet que va ser confirmat per la J.C.F. en expedient núm. 99  2018-2019 per el ple de l’organisme faller. Per este motiu l’escut a segut dissenyat novament amb unes línies més definides i colors més clars, encara que conservant tots els seus elements històrics però acurtant la traca que l’envoltava i, clar està, canviant el nom actual.

MONESTIR DE POBLET - APARICIO ALBIÑANA

             El dia 29 d’Abril de 1.971, el que va ser poc després primer president de la comissió, Enrique Torregrossa Tomás, va presentar a la Junta Central Fallera, sol·licitud per a la formació d’una comissió. El 26 de maig la Delegació d’Admissió de Falles va emetre el preceptiu informe a la vegada que demanava la aprovació en un proper ple.

Fig. 2

Fig. 1

          El primer any la comissió emprava un escut, dissenyat per la fallera Mª Carmen Dobón Ferrándiz  format per un doble cercle on figura el nom dels carrers, al centre de la figura en una base de flames una taronja a l’esquerra i a la dreta una barraca, per dalt de totes dos un molí (en homenatge a desaparegut Molí de la Marquesa), coronant el molí sobre sortint dels cercles i en vertical una gran rata penada amb les ales esteses (Fig. 1). L’escut també figura a les portades dels llibrets editats per la comissió fins l’any 1976.

      

             Este escut va ser utilitzat per la comissió al menys fins el cens datat el 14 d’Abril de 1.976, és a dir, a l’exercici 76/77. Però al mateix exercici ja hi trobem un nou escut (Fig. 2) al contracte de la falla signat el 28-12-76 pel president Agustín Bercedo Gil i l’artista faller José Ruiz. En ell podem veure que conserva la forma i els elements del darrer menys el molí que ha segut substituït pel campanar que dona nom a la barriada. També podem observar que apareix junt al nom dels carrers, el de la barriada. L’escut també figura a la portada del llibret que correspon a l’any 1978. Segons en va contar un fundador de la comissió, la raó per a canviar l’escut fou que amb el molí la falla no es sentia representada per tal motiu feren una reunió i entre tots decidiren substituir-lo per el campanar de l'església Nostra Sra. de la Misericòrdia, que es troba a la plaça de l'antic poblat.                                                                                      

Fig. 3

           Al cens 84/85 signat pel president Antonio Parrilla Manzanero, l’escut presenta una variació (Fig. 3) al ser substituït la figura del rat penat per altre distint de forma i mes menut, conservant tots els elements del darrer, encara que per baix se li ha afegit dues branques de llorer. En este any trobem documents on figura el nom de “L’antiga” que fins ara no el feien servir la comissió, a tall d’eixemple citaré el document datat el 3 d’octubre de 1984 signat per el president comunicant les altes produïdes a la comissió i els llibrets dels anys 84, 89 i 91.

Fig. 4

            Encara que com he dit que l’any 1991 figura al llibret l’escut de la figura 3, trobem que al cens del mateix any (90/91), es a dir al començament de l’exercici faller, signat pel president adés esmentat, figura segellat per un nou escut (Fig. 4) i que a hores d’ara fa servir la comissió per la seua identificació. Es tracta d’una versió moderna que trenca completament amb els dissenys anteriors: Tenint com a base la Senyera dalt d’aquesta té un campanar envoltat en flames amb un cercle menut que simbolitza una taronja, per dalt la figura del rat penat. Les mateixes fons informatives en manifestaren que l’autora d’este disseny de línies modernes correspon a Mª Dolores Cebrián Cabañes, germana d’una fallera de la comissió, que havent estudiat en l’Acadèmia de Sant Carles va ser triada per la comissió per que el disenyara i fora com una mena de promoció artistica.

         Cal dir que a l’antic poblat de Campanar als anys 1925 i 1926 hi van haver falles i com que son els antecedents històrics més antics que es fins ara es coneixen de les falles en la barriada, la comissió actual fa servir el nom de L’Antiga de Campanar.

MAESTRO RODRIGO - GENERAL AVILÉS

               El dia 29 de Maig de 1981 la Junta Central Fallera va comunicar a Francisco Casquete Peris que al ple celebrat en dia abans, la sol·licitud presentada temps enrere per a crear una nova comissió, a la barriada de Campanar, havia segut aprovada. Com es preceptiu l’aprovació fon ratificada per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny següent.

Fig. 1

                     Al primer cens presentat per la comissió ja figura l’escut de la comissió: A la part esquerra unes taronges i una típica barraca, que té al trespol  notes musicals; i a la part dreta la Senyera, entre els dos elements un saxofon, per dalt de la barraca una parella de valencians que tenen baix el nom de la comissió (Fig. 1). Malgrat açò i de segur que per no tenir la comissió els mitjos econòmics necessaris , sembla que el primer any no va tenir un estendard on reflectir l’escut.

Fig. 2

            L’escut fou dissenyat per el Delegat de Festejos del primer any de la comissió Francisco  Anastasio Ciriaco, que va ser el guanyador del concurs d’idees per a la confecció de l’escut i a la que es van presentar tres o quatre esbossos.

            Com es pot veure a l’escut actual (Fig. 2) a segut lleugerament variat al desaparèixer del nom de la comissió que es trobava baix dels valencians, per a ficar el nom de la comissió en una cinta per sota de tots els elements.

MAESTRO ARAMBUL SANZ -CAMPANAR-

El dia 2 de Maig de 1.978 Francisco Benítez Olivares en nom dels veïns de l’indret, va presentar davant la Junta Central Fallera la preceptiva sol·licitud demanant la formació d’una comissió fallera, baix un pressupost de 887.000 de les antigues pessetes.

            El dia 11 de mateix mes, la Delegació d’Incidències de l’organisme faller va emetre l’informe favorable per la constitució, que va ser aprovada de manera definitiva al ple de 16 de Maig i comunicada a la comissió, per escrit, datat al dia següent. Cal dir que la comissió va triar per representar-la a José Vicente Ballester Dolz, com a primer president de la mateixa.

            L’escut, del que s’ignora el seu dissenyador, està format per una base de flames que donen pas a la Senyera que té al centre una campana en representació de la barriada, coronant la Senyera, un Rat Penat amb grans ales esteses i cap a baix que tanquen l’escut. Per dalt del mateix trobem una cinta amb els noms dels carrer i per baix dels elements altra cinta amb el nom de la barriada “Campanar”. Malgrat que al dibuix de l’escut no es pot apreciar, a l’estendard de la comissió dintre la campana es pot albirar  “Any 1979” que com queda dit és l’any de fundació.

            Al respecte cal dir que la sol·licitud presentada per la constitució constava que el nom de la comissió seria “Plaça Maestro Arambul Sanz – Gaudencia Torres (Campanar) i que quan la J.C.F. va demanar a les comissions veïnes la seua opinió per la constitució de la nova comissió, la falla més propera, Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana , que per aquell temps encara no feia servir el nom de “L’Antiga”, va donar la seua aprovació  menys la paraula “Campanar” en la denominació. Es clar que la comissió no va dur terme la proposició i la nova comissió va ficar al seu nom i com hem vist a l’escut la paraula “Campanar”.

L'HORTA SUD - LA COSTERA

            El que poc després va ser triar pels membres de la comissió com a primer president de la comissió Pablo Jacobo Carrera Gargallo, va presentar davant de la J.C.F. la corresponent sol·licitud per a formar-la, sent aprovada al ple de la J.C.F. celebrat el 20 de Juny de 2006 i ratificada per l’assemblea de president de 30 de juny següent.

            Per la confecció del seu escut representatiu,  els falllers de la comissió li demanaren a la fallera Gema Ibáñez Barberán que dissenyara un escut que els representara i que el mateix continguera algun element identificatiu de l’indret on es planta la falla.

            El disseny de l’escut correspon a la següent manera: Per baix una cinta que el tanca porta la llegenda ELS HONORABLES, nom en homenatge a una antiga falla, i els noms del carrers que la composen L’Horta Sud-La Costera; la cinta serveix de base a unes flames que representa el foc com a paper principal de la festa, dalt d’estes, i en mig,  el Palau de Congressos de la ciutat, com a monument representatiu de l’indret on es troba la comissió; per dalt de l’edifici, de gaidó cap a l’esquerra el Miquelet de la Seu, com a símbol de tota la ciutat; a la part dreta de l’escut una Senyera, amb pal, que oneja cap a baix, i que segon l’autora simbolitza a tota la comunitat i entre tots dos la figura d’un Rat Penat que, amb les ales esteses i  com a símbol heràldic de l’escut de la ciutat, dona una abraçada a la ciutat.

HERNÁNDEZ LÁZARO - VALLE DE LA BALLESTERA

           

Escut de la comissió

           El dia 23 de Maig de 1.979 la Junta Central Fallera, va comunicar a Antonio Cruz Gimeno que al ple del dia abans, la sol·licitud per formar una comissió a la barriada de Campanar havia segut aprovada.

            Per arribar fins aquí tingueren lloc els tràmits reglamentaris amb la sol·licitud de voluntat per crear una comissió encapçalada per el que després va ser president Antonio Cruz, baix un pressupost de 1.146.800 de les antigues pessetes.

           L'autor de l'escut que identifica a la comissió va ser José Luis Castro Rodríguez, i el defineix  de la següent manera: “Dibuje Lo Rat Penat y me inspiré en el color de nuestra Senyera que nos representa siempre como valencianos que somos; en el Pouet de la huerta que nos distingue como barriada de Campanar y en el "foc"de la hoguera que nos calienta, al mismo tiempo que destruye todo lo malo que pasa por nuestras mentes, borrando rencores y apagando malas caras. Nos purifica el aire que respiramos dándonos aliento para hacer fiesta, fiesta fallera”[1]

En efecte l’escut representa una base de flames espurnegen cap amunt pel dos costats d’un pou, amb corriola i poal; per darrere la Senyera i per dalt d'esta, una rata penada amb les ales obertes; per la part de baix i fora dels elements el nom dels carrers.

            El Pouet de Campanar es tracta d’un pou d’origen romà de més de 30 metres de profunditat i que es trobava darrere la capella del Santíssim Crist del Pouet, capella que encara existeix enmig de les gran edificacions que s’alcen al seu voltat, no ocorrent aixó amb el pou que es troba enderrocat en mig d’antigues cases de l’horta que encara hi ha a l’indret.

            Cal dir que molt abans de crear-se la comissió quan el llogaret del Pouet de Campanar es trobava en mig de l’horta separat de qualsevol nucli urbà, hi va haver diverses falles baix el nom de Partida del Pouet –Campanar- concretament als anys 1951 i 1961 com falles infantils i els anys 1952, 1953 i 1954 com a falles grans enclavades en la categoria 3ª B. Ni cal dir que malgrat que la falla fa servir la denominació "del pouet" no te res a veure en l'antiga falla plantada a l'indret.

---

[1] Veure el llibret editat per la comissió l’any 2004 amb motiu del 25è aniversari.

ESCULTOR GARCÍA MAS - PUERTO DE SANTA MARÍA

               

                El dia 4 de Maig va tindre entrada al registre de la J.C.F., una sol·licitud datada el 30 d’Abril, per la que Juan Pedro Valls Ramón demanava la constitució d’una nova comissió.

            Dies més tard concretament el dia 29 de Maig la Junta Central Fallera, comunicava per escrit que, al ple del dia 28 del mateix mes, la constitució va ser aprovada. Este acord fon ratificat per l’assemblea de presidents celebrada el 10 de juny del mateix any.

             Aquell any la comissió fou presidida per l’esmentat Juan Pedro Valls Ramón, encara que poc després va dimitir i a les primeres falles fou president Guillermo Soria.

            L’escut de la comissió que, al documents apareix per primera vegada al cens del 3er any, donat que el dos primers la comissió empra un segells rodó per a la identificació, té un disseny molt senzill: Una gran rata penada amb les ales esteses, serveix de fons per La Senyera i davant d’aquesta, en primer terme, un pergamí on es llig “Campanar” en clara al·lusió a la barriada de la ciutat, per fora dels elements voltant-los els noms del carrers. No obstant, la no utilització, els primers anys de l'escut en en cens, l’escut de la falla data del primer any de constitució.

            Igual que, per dissort, ocorreix en altres comissions es desconeix el nom del dissenyador, malgrat que la persona, fundadora de la comissió, que en vaig entrevistar pel motiu d'este treball em van comentar que es presentaren 2 ó 3 dibuixos i triaren el que més els va agradar.

LA VALL D'ALBAIDA-LA CANAL DE NAVARRÉS

Un grup d’amics van intentar constituir-se per l’exercici 2002/03 en una nova comissió fallera baix la denominació de “ELS SOMNIS” amb dos demarcacions: la xarxa d’internet (per la falla virtual) i la real al encreuament dels carrers Bulevar Sur- Antonio Ferrandis, amb un pressupost de 17.800 euros. La J.C.F. va denegar la sol·licitud, en el ple celebrat el 25/06/02, per invasió d’altra demarcació i per no tenir els esmentats carrers veïns, al no haver edificis.

Escut de l'any 2002

Escut de l'any 2003

           

No es va apagar les ganes de plantar una falla i així triaren el pati interior del edifici on vivia u d’ell i plantaren una falla i feren cercaviles i alguns actes més finalitzant, com no, amb la cremà de la falla.

            A l’any següent (2003-04) tornaren a sol·licitar la creació de la falla aquesta vegada als carrers La Vall d’Albaida i La Canal de Navarrés i va ser aprovada al  ple de la J.C.F. de 8 de Juny de 2003, ratificada per l’assemblea de presidents del dia 11 del mateix mes.

            Al visitar la comissió, per motiu d’este treball, vaig preguntar per la manera d’entendre les falles i els fallers m’explicaren que Els Somnis ( ells consideren que és el seu nom, malgrat que oficialment siga el dels carreres (1)), va nàixer com reflex del seu sentiment i la seua manera de pensar, sentint la necessitat de crear una nova manera de fer falla, adaptant-la als temps actuals, i que no pretenen, de cap de les maneres, revolucionar el sentir faller donat que volen, a la mateixa vegada, mantenir la tradició del funcionament d’una comissió.

Escut de l'any 2004

Escut de l'any 2006

            Els Somnis manté l’esquema tradicional d’estructura d’una comissió de falla d’acord al dictaminat per la J.C.F. i manté per tan una estructura tradicional amb els seus respectius càrrecs, però adaptada a la manera peculiar de funcionament en gran mesura al voltant de la xarxa, tenint com a casal www.elssomnis.com

            Tot açò serveix de base per la descripció de l’escut de la comissió donat que segueix el mateix esquema: La Rata Penada és la representació virtual del valencià que, aprofitant les noves tecnologies, mostra la nostra cultura i tradicions, representades pel rombe quatribarrat de l’heràldica de la ciutat, per tot el món a través de la xarxa de les xarxes, una gran bola del mon.

            Als dibuixos, tots dissenyats pel faller Fernando Lloréns Monteagudo, es pot apreciar l’evolució de l’escut des de abans de ser constituïda com a comissió fallera fins els nostres dies.

---

(1) La denominació Els Somnis fon aprovada pel ple de la J.C.F. el dia 22 de Novembre de 2005.